AMENACES i COACCIONS(VIOLÈNCIA DE GÈNERE) - LESIONS DOLOSES - TINENÇA IL·LEGAL D'ARMES (ARMA DE FOC) - CONSUM EN LOCAL PÚBLIC I EN GRUP DE CANNABIS -
- Resolució
- Sentència · 27/08/2010
- Sentit
- condemna (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STCOR 70/2010
- ECLI
- ECLI:AD:TCORAD:2010:70
- Recurs
- TC-025-6/10
- Ponent
- Jean-Marie Ferrandez
- Magistrats
- Jean-Marie Ferrandez, Concepció Baron Mora, Enric Anglada Fors
- Àrea
- Penal
- Descriptors
- COMÍS VIOLÈNCIA DE GÈNERE COACCIONS AMENACES NO CONDICIONALS ROBATORI
La sentència judicial dictamina que el processat, D. Campillo, és culpable de diversos delictes relacionats amb maltractaments a la seva esposa i fills, incloent-hi amenaces de mort, coaccions i vexacions. El tribunal condemna Campillo a quatre anys de presó, dels quals dos anys són fermes i la resta condicional, així com a una pena complementària de prohibició de contactar amb les víctimes per sis anys. Addicionalment, se'l condemna a pagar indemnitzacions als perjudicats i a suportar les despeses processals. El tribunal també acorda el comís de les armes incautades.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Cañete Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
A la Vila d'Andorra la Vella, vint de juliol del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-025-6/10, seguida pels presumptes delicte major continuat maltractaments corporals greus que requereixin tractament mèdic posterior vers el cònjuge, delicte major continuat d'amenaces de mort fetes amb arma i reiterades al cònjuge, delictes menors continuats d'amenaces no condicionals vers els descendents, delicte menor de port il·legal d'arma, delictes menors continuats de coaccions vers el cònjuge i descendent, contravenció penal de vexacions lleus, contravenció penal de consum conjunt i en lloc públic de cànnabis, i contravencions penals continuades de vexacions lleus, contra Campillo, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa, casat, fill de Agullo i Manzanares, de professió obrer, pres per raó de la present causa i defensat per la lletrada Sra. Vaquero, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Agullo, i acusació particular la lletrada Sra. Herrera, en representació dels perjudicats Srs. Durán, Cañellas i Aguilar ; actuant de ponent el Magistrat Sr. Cañete, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
que són fets provats i així es declaren, que el processat Campillo, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, mantenia una relació sentimental estable amb la Sra. Durán d'ençà l'any 1992, havent-se casat a Portugal l'any 2001 i vivint plegats al Principat d'Andorra des del 2002, conjuntament amb els fills menors comuns de noms Cañellas i Aguilar, que compten amb 17 i 14 anys d'edat respectivament.
El dia 9 de gener del 2010 el processat D. es discutí al domicili amb la seva esposa, ja que aquesta no li volia donar diners per anar al bar, tot dient-li "un dia te pegaré un tiro". El processat D. agafà un revòlver que té a casa -marca Llama calibre 357 Magnum- i l'apuntà al cap dient-li que la mataria.
El processat D. reconeix que en altres tres o quatre ocasions anteriors li digué a la seva esposa "te voy a pegar un tiro". En altres cinc o sis ocasions l'ha insultada dient-li "puta". Repressions i insults que es produïren de forma continuada des de que ella es quedà embarassada de la seva filla.
En el decurs del 2009, en trobar-se al pont del Parc Central d'Andorra la Vella amb la seva esposa, el processat D. va obrir-se la jaqueta ensenyant-li el revòlver que duia a l'interior d'una butxaca, tot dient-li "ves esto?", per fer-li entendre que la mataria.
El processat D. reconeix que en més de quinze ocasions ha dit a la seva esposa que la tiraria per la finestra, i alhora també afirma que des de fa 17 anys ha vingut agredint-la, perquè sempre ho ha fet amb bufetades sense deixar-li marques tot i reconèixer que en una ocasió li donà un cop de puny al cap.
En el decurs de la convivència amb la seva esposa i fills, el processat D. ha manifestat a aquells darrers, en reiterades ocasions, que els pegaria i els estamparia el cap contra la paret, aitals manifestacions reiterades, en el cas de la filla Cañellas, van suposar en un primer moment, pràcticament una prohibició, causant que aquesta, una volta deixà els seus estudis primaris, amb l'edat de 15 anys, desistís de continuar cap altra formació acadèmica o professional, fins al moment actual, en el que trobant- se el seu pare a la presó, ha reiniciat els seus estudis. Aquests constants episodis de violència verbal vers els fills menors, així com el fet de dirigir-se vers Cañellas referint-se de forma despectiva al seu aspecte físic, van comportar que aquesta, amb la finalitat d'evitar possibles represàlies per part d'en D., desistís pràcticament de sortir del seu domicili durant els darrers dos anys ; altrament, coneixedora de els agressions físiques que el seu pare proferia, habitualment, a la seva mare, i amb la finalitat d'evitar qualsevol situació que pogués empitjorar la situació, va deixar d'anar al metge i de demanar roba nova, a fi de no provocar cap despesa econòmica, doncs això era un dels principals motius de discussió entre els seus progenitors.
Les agressions, repressions i situació viscudes per la Sra. D.S., totes originades pel processat D., han provocat que aquesta pateixi, en l'actualitat, un trastorn depressiu que precisa tractament psiquiàtric, de tipus farmacològic, així com tractament psicològic a fi de superar-lo.
En quant a la menor Cañellas de 17 anys d'edat en el moment dels fets, la pericial psicològica indica que pateix un trastorn mixte d'ansietat i depressió, així com un quadre de trastorns alimentaris amb bulímia i sobrepès.
Respecte al menor Aguilar, la pericial psicològica ha determinat que la situació de maltractes viscuts a casa li han produït un perjudici en la motivació i l'interès per l'escola, presentant dificultats en l'aprenentatge, estat d'ansietat, conducta hiperactiva i nerviosisme.
El peritatge de les armes, escopeta calibre 12 i revòlver calibre 357 Magnum, indica que les armes estan en perfecte estat de funcionament.
El processat D., que presenta una dependència al consum de begudes alcohòliques, en data 13 de gener del 2010, no autoritzà al Servei de l'ordre a que li fessin una prova per detectar si havia consumit productes estupefaents, doncs digué que donaria positiu ja que en data 12 de gener del 2010 consumi haixix pels carrers d'Andorra amb un amic seu, el que no és la primera vegada que ho feia.
Fonaments de dret
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat de maltractaments corporals greus que requereixin tractament mèdic posterior vers el cònjuge, tipificat i penat als articles 113.2 i 113.3 del Codi Penal, un delicte menor continuat d'amenaces de mort fetes amb arma i reiterades al cònjuge tipificat als articles 143 i 143 bis del Codi Penal, dos delictes menors continuats d'amenaces no condicionals vers els descendents tipificat a l'article 143 del Codi Penal, un delicte menor de port il·legal d'arma tipificat a l'article 263.1 del Codi Penal, dos delictes menors continuats de coaccions vers el cònjuge i descendent tipificat a l'article 139.1 del Codi Penal, d'una contravenció penal de vexacions lleus tipificada a l'article 478.1 del Codi Penal, d'una contravenció penal de consum conjunt i en lloc públic de cànnabis tipificada a l'article 500 apartats 1 i 2 del Codi Penal i de dues contravencions penals continuades de vexacions lleus tipificades a l'article 478.1 del Codi Penal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat D., sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana s'imposi a l'encausat, pel delicte major continuat d'amenaces de mort fetes amb arma i reiterades al cònjuge tipificat als articles 143 i 143 bis del Codi Penal, pel delicte major continuat maltractaments corporals greus que requereixin tractament mèdic posterior vers el cònjuge, tipificat i penat als articles 113.2 i 113.3 del Codi Penal, pels dos delictes menors continuats d'amenaces no condicionals vers els descendents tipificat a l'article 143 del Codi Penal i pels dos delictes menors continuats de coaccions vers el cònjuge i descendent tipificat a l'article 139.1 del Codi Penal, la pena de quatre anys de presó ferma, així com la pena complementària de prohibició de contactar amb les víctimes durant un període de 12 anys i la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat, pel delicte menor de port il·legal d'arma tipificat a l'article 263.1 del Codi Penal, la pena de sis mesos de presó, per la contravenció penal de vexacions lleus tipificada a l'article 478.1 del Codi Penal, la pena de dos mesos d'arrest parcial diari i per la contravenció penal de consum conjunt i en lloc públic de cànnabis tipificada a l'article 500 apartats 1 i 2 del Codi Penal, la pena de multa de 500 euros.
Demana tanmateix el comís de les armes intervingudes i el pagament de les despeses processals.
En concepte de responsabilitat civil, exposa que D. haurà d'indemnitzar als perjudicats en les quantitats que quedin acreditades.
A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional, modificant algun petit error de tipografia, indicant que el delicte continuat d'amenaces de mort fetes amb arma i reiterades al cònjuge tipificat als articles 143 i 143 bis del Codi Penal en la seva nova redacció és major i no menor, i afegint altra pena respecte als menors, demanant li sigui imposada a D. la pena de dos mesos d'arrest parcial diari per les contravencions penals continuades de vexacions lleus envers els menors tipificades a l'article 478.1 del Codi Penal.
Decisio
CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius:
d'un delicte major continuat de maltractaments corporals greus que requereixin tractament mèdic posterior vers el cònjuge, previst i penat als articles 113.2 i 113.3 del Codi Penal,
d'un delicte major continuat d'amenaces de mort fetes amb arma i reiterades al cònjuge tipificat als articles 143 i 143 bis del Codi Penal,
de dos delictes menors continuats d'amenaces no condicionals vers els descendents tipificat a l'article 143 del Codi Penal,
d'un delicte menor de port il·legal d'arma tipificat a l'article 263.1 del Codi Penal,
de dos delictes menors continuats de coaccions vers el cònjuge i descendents tipificats a l'article 139.1 del Codi Penal,
d'una contravenció penal continuada de vexacions lleus al cònjuge, tipificada a l'article 478.1 del Codi Penal,
de dues contravencions penals continuades de vexacions lleus a cadascun dels fills, tipificades a l'article 478.1 del Codi Penal, i d'una contravenció penal de consum conjunt i en lloc públic de cànnabis tipificada a l'article 500 apartats 1 i 2 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements constitutius dels tipus penals abans esmentats, inclòs els no acceptats per la defensa del processat, és a dir, els maltractaments greus vers el cònjuge, les amenaces de mort fetes reiteradament i amb arma vers el cònjuge i les amenaces no condicionals vers els descendents, tota vegada que els fets que han donat lloc als referits delictes han quedat sobradament acreditats en el curs de la present causa, i no sols per les declaracions unívoques de les pròpies víctimes, que sempre han mantingut la mateixa versió -colpeix i insults reiterats amb paraules ofensives a la seva dona, així com amenaces de mort a la mateixa varies vegades, i en un parell d'ocasions, com a mínim, apuntant-la o bé ensenyant-li un revòlver, havent produït realment temor a aquesta, així com als dos fills de la parella- i quins testimonis la jurisprudència els atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència, sempre i quan no hi hagi raons objectives que els hi restin credibilitat, com és el cas -la pròpia esposa de D. ha manifestat a l'acte del judici oral, que tot i haver patit un infern al costat del seu marit, encara l'estima-, sinó també pels informes psicològics portats a terme, a petició de la Batlle instructora de la causa, per la Sra. Gutierrez (folis 162 al 165) i per la Sra. Mercader (folis 187 al 190), així com per la pericial psiquiàtrica realitzada pel Dr. Pera havent estat les perícies efectuada a la muller de l'encausat Durán per part de la psicòloga Sra. B. i al processat Campillo pel psiquiatra Dr. C., plenament ratificades i explicitades a l'acte del judici oral, concloent les pèrits en l'existència d'una evident relació causa-efecte entre el trastorn depressiu que pateix D.S., el trastorn mixta d'ansietat i depressió, a part de l'alimentari, detectats a la filla E., l'estat d'ansietat, conducta hiperactiva, nerviosisme i manca de motivació i interès per l'escola mostrats pel fill A., i les constants i persistents agressions, amenaces i vexacions portades a terme al llarg del temps per D. a la seva parella, així com els maltractaments psicològics soferts per ambdós fills per part del seu progenitor, el qual, a més, segons les explicacions donades pel Dr. C. a l'acte de la vista, es tracta d'una persona que li va reconèixer que havia actuat de forma errònia amb la seva dona, tot i que minimitza el seu comportament vers a ella i no manifesta sentiments de culpa, degut a la seva intolerància a la frustració, la seva gelosia, potenciada per l'ingesta abusiva i compulsiva de begudes alcohòliques, la qual cosa l'indueix a la impulsibilitat i agressivitat cap a aquella, sense poder obviar, a més, el patró o factor socio-cultural determinant de la conducta possessiva que presenta respecte a la seva esposa -qui ni tant sols té un compte corrent personal (cosa del que si disposa ell), tot i que D.S., des de que es van desplaçar a viure al Principat, ha treballat sempre per compte aliena i portant diners a casa pel manteniment de la família- que continua força arrelada al seu país d'origen.
S'ha d'afegir, finalment, que resulta jurídicament irrellevant als efectes de la constitució dels negats delictes de maltractaments i d'amenaces, que alguns testimonis que han tingut relació laboral o social amb el processat diguin que es tracta d'un home tranquil, correcte en el seu comportament, amable i simpàtic, tota vegada que el que s'està jutjant en aquesta causa són uns fets ocorreguts en el àmbit domèstic i privat ; essent de puntualitzar i matisar en aquest extrem, que el propi pèrit psiquiatra ha ressaltat que és típic d'aquest tipus de persones com la per ell explorada, que a casa i en l'entorn familiar siguin agressives, mentre que quan surten a l'exterior solen ser encantadors.
CONSIDERANT: que dels abans esmentats il·lícits penals n'és responsable en concepte d'autor, l'encausat Campillo, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta del conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral, i de la que ja s'ha fet l'anàlisi corresponent en el Considerant precedent.
CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, ha de tenir en compte, d'una banda, la reiteració en l'exercici del maltractament i de les amenaces de mort sobre la parella, encara que s'ha volgut minimitzar i relativitzar per l'acusat les seves conseqüències a l'acte del judici, així com la gravetat dels fets realment comesos per ell -que ja s'havien produït també quan vivien tant a Espanya com a Portugal-, i d'una altra, la seva concreta situació personal i que es tracta d'una persona que té una dependència al consum d'alcohol, encara que no n'és conscient, segons ha manifestat el pèrit Dr. C., conseqüència de la poca o nul·la capacitat d'introspecció, causant-li, a més, un increment de la gelosia quan es troba sota els efectes de les begudes alcohòliques.
En conseqüència, el Tribunal, estima adient imposar a l'acusat una pena única per tots els delictes referits -menys, òbviament, pel que fa a les contravencions penals-, conforme al que estatueix l'article 58.3 del Codi Penal, i atenent les pautes de recomanació establertes pel dit pèrit psiquiatra, se li imposarà una part de la pena, com a condicional qualificada a seguir un tractament mèdic psicoterapèutic de deshabituació a l'alcohol a la Unitat de Conductes Adictives de la Clínica Ntra. Sra. De Meritxell, donat que "el potencial d'agressivitat versus perillositat està en funció de la ingesta de l'alcohol" (vg. foli 198).
Així mateix, es considera adequat, vistes les circumstàncies concurrents en el supòsit enjudiciat, imposar a D., de conformitat a l'establert a l'article 38.3 del Codi Penal, la pena complementària de prohibició de contactar amb les víctimes, pels períodes de temps que es diran a la part dispositiva de la present resolució.
Per contra, la Sala no aprecia la necessitat, ni la conveniència, d'imposar a l'acusat la pena accessòria d'expulsió del Principat demanada pel Ministeri Públic, degut a l'arrelament al país del mateix.
CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, d'acord amb el que disposa l'article 90 del Codi Penal, havent per tant d'indemnitzar el processat als perjudicats en les quantitats resultants de l'import de les despeses mèdiques provinents dels tractaments psicològics i/o psiquiàtrics que resten degudament acreditades en període d'execució de sentència, així com els honoraris d'advocat de l'acusació particular que es determinaran en aquest mateix període processal.
CONSIDERANT: que escau declarar el comís de les armes incautades, conforme a l'establert a l'article 70 paràgraf 1r del Codi Penal.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular.
VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Campillo, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major continuat de maltractaments corporals greus que requereixin tractament mèdic posterior vers el cònjuge, d'un delicte major continuat d'amenaces de mort fetes amb arma i reiterades al cònjuge, de dos delictes menors continuats d'amenaces no condicionals vers els descendents, d'un delicte menor de port il·legal d'arma, de dos delictes menors continuats de coaccions vers el cònjuge i descendents, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, DELS QUALS DOS ANYS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL QUALIFICADA A SEGUIR UN TRACTAMENT MÈDIC PSICOTERAPÈUTIC DE DESHABITUACIÓ A L'ALCOHOL DURANT EL MATEIX PERÍODE TEMPORAL DE DOS ANYS, així com a la pena complementària de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LES VÍCTIMES per un període de SIS ANYS quan a Durán i de QUATRE ANYS pel que respecte als dos fills Cañellas i Aguilar.
Així mateix, hem de condemnar i condemnem a Campillo, com a responsable penalment en concepte d'autor d'una contravenció penal continuada de vexacions lleus al cònjuge, de dues contravencions penals continuades de vexacions lleus a cadascun dels fills, i d'una contravenció penal de consum conjunt i en lloc públic de cànnabis, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a les penes de DOS MESOS D'ARREST PARCIAL DIARI per totes les contravencions penals continuades de vexacions lleus i MULTA DE TRES CENTS EUROS (300 EUR) per la contravenció penal de consum conjunt i en lloc públic de cànnabis.
En concepte de responsabilitat civil, el processat haurà d'indemnitzar a Durán, Cañellas i Aguilar en les quantitats resultants de l'import de les despeses mèdiques provinents dels tractaments psicològics i/o psiquiàtrics que restin degudament acreditades en període d'execució de sentència, així com els honoraris d'advocat de l'acusació particular, que es determinaran en aquest mateix període processal.
Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades.
S'acorda el comís de les armes incautades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.