Cessació de pagaments i arranjament judicial (5000113/2020)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000143/2021 ORIGEN: 5000113/2020 - 00

NIG: 5300542120200000534

PARTS:

Apel·lant: Sra. Oller

Advocat: Álvarez

Apel·lat: CASS

Advocat: Sr. Durán

Apel·lat: Sanç

Admi. Judicial +Advocat : Sra. Bernat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Cessació de pagaments i arranjament judicial

AUTE 067-2022

Andorra la Vella, el 12 de maig del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 13-2-2020, el representant de la CASS després d'exposar que la societat Sanç ostentava un deute de 229.384,09.- EUR en concepte de cotitzacions del seu personal assalariat i altres 53.469,71.- EUR en concepte de recàrrecs, sol·licitava que es declarés la seva cessació de pagaments i arranjament judicial o fallida segons escaigués, adoptant quantes mesures cautelars es consideressin escaients per a garantir el cobrament de la suma assenyalada.

2.- Per Aute de 19-1-2021 es decidia:

"Primer.- Declarar a la societat Sanç en cessació de pagaments i l'obertura del procediment de l'arranjament judicial.

Segon.- Nomenar a la Sra. Bernat (····) per al càrrec d'administradora de l'arranjament judicial i havent d'assistir a la societat Sanç en tots els actes concernents a l'administració i disposició dels seus béns.

Tercer.- Nomenar controlador al Sr. Durán, en qualitat de representant de la CASS.

Quart.- Travar embargament sobre els béns i drets propietat de la societat Sanç, prop de les notaries del Principat d'Andorra i els Registres del Govern d'Andorra.

Cinquè.- Procedir a la publicació de la declaració de cessació de pagaments i arranjament judicial al butlletí oficial als efectes que els creditors presentin els crèdits a l'administrador en el termini de 30 dies a comptar de la publicació, i fer avinent a l'administrador que disposa del termini de tres mesos per a formar un estat de crèdits"

3.- La Sra. Oller, actuant en representació de la societat Sanç ha articulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i mitjançant escrit de 20-5-2021 interessa la seva revocació, oposant-se a la declaració de fallida de la societat sustentant que l'empresa era viable, sol·licitant subsidiàriament que es concedís una suspensió del procediment per sis mesos per tal de poder encara el pagament del deute amb més viabilitat i eficàcia, i efectuar una proposta seriosa de compromís amb la CASS per pagar el 6,5% complet corresponent a la part assalariada.

4.- L'administradora judicial del procediment concursal formulava incident de nul·litat contra la providència d'admissió a tràmit del recurs i contra la Diligència de 7-6-2021 que resultava desestimat per Aute de 15-10-2021.

5.- El dia 15-11-2021, la CASS a través del seu representant contestava el recurs articulat interessant la seva desestimació i íntegra confirmació de la Resolució impugnada.

6.- Per Aute de 3-2-2022 es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la societat Sanç i de la CASS, concedint a les parts un termini de 5 dies per a que es pronunciessin al seu respecte, extrem que els diferents participants en el present recurs han realitzat.

7.- Per escrit de 15-3-2022 la representant de Sanç sol·licitava la pràctica de nous mitjans de prova que eren rebutjats per Aute de 21-3-2022.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El recurs que la societat Sanç articula ho és amb relació a la decisió continguda en l'Aute de 19-1-2021 quan disposa la seva cessació de pagaments en la modalitat de l'arranjament judicial, i es sustenta en els següents motius de greuge.

Sosté que les dificultats econòmiques que travessava l'empresa apareixien l'any 2015 i eren fruit de l'embargament travat a instància de Govern, per pagar un deute tributari que va comportar que es tanqués un dels establiments que explotaven i l'aparició de nous deutes, el que conjuminat amb la pèrdua de la inversió efectuada en l'establiment tancat va agreujar la situació econòmica de la societat atesa la impossibilitat d'obtenir finançament per cap entitat de crèdit.

Referia no obstant que a partir de l'any 2019, la salut econòmica de la societat havia millorat ostensiblement, aconseguint per l'any 2020 un volum de negoci similar al que es tenia abans de la crisi de la COVID, i que havia permès reduir el deute tributari que existia i anunciant que també es respectaven escrupolosament els acords de pagament existents amb creditors i saigs. Pel que es refereix a la societat Sanç sostenia que el negoci que explotava era plenament viable i que si bé no havia satisfet les cotitzacions dels anys 2017 a 2019, a partir del 2020 estava abonant les cotitzacions puntualment quedant només pendent de pagament la suma de 69.787,19.- EUR. En definitiva considera que la situació de l'empresa requeria només una mica de temps per a poder sortir, a poc a poc, de la situació en què s'havia trobat i que malgrat les dificultats derivades de la crisi sanitària concurrent, l'empresa havia pogut continuar treballant i reduint el seu deute. D'altra banda, considera que la publicació de l'Aute pronunciant la cessació de pagaments al BOPA provocaria la pèrdua de clients del negoci i inevitablement el seu tancament i que resultava imprescindible ajornar la declaració de cessació de pagaments i arranjament judicial de la societat anunciant la voluntat de negociar amb la CASS un pla de viabilitat i afegint que només una sola entitat creditora havia sol·licitat la incoació d'un procediment de naturalesa concursal.

Segon.- L'Aute que s'impugna fonamenta la cessació de pagaments de la societat Sanç, en el deute que aquesta darrera ostenta enfront de la CASS i aquesta conclusió ha de ser ratificada per la Sala per les raons següents.

L'article 8 del Decret del 4 d'octubre de 1969 preveu que: "la cessació de pagaments és el fet pel qual el comerciant no pot pagar un o varis deutes exigibles, de naturalesa comercial i de trobar-se amb una situació financera sense sortida". Al respecte d'aquest precepte hem pogut mantenir que "la situació de cessació de pagaments del comerciant es predicarà ja no des de la perspectiva del passiu global comptable de l'empresa, sinó només d'aquell que sigui exigible immediatament, entès com aquell que sigui cert, líquid, vençut i que pot ser immediatament reclamat pel creditor. S'exclouran per tant els deutes no que encara no hagin vençut, no hagin estat determinats o aquells quina existència sigui seriosament discutida.

D'altra part i encara que el Decret no hi faci referència expressa, és obvi que la impossibilitat de pagar els deutes exigibles s'ha de verificar amb la capacitat que té el comerciant per a fer-ho i que passa inexorablement per valorar els actius de que disposa amb aquesta finalitat. Una aproximació finalista d'aquesta darrera noció comptable, ens aboca a considerar que no tots els actius poden ser valorats als efectes de determinar si una determinada persona es troba en la situació prevista per l'art. 8 del Decret. Només podran contemplar-se els actius disponibles entesos com aquells que són líquids -en general corresponen a la tresoreria en caixa, als saldos creditors en comptes bancaris a la vista, als títols valors a vista, les reserves de crèdit ( ). i aquells que són immediatament realitzables (valors mobiliaris cotitzats, títols valors descomptats (····). La resta d'actius de l'empresa per regla general, no són realitzables a curt terminis (estoc, obres en el negoci, actius immobiliaris ) i no permeten fer front immediatament als deutes exigibles, sense que per tant, des de la perspectiva de la cessació de pagaments a estrictament parlar, puguin ser valorats. La valoració de l'actiu global de l'empresa, intervindrà més tard, això és quan el Tribunal una volta constatada la cessació de pagaments del comerciant, haurà de decantar-se per a unes de les solucions contemplades pel Decret (l'arranjament judicial o la fallida) com més endavant raonarem. El decret fixa per la declaració de cessació de pagament un requisit suplementari: el comerciant s'ha de trobar en una situació financera sense sortida. Una interpretació teleològica i sistemàtica d'aquest requisit en atenció al que hem pogut exposar fins ara, no permet limitar la declaració de cessació de pagaments als comerciants quina viabilitat econòmica es trobi absolutament obstruïda, sinó que aquesta s'haurà d'admetre en situacions de dificultats rellevants on concorri una situació persistent de manca de pagament, situació aquesta diferent a la d'una manca transitòria de tresoreria que pugui ser afrontada pel deutor amb els seus propis mitjans" (Aute 80/2021 de 8-3-2021 dictat en el rotlle TSJC-48/2020).

En el present supòsit no es pot discutir que la societat recurrent reuneixi tots els requisits per a pronunciar la seva cessació de pagaments. En efecte la mateixa no tan sols ostenta importants deutes enfront de la CASS derivats de l'impagament de les cotitzacions generades fruit de les relacions laborals que manté i que ascendeixen a pràcticament 250.000.- EUR, més altre import superior a 60.000.- EUR en concepte de recàrrecs, sinó que també ostenta altres deutes significatius amb tercers creditors (govern, bancs ····), sense que es discuteixi en aquestes alçades que la mateixa no disposa d'actius amb disponibilitat immediata que li permetin fer-hi front. En realitat el que la societat pretén és demorar el pagament dels seus deutes mitjançant el reconeixement d'una moratòria, obviant però que aquesta facultat només correspòn al creditor, amb el benentès que en el present supòsit la CASS s'hi ha oposat. .

També refereix que la CASS seria el sol creditor que ha demanat la incoació d'un procediment de naturalesa concursal, sense que cap dels altres creditors l'hagi demanat, però aquest fet no desvirtua la conclusió assolida en la instància per les raons següents. En primer lloc, i des d'una perspectiva legal estricta, el mateix precepte que defineix la situació de cessació de pagaments (art. 8 del Decret) no el condiciona a una multiplicitat de reclamacions dels creditors sinó que el contempla com aquella situació en què "el comerciant no pot pagar un o varis deutes exigibles, de naturalesa comercial". D'altra banda, tampoc podem obviar que per tal de poder honorar els compromisos de pagament adquirits enfront de terceres, la recurrent ha desatès les obligacions que manté amb el seu creditor principal.

En definitiva la situació de cessació de pagaments de la recurrent resulta inqüestionable i per via de conseqüència el recurs que articula no podia prosperar.

Tercer.- La recurrent s'oposa també a què es declari la seva fallida i respecte d'aquesta pretensió remarcarem que la resolució dictada una volta declarada la seva cessació de pagaments s'ha inclinat pel seu arranjament judicial, modalitat aquesta adreçada al redreçament de l'empresa, considerant, per tant, que es reunien els requisits necessaris perquè Sanç pugui superar les dificultats concurrents i proposar un concordat seriós que de manera ordenada i general permeti reconduir els deutes que manté.

En definitiva com ja vàrem indicar en la Resolució que hem indicat anteriorment:

"La cessació o suspensió de pagaments de l'empresari ha de deixar de ser configurada com una fatalitat i s'ha de concebre com una eina adreçada a preservar l'empresa i, fins a que Andorra no disposi d'una norma moderna que permeti tractar amb agilitat les dificultats dels empresaris, la interpretació que cal efectuar del Decret de 4-10-1969, ha de trobar-se presidida per aquest esperit, és a dir conceptuant la cessació de pagaments amb la suspensió de les accions individuals dels creditors com una eina encaminada a permetre a l'empresari reorganitzar la seva situació amb la col·laboració de l'administrador judicial en el marc d'un procediment d'arranjament judicial, i només quan l'expectativa de redreçament aparegui altament improbable o fins i tot nul·la podrà decantar-se ja d'un bon inici per un expedient de fallida".

Quart.- Per tot el que s'ha exposat escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat tot confirmant íntegrament la resolució dictada en tots els seus extrems.

Cinquè.- La desestimació el recurs comportarà que les costes derivades del mateix siguin imposades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Oller actuant en nom i representació de la societat Sanç contra l'Aute de data 19-1-2021 que confirmem íntegrament. Imposem a la recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.