LABORAL: desistiment justificat del treballador en base als articles 91.1.a), c) e) i g). Valoració probatòria.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sr. Espada

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sra. Macias

Apel·lat: T, ORG_0

Representant: Sra. Morell

Advocat: Sr. Águila

TSJC.- 0000030/2024 ORIGEN: 3000017/2022 - 0

NIG: 5300542120220000066

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: desistiment justificat del treballador en base als articles 91.1.a), c) e) i g). Valoració probatòria

SENTÈNCIA 000148/2024

Andorra la Vella, a 9 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 17 de gener de 2022, la representació processal del senyor Espada interposà demanda laboral en reclamació d'indemnització derivada del desistiment justificat per ell presentat, així com les hores extraordinàries pendents de pagament, dies de treball i festius treballats i no remunerats, contra la societat T, ORG_0 tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li els imports de 3.821,04 EUR en concepte d'hores extraordinàries no remunerades; 17.149,28 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat; 836,5 EUR i 501,9 EUR en concepte de dies de descans i de festius treballats no remunerats; tot manifestant també que restaven pendents de determinació el doble dels interessos legals aplicable en mèrits de l'article 78.3 i que subsidiàriament se'l condemnés a abonar-li els interessos a partir de la contesta a la demanda. Demanava també la condemna en costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 24 de febrer de 2022, la representació processal de la societat T, ORG_0 (cfr. foli 153) va sol·licitar la suspensió del procediment per existència de prejudicialitat administrativa, contestant de forma subsidiària a la demanda articulada de contrari, tot oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva íntegra desestimació amb imposició de costes a l'agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 12 de gener de 2024, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada pel Sr. Espada contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "T, S.L.U.", ha d'absoldre i absol lliurement a aquesta darrera de les pretensions condemnatòries exercides de contrari segons es contenen en la demanda d'indemnització per desistiment justificat i reclamació d'altres havers laborals articulada el disset de gener del dos mil vint-i-dos, imposant al primer les costes processals causades a la segona de conformitat amb allò establert en el darrer Fonament de dret."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Espada en considerar que la mateixa infringeix les normes processals, la llei de relacions laborals i que també conté errors en la valoració de la prova. Es basa, en síntesi, en què el Tribunal d'instància va incomplir el termini legal de 13 dies per dictar la resolució impugnada, no respectant el seu dret a un judici de durada raonable. Afirma que la Sentència infringeix el principi "in dubio pro operario", considerant que en base al mateix la falta de prova no ha de perjudicar al treballador. Que en la mateixa s'apliquen incorrectament els articles 54 i 57 de la Llei laboral en pressuposar que les hores extraordinàries són les que excedeixen de 48 hores setmanals i no a partir de les 40, i que en cas d'haver-hi pacte sobre la realització de més hores i el seu cobrament, aquest és nul perquè s'entendria que el treballador renuncia a realitzar hores extres. Insisteix també en la indeguda valoració de la prova que al seu criteri efectua la resolució d'instància per entendre que no es produeixen els incompliments invocats i en els termes denunciats. Demana la revocació de la resolució recorreguda, que se'n dicti una de conformitat amb la pètita de la seva demanda i que es condemni a la part defenent i avui recorreguda al pagament de les costes processals generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- La representació processal de la societat T, SL s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació i la íntegra confirmació de la Sentència d'instància, amb imposició a l'agent i recurrent de les costes processals generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Prèviament a entrar sobre el fons, procedeix referir-nos a la vulneració al dret a un judici de durada raonable invocat per la part recurrent, per quant el senyor Batlle d'instància no va dictar Sentència en el termini legal de 13 dies hàbils.

Al respecte no podem més que posar de relleu que la Sala no gaudeix de competència per dilucidar aquest extrem, donat que la mateixa ve reservada per expressa voluntat de la Llei qualificada de la Justícia al Ple del Tribunal Superior.

Segon.- L'objecte del present litigi radica en determinar el caràcter justificat o no del desistiment laboral formulat pel senyor Espada.

La resolució d'instància considera que el desistiment del treballador fou injustificat i, en conseqüència desestima totes les pretensions exercides en contra de la societat defenent, alçant-se contra la mateixa la part recurrent.

Tercer.- En data 18 de novembre de 2021, el senyor Espada va trametre una carta de desistiment del seu contracte laboral (foli 18 i ss.) a la societat T, SL -que va prendre efectes a partir del 21 de novembre en què el senyor Espada obtingué l'alta mèdica en què es trobava des del 13 d'agost de 2021-, fonamentat en l'article 91.1.a), c), e) i g) de la Llei de relacions laborals. El contingut literal de la carta és del tenor següent:

"Li remeto aquesta carta en la seva qualitat d'administrador únic de la mercantil T,SLU, per tal de comunicar-li que a l'empara del previst a l'article 91 (desistiment justificat de la persona treballadora) apartats a), c), e) i g) de la Llei 31/2018, de 6 de desembre, de relacions laborals, rescindeixo unilateralment i sense preavís el contracte de treball que ens uneix, rescissió que prendrà efecte un cop sigui donat d'alta laboral, procedint, a continuació, a exposar els fets que han motivat la remissió de la present carta.

Aquest desistiment unilateral ve justificat:

- L'article 91, a) que literalment disposa: "L'incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l'exposició de la persona assalariada a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió."

La societat no m'ha proporcionat mai els equips de protecció individuals adequats per desenvolupar les meves tasques professionals, i molt menys ha vetllat pel seu us efectiu, el que suposa una vulneració de l'article 12 de la llei 34/2008, de 18 de desembre, de la seguretat i la salut en et treball que estableix com a obligació dels empresaris:

" a) Prendre les mesures necessàries amb la finalitat que els equips de treball siguin els adequats a la feina que s'ha de desenvolupar de manera que es garanteixi la seguretat i la salut dels treballadors que els utilitzin.

d) Proporcionar als treballadors els equips de protecció individuals adequats als treballs que han de dur a terme j vetllar pel seu us efectiu quan siguin necessaris per la natura dels treballs que cal fer o quan els riscos no es puguin reduir o minimitzar per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments de protecció del treball".

L'empresa no m'ha lliurat ni tant sols unes sabates adequades, es a dir, antilliscants, amb sola de goma per evitar la corrent, en el desenvolupament de les meves tasques treballo amb aigua, entro a la càmera frigorífica, manipulo electrodomèstics, elements tots ells que requereixen, en pro de la seguretat, de la utilització d'elements individuals de "protecció" que mai han estat facilitats per l'empresa. A mes, tampoc ha respectat les disposicions de l'article 28 de la llei 34/2008, de la seguretat i la salut en el treball, en la mesura en què mai m'ha proporcionat cap informació i/o formació en matèria de seguretat i salut en el treball, el que suposa un nou incompliment de les obligacions legals de l'empresa.

Ensems, i pel que fa la obligació de realitzar els controls mèdics, cal dir que malgrat que 4 apartat f) del reglament que regula els serveis de salut laboral disposi que la vigilància de la salut en el treball es garantida per l'empresari, i que aquest s'ha de fer càrrec dels costos, en el meu cas, l' empresa em va comunicar que cas de voler sotmetre'm a dit control seria jo qui hauria d'assumir personalment els costos, motiu pel que mai se m'ha realitzat el preceptiu control mèdic.

Article 91.e) relatiu a "l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa".

L'article 54 de la Llei 31/2018, de 6 de desembre, de relacions laborals disposa que la jornada legal ordinària de treball es de 40 hores setmanals, i per consegüent totes les hores que superen aquesta durada màxima tenen la consideració d'hores extraordinàries.

Fa mes d'un any que l'empresa m'obliga a realitzar 48 hores setmanals, el que vulnera la legislació vigent pel que fa a la jornada legal ordinària. (article 54 de la Llei laboral). L'empresa no respecta el disposat a l'article 57.4 pel que fa a la voluntarietat del treballador per acceptar la realització d'hores extraordinàries, doncs aquestes han de ser proposades per l'empresa i acceptades pel treballador, havent de respondre a situacions de necessitat i no a un acord indefinit. (art. 57.2 de la Llei 31/2018).

Com a conseqüència de l'anterior, aquesta part ha de denunciar la vulneració de l'article 91. c) de la LIei 31/2018, pel que fa a la manca del pagament del salari, doncs les hores realitzades per sobre de les 40 hores setmanals no han estat retribuïdes amb l'increment del 40 % previst a l'article 58.2 de la Llei 31/2018.

A banda de l'anterior, la llei laboral, en el seu article 61 estableix que "la persona assalariada te dret, com a mínim i en tots els casos, a una jornada completa de descans setmanal, que es obligatòria i irrenunciable". Malgrat l'establert en aquest article, durant el període comprès entre el 19 de desembre de 2020 i fins a principis de marc de 2021, no vaig gaudir de cap dia de descans setmanal per trobar-se l'altra cuinera en situació de baixa mèdica i el marmitó en suspensió temporal del seu contracte de treball, havent fins i tot de desenvolupar les tasques d'aquest darrer.

A l'anterior, cal afegir que l'empresa ha faltat al pagament de part del meu salari per no haver-me satisfet l'import dels festius laborals treballats, doncs durant el darrer any vaig treballar tots els festius nacionals i parroquials sense que l'empresa m'hagi retribuït pels mateixos, ni compensat amb dies de descans suplementari i tal i com estableix el Decret de 25 de novembre de 2020 en que s'aprova el calendari laboral, els festius del calendari han de ser remunerats del doble o el triple en funció del dia treballat o compensats amb dos dies de descans també remunerat. Tot l'anterior, suposa una vulneració de l'article 62 de la llei 31/2018, i per tant de les obligacions de l'empresa vers el treballador.

De nou, l'incompliment pel que fa al pagament dels dies festius treballats, suposa la vulneració de l'article 91.c) de la IIei 31/2018 que dona dret a la reclamació de la indemnització prevista a l'article 92 de la Llei, així com el meu dret a reclamar el seu pagament.

Pel que fa les vacances, l'article 65-4 de la llei 31/2018 estableix que "el període de vacances que correspongui a cada treballador s'ha d'inscriure al pla horari amb una antelació mínima de quaranta cinc dies naturals. [...] Excepcionalment, per raons extraordinàries o de força major, l'empresa pot modificar el període fixat per a les vacances, sempre que avisi a la persona assalariada amb una antelació mínima de quinze dies naturals". Aquest any, l'empresa em va obligar afer vacances durant el període comprés entre el 9 i 16 de maig de 2021. Dites vacances ser imposades per part de l'empresa, sense ni tan sols amb una setmana d'anticipació.

Article 91.g), que literalment disposa: "no donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral. "

Com sap, des del 19 de desembre de 2020 fins principis de marc de 2021, no vaig poder gaudir de cap dia de descans setmanal donat que l'altra cuinera es trobava en situació de baixa per malaltia i el marmitó estava en situació de suspensió temporal de contracte de treball. És a dir, durant prop de tres mesos vaig haver de desenvolupar les funcions que habitualment realitzen un total de tres treballadors, en si mateix aquesta situació esdevé insostenible, però si hi afegim que el marmitó (rentaplats) es trobava en situació de suspensió temperat del contracte de treball no resta justificat que l'empresa no l'activés, doncs vaig haver de desenvolupar tasques inferiors a les corresponents al meu grup de treball, tasques que s'afegien, com he dit a les pròpies de l'equivalent a dos cuiners.

A banda dels incompliment denunciats, l'empresa durant el darrer any ha mostrat el seu menyspreu en relació als meus drets, circumstància que es concreta en els següents fets:

Tot i que sempre he realitzat les vacances durant el mes de juny, aquest any l'empresa va negar-me el dret adquirit en favor d'altres treballadors que sempre n'havien gaudit en altres èpoques de l'any.

Quan em van diagnosticar COVID, l'empresa es va negar a signar-me la baixa laboral al·legant que la malaltia era simulada.

El 13 d'agost de 2021, vaig patir un accident laboral arran d'un sobreesforç manipulant una cassola plena de menjar. Al finalitzar el torn de treball, vaig dirigir-me al meu responsable per comunicar-li que acudiria al metge, doncs tenia la sensació que m'havia fet mal, la reacció d'aquest va ser agressiva, intentant dissuadir-me de que anés al metge.

L'empresa no em lliura copia del compte d'hores, desconeixent si a nivell intern l'arriben a confeccionar.

El restaurant ha participat en un programa de la televisió Vasca, obligant- me l'empresa a signar la meva conformitat en que s'emetessin imatges meves tot i a participar en la emissió, tot i el meu posicionament contrari a ser gravat i a que es difonguessin imatges meves. Vaig signar obligat per l'empresa.

Mitjançant l'exposició dels fets concrets que justifiquen el meu desistiment justificat, es dona compliment al previst a l'article 91.2 de la llei del Codi de relacions laborals, meritant-se en conseqüència el dret a la percepció de la indemnització corresponent al comiat injustificat, tal i com estableix l'article 92 de la llei, així com a la resta d'havers laborals meritats.

En qualsevol cas, d'acord amb l'exposició realitzada i en virtut d'allò disposat al citat article 92 i de l'article 93 de la LIei 31/2018, li recordo la seva obligació de procedir a la liquidació dels meus havers laborals, inclosa la indemnització corresponent a l'acomiadament injustificat, prevista a l'article 92 de la llei de constant referència, durant el dia d'avui o com a màxim durant les properes 24 hores, el que s'ha de reflectir en la corresponent quitança que integri la resta d'havers laborals meritats."

Quart.- Prèviament a entrar sobre els pretesos incompliments de les obligacions del patró, invocats per la part recurrent, cal aclarir que constitueix consolidada doctrina d'aquesta Sala que el principi in dubio pro operario s'aplica a la interpretació de les disposicions legals i reglamentàries ambigües o fosques i no a la valoració dels fets.

Per tant, dit principi no permet desplaçar les normes sobre la càrrega probatòria. En aquest sentit, entre altres, en la Sentència de 23 de novembre de 2022, rotlle 169/2022 vam establir que "quant a l'aplicació del principi "in dubio prop operario" que la Llei de Relacions Laborals contempla (art. 4), el mateix intervé en cas de dubte en la interpretació o aplicació de la norma, però no permet desplaçar les normes sobre la càrrega de la prova."

A més, dit principi no pot portar a considerar que tota pretesa mancança o imperfecció en la formació del treballador s'hagi de considerar com un incompliment justificant el desistiment.

Cinquè.- En relació al pretès incompliment de l'article 91.1.a) per part de l'empresa relatiu a les mesures de seguretat i salut en el treball, la resolució d'instància considera acreditat que des de l'1 d'abril de 2011 la societat defenent i avui recorreguda segueix un sistema de prevenció de riscos laborals de conformitat amb el previst en Llei 34/2008 de seguretat i salut en el treball prop de la societat E, SL, concloent, per tant, que la mateixa compleix amb les exigències de la dita Llei. Entén també acreditat que el senyor Espada portava tota la indumentària adequada per la seva qualitat d'encarregat de cuina i que el mateix va rebre la formació específica relacionada amb el seu lloc de treball, així com que com a encarregat de cuina no estava obligat efectuar-se un reconeixement mèdic anual, havent-

se considerat acreditat també que el mateix va renunciar a sotmetre's al reconeixement mèdic proposat per la societat T, ORG_0.

Per contra, la part recurrent hi oposa que la societat recorreguda no ha acreditat que el senyor Espada realitzés la formació obligatòria prevista a l'article 28 de la Llei 34/2008 de seguretat i salut en el treball en el moment de la seva contractació o de qualsevol canvi posterior. Afirma també que s'ha acreditat que fou el senyor Espada qui es va proveir de l'equip de treball per desenvolupar la seva activitat laboral. Manifesta que la societat recorreguda només en una ocasió va oferir al senyor Espada la realització de revisió mèdica, però que aquesta havia de ser a càrrec del treballador, contràriament al que preveu l'article 19 de la Llei 34/2008, havent-s'hi negat el mateix per aquest motiu. Afegeix que, donada l'edat del treballador al moment de la seva contractació, 43 anys, aquest havia d'haver realitzat almenys dues revisions mèdiques durant la vigència de la relació laboral, una a l'inici i una altra a l'any 2019.

D'una banda, s'ha acreditat en autes, vegi's el certificat que obra al foli 142, que la societat T, SL des de l'1 d'abril de 2011 seguia el pla per a la prevenció de riscos laborals de conformitat amb la normativa vigent, és a dir, la Llei 34/2008 de seguretat i salut en el treball, per part de l'empresa E SL, havent-se especificat en el certificat que obra al foli 143, que la mateixa havia seguit actuacions preventives en matèria de seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia, psicologia aplicada i vigilància de la salut. Certificacions quin contingut fou confirmat en el marc del judici oral celebrat en la instància per part del senyor Somoza, graduat en prevenció i seguretat integral i tècnic superior en P.R.L., havent confirmat també el mateix que el senyor Espada va efectuar dues formacions, una d'acció preventiva d'hoteleria i restauració -que afirma que es va produir al moment de la seva contractació- i altra d'acció preventiva Covid 19 a la restauració, considerant que les mateixes eren suficients per la feina que el mateix havia de desenvolupar. De fet, la realització d'ambdues formacions consten acreditades amb les certificacions que al respecte obren als folis 144 i 145.

La part recurrent que ja per davant del Servei d'inspecció de treball va negar haver efectuat qualsevol tipus de formació (f. 59), ara es limita a negar que la formació s'efectués al moment de la seva contractació i que aquest fet contravindria l'article 28 de la Llei 34/2008 de seguretat i salut en el treball. Afirmació que més enllà de ser contradita pel propi encarregat de la formació, senyor Somoza, qui afirma, en canvi, que amb les dues formacions efectuades, la seguretat i salut del treballador estava garantida i malgrat el senyor Espada ho nega, no acredita en quin sentit haver efectuat només dues formacions, no resultava suficient. En tot cas, no es pot considerar que el senyor Espada hagi sofert un dèficit de formació suficientment important com per poder considerar un incompliment greu o lleu però reiterat en el sentit exigit per la normativa laboral i la nostra jurisprudència.

D'altra banda, en relació a la realització de les revisions mèdiques per part del treballador i a càrrec de l'empresa, consta en autes la renúncia del senyor Espada a efectuar-se el reconeixement mèdic previst a la Llei de seguretat i salut en el treball. Vegi's al respecte el document que obra al foli 147, en el que apareix la seva signatura quina validesa és discutida per la part recurrent tot i no haver proposat cap prova que permeti acreditar que no sigui la del mateix treballador, com per exemple una pericial cal·ligràfica. En tot cas el mateix senyor Somoza suara referit va posar de relleu en el judici oral que el senyor Espada en una ocasió havia de realitzar-se la revisió mèdica, però no es va presentar. Extrem que, si més no, denota la manca d'interès del treballador en la pràctica del mateix.

I finalment, en relació al lliurament per part de l'empresari dels equipaments necessaris pel desenvolupament del seu treball, certament s'ha acreditat que el senyor Espada va adquirir i pagar unes sabates de seguretat i un pantaló, per un import global de 58,64 EUR.

Al respecte, tot i no tractar-se, la seva professió d'encarregat de cuina, d'una activitat particularment perillosa, sí que entenem que el patró com a mínim li havia de facilitar unes sabates de goma per garantir la seva seguretat. En aquest sentit, de la declaració del senyor Somoza es deriva que ell facilitava al patró un document per acreditar que el mateix lliurava els equips de protecció escaients als treballadors, sense haver efectuat en aquest cas concret cap altra verificació que la relativa a constatar que els mateixos duien la roba de treball. En conseqüència, aquest fet sí que suposa un incompliment del patró de la seva obligació de lliurar el material adequat al seu treballador. Incompliment que, en tot cas, caldrà valorar conjuntament amb altres que s'hagin pogut produir, de ser el cas, als efectes de verificar si el mateix es pot considerar suficient per justificar un desistiment laboral. En tot cas es desconeix si el treballador li va reclamar el pagament, així com la posició de l'empresari al respecte.

En un altre ordre d'idees, en relació a la declaració del senyor Somoza la Sala no disposa de cap argument per dubtar de la veracitat de les seves manifestacions ni, molt menys, de la seva professionalitat.

Sisè.- En relació a l'article 91.1.c) i e) de la Llei, relatiu a l'incompliment greu per part de l'empesa del contracte de treball, del que en deriva també la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. Al respecte, la resolució d'instància considera acreditat que del seu contracte laboral es derivava una jornada laboral de 35 hores setmanals i que el senyor Espada en data 1 de gener de 2020 va acordar amb l'empresari gaudir només d'1 dia de descans setmanal (foli 17) contra la recepció de 475,77 EUR mensuals. Considera doncs acreditat que ambdues parts van acordar la realització de més hores a canvi d'un preu, sense que en cap cas s'hagi provat que n'hagués efectuat més de 48 setmanals, entenent que per això no apareixen reflectides en els fulls de salari. No considera acreditat que l'empresa no li hagués respectat el dia de descans setmanal i, en relació als dies festius del calendari laboral en què treballà, considera provat que se li aplicà la compensació encara pendent en corresponsabilitat.

En quant a les vacances, la resolució d'instància no considera tampoc acreditat que l'empresa l'hagués obligat a fer vacances durant el període del 9 al 16 de maig de 2021 sense la deguda antelació, afegint encara que tot i que així fos, no es pot considerar com un incompliment essencial del contracte que pugui donar peu a la seva rescissió unilateral, ni tampoc entén provat que durant el període del 19 de desembre de 2020 a principis de març de 2021 no se li hagués respectat el dia de descans setmanal.

Front al contingut de la resolució d'instància, la part recurrent considera acreditat que el senyor Espada efectuava una jornada laboral de 40 h setmanals en constar així en el contracte laboral atorgat (foli 15 i ss.), per tant, en haver-se acordat la renúncia a un dels dies de descans setmanal, entén que no hi ha dubte que cada setmana efectuava 8 hores extraordinàries que li han de ser remunerades segons preveu la legislació laboral. No considera provat que els festius treballats se li haguessin compensat amb dies de descans i afirma que durant el període d'entre el mes de desembre de 2020 i el mes de març de 2021 no va gaudir de cap dia de descans setmanal.

Ara bé, tal i com posa de manifest la resolució d'instància, del còmput de les hores que consta detallat en el contracte laboral, concretament en el seu Pacte Tercer (foli 15), en ressurt una jornada setmanal de 35 hores, tot i que s'hi fes constar que la mateixa era de 40 hores. En efecte, la jornada allà estipulada es fixava de les 12h15 a les 15h00 i de les 19h45 a les 23h00, el que fa un total de 7 h/dia o 35 h/ setmanals. A més, consta acreditat que les parts van consensuar una novació del contracte de treball en data 1 de gener de 2020. No s'advera, per tant, cap perjudici pel treballador que amb l'increment salarial acordat va apreciar un augment del seu salari que ja inclou les 2 hores extres que hauria generat.

Pel que fa als dies festius en què estan d'acord les parts que el senyor Espada va treballar: reis, carnaval, pasqua, festa del treball i pentecosta (f. 4, és cert que tot i que la societat T afirmi que aquests li foren compensats en corresponsabilitat, a ella li pertocava acreditar aquest extrem i no ho va fer, essent la conseqüència d'aquesta mancança l'obligació de procedir al seu abonament, sense que tampoc es pugui considerar que tingui entitat suficient com per motivar el desistiment contractual, tenint en compte en aquest supòsit les manifestacions realitzades per ambdues parts en relació a la corresponsabilitat.

En relació, en canvi, a la manca de realització de cap dia de descans setmanal durant el període entre de 19 de desembre de 2020 a principis de març de 2021, a ell li pertocava acreditar-ho amb la prova que hagués considerat pertinent, però no ho va fer, tot limitant-se a manifestar-ho.

Pel que fa a les vacances, certament no consta tampoc en autes cap prova de la realitat de l'afirmació del treballador, no tan sols en relació a la imposició d'un període de realització sense respectar-se l'antelació legal, sinó tampoc del perjudici que afirma que aquest extrem li ocasionà per una pretesa i no acreditada voluntat de desplaçament al Marroc.

Finalment, en relació a la cotització amb retard dels havers laborals denunciada per la part agent i avui recurrent, del contingut del foli 47 es deriva que la CASS es refereix a la manca de cotització corresponent al mes de gener de 2021, sense que consti cap altre retard acreditat. En conseqüència, de la mateixa manera que la resolució d'instància, hem de considerar aquest fet com a puntual i, per tant, tampoc no pot justificar el desistiment laboral efectuat.

Setè.- En quant al pretès incompliment de l'article 91.1.g), per part de l'empresa per assignar tasques inferiors a la persona assalariada a les corresponents al seu grup professional o sotmetre-la a assetjament laboral, la resolució d'instància conclou que l'avui recurrent no ha acreditat que durant el període d'entre el 19 de desembre de 2020 i principis de març de 2021 hagués efectuat tasques de marmitó que no es corresponen a la seva categoria laboral, a banda d'haver hagut d'efectuar la feina corresponent a tres persones. Considera també la resolució d'instància insipient i poc concret l'assetjament laboral denunciat de contrari

En contra del contingut de la resolució d'instància, la part recurrent considera que la seva condició de víctima inverteix la càrrega de la prova, en aplicació de la Llei 13/2019 per la igualtat de tracte i no discriminació.

L'aplicació d'aquesta Llei, adreçada especialment a les dones per haver patit històricament una situació de desigualtat estructural respecte dels homes i a les persones integrants de col·lectius en situació de més vulnerabilitat, tals com infants, adolescents, joves, gent gran, persones amb discapacitat, persones nouvingudes i lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i altres, requereix que s'hagi produït una desigualtat de tracte i/o una discriminació per raó de d'ascendència o naixement, nacionalitat o manca de nacionalitat, origen nacional, racial o ètnic, color, sexe o gènere femení, religió , convicció o opinió filosòfica, política o sindical, llengua, edat, discapacitat, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Circumstàncies que la part recurrent ni tan sols invoca més enllà d'una genèrica referència a haver rebut insults racistes que ni detalla ni molt menys no acredita. No queda, per tant, tampoc justificada la seva pretesa aplicabilitat.

A banda de l'anterior, fonamenta el greu incompliment de l'empresari en haver hagut de fer la feina de tres persones i, fins i tot la del marmitó; per - segons afirma- haver-lo intentat dissuadir de què anés al metge quan va patir l'accident de treball pel que va estar de baixa laboral fins al 21 de novembre de 2021 i, finalment per haver rebut amenaces i vexacions.

No ha quedat acreditat que hagués hagut de fer feines inferiors a la pròpia i pel que fa al pretès assetjament laboral que també hauria motivat el seu desistiment, ja hem dit que els insults i vexacions de tipus racista no han resultat acreditats, en l'àudio que consta en autes es sent una amenaça i el nom de "J" -que es correspon amb el del patró-, però es desconeix a qui corresponen les veus que hi apareixen. No podent considerar que constitueixi assetjament laboral el fet que el patró exigeixi la presentació d'un certificat de malaltia per causa de Covid-19 ni que, de ser cert, se li modifiquessin els dies de vacances que afirma realitzava el mes de juny per tal que una companya de feina pogués assistir a una celebració el dia 13 de juny de 2021 (f. 148). I que en tot cas del foli 43 es deriva que la frontera marroquina romandria tancada fins el 15 de juny de 2021. Noti's que no hi ha cap prova en autes de la resta d'afirmacions en què el pretenen sustentar.

Certament, dels folis 61 a 63 es deriva que el senyor Espada des del mes de setembre de 2021 presentava símptomes d'ansietat i insomni i que exposava com a causa de les mateixes contingències laborals. Tot i així, es desconeix l'origen d'aquest estat d'ansietat, ja que ell mateix fa referència també a conflictes amb una companya de feina. En tot cas, no hi ha prova de què l'estat d'ansietat i insomni derivés d'una situació no acreditada d'assetjament laboral, sobre tot tractant-se del període post pandèmia Co- Vid19, que va motivar moltes situacions d'angoixa.

Vuitè.- De l'exposat es deriva que la societat T, ORG_0 va incomplir dues de les seves obligacions laborals envers el senyor Espada com són, facilitar-li unes sabates adequades a la feina que havia de fer als efectes de què l'efectués amb completa seguretat o, en el seu cas, abonar-les-hi al treballador i abonar-li també els dies festius treballats que, segons té reconegut, foren el 6 de gener, 15 de febrer, 2 i 5 d'abril, 1 de maig i 24 de maig de 2021, en no haver acreditat que aquests dies li fossin compensats amb altres dies de vacances, segons permetia la Llei.

Incompliments que, com ja hem avançat, no poden justificar el desistiment justificat de la relació laboral per part del treballador. D'una banda, el mateix duia les sabates de goma escaients per dur a terme la seva feina, sense perjudici de què les mateixes li haguessin hagut ser facilitades o, almenys abonades per l'empresari -noti's que el treballador mai els hi ha reclamat- i, d'altra banda, la falta de pagament dels dies festius del calendari laboral treballats durant l'any 2021, tot i ser reconeguda per l'empresa en seu judicial i, haver-ne doncs, d'assumir l'obligació d'abonar-los, cal destacar que el propi senyor Espada va manifestar per davant del Servei d'Inspecció de treball (f. 59) que no sap exactament quants d'aquests dies resten per compensar, en aplicació de la corresponsabilitat abans referida.

Novè.- Conseqüència de l'anterior és que tot i no procedir el desistiment justificat del treballador, per causa de la finalització de la relació laboral, l'empresari li haurà de satisfer l'import corresponent als dies festius treballats i no remunerats que no són discutits i que ascendeixen a la suma de 501,9 EUR, majorats amb els interessos al tipus legal des de la present resolució.

Desè.- L'estimació molt parcial del recurs del senyor Espada haurà de comportar, de conformitat amb el contingut de l'article 290 del Codi de procediment civil, que el pagament de les costes processals generades en la instància siguin imposades a la societat T SL.

Onzè.- A més, en haver hagut el treballador d'interposar recurs d'apel·lació per veure satisfets en part els seus drets i per coherència amb la resolució d'instància, la societat T, SL haurà de satisfer les costes processals generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR molt parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Espada contra la Sentència dictada en data 12 de gener de 2024 pel senyor Batlle d'instància, en el sentit d'establir que la societat T, SL li ha de satisfer l'import de 501,9 EUR en concepte de festius treballats del calendari laboral i no abonats, majorada amb els interessos al tipus legal des de la data de la present resolució. Es confirma la resta de la part decisòria de l'esmentada resolució.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes processals generades en ambdues instàncies a la societat T, SL.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.