Laboral- desistiment justificat- legitimació passiva-comissions- prova del seu import- calcul de la indemnització de (TSJC 033/15)

Aute

Magistrats

Vincent Anière Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000033/2015 ORIGEN: 2001531/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 28 de maig del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Soriano va presentar demanda laboral contra el Sr. Recio, la Sra. Varesc i la societat S.S. SL, demanant que es condemnés solidàriament als demandats a satisfer-li la suma total de 21.763,84.-euros en concepte de salaris impagats i d’indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.

II.- La representació processal del Sr. Recio i de la Sra. Varesc, i de la Sra. Almansa, llur filla, actuant com a administrador general de la societat S.S. SL, va formular excepció de manca de legitimació passiva pel que fa als primers, i subsidiàriament es va oposar parcialment a la demanda i va fer valer que el càlcul de la indemnització sol·licitada no s'ajusta a dret.

III.- En data 10-01-2013, es va declarar la fallida de la societat S. S. SL, i per Aute de data 04-02-2013, es va decidir suspendre les actuacions pel que fa dita societat, tot i continuant el procediment contra els Srs. Recio i Varesc.

IV.- L’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 31-10-2014, decidint “Que estimant la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Soriano contra els Srs. Recio i Varesc, he de condemnat i condemno a aquests darrers a satisfer solidàriament la següent quantitat: 21.763,84.- euros en concepte d'indemnització corresponent al desistiment justificat de la persona treballadora i liquidació de la seva relació laboral, com segueix: 19.998,18 euros, en concepte d'indemnització per comiat injustificat per desistiment justificat de la persona treballadora; 1.992,65.- euros, en concepte de salaris pendents dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2012; a aquestes quantitats s'han de descomptar 160,99 euros en concepte de vacances en excés i 66 euros en concepte de mercaderia comprada a compte; la condemna solidària dels defenents a pagar a la CASS les cotitzacions dels salaris dels mesos d'abril, maig, juny, juliol i agost de 2012; la condemna solidària dels defenents a pagar, pel que fa a les quantitats assenyalades, l'interès legal; pel que fa als interessos cal aplicar l'art. 84.3 del vigent codi de relacions laborals en el sentit que les quantitats degudes en concepte de salaris pendents hauran de ser majorades per l'interès legal a comptar del seu meritament, i les quantitats degudes en concepte d'indemnització hauran de ser majorades per l'interès legal a comptar de la data de contesta a la demanda; la condemna solidària dels defenents a declarar i cotitzar a la CASS l'import íntegre de la quantitat a que siguin condemnats en concepte d'indemnització i liquidació; i la condemna solidària dels defenents al pagament de la totalitat de les costes judicials, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procuradora."

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal del Sr. Recio i la Sra. Varesc demanant la seva revocació, dictant-se una nova estimant l'excepció de manca de legitimació passiva i desestimant la demanda o subsidiàriament fixant l'import degut en 5.318.-euros.

VI.- La representació processal de la Sra. Soriano tot i sol·licitant la pràctica de proves, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Per Aute d'aquesta Sala de data 19-03-2015, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Sra. Soriano mitjançant el seu escrit de contesta als greuges.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer greuge de la part recurrent és en relació amb l'excepció de manca de legitimació passiva. Argumenta en essència que: 1) la societat S. S. SL,” no és el mateix negoci que “S.S. Canals”, i té una existència real i independent; 2) la Sra. Soriano només treballava per la societat S. S. SL; 3) no és veritat que el poder de direcció recaigués sobre les mateixes persones;

4) no s'ha acreditat un alt grau de comunicació del patrimoni ni cap ús fraudulent de la personalitat jurídica; 5) no existeix una aparença externa d'unitat i la Sra. Soriano sabia perfectament que el seu cocontractant era la societat ora en fallida, per qui treballava de manera exclusiva, qui la retribuïa i la declarava a la CASS, no podent la treballadora anar en contra dels seus propis actes i 6) no existeix cap grup d'empreses.

Ha quedat acreditat a les actuacions que, des de l'any 2003, la Sra. Soriano treballava com a dependenta, sense que es formalitzi cap contracte de treball.

En data 20-09-2012, la Sra. Soriano va remetre a la Sra. Almansa, una carta de desistiment justificat adreçada als Srs. Recio i Varesc i a la societat S. S. SL.

No es discuteix el caràcter justificat del desistiment sinó la legitimació passiva dels recurrents i els imports deguts.

En primer lloc, recordarem que la legitimació passiva és la qualitat en virtut de la qual una acció pot ésser dirigida contra una determinada persona en funció de la relació material preexistent i de la que deriva el conflicte que precisament determina la dinàmica del procés.

En segon lloc, recordarem que pertoca al jutge anar més enllà de les aparences i buscar la realitat de la relació laboral per donar-li la seva veritable qualificació, i això sense tenir necessàriament d'establir una actuació fraudulent.

En tercer lloc, i en virtut del principi de bona fe contractual contemplat en l'article 4 del codi de relacions laborals, l'empresari ha de donar al treballador perfecte coneixement de la persona jurídica amb qui contracta, i si existeix confusió al respecte, aquesta no ha de tindre conseqüències pel treballador.

Fetes aquetes premisses, apareix en el present cas que el Tribunal a quo ha considerat que quedava acreditat que els dos negocis eren en realitat gestionats com una única unitat productiva en què la Sra. Almansa actuava com a gerent i en què la Sra. Soriano treballava indistintament.

Aquest anàlisi s'ha de confirmar per les raons que segueixen. No és discutit que existeixen dues botigues.

La primera es situa XXXX, té com a nom comercial “S.S. Canals” i en són titulars el Sr. Recio i la seva esposa, la Sra. Varesc.

La segona es troba o més precisament es trobava al centre - de l'avinguda - d’ESCALDES-ENGORDANY, amb nom comercial “ S.S.B “ i titularitat de la societat S.S. SL, de la qual els socis fundadors són el Sr. Recio (president), la Sra. Varesc (secretari) i la Sra. Almansa (administrador general).

La qüestió factual central és de determinar si l'agent treballava de manera indistinta en les dues botigues o si només treballava en la del centre - com ho afirma la part recurrent.

Ara bé, si és evident que els testimoniatges de la Sra. Coll i de la Sra. Manzano s'havien de valorar amb molta cautela, atès que també tenen un litigi laboral amb l'empresari, nogensmenys, no se'ls hi pot treure tota força probatòria ja que dits testimoniatges són confirmats d'una banda, pels testimoniatges d'altres empleades i també els d'empleades d'altres botigues veïnes, en relació de les quals no existeix cap element objectiu per criticar les seves manifestacions, i d'altra banda per elements materials.

En efecte, dels testimoniatges de les Sres. Manzano i Coll, companyes de feina de la demandant durant nombrosos anys, així com dels de la Sra. Ruiz i de la Sra. Manzano, antigues companyes de feina, i les de les Sres. Plana, Águila, Zurita, Canals i Blasco, empleades de botigues veïnes, ressurten uns elements comuns.

Així, totes coincideixen explicant el funcionament de dites botigues en relació a l'exercici de les seves tasques laborals per la Sra. Soriano.

Se'n desprèn que les dues botigues funcionaven com un únic negoci familiar; que la Sra. Soriano treballava de manera principal en la botiga del carrer - (això ho confirma també la Sra. Querol, secretària del propietari de la botiga carrer -

) però indistintament en les dues botigues, i en particular l'última setmana on va treballar en aquesta darrera botiga; que la mercaderia arribava de la botiga del centre - i es gestionava indistintament en les dues botigues; que les assalariades percebien unes comissions sobre la caixa de les dues botigues i que cada dia es portava la caixa de la botiga del carrer - al despatx del centre -

; que la direcció de les dues botigues era exercitada pels recurrents i la seva filla, Sra. Almansa, qui portava la gerència de les dues botigues, però que els pares intervenien;

Pel que fa als elements materials, la part recurrent afirma que el vincle contractual només existeix entre la Sra. Soriano i la societat ara en fallida, però no s'ha negat mai el fet, establert per l’extracte de punts de la CASS, que des del 2003, el declarant era “S.S. SL” i que la relació laboral és anterior a la constitució de la societat, l’any 2006. El certificat de la parapública precisa també que els responsables de “S.S.SL”, són el Sr. Recio des de 1976 fins a l'actualitat i la Sra. Almansa des de l’any 2006 fins a l'actualitat.

És cert que era la societat que la pagava de manera habitual, emetent els corresponents butlletins de salari a nom de “S.S. SL”, però existeixen elements contradictoris.

És un fet acreditat que el pagament de les nomines des de l’any 2008 s'ha fet via el compte, actualment a nom de la societat però que fins al mes de març del 2012 estava a nom dels Srs. Recio i Varesc i Almansa. També és un fet objectiu que uns salaris del període posterior a l'any 2006 van ser pagats a través del compte comú entre els recurrents i la seva filla, en particular entre els mesos de gener a juny del 2012, on uns havers laborals van ser pagats mitjançant xecs de dit compte, uns firmats per la Sra. Almansa i els altres pel seu pare.

Per justificar que no podia aportar en autes els butlletins de salari de la Sra. Soriano des de l’any 2003 fins a l’any 2012, la representació processal dels recurrents va manifestar que només la societat S.S. SL, podia haver-los confeccionat, però aquesta afirmació queda contradita pel fet que des de l’any 2003 fins a l’any 2006, any de creació de la societat, és “S.S. SL” qui va declarar a la CASS, i llavors, pel que fa a aquest període, sí que el Sr. Recio podia aportar els documents que se li havia requerit aportar. Aquest mancament només li pot perjudicar a ell.

Com és motivarà desprès, s'ha confirmat que les comissions pagades a les dependentes es calculaven en base al total de les dues caixes, el que confirma la unicitat patrimonial entre aquestes.

Finalment, no és pot treure cap conseqüència del fet que és únicament la societat que la Sra. Soriano hauria denunciat prop del servei d'inspecció de treball, ja que apareix clarament que va manifestar a l'inspector que volia presentar una denúncia en contra de "l'empresa S.S. SL".

Tots aquests elements, valorats en el seu conjunt segons el criteri de la sana crítica, contradiuen la versió dels recurrents segons la qual la Sra. Soriano només treballava per la societat des de l'any 2006, i al contrari acrediten que és una única relació laboral que es va desenvolupar des de l'inici entre la treballadora i els defenents, la treballadora prestant els seus serveis laborals al servei d'una mateixa unitat econòmica constituïda per les dues botigues gestionades pels defenents.

Per conseqüent, la legitimació dels Srs. Recio i Varesc queda plenament acreditada.

II.- El segon greuge del recurs recau en la qüestió de les comissions ja que considera que no queda establert que s'havia de pagar tals comissions i que: 1) el Tribunal no podia fonamentar la seva decisió sobre els documents establerts de manera unilateral per la demandant; 2) tampoc podia considerar el Tribunal que ells havien d'aportar els documents comptables del grup d'empreses quan no tenen cap relació amb la gestió de la societat.

Al respecte, s'ha de dir que és innegable el dret que té l'assalariada a percebre dites comissions, i en el seu escrit de contesta la representació de la societat S.S. SL va explicar que s'havia demanat a les empleades d'acceptar una disminució de les mateixes, manifestant que s'aportaria en fase de proves la documentació comptable acreditant els imports deguts per la societat en concepte de comissions en relació a la botiga del centre - , cosa que no es va fer, els recurrents aportant només un document relatiu als “totals de caixa”.

Ara bé, les comissions són una part de la remuneració i pertany a l'empresari provar que va satisfer els drets del treballador. Com motivat en el I.- FONAMENT, els recurrents ostenten la qualitat d'empresari en front de la Sra. Soriano. Per conseqüent, malgrat les seves afirmacions al respecte, s'ha de considerar que sí que tenien la possibilitat d'aportar els elements comptables en relació ( doctrina del "favor probationi").

Pel que fa al càlcul, és cert que la demandant va fonamentar la seva reclamació (que ascendeix l'import de 159,32.-euros i correspon a les comissions meritades pels 3 últims mesos de la relació laboral) sobre uns fulls de càlculs establerts unilateralment, però apareix que aquests càlculs no s'han fet de manera arbitrària, sinó en base en unes xifres diàries de les caixes que la treballadora ha pogut conèixer pel fet que, com ha quedat acreditat (I.- FONAMENT), les empleades portaven les caixes diàriament al despatx del centre - , essent precisat que dites xifres corresponen a les dels mesos anteriors i a les comissions que sempre havia percebut fins al seu desistiment, i fins i tot amb el document aportat pels recurrents (foli 191).

III.- El tercer greuge rau en la qüestió de la indemnització. Sosté que el càlcul no és conforme a l'article 98 del codi de relacions laborals perquè s'ha fet en base a tot el període que l'assalariada ha treballat per la societat i que no s'ha pres en consideració la limitació de 30 mensualitats. Afegeix que l'import de la indemnització no pot superar 5.242,50.- euros.

L'article 98 del codi de relacions laborals relatiu a la indemnització per comiat injustificat (a la qual té dret l'assalariat en cas de desistiment justificat en virtut de l'article 97.3) estableix que comporta una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l’empresa fins a un màxim de 30 mensualitats.

El càlcul fet pels recurrents considera que la limitació de 30 mensualitats tindria per conseqüència que és sobre aquestes 30 mensualitats (2,5 anys) que s'hauria d'aplicar el càlcul de 45 dies, lo que donaria un màxim de 112,50 dies, al quals s'hauria d'aplicar el multiplicador del salari diari (46,60.-euros segons els defenents), raó per la qual considera que la indemnització seria de 112,5 x 46,60 = 5.245,50.-euros (essent precisat que en el demano del seu escrit la part recurrent esmenta l'import de 5.318.-euros).

Però, aquest càlcul no correspon al càlcul previst per l'article 98.1.

En efecte, aquest article fixa una doble limitació. És a dir que, un cop determinat l'antiguitat, s'han de multiplicar els anys de serveis a l'empresa per 45, el que dóna el primer màxim (en el nostre cas, 9,22 anys X 45 = 414,9 dies).

Desprès, s'ha de verificar que dit resultat no supera 30 mensualitats, és a dir en tots els casos 900 dies, els quals s'han de multiplicar pel salari diari.

En cas que, com passa en el present afer, el primer resultat és inferior al segon, el treballador no pot pretendre a una indemnització superior, és a dir 414,90 dies pel que fa a la Sra. Soriano.

En el cas d'autes, de cap manera la part agent va reclamar i obtenir una indemnització corresponent a 110,64 mensualitats, com ho pretén la part recurrent, ja que el salari diari (calculat segons l'article 82.3) essent de 48,20.- euros, la indemnització hauria sigut de 159.984.-euros (110,64 x 30 x 48,20), quan la indemnització sol·licitada i atorgada és de 19.998,18.-euros (414,9 x 48,20), últim càlcul del tot correcte.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna dels recurrents al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs dels Srs. Recio i Varesc contra la Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 31-10-2014 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR als Srs. Recio i Varesc, les costes judicials d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.