FRUSTRACIÓ DE PROCEDIMENTS EXECUTIUS DE COBRAMENT

Sentència

Magistrats

Concepció Baron Mora Josep Maria Pijuan Canadell Enric Anglada Fors

Tribunal de Corts

Delictes Majors 6000099/2019 ORÍGEN: 5000062/2018 - 00 NIG: 5300543220180000187

S E N T È N C I A

Magistrats :

Josep Maria Pijuan Canadell

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora (Ponent)

Andorra la Vella, 29 de juny de 2022

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts, la Causa núm. 6000099/2019 seguida pel delicte major de frustració de procediments executius de cobrament.

Acusat:

Morell, nascut el XXXX, fill de XXXX i de XXXX, de nacionalitat francesa, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat, defensat per la lletrada Sra. Escudero,

Sanz, nascuda el XXXX, filla de XXXX i de XXXX, de nacionalitat francesa, jutjada en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citada, defensada per la lletrada Sra. Catalá,

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Porras.

És ponent la magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- SON FETS PROVATS: En el marc de l'expedient administratiu núm. SIT-AM70/16 incoat pel Servei d'Inspecció i Treball recaigué resolució en data 16 d'agost del 2016 per la que s'imposen diferents sancions, per import global de 4.460 EUR, per infraccions de la Llei 35/2008 de 18 de desembre del Codi de relacions laborals a la societat "D. V. SL" titular del negoci "C. B. L." essent sòcia i administradora única la processada Sanz, nascuda el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals.

Dita resolució li fou degudament notificada el 18 d'agost de 2016 (foli 14) i el requeriment de la quantitat adeutada més el 10% de recàrrec, en no haver fet el pagament en el període voluntari, en data 28 d'octubre de 2016 (foli 18).

Dit acte esdevingué ferm i executiu.

La Sra. Cano, saig del Principat d'Andorra, en execució de la resolució esmentada va efectuar un requeriment a la Societat D. V. SL en data 19 d'abril de 2017 i, el 27 d'abril de 2017 dictà acord d'embargament.

La instrucció practicada ha permès acreditar que tot just un mes abans, el 27 de març del 2017, la processada, juntament amb l'altre soci de la societat i parella sentimental de l'anterior, el també processat Morell, nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, i parella sentimental, van vendre el fons de comerç del negoci a Álvarez qui pagà la quantitat de 35.000 EUR, que foren abonats al compte de titularitat única del processat, a petició pròpia i no al compte de la societat, malgrat ser l'acusat sabedor del deute pendent.

Tots els tractes amb el Sr. Álvarez foren realitzats pel processat, essent-ne també coneixedora la processada que a més va haver de signar la documentació corresponent.

La Sra. Cano, en la seva qualitat de Saig executor per part del Govern d'Andorra, va presentar denúncia per davant de la Fiscalia General d'Andorra en data 12 de gener de 2018.

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació considera els fets com a constitutius del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, tipificat a l'article 220.a) del Codi Penal, del qual considera responsables en concepte d'autors ambdós processats, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

El Ministeri Fiscal demana imposar la pena d'un any de presó condicional a cadascun dels processats, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a responsabilitat civil, trobant-se encara obert el procediment executiu.

A l'acte del judici oral confirma i ratifica la qualificació provisional efectuada.

RESULTANT TERCER.- La lletrada Sra. Catalá, advocada d'ofici de la processada Sanz, de conformitat amb les declaracions que la seva representada efectuà en seu judicial, al·lega en la seva defensa que aquesta va manifestar no haver entès correctament el contingut de les resolucions que li foren comunicades, pensant que era un problema ja en tràmit de resolució. Afegeix que el local on era radicat el comerç "C. B. L." havia estat llogat únicament pel Sr. Morell i no per la societat i que els diners percebuts van ser invertits en un altre negoci, la gestió de l'Hotel "Font del Marge", radicat a Andorra la Vella.

Considera que els fets no són constitutius de cap delicte, que no hi ha hagut mala fe ni voluntat d'incomplir, i demana, per tant, la lliure absolució de l'acusada Sanz. De manera subsidiària, considera que la seva implicació en els fets d'autes haurien de ser conceptuats com a molt en qualitat de còmplice i que la pena a imposar, en aquest cas, fos un màxim d'un mes i mig de presó condicional.

RESULTANT QUART.- La defensa del processat Morell, l'advocada Sra. Escudero, manifesta el seu desacord amb el relat de fets i qualificació jurídica del Ministeri Fiscal.

Exposa que la parella formada pel seu defensat, Sr. Morell, i la Sra. Sanz van adquirir el total de les participacions de la societat "D. V. SL" que explotava el negoci "C. B. L.", essent la Sra. Sanz, qui en tant que administradora única de la societat s'ocupava de tots els tràmits administratius i burocràtics.

El Sr. Morell ignorava el requeriment de pagament efectuat perquè la Sra. Sanz no li informà i negà que aquest hagi realitzat mai cap operació de manera maliciosa per a frustrar l'eficàcia de cap embargament. Els diners del traspàs s'invertiren en un altre negoci.

Considera així que, en absència de prova i en mèrits del principi "in dubio pro reo", s'ha d'absoldre al seu representat.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER.- Dins del capítol cinquè del Títol XI del llibre segon del Codi Penal, dedicat als delictes contra el patrimoni, l'article 220, contempla una conducta típicament d'insolvència consistent en la frustració de procediments executius de cobrament, i el castiga amb una pena de presó de tres mesos a tres anys, disposant literalment en el seu apartat a) "El deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l'origen, amagui els seus béns o realitzi actes de disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació."

Front al primer dels elements exigits, que la condició del deutor quedi perfectament determinada, ambdues defenses, per diferents motius, al·leguen el desconeixement del deute que se'ls hi reclama. D'una banda la defensa de Sanz argumenta que aquesta per dificultats idiomàtiques no va entendre la resolució i/o el requeriment de pagament. Resulta si més no difícil d'assumir dita asseveració, tota vegada que, acceptant que la seva comprensió de l'idioma oficial del país no sigui prou satisfactòria, estem davant d'un procediment instat per l'administració pública i seguit per incompliment de la normativa laboral que afectava la Sra. Villegas, treballadora de la "C. B. L.", i quina resolució final, dictada el 16 d'agost de 2016, és molt clara i suficientment entenedora, doncs estableix en el seu decideix unes sancions, -paraula que fins i tot gramaticalment guarda una gran semblança amb el seu idioma matern "sanctions"- i fixa també el lloc i forma de pagament al Servei d'Inspecció de Treball, i per quina comprensió no és requereixen de grans coneixements. Resolució i requeriment que li foren degudament notificats personalment, com així consta en els folis 15 i 18 que acompanyen la denúncia realitzada per la saig Sra. Cano per davant de la Fiscalia General.

D'altra banda, la pretesa ignorància al·legada per part del processat Morell és igualment inversemblant quan resulta que ambdós processats, a més de ser les persones que de manera conjunta gestionaven el negoci "C. B. L.", són també parella sentimental, essent precisament els fons de comerç de dit negoci l'únic actiu de la societat, ja que el local on estava aquest radicat era un local de lloguer.

Fons de comerç que es va vendre per l'import de 35.000 EUR, per la qual cosa la Sra. Sanz va haver de signar tota la documentació escaient en la seva qualitat d'administradora, tal i com figura al foli 86 i que els diners van anar a parar, no al compte de la societat, sinó al compte personal del processat Morell per petició que de forma expressa es va fer al comprador Sr. Álvarez, de manera tal que desaparegut l'únic actiu del negoci per disposició dels deutors es frustrà el cobrament de les sancions imposades, essent així el delicte plenament constituït.

CONSIDERANT SEGON.- Són responsables penals en concepte d'autor els dos processats Morell i Sanz per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els article 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de les consideracions ja exposades, no podent apreciar la participació de l'acusada Sanz en qualitat de còmplice, tal i com de manera subsidiària reclama la seva defensa, tota vegada que aquesta havia estat sempre informada de les negociacions que el seu company i soci efectuà amb els futurs compradors (foli 78) i que en tant que administradora única de la societat el D. V. SL i propietaria del negoci va haver de signar la documentació escaient.

CONSIDERANT TERCER.- No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

CONSIDERANT QUART.- No procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil, tota vegada que el procediment executiu iniciat pel saig del Principat a petició del creditor es troba encara obert i segueix els seus tràmits.

CONSIDERANT CINQUÉ.- D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, s'escau imposar a als processats el pagament de les despeses processals causades.

VIST

ES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Álvarezmnar Morell i Sanz, ambdós en situació de rebel·lia processal, com a responsables penals en concepte d'autors del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys i al pagament de les despeses processals causades.

No hi ha lloc a declarar la responsabilitat civil.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal, en un termini de quinze dies següents a la notificació, salvats els condemnats, que atesa la seva situació de rebel·lia processal, podran formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.