incident d'execució contra l'acord d'execució del saig; càrrega de la prova; tiquets de compra; justificació de les despeses reclamades; requeriment extrajudicial necessari per les costes (5000277/2018)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000194/2019 ORIGEN: 5000277/2018 - 00

NIG: 5300542120180000849

PARTS:

Apel·lant : Sr. Plaza

Procurador : Sr. Arnau

Advocat : Sr. Barba

Apel·lat : Sra. Porras

Advocat : Sr. Plaza

AUTE 036-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per escrit de 5-7-2018, la representació processal del Sr. Plaza formulava incident d'execució de Sentència o d'impugnació d'acord d'execució, sol·licitant es dictés Resolució desestimant íntegrament les pretensions de la Sra. Porras, imposant en aquest cas les costes del present incident a la mateixa inclosos honoraris d'advocat i de procurador; subsidiàriament, en cas que es considerés que el seu representat havia de pagar la quantitat principal reclamada de 1.326,49.- EUR no s'efectués condemna en costes tot i establint que les costes del Saig havien de ser suportades per la Sra. Porras en no haver reclamat mai les despeses indicades directament al Sr. Plaza abans de fer-ho davant del Saig sense que tampoc li puguin ser repercutides les costes derivades de la intervenció d'advocat en aquest procediment, en ser la Sra. Porras beneficiària de justícia gratuïta i en no suposar-li cap despesa.

Segon.- En data 21-9-2018, la Sra. Porras contestava a l'incident d'execució articulat oposant-se al seu triomf tot i sol·licitant es dictés Resolució desestimant-lo, tot i imposant al seu promovent el pagament de les costes ocasionades.

Tercer.- Una volta practicats els mitjans de prova proposats per les parts i admesos per l'òrgan judicial d'instància i presentats per les parts els respectius escrit de conclusions, en data 8-2-2019 es dictava Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar l'incident d'execució formulat pel Sr. Plaza contra l'acord d'execució del Saig Sr. Escolano de data 22 de juny del 2018.

Segon.- No fer expressa imposició de costes".

Quart.- Contra l'anterior resolució s'alça la representació processal del Sr. Plaza i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada en data 25-6-2019 interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Resolució per la qual es revoqui íntegrament l'Aute dictat tot i desestimant les pretensions de la Sra. Porras reclamades al Saig tot i imposant-li el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. Subsidiàriament interessa la revocació parcial de la decisió recorreguda en el sentit de fixar les obligacions al seu càrrec en la suma de 502,60.- EUR, sense fer en aquest supòsit especial pronunciament al respecte de les costes processals, establint però que les costes del Saig havien de ser suportades per la Sra. Porras en no haver reclamat mai les despeses indicades directament al Sr. Plaza abans de fer-ho davant del Saig sense que tampoc li puguin ser repercutides les costes derivades de la intervenció d'advocat en aquest procediment, en ser la Sra. Porras beneficiària de justícia gratuïta i en no suposar-li cap despesa.

La Sra. Porras no ha presentat cap escrit de contesta a les conclusions.

Cinquè.- Per Aute de 4-10-2019, es donava lloc parcialment a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Plaza, incorporant per corda fluixa el procediment abreujat 7000468/2016.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS.

Fruit del matrimoni contret entre els avui litigants, en data 3-5-1998 i 16-7- 2000 naixeren na Garzón i Águila.

En data 27-4-2012 requeia Sentència de separació que aprovava les mesures atorgades de comú acord per les parts mitjançant Conveni de 23-4-2012.

En data 1-9-2014 i en seguiment a la pretensió comuna dels litigants, requeia Sentència per la qual, modificant les mesures inicialment vigents, s'aprovava el Conveni regulador de 14-1-2014.

El dia 8-6-2018, la Sra. Porras presentava davant del Sr. Escolano demanda d'execució dictant-se en data 22.6.2018 el corresponent Acord d'execució a través del qual es requeria el Sr. Plaza de pagament de la suma de 1.717,80.- EUR (honoraris d'advocat i costes de l'execució incloses).

En data 5-7-2018, el Sr. Plaza articulava incident d'execució contra l'acord d'execució del Saig, que resultava desestimat per Aute de 8-2- 2019 sense que s'efectués pronunciament al respecte de les costes processals. Contra aquesta decisió, la representació processal del Sr. Plaza planteja recurs d'apel·lació amb fonament als següents motius de recurs.

Segon.- En primer lloc, insistia en la necessitat de practicar les proves proposades en la instància i que havien estat rebutjades pel jutjador "a quo". Sostenia que aquestes havien estat rebutjades sense donar-li l'oportunitat de justificar la seva pertinència i necessitat.

En segon terme, en relació al fons de la decisió adoptada, sostenia que l'Aute recorregut procedia a una inversió en la càrrega de la prova que contravenia els principis rectors en aquest àmbit que havien estat admesos per aquesta Sala. Referia que ni la Sentència ni el Conveni aprovat no fixaven una quantitat dinerària fixa en concepte de pensió per a les filles, sinó que el pare assumia en exclusiva totes les seves despeses, a excepció de les d'alimentació quan es trobaven amb la mare i que aquesta modalitat es va pactar així per quan en definitiva el pare en conservava el control. Front a la concreta reclamació articulada destacava que es tractava d'unes preteses adquisicions realitzades en favor de la filla gran del matrimoni ja major d'edat, al respecte de les quals era la mare o la pròpia filla qui havia de provar la seva realitat, i en trobar-nos davant d'un supòsit d'aliments per a major, les despeses no tant sols havien de ser estrictament necessàries sinó també oportunes corresponent a la mare la prova d'aquesta realitat. En el supòsit examinat però la mare presentava en l'escrit d'execució, un llistat de despeses pretenent acreditar-les mitjançant tiquets de compra d'establiments comercials sense acreditar però que aquestes despeses havien estat realitzades en benefici de na Garzón, referint que un tiquet no constituïa prova suficient de la compra realitzada atès que no identificaven l'adquirent i que cas contrari res impedia a la Sra. Porras reclamar amb fonaments de despeses realitzades per tercers. Discrepava també de diferents partides que reclamava la sol·licitant considerant que o bé es tractava de mers capricis de na Garzón (sabates de muntanya, ordinador ····) que al seu criteri eren clarament prescindibles, amb el benentès que existien altres models en el mercat més econòmics. En definitiva, únicament admetia deure la suma corresponent a part de la residència de França (40,16.- EUR) i una despesa de medicació (4,96.- EUR).

Subsidiàriament considerava que el crèdit que ostentava la part demandant es situaria exclusivament en la suma de 502,60.- EUR. En aquesta eventualitat considerava que no resultava escaient fer pronunciament en costes en cap d'ambdues instàncies. Quant a les costes resultants de la intervenció de saig i d'advocat sostenia que no li podien ser repercutides.

Tercer.- En relació a la pràctica de la prova que havia estat rebutjada en la instància i quina pràctica, pretenia que intervingués en aquesta alçada, ja vàrem tenir l'oportunitat de pronunciar-nos mitjançant Aute de 4-10- 2019 a través del qual s'admetia la incorporació per corda fluixa del procediment de divorci seguit entre les parts i es rebutjava la resta de la prova sol·licitada pels motius que s'indiquen en la Resolució dictada.

Amb l'ànim de donar a la part recurrent una resposta el més complerta possible acord al deure de motivació resultant de l'article 10 de la Constitució, s'han de realitzar les següents precisions complementàries.

En primer lloc amb la prova III.- Documental Privada, es pretenia que la part que promovia la demanda d'execució acredités opportunament que els tiquets de compra en que fonamentava la reclamació prop del Saig corresponien a productes efectivament adquirits per la Sra. Porras o la filla dels litigants per compte d'aquesta darrera. Aquesta prova resultava clarament impertinent per les raons següents. En l'ordenament jurídic andorrà, el tiquet de compra és un document substitutiu de la factura (cfr. art. 2, 5 i 9 del Reglament, del 8 de maig del 2019, que regula les obligacions de facturació), que en conseqüència acredita el pagament de l'operació que s'hi reflecteix, i que cal presumir va ser efectuat per la persona que en té la possessió o per compte d'aquesta. En aquesta eventualitat, pretendre un complement de prova o una prova reforçada en el sentit que ho interessava la part recurrent, no tant sols desnaturalitza la pròpia essència del tiquet de compra sinó que endemés suposa exigir a l'adquirent i /o posseïdor del tiquet una prova que en determinades circumstàncies pot aparèixer impossible (ens referim dels pagaments en efectiu).

Amb la prova IV.- Documental Pública, es pretenia acreditar els períodes durant els quals na Garzón hauria realitzat una activitat assalariada en el període gener 2017 a juliol del 2018. No existeix discrepància entre les parts que la Sra. Garzón estudia a l'estranger, i quan es troba de vacances desenvolupa una activitat assalariada a Andorra que li aporta determinats revinguts. L'import d'aquests s'obté mercès l'extracte de comptes de la mencionada, i en conseqüència la prova examinada era també en aquest supòsit innecessària.

Quart.- Quant al segon motiu de recurs dels assenyalats amb anterioritat, no podem compartir amb la part recurrent l'argument segons el qual l'òrgan judicial d'instància hauria incorregut en una inversió de la càrrega de la prova en un supòsit que no estaria admès ni per la Llei ni la jurisprudència.

Hem raonat en el fonament de dret anterior, que l'emissió d'un tiquet de compra suposa el pagament de la mercaderia que en aquest document es reflexa havent de presumir-se que aquesta operació ha estat realitzada personalment o per un tercer per compte de la persona que n'ostenta la seva possessió. En tot cas, compartim amb el jutjador "a quo" que les adquisicions de roba reclamades intervenien en establiments que comercialitzen moda pròpia a adolescents de manera que no podem dubtar-ne que en fos la destinatària. Afegirem que dels correus electrònics incorporats a l'expedient del Saig, s'infereix que na Garzón reclamava al pare diferents peces de roba que corresponien, en part, a aquell adquirit (correus de 7-11-2017, 9-4-2018) i que aquestes han estat realitzades per un preu moderat que cobreix les necessitats més elementals, i no mers capricis de la filla com sembla defensar el recurrent segons la taula de càlcul que s'incorpora en l'escrit de demanda d'execució al Saig i sense perjudici de les indicacions que més endavant es realitzaran, pel període comprès entre els dies 9-9-2017 i 2-6-2018 han suposat la quantitat global d'uns 400.- EUR o sigui 40.- EUR mensuals.

Pel que es refereix als arguments excloents que s'avança al respecte de determinades despeses que la part recurrent considera sumptuàries tampoc els arguments que avança poden ser compartits. Segons s'extreu de les conclusions plantejades, aquest argument es planteja en relació a l'adquisició d'unes sabates de muntanya d'una determinada marca i en relació a l'adquisició d'un ordinador. Sustenta el recurrent que en relació a les primeres, existirien en el mercat altres models més econòmics; quant a l'ordinador posa de relleu que en el centre en que na Garzón cursa la seva formació els posaria a disposició dels estudiants, tractant-se per tant d'una despesa clarament prescindible.

El fet per a un estudiant de disposar d'un ordinador propi resulta en l'actualitat indispensable. En efecte, no només es tracta d'un estri que permet recollir els sempre necessaris apunts sinó que també permet realitzar recerques a través de la xarxa necessàries a l'estudi i formació. El fet de que els establiments universitaris puguin disposar de determinats equips informàtics, això no obsta a que aquesta posada a disposició sols intervingui en període lectiu el que per regla general no s'ajusta a les necessitats dels estudiants que també han d'estudiar a casa. Tampoc l'import satisfet per l'ordinador (366,85.- EUR) pot considerar-se excessiu sinó que correspon als preus d'entrada de gama.

Quant a les sabates s'ha de compartir el raonament del jutjador a quo. En efecte es tracta d'un material tècnic adequat a la formació complementària que la Sra. Garzón segueix a l'EFPEM. Tampoc podem obviar que per correu electrònic de 9-4-2018 (això és més d'un mes abans de que dit equipament fos adquirit), na Garzón comunicava al seu pare la necessitat d'adquirir unes sabates tot i posant-se a la seva disposició per els dies 16, 17, 18 o 23, 24 i 25 d'abril en que es trobava a Andorra, cal entendre per adquirir-les conjuntament. A partir del moment en que el Sr. Plaza no s'avenia a la proposta realitzada per la filla, no pot ara oposar-se al seu pagament.

També sosté que la despesa realitzada en concepte de plastificació de documents (78.- EUR) seria excessiva, malgrat trobar-se justificada. Aquesta intervenia en una papereria i ha de presumir-se estan relacionades amb les necessitats acadèmiques de na Garzón.

El recurs principal articulat haurà per tant de ser rebutjat.

Cinquè.- El que si però que ha de ser admès, encara que de manera parcial, és el recurs subsidiari que introdueix el Sr. Plaza. Considera que no totes les despeses reclamades es trobaven degudament justificades a través del tiquet corresponent. I aquest extrem ha de ser admès en aquesta alçada. En efecte, junt amb la demanda formulada davant del Saig no es van incorporar els tiquets corresponents a les següents despeses sense que tampoc aquell que figura en el foli 55 (Stradivarius) pugui ser comptabilitzat com sia que el mateix resulta il·legible: CCA (4,94.- EUR), Leclerc (15,93.- EUR), Stradivarius (37,45.- EUR), Decathlon (16.- EUR), Now (67,70.- EUR), Tezenis (15,5.- EUR), Stradivarius (16,95.- EUR) i Tezenis (11,5.- EUR). Aquests imports hauran de ser descomptats de la quantitat global reclamada (1.326,49.- EUR) de manera que el crèdit que la Sra. Porras ostentava (o la seva filla) es situa en 1.140,52.- EUR.

Sisè.- Pel que es refereix a les costes d'advocat associades a la demanda d'execució presentada prop del Saig i els honoraris d'aquest professional, també el recurs d'apel·lació plantejat haurà de prosperar.

En efecte, abans de recórrer a la figura del Saig en relació a l'execució de la Sentència resultava necessari que la mare requerís extrajudicialment el pare de pagament (cfr. mutatis mutandis Aute de 23-12-2010 TSJC- 203/10 i Aute TSJC-192/2019). La manca d'interpel·lació prèvia, impedeix en aquesta alçada que pugui posar-se a càrrec del Sr. Plaza el pagament associat a aquests professionals.

Setè.- L'èxit parcial del recurs articulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en la instància i tampoc en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs interposat pel Sr. Plaza contra l'Aute de data 8-2-2019, que revoquem parcialment, fixant que la suma a satisfer pel mateix es cenyiran exclusivament en la suma de 1.140,52.- EUR rectificant l'Acord d'execució adoptat pel Saig en aquest sentit, confirmant el punt segon de la seva part decisòria.

Segon.- No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs interposat pel Sr. Plaza contra l'Aute de data 8-2-2019, que revoquem parcialment, fixant que la suma a satisfer pel mateix es cenyiran exclusivament en la suma de 1.140,52.- EUR rectificant l'Acord d'execució adoptat pel Saig en aquest sentit, confirmant el punt segon de la seva part decisòria.

Segon.- No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.