Incident de nul.litat de sentència (A012/06)

Aute

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0038-2/04

A U T E 12-2006

PARTS:

Apel·lant: Catalá Representant: Yuste Advocat: Bonet

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant : Anaya Advocat : Diez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA (ponent)

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència d'aquesta Sala número 06-2006, de 24 de gener de 2006, va estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Govern contra la sentència número 2005-067 de 31 de maig de 2005 dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que va revocar, i estimant la demanda va declarar ajustada al Dret la denegació per silenci de la sol·licitud de llicència formulada al Govern el dia 4 de setembre de 2004 i la desestimació per silenci del recurs interposat en contra.

La sol·licitud de llicència ho era per construir una residència geriàtrica en el lloc que actualment ocupa l'H.R. a Encamp i l'argument estimatori del recurs d'apel·lació fou, substancialment, que no es podia vàlidament atorgar una llicència de construcció quan era notòria la impossibilitat jurídica d'enderrocar prèviament la construcció existent.

2.- Contra la sentència citada, Catalá formula un incident de nul·litat d'actuacions els arguments del qual só reproducció del que presenta en un altre incident de nul·litat, que és el que interposa contra la sentència 2/2006, de 24 de gener de 2006, que va declarar ajustat al Dret el Decret del Govern de 18 de desembre de 2002, per qual se suspenia cautelarment durant un any l'enderroc o qualsevol obra d'intervenció o actuació en diversos béns immobles entre els quals figurava l'H.R.. Considera la recurrent que existeix contradicció entre la sentència objecte d'aquest incident i la que aquesta mateixa Sala va dictar el 19 de setembre de 2002 en la que es va reconèixer a Catalá el dret a enderrocar l'edifici de constant referència.

3.- De l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació del Govern, que demana la desestimació del mateix compte tingut que l'escrit de la recurrent no es basa en cap dels elements propis d'aquest incident i demana la imposició de les costes del mateix a la part que el proposa.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala ha declarat en nombroses ocasions que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la sentència impugnada sinó un remei extraordinari encaminat exclusivament a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En el cas que examinem, la representació processal de Catalá reprèn arguments materials de legalitat ordinària, referits a la interpretació integradora de la Llei del patrimoni cultural-natural d'XXXX, de 9 de novembre de 1.983, exposa les limitacions al dret de propietat de Catalá derivades del Decret de 18 de desembre de 2002 i indica que la sentència contra la que formula l'incident es contradiu amb la de 19 de setembre de 2.002 que va reconèixer a la demandant el dret a enderrocar l'H.R..

Finalitza l'escrit demanant en el suplica que s'anul·li la sentència i se'n dicti una altra "en la qual no es consideri que les disposicions de a Llei de protecció del patrimoni cultural-natural d'XXXX de data no de novembre de l'any 1.983 atribuïen competència al Govern per tal de dictar el Decret de data divuit de desembre de l'any 2.002, objecte d'impugnació en el marc d'aquesta causa".

És evident que quan la part recurrent es refereix a "aquesta" causa no ho fa a la present sinó a la que finalitza amb la sentència 2-2006, i que tenia per objecte l'examen de legalitat del Decret de 18 de desembre de l'any 2.002, defecte, greu, que deriva de extrapolar literalment els arguments d'un recurs a un altre que, tot i que relacionat amb ell, no és el mateix.

Tercer.- En qualsevol cas, les al·legacions que conté l'escrit són d'interpretació de la legalitat, totalment alienes al marc, ja exposat, que permet la naturalesa jurídica de l'incident de nul·litat i si dels arguments que exposa Catalá n'hi hagués algun que pogués encaixar en el present incident, que seria el de la contradicció entre la sentència dictada en aquesta causa i la de 19 de setembre de 2002, no existeix tal contradicció.

En efecte, en la sentència que ara es objecte del present incident s'ha analitzat la legalitat d'una denegació per silenci administratiu negatiu de la sol·licitud de llicència per construir una residència geriàtrica en el lloc que actualment ocupa l'H.R. a Encamp.

La controvèrsia que ara es porta novament a col·lació per Catalá rebé ja una resposta d'aquesta Sala en l'aute 17-2004, de 20 de desembre de 2004, en el que vam dir que "el que havia d'haver fet l'entitat mercantil afavorida per la declaració [declaració del dret a enderrocar que va establir la sentència] no era altra cosa que enderrocar, ja que gaudia d'autorització comunal per fer-ho i l'obstacle jurídic posat pel Govern havia desaparegut per efecte de la sentència", afegint, posteriorment que la sentència havia reconegut a P. "un dret que només a ella li corresponia dur a la pràctica" per la qual cosa, sense perjudici de què l'aparició de la normativa posterior a la sentència, que va desplaçar el dret reconegut en la mateixa, pugui haver causat perjudicis a Catalá, no existeix cap contradicció entre les resolucions d'aquesta Sala.

Quart.- La naturalesa de les al·legacions que aporta Catalá en aquest incident, llastrades pel doble defecte de referir-se a una altra causa i per posar en relleu qüestions que no encaixen en el marc d'aquest incident, determina la qualificació d'actuació processal temerària i la imposició de les despeses d'aquest incident a la mateixa.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident imposant a la part que l'ha proposat les despeses del mateix.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.