laboral, acomiadament disciplinari i prescripció de les faltes

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000124/2025

ORIGEN: 1000503/2018 - 0

NIG: 5300542120180003106

SENTÈNCIA 000044-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000124/2025

Nig : 5300542120180003106

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00044

SENTÈNCIA 000044/2026

PARTS:

Apel·lant: SERVEI ANDORRA D?ATENCIO SANITARIA

Representant: Sra. Bernadeta

Advocada: Sra. Marisol

Apel·lat: Sr. Matthew

Representant: Sra. Alba

Advocada: Sra. Olívia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: laboral, acomiadament disciplinari i prescripció de les faltes

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 25/10/2018, la representació processal del Sr. Matthew (en endavant el Sr. Matthew o el treballador) va interposar demanda laboral contra el SERVEI ANDORRÀ D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA (en endavant el SAAS) impugnant l'acomiadament disciplinari que li va ser notificat el 06/09/2018. En la seva demanda sol·licitava principalment que l'acomiadament fos declarat fet en forma indeguda; subsidiàriament, que es consideressin prescrites les faltes imputades, declarant que la decisió extintiva era injustificada. En definitiva, reclamava la condemna del SAAS al pagament d'una indemnització per acomiadament que fixava en la quantitat de 523.408,50.- €, així com de les quantitats derivades de la liquidació laboral corresponents a vacances (6.591,07.- €), paga extraordinària i cotitzacions a la CASS, amb interessos i costes.

2.- La representació processal del SAAS va contestar la demanda el 07/01/2019, oposant-se íntegrament a les pretensions de la part actora i sol·licitant, amb caràcter previ, la suspensió del procediment laboral per prejudicialitat penal, per quant havia interposat una querella contra el demandant pels mateixos fets en el marc d'una causa penal. Subsidiàriament, interessava la desestimació de la demanda amb imposició a la part demandant de les costes ocasionades.

3.- Desestimada la suspensió del procediment per prejudicialitat penal, i practicats els mitjans de prova considerats útils i necessaris i evacuats per les parts els seus respectius escrits de conclusions, el dia 20/05/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar majoritàriament la demanda formulada pel Dr. Matthew, en el sentit de declarar que el seu acomiadament per causes disciplinàries de data 06/09/2018 fou alhora indegut i injustificat, per raó de prescripció de les faltes de les que se'l va acusar.

Segon.- El SAAS haurà d'indemnitzar a la part agent en els següents concepte :

- una indemnització per acomiadament injustificat de 335.540,7 euros BRUTS, que augmentaran amb els interessos legals a comptar de l'endemà de la data d'acomiadament (06/09/2018); aquest import s'haurà de cotitzar a la CASS , tant la part treballadora - que s'haurà de deduir de l'import objecte de condemna indemnitzatòria - com la part patronal.

- Pel que fa al dia de vacances reclamat, escau condemnar a la defenent a satisfer a l'agent l'import de 363,93 euros bruts, amb la corresponent cotització a la CASS tant de la part patronal com assalariada que s'haurà de deduir. Aquest import haurà de veure's incrementat amb l'interès legal a comptar de la notificació de la sentència administrativa. aquest import s'haurà de cotitzar a la CASS , tant la part treballadora - que s'haurà de deduir de l'import objecte de condemna indemnitzatòria - com la part patronal.

- Pel que es refereix a la paga extraordinària, escau donar lloc a la suma reclamada de 26.707,65 euros que correspon a un càlcul proporcional en base a una suma admesa per la defenent, amb interessos legals de l'import no dipositat judicialment, a comptar de la notificació de la sentència administrativa. aquest import s'haurà de cotitzar a la CASS , tant la part treballadora - que s'haurà de deduir de l'import objecte de condemna indemnitzatòria - com la part patronal.

Tercer.- Fer imposició de costes a la part defenent.

Quart.- En aplicació del mandat legal obrant a l'

article 290.4 del CPC

, una vegada ferma la present resolució o la que recaigui es comunicarà d'ofici a la Caixa Andorrana de Seguretat Social".

4.- La representació processal del SAAS formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència declarant que les faltes laborals no es troben prescrites, retornant la causa a la secció de la Batllia perquè decideixi sobre el fons, imposant les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part demandant i subsidiàriament sense fer pronunciament al seu respecte.

En primer lloc, argumenta que la Batllia incorria en un error flagrant a l'hora de determinar el moment en què l'empresa va tenir coneixement dels fets que es retreien al treballador en la carta d'acomiadament. Segons la part apel·lant, era inexacte afirmar que el SAAS coneixia els registres de drets o marques realitzats pel treballador l'any 2013, ja que la carta en què es basa aquesta conclusió consistia en un document unilateral del mateix treballador i no constava provada la seva recepció per part del seu representat. A més, afirma que aquella comunicació es referia únicament a una obra científica del treballador i no als drets d'explotació del programa informàtic de triatge.

En segon lloc, impugna la declaració de prescripció de les faltes disciplinàries, argumentant que el SAAS no va tenir coneixement real de les actuacions del treballador fins a finals d'agost de 2018, quan aquest va lliurar còpia dels registres i altra documentació relativa al sistema de triatge. Per tant, el termini de prescripció s'hauria de comptar des d'aquest moment, de manera que l'acomiadament acordat el 06/09/2018 s'hauria produït dins del termini legal. També sosté que les conductes imputades tenen un caràcter continuat, ja que la presumpta explotació dels drets de propietat intel·lectual i la percepció de beneficis econòmics per part del treballador s'haurien prolongat en el temps, fet que impediria apreciar la prescripció.

En tercer lloc, defensa que la sentència ha confós els drets d'autor sobre les obres científiques del treballador amb els drets de propietat intel·lectual sobre el programa informàtic de triatge. Segons l'apel·lant, aquests darrers pertanyien al SAAS, de manera que el treballador hauria actuat amb deslleialtat i abús de confiança en apropiar-se dels drets econòmics derivats de l'explotació del programa mitjançant el registre de marques i l'ús de societats vinculades, circumstàncies que justificarien l'acomiadament disciplinari.

Amb caràcter subsidiari, l'apel·lant també impugna diversos pronunciaments econòmics de la sentència. En particular, qüestiona el càlcul dels interessos legals, sostenint que aquests no poden meritar-se des de la data de l'acomiadament sinó, en tot cas, des de la fermesa de la resolució judicial. També discuteix el càlcul de la paga extraordinària i de les vacances, afirmant que el tribunal no ha tingut en compte les quantitats ja dipositades i pagades al treballador en concepte de liquidació laboral.

Finalment, impugna la imposició de les costes processals, argumentant que existia una causa justificada per litigar i que, en qualsevol cas, no procedia imposar-les íntegrament a la part demandada. En conseqüència, sol·licita que es revoqui la sentència recorreguda, que es declari que les faltes disciplinàries no estan prescrites i que es retorni la causa a la Batllia perquè resolgui sobre el fons de la controvèrsia, és a dir, sobre el caràcter justificat o no de l'acomiadament.

5.- La part apel·lada sol·licita la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació, sostenint que aquest es limita a reproduir els arguments ja formulats en primera instància i que ja van ser correctament rebutjats per la sentència recorreguda.

En primer lloc, afirma que ha quedat acreditat que el SAAS tenia coneixement dels fets des de l'any 2013, arran de la comunicació adreçada pel treballador a la Direcció General informant del registre d'una nova obra científica i de la cessió dels seus drets a la societat Esbarzer SL, circumstància que també resultaria corroborada per altra documentació interna i informes jurídics de la pròpia entitat.

En segon lloc, defensa que la prescripció de les faltes disciplinàries ha estat correctament apreciada, ja que les conductes imputades es situen entre els anys 2003 i 2009 i, en qualsevol cas, l'empresa coneixia les circumstàncies essencials com a mínim des de l'any 2013, de manera que quan es va acordar l'acomiadament el 2018 ja havia transcorregut àmpliament el termini legal de prescripció.

Així mateix, sosté que no existeix cap apropiació indeguda de drets de propietat intel·lectual, ja que el treballador és autor de les obres científiques relatives al sistema de triatge i únicament havia cedit al SAAS determinats drets limitats sobre l'obra inicial de 2003, mentre que la segona obra registrada el 2009 era independent i els seus drets van ser posteriorment cedits a una societat mercantil amb coneixement de l'empresa.

Finalment, s'oposa als motius del recurs relatius als pronunciaments econòmics i a la imposició de costes, defensant que el càlcul dels interessos, de la paga extraordinària i de les vacances és correcte i que, atesa l'estimació substancial de la demanda, procedeix mantenir la condemna en costes a l'empresa.

En conseqüència, sol·licita la confirmació íntegra de la sentència de primera instància i la desestimació del recurs d'apel·lació.

D'altra part, formula recurs d'adhesió, en primer lloc, sosté que l'acomiadament disciplinari havia de ser declarat indegut per defectes formals, ja que la carta d'acomiadament no concretava les dates en què s'haurien produït les suposades faltes imputades al treballador. Segons argumenta, aquesta manca de concreció temporal vulnerava les exigències legals i la jurisprudència aplicable, que exigeixen que la carta de comiat identifiqui de manera clara els fets imputats i el moment en què s'haurien produït, de manera que el treballador pugui exercir adequadament el seu dret de defensa.

En segon lloc, impugna la quantia de la indemnització reconeguda per acomiadament injustificat, en considerar que el tribunal de primera instància havia incorregut en error en la seva determinació. Entén que el càlcul no reflecteix correctament els imports que corresponen d'acord amb la legislació laboral aplicable i amb les circumstàncies del cas, entenent que aquesta s'havia de fixar en 523.408,50.-€ o subsidiàriament en 348.939.-€.

En conseqüència, sol·licita que, estimant el recurs d'adhesió, es modifiqui la sentència en el sentit de declarar que l'acomiadament disciplinari fou indegut per incompliment de les formalitats legals i que es revisi a l'alça la indemnització reconeguda, fixant la indemnització en els imports indicats.

6.- La representació processal del SAAS ha contestat el recurs d'adhesió articulat, oposant-se al seu triomf.

En primer lloc, afirma que l'acomiadament disciplinari es va efectuar de forma deguda, ja que la carta de comiat descrivia amb prou precisió els fets imputats i permetia al treballador identificar-los i defensar-se adequadament. Sosté que les conductes atribuïdes consistien en actuacions continuades en el temps, de manera que no era necessari indicar una data exacta per a cadascuna d'elles.

En segon lloc, defensa que les faltes no es trobaven prescrites, ja que els seus efectes es mantenien en el moment de l'acomiadament i l'empresa no va disposar de la documentació acreditativa de les actuacions del treballador fins a finals d'agost de 2018.

En tercer lloc, s'oposa a la pretensió d'incrementar la indemnització, afirmant que el càlcul efectuat pel tribunal de primera instància és correcte. Segons aquesta part, el treballador parteix d'una antiguitat i d'un salari diari erronis i interpreta incorrectament el límit legal de la indemnització, que es fixa en quaranta-cinc dies per any treballat amb un màxim de trenta mensualitats.

7.- Per aute de 16/09/2025 es decidia no donar lloc a la prova documental proposada per la part apel·lada i s'admetien els documents aportats per la part apel·lant en el seu escrit de 29/07/2025.

Per aute de 26/11/2025 es donava lloc a la prova documental proposada el dia 24/10/2025 per la par apel·lada i consistent en la presentació d'un recurs davant del Tribunal General de la Unió Europea.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present procediment en aquesta alçada se circumscriu, d'una banda, al recurs d'apel·lació interposat pel SAAS i, de l'altra, al recurs d'adhesió formulat pel treballador contra la sentència dictada en primera instància.

Pel que fa al recurs d'apel·lació, la representació processal del SAAS impugna principalment la decisió del tribunal de primera instància de declarar prescrites les faltes disciplinàries imputades al treballador, sostenint que l'empresa no va tenir coneixement efectiu dels fets fins a l'agost de 2018 i que, en qualsevol cas, les conductes imputades tindrien caràcter continuat, sense que per tant es pogués considerar prescrites les faltes que es retreien a l'assalariat. Igualment discuteix diversos pronunciaments econòmics de la sentència així com la imposició de les costes decidida. En conseqüència, sol·licita que es revoqui la sentència i que es declari que les faltes no estan prescrites, amb la devolució de la causa a la Batllia perquè es pronunciï sobre el fons de l'acomiadament.

Per la seva banda, mitjançant recurs d'adhesió, el treballador impugna dos extrems de la resolució recorreguda. D'una banda, sosté que l'acomiadament disciplinari havia de ser declarat injustificat per defectes formals en la carta d'acomiadament, en no haver-se concretat adequadament les dates de les faltes imputades. D'altra banda, sol·licita la revisió a l'alça de la indemnització reconeguda per acomiadament atribuint per això determinats errors de càlcul en la resolució de la Batllia.

Per raons sistemàtiques examinarem en primer lloc el recurs d'apel·lació articulat pel SAAS, centrant-nos posteriorment en el recurs d'adhesió del Sr. Matthew, havent-se de destacar que per raons temporals la resolució de la controvèrsia que es suscita ha d'intervenir des de la perspectiva del CRL derogat i no del vigent marc que resulta de la LRL.

Segon.- Fets provats

La Sentència d'instància considera provat que el Dr. Matthew va iniciar la seva relació laboral amb el Centre Hospitalari Andorrà l'01/09/1996 com a metge especialista en medicina interna. El 15/05/2000 va accedir, mitjançant edicte, al càrrec de cap del Servei d'Urgències i del SUM, compatibilitzant aquestes funcions amb la seva activitat com a especialista en medicina interna.

L'any 2000 es van incorporar diverses addendes al seu contracte que fixaven objectius organitzatius, entre els quals destacava la implantació d'un sistema de triatge al Servei d'Urgències. Aquest objectiu va ser aprovat pel comitè de direcció del SAAS i el sistema de triatge basat en l'Escala Canadenca va entrar en funcionament el 07/04/2001.

El 04/06/2003, el Dr. Matthew va registrar una obra científica relativa al Model Andorrà de Triatge (MAT). Posteriorment, el 19/12/2003 va subscriure amb el SAAS un contracte pel qual autoritzava la transformació d'aquesta obra al llenguatge informàtic i la seva explotació com a programa d'ordinador, amb repartiment dels beneficis.

El 25/02/2008 es va celebrar un nou contracte de cessió de drets que ampliava l'anterior i atribuïa al SAAS la titularitat dels programes informàtics derivats, tot reservant-se l'autor determinats drets d'explotació vinculats a la docència. El mateix any es va establir un acord de col·laboració amb una empresa tecnològica per al desenvolupament i comercialització del programa.

El 07/07/2009 el Dr. Matthew va registrar una nova obra científica relativa al sistema de triatge. Posteriorment, el 2013, es va acordar la cessió dels drets d'explotació d'aquesta obra a la societat ESBARZERS, SL, i el mateix any el treballador va informar el SAAS del registre de la nova obra mitjançant una comunicació dirigida a la direcció general.

L'01/03/2017 es va modificar novament el seu contracte per atribuir-li funcions com a adjunt al director assistencial en diverses àrees. El 28/08/2018, a requeriment del director del SAAS, el Dr. Matthew va lliurar documentació relativa als registres de propietat intel·lectual, llibres, manuals i marques vinculades al sistema de triatge.

Finalment, el 06/09/2018 el SAAS li va notificar una carta d'acomiadament disciplinari. Posteriorment, el SAAS va efectuar un dipòsit judicial de la liquidació laboral i, el 07/01/2019, va interposar una querella penal contra el Dr. Matthew per diversos presumptes delictes relacionats amb la gestió i explotació dels drets de propietat intel·lectual.

Les parts s'avenen amb caràcter general a aquest relat, qüestionant-se només per la representació processal del SAAS l'afirmació que fixa el coneixement del SAAS del registre de les marques realitzada per l'actor el dia 12/03/2013, referint que aquest document corresponia a una carta del demandant respecte de la qual no hi havia prova que s'hagués mai enviat al SAAS i que endemés aquesta comunicació només es referia a l'obra científica i no pas als drets d'autor sobre l'explotació del programa informàtic que pertanyen al SAAS. En definitiva sosté que mai abans del 27/08/2018, la demandada havia tingut coneixement del dipòsit del registre de marques, precisant que aquesta havia estat la data en què el treballador els hi en va lliurar una còpia.

Respecte d'aquesta qüestió, cal assenyalar que, si bé la carta de 12/03/2013 invocada (doc. 9 de la demanda, foli 60) s'ha aportat mitjançant una fotocòpia de molt mala qualitat que impedeix comprovar si el segell d'entrada que hi figura correspon efectivament al SAAS, no es pot ignorar que la nota jurídica atribuïda al lletrat llavors del SAAS, Sr. Sylvain, de 29/05/2017, ja en fa esment. En qualsevol cas, la tesi segons la qual el SAAS desconeixia el registre de marques efectuat pel demandant abans de l'agost de 2018 queda desmentida per les pròpies al·legacions formulades per aquesta entitat en resposta a l'informe provisional del Tribunal de Comptes, de data 08/02/2018 (foli 1021). En aquest escrit es reprèn l'informe del mateix lletrat i s'hi fa una referència expressa a la carta de 12/03/2013, indicant que en aquesta comunicació es posava de manifest que una versió modificada del programa de triatge havia estat inscrita pel treballador a Barcelona i posteriorment cedida íntegrament a la societat ESBARZER, SL.

Atès que aquestes manifestacions provenen del propi SAAS en un escrit adreçat al Tribunal de Comptes, difícilment pot sostenir ara que desconeixia el contingut de la comunicació del 2013 i que el registre realitzat pel treballador demandant no va ser conegut fins el mes d'agost del 2018. Ben al contrari, la menció expressa a aquesta carta i la coincidència entre els seus termes i el contingut de la comunicació del Sr. Matthew evidencien de manera clara que l'entitat ja en tenia coneixement amb anterioritat.

Tercer.- Prescripció de les faltes

La resolució d'instància considera l'acomiadament del treballador injustificat considerant que les faltes que se li retreien estaven prescrites en aplicació de les previsions de l' art. 107 del CRL .

La part recurrent impugna la declaració de prescripció de les faltes disciplinàries i sosté que la sentència ha fixat erròniament el moment en què el SAAS va tenir coneixement dels fets. Afirma que la prescripció és una excepció d'aplicació restrictiva i que no pot apreciar-se quan no hi ha abandonament del dret, sinó una actuació oculta i deslleial del treballador.

Segons aquesta tesi, el SAAS no va tenir coneixement efectiu de les conductes imputades l'any 2013, ja que la carta d'aquell any era un document unilateral del demandant i que no es provava la seva recepció per l'entitat i, a més, només feia referència a una obra científica i no als drets d'explotació del programa informàtic. El coneixement real de les actuacions presumptament irregulars no s'hauria produït fins a finals d'agost de 2018, quan a requeriment del SAAS es va lliurar, la documentació relativa als registres i marques. Afegeix, d'altra part, que les conductes imputades no van consistir només en actes puntuals, sinó que tenien caràcter continuat, ja que els registres continuaven vigents, els drets s'haurien seguit explotant en benefici propi o de societats vinculades i s'haurien continuat percebent rendiments econòmics derivats del programa informàtic. Per això entén que el termini de prescripció no havia transcorregut quan es va acordar l'acomiadament el 06/09/2018.

Respecte d'aquestes indicacions, convé, en primer terme, detenir-se en l'assimilació que la part recurrent pretén establir entre el règim de la prescripció extintiva dels drets i accions, d'una banda, i el règim propi de la prescripció de les faltes o infraccions laborals, de l'altra, per tal de rebutjar-la categòricament. En efecte, la prescripció extintiva opera en l'àmbit de l'exercici dels drets subjectius i de les accions civils, i troba la seva raó de ser en la necessitat d'evitar la pervivència indefinida de situacions d'inactivitat jurídica, sancionant la manca d'exercici del dret durant el termini legalment establert. Es tracta, a més, d'una institució de naturalesa essencialment dispositiva, en el sentit que no pot ésser apreciada d'ofici i ha de ser al·legada per la part a qui beneficia. Per això, en aquest terreny tal com invoca la recurrent, la jurisprudència ha subratllat sovint el caràcter restrictiu de la institució i la necessitat d'interpretar-la amb cautela quan hi ha dubtes sobre l'existència d'un veritable abandonament del dret.

Ara bé, la prescripció de les faltes disciplinàries en l'àmbit laboral respon a una lògica sensiblement diferent. En aquest cas no ens trobem davant l'extinció d'una acció de caire patrimonial, sinó davant una limitació temporal de la potestat disciplinària de l'empresari, de naturalesa imperativa o d'ordre públic, que opera ipso iure. Es tracta d'una institució inserida en un marc materialment sancionador, íntimament vinculada als principis de seguretat jurídica i d'immediatesa en l'exercici del poder disciplinari. No es tracta, en aquest àmbit, de valorar des d'una perspectiva subjectiva si l'empresari pretenia conservar o fer perviure el seu dret, sinó de determinar, a partir d'un criteri estrictament objectiu (el transcurs del temps), si l'exercici de la potestat disciplinària encara resulta jurídicament viable.

Des d'aquesta perspectiva correspondrà verificar si les infraccions que s'imputen al treballador es troben prescrites. Quant al coneixement dels fets en què es fonamenta la sanció empresarial, la part recurrent el situa a finals d'agost del 2018. Tanmateix, aquesta afirmació no pot ésser compartida. Com ja s'ha posat de manifest, de les pròpies al·legacions que el SAAS va formular el 08/02/2018 davant del Tribunal de Comptes es desprèn que l'entitat ja admetia saber, en aquell precís moment, del registre de la marca efectuat pel treballador a Barcelona. Per tant, el coneixement dels fets per part de l'empresa s'ha de situar, com a mínim, en aquesta data. Així les coses, entre aquest moment i la notificació de la carta d'acomiadament disciplinari, produï da el 06/09/2018, havia transcorregut amb escreix el termini de seixanta dies naturals que l ' article 107 del Codi de Relacions Laborals establia com a termini de prescripció per a les faltes molt greus.

Cal recordar que l'esmentat precepte configurava un sistema de prescripció articulat sobre dos terminis. D'una banda, un termini breu de 10, 20 o 60 dies -segons es tracti, respectivament, de faltes lleus, greus o molt greus- que començava a córrer des del moment en què l'empresa té coneixement de la seva comissió. De l'altra, un termini màxim o de tancament de sis mesos des de la comissió dels fets, transcorregut el qual la falta ja no pot ésser sancionada en cap cas. Així ho ha posat de relleu la jurisprudència d'aquest Tribunal, entre d'altres, en les Sentències de 29/05/2018 (rotlle TSJC 131/2018) i de 30/07/2019 (rotlle TSJC 343/2018).

Ara bé, aquests dos terminis no operen de manera alternativa (un o l'altre), sinó que el segon actua com a termini de tancament, és a dir, amb caràcter subsidiari. Això significa que l'empresari ha d'exercir la seva potestat disciplinària dins del termini breu comptat des del moment en què té coneixement dels fets, sense perjudici que, en qualsevol cas, la facultat sancionadora queda definitivament extingida un cop transcorregut el termini llarg de tancament, en mèrits de la seguretat jurídica més elemental. Dit d'una altra manera, el termini breu determina la immediatesa amb què s'ha d'exercir la potestat disciplinària una vegada coneguts els fets, mentre que el termini llarg opera com un límit absolut a partir del qual la falta es considera irremeiablement prescrita, sense que aquest segon termini pugui servir per prolongar artificialment el primer ni per permetre a l'empresari ajornar l'exercici del seu poder disciplinari més enllà del lapse temporal breu que la llei estableix des del moment del coneixement efectiu de la conducta infractora.

Quant a l'argument que les infraccions que s'imputen al treballador tindrien caràcter continuat, tampoc pot ésser acollit. La figura de la infracció continuada en l'àmbit disciplinari laboral exigeix que ens trobem davant d'una pluralitat d'actes homogenis que responguin a un mateix propòsit i que es prolonguin en el temps de manera que la conducta infractora es renovi o reiteri de forma successiva. No n'hi ha prou, per tant, amb la simple persistència en el temps dels efectes d'un acte passat, sinó que cal que la conducta infractora es reprodueixi efectivament mitjançant actes nous que mantinguin viva la infracció. En el cas present, però, els fets que la pròpia carta d'acomiadament situa com a fonament de la sanció es refereixen essencialment a actuacions concretes (concretament es tracta del registre de determinats drets o marques i la cessió dels mateixos a una societat mercantil) que es troben perfectament delimitades en el temps. El fet que els efectes jurídics d'aquestes actuacions es projectin posteriorment o que els registres continuïn formalment vigents no converteix per si sol aquestes conductes en infraccions continuades.

Finalment, de manera hàbil, la representació processal del SAAS pretén introduir una distinció entre la data del registre de l'obra científica i la del registre relatiu al programa informàtic, amb la finalitat de desplaçar el moment a partir del qual hauria de computar-se el coneixement dels fets i, consegüentment, el termini de prescripció de la falta. Ara bé, aquesta diferenciació no pot ésser acollida, per la senzilla raó que cap distinció d'aquesta naturalesa es desprèn de la carta d'acomiadament que delimita l'objecte de la imputació disciplinària. Cal recordar que la carta d'acomiadament constitueix l'instrument mitjançant el qual l'empresari fixa els fets que imputa al treballador i delimita el marc dins del qual s'ha d'analitzar la procedència o no de la sanció. Per aquesta mateixa raó, la jurisprudència ha reiterat que els fets que s'hi consignen no poden ésser posteriorment alterats, ampliats o matisats en perjudici del treballador en el curs del procés judicial, ja que això vulneraria el dret de defensa i el principi de seguretat jurídica. En el cas present, la carta d'acomiadament es refereix de manera conjunta a una sèrie d'actuacions que situa temporalment en determinats moments i que presenta com a fonament de l'acomiadament. Pretendre ara desdoblar aquests fets en categories diferents amb l'única finalitat de justificar un còmput més favorable del termini de prescripció suposa, en realitat, reconstruir ex post la imputació disciplinària en termes que no es corresponen amb els que l'empresa va expressar en el moment de comunicar l'acomiadament.

El primer motius del recurs, i principal, es veurà per tant abocat al fracàs.

Tercer.- El segon motiu del recurs que el SAAS planteja pivota al torn dels interessos, en ser aquesta una qüestió accessòria, serà examinada més endavant una volta es resolgui definitivament el recurs que es formula en relació als diferents conceptes econòmics que es reclamen.

Quart.- Altre motiu del recurs d'apel·lació intervé en relació a la paga extraordinària que el treballador va sol·licitar es fixés en funció de la data de la seva alta laboral, reclamant subsidiàriament la quantitat de 8.634,25 € amb interessos. El tribunal de primera instància va condemnar el SAAS a pagar 26.707,65 €, tenint en compte el canvi posterior de la data d'alta mèdica fins al 10/07/2020. En base d'aquests antecedents, la representació processal del SAAS evidencia que el 24/10/2018 havia consignat judicialment la suma de 13.728,28 €, incloent-hi 8.688,71 € en concepte de paga extraordinària, quantitat que el treballador va percebre. Segons el SAAS, la sentència no havia deduït aquest import de la condemna final, la qual cosa constituïa un error evident. D'altra part sosté que tampoc procedeix aplicar interessos legals, ja que el SAAS va actuar de bona fe i el canvi de la data d'alta mèdica es va produir arran d'un procediment judicial davant la CASS en què el SAAS no era part.

Respecte d'aquesta qüestió, convé posar de relleu que no es qüestiona la decisió de la Batllia quan fixa la paga extraordinària deguda en atenció a la data d'alta laboral del treballador, resultant del procediment contenciós administratiu iniciat pel treballador demandant contra la CASS, decisió aquesta que rectificava l'alta laboral acordada inicialment i sobre la qual s'havia calculat aquest concepte en la liquidació consignada. Ara bé, el que sí que és objecte de controvèrsia no és el criteri utilitzat per determinar la quantia final d'aquest concepte, sinó el fet que la resolució recorreguda no hagi tingut en compte, a l'hora de fixar la condemna, les quantitats que ja havien estat satisfetes prèviament pel SAAS mitjançant el dipòsit judicial efectuat en el seu moment. Respecte d'aquesta qüestió, la part apel·lada sosté en el seu escrit de contesta al recurs que l'import indicat corresponia exclusivament a la quantitat que excedia l'import que s'havia consignat, però tant sols s'ha de recórrer al seu escrit de conclusions en la instància (dors del foli 1391) quan destaca que l'import de 26.707,65.- € que reclama ho és pel període 2018, 2019 i sis mesos del 2020 atès que la darrera suma pagada per aquest concepte va ser-ho el desembre del 2017. En aquestes condicions el recurs d'apel·lació que s'articula haurà de prosperar en el sentit que cal deduir de la quantitat de 26.707,65.- € que s'estableixen en la sentència d'instància per aquest concepte l'import de 8.688,71.- € corresponent a la paga extraordinària bruta que el SAAS ja va contemplar en el document de quitança establert. En conseqüència la paga extraordinària que correspon al Sr. Matthew ascendeix a 18.018,94.- €.

Cinquè.- Pel que fa a les vacances, el SAAS recorda que ja va dipositar judicialment i el treballador va percebre la quantitat de 6.572,58 €. El treballador reclamava 6.591,07 €, de manera que la diferència entre ambdues quantitats és de només 18,49 €. No obstant això, la Batllia condemnava el SAAS a pagar la quantitat de 363,93 €, quantitat que excedia el què havia estat reclamat, sense tenir en compte les quantitats ja dipositades i percebudes pel treballador. Per aquest motiu sosté que no procedeix cap pagament addicional per aquest concepte o, subsidiàriament, només la diferència de 18,49 €.

En l'escrit de contesta al recurs, la representació processal del treballador admet que el ròssec que li correspon percebre per aquest concepte és de 18,49.- € i en aquesta eventualitat, el recurs d'apel·lació articulat haurà de prosperar, revocant-se la decisió d'instància en l'apartat que fixa la compensació per vacances en 363,93.- € bruts, quantitat que ha de ser fixada en 18,49.- € bruts.

Sisè.- En el primer motiu del recurs d'adhesió, el treballador sosté que l'acomiadament disciplinari hauria de declarar-se indegut perquè la carta d'acomiadament no concreta les dates de les faltes imputades. Segons afirma, la carta es limita a situar els fets de manera genèrica entre els anys 2003 i 2009, sense precisar quan s'haurien produït actuacions com la cessió de drets, la seva explotació, l'edició de llibres o el registre de la marca SET. Aquesta manca de concreció temporal vulneraria les exigències legals i jurisprudencials sobre el contingut de la carta d'acomiadament, motiu pel qual sol·licita la revocació de la sentència i que es declari l'acomiadament indegut, a més d'injustificat per prescripció de les faltes.

L'examen d'aquest motiu del recurs no presenta cap mena d'interès a partir del moment en què la resolució d'aquesta Sala ja ha conclòs que les faltes en què es fonamentava l'acomiadament disciplinari es trobaven prescrites quan l'empresa va adoptar la decisió extintiva. En aquestes condicions, i atès que tant la qualificació d'acomiadament indegut per defectes formals com la declaració d'acomiadament injustificat per prescripció de la causa produeixen, en el cas d'autes, uns efectes pràctics idèntics pel que fa a la indemnització del treballador, no resulta necessari entrar a analitzar el fons d'aquest primer motiu del recurs d'adhesió.

Setè.- En el segon motiu del recurs d'adhesió, el treballador impugna la quantia de la indemnització per acomiadament injustificat fixada per la Batllia en 335.040,70 €. Sosté que el tribunal va calcular-la erròniament en utilitzar un salari diari inferior (363,93 €) i en limitar el còmput als anys treballats fins a la carta d'acomiadament, sense aplicar el màxim de 30 mensualitats previst per la llei. Segons refereix la representació processal del Sr. Matthew, el salari diari correcte és de 387,71 € i la relació laboral es va estendre des de 1996 fins a 2020, superant els 24 anys de servei. D'acord amb l' article 98 del CRL , considera que s'hauria d'aplicar el màxim de 30 mensualitats, cosa que donaria lloc a una indemnització de 523.408,50 €, o subsidiàriament de 348.939 €. Per aquest motiu sol·licita la revocació de la sentència en aquest punt.

La liquidació de la indemnització per acomiadament injustificat o fet en forma indeguda es contemplava en l' article 98.1 del CRL que disposava: "L'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent".

La interpretació sistemàtica d'aquest precepte ens aboca a considerar que el legislador ha establert un mecanisme de càlcul que combina una regla de proporcionalitat amb un límit màxim legal. En efecte, el criteri general de determinació de la indemnització es fonamenta en la relació entre el salari percebut pel treballador i la seva antiguitat a l'empresa, fixant-se com a base mínima quaranta-cinc dies de salari per cada any de servei prestat, assegurant així una reparació econòmica proporcional a la durada de la relació laboral i al perjudici derivat de l'extinció injustificada del contracte. Això no obstant, la mateixa norma establia un límit a aquesta indemnització, en disposar que la quantia resultant no pot superar en cap cas l'equivalent a trenta mensualitats de salari. Aquest límit opera com un topall legal que impedeix que el resultat de l'aplicació de la regla de quaranta-cinc dies per any de servei pugui excedir aquesta quantia màxima, fins i tot en els supòsits en què l'antiguitat del treballador conduiria, per la mera aplicació aritmètica de la fórmula, a una indemnització superior.

Des d'aquesta perspectiva, no es qüestiona en cap moment entre els litigants que atesa l'extensió de la durada de la relació laboral (22 anys), la situació del demandant es troba afectada per aquest topall màxim previst en la Llei. Quant al càlcul del salari dia, s'infereix de tot l'actuat que el darrer salari mensual percebut va ser de 10.683,06.- € i que el salari variable del darrer any treballat va ser de 11.446,51.- € (import que resulta de la suma dels salaris variables figurant en els butlletins de salari que s'incorporen en la demanda). En aquestes coordenades el salari dia s'ha de fixar en 378,71.- € com relata la parta actora en aquesta alçada i la indemnització a percebre correspondrà a 387,71 X 30 el que fa un salari mensual de 11.631,30.- € i una indemnització de (11.631,30X 30)= 348.939.- € bruts, quantitat aquesta superior a la que es va fixar en la Sentència de la Batllia (335.540,07.- €) el què ens abocarà a revocar-la també en aquets sentit.

Vuitè.- Interessos

En el present supòsit concorren determinades particularitats com són que els havers laborals que s'han reconegut al llarg de la present resolució van generar-se definitivament després de que el SAAS contestés la demanda atesa la situació de baixa laboral del demandant. En aquesta eventualitat, sembla prudent establir que aquests s'incrementaran dels interessos legals des del moment de la Sentència d'instància.

Quant a la indemnització per acomiadament injustificat, els interessos s'han de fixar a partir del moment de la resolució d'instància com sia que amb anterioritat no havia estat liquidada des d'una perspectiva jurídica del vocable.

Novè.- Costes

El SAAS sol·licita que les costes s'imposin al Sr. Matthew si es considera que les faltes no estaven prescrites. Subsidiàriament, si es confirma la prescripció, demana que no s'imposin costes a cap de les parts, atesa l'estimació parcial de la demanda, l'excés en les quantitats reclamades i la complexitat jurídica i factual del cas, que justificarien l'existència d'una justa causa litigandi.

Com a regla general del nostre sistema processal, la imposició de les costes es regeix pel principi del venciment objectiu, segons el qual aquestes han de ser suportades per la part que veu rebutjades les seves pretensions. Aquest criteri respon a la finalitat d'evitar que la part que ha vist reconegut el seu dret hagi de suportar les conseqüències econòmiques derivades d'haver hagut d'acudir a la jurisdicció per obtenir-ne el reconeixement.

En l'àmbit laboral, aquest principi presenta, a més, una particularitat rellevant, derivada de la naturalesa protectora d'aquesta branca del dret i de l'asimetria existent entre les parts de la relació laboral. En efecte, la jurisprudència d'aquesta Sala ha recordat reiteradament que, quan el treballador veu estimada la seva pretensió, encara que sigui només de manera parcial o en una quantia inferior a la inicialment reclamada, la regla general és la imposició de les costes a l'empresari, atès que ha estat la decisió extintiva adoptada per aquest la que ha provocat la necessitat d'acudir als tribunals.

Així doncs, el fet que la quantia finalment reconeguda al treballador sigui inferior a la inicialment sol·licitada no desvirtua la consideració que la demanda ha estat estimada en allò substancial, ni pot conduir a desplaçar el criteri del venciment objectiu. El mateix succeeix amb l'al·legació relativa a la complexitat jurídica o factual de l'assumpte, circumstància que, per si sola, no és suficient per apartar-se de la regla general en matèria laboral, especialment quan el procés ha estat originat per una decisió empresarial que finalment ha estat considerada injustificada.

En conseqüència, i atesa l'estimació parcial de la demanda, no escau alterar el criteri seguit pel tribunal d'instància pel que fa a la imposició de les costes, que s'ajusta tant al principi del venciment objectiu com a la doctrina consolidada aplicable en matèria laboral.

Quant a les costes en aquesta alçada, escau imposar al SAAS les derivades del recurs d'adhesió interposat pel Sr. Matthew, atesa la seva estimació parcial. En canvi, no procedeix efectuar cap pronunciament respecte de les costes derivades del recurs d'apel·lació formulat pel SAAS, en haver estat aquest també estimat només parcialment.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del SAAS contra la Sentència 15/2025 dictada per la Batllia el dia 20/05/2025 i ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'adhesió formulat pel Sr. Matthew contra la mateixa decisió, revocant parcialment el punt segon de la seva part decisòria en el sentit de fixar que el SAAS haurà de satisfer al Sr. Matthew els següents imports bruts: 1) indemnització per acomiadament injustificat de 348.939-€, 2) 18,49.- € en concepte de vacances i 3) 18.018,94.- € en concepte de romanent corresponent a pagues extraordinàries degudes. Aquests imports, s'hauran d'incrementar dels interessos legals devengats des de la data de la Sentència d'instància i hauran de ser declarats i cotitzats a la CASS.

Per la resta es confirma la Sentència dictada en tots els seus extrems.

Escau imposar al SAAS les costes derivades del recurs d'adhesió interposat pel Sr. Matthew, atesa la seva estimació parcial. En canvi, no procedeix efectuar cap pronunciament respecte de les costes derivades del recurs d'apel·lació formulat pel SAAS.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.