Crida en garantia (TSJC-017/13)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-017/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.-En data 26-10-2012 la mercantil B., ORG_0, va interposar demanda envers el Sr. Amador, com a titular del negoci E., per a obtenir una condemna dinerària per un import de 27.664,63 euros.

En data 16-11-2012 la representació de la part defenent va plantejar la crida en garantia del Sr. Macias.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 11-01-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX 1.- No donar lloc a la petició de crida en garantia plantejada per la representació del Sr. Amador.

2.- Emplaçar a les representacions processals de les parts actora i defenent, per a evacuar el tràmit de rèplica fins a l'audiència del dia 1 de febrer 2013, amb l'advertiment que l'escrit haurà de trobar-se a disposició com a més tard a les 9'30 h".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 1-03-2013, va articular llur escrit de conclusions, en el qual segons els motius adduïts demanava la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 22-03-2013, sol·licita la desestimació del recurs amb imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. Entén que es va aportar a les actuacions el contracte de préstec amb l'entitat bancària X. per a l'obertura del negoci E. i aquest es troba subscrit tant pel recurrent, titular administratiu del negoci, com pel Sr. Macias, de manera que es prova la implicació del cridat en garantia en la titularitat i funcionament del negoci. Afegeix que el compte del negoci és conjunt, però l'administració la porta a terme el Sr. G., a l'igual que la direcció i gestió de pagaments dels proveïdors. Sosté que el Sr. G. s'ha de considerar com a titular real del negoci o com a co-titular del negoci, de manera que respondria solidàriament front a tercers.

II.- Quant a l'anàlisi dels greuges plantejats, cal indicar que la part recurrent admet que ell esdevé el titular administratiu del negoci E. i manifesta que el Sr. G. seria el titular real del negoci o bé co-titular junt amb ell de l'esmentat negoci. Aquesta Sala ja ha tingut ocasió de posar de manifest, en una doctrina reiterada, que la responsabilitat del titular fiduciari o prestanom i del titular real per les obligacions establertes en el marc del negoci, front a tercers, ha de ser qualificada com una responsabilitat solidària (cfr. TSJC-232/12 sentència de data 29-01-2013). Consegüentment amb aquesta asseveració i atès que el creditor solidari disposa de l'anomenat ius variandi, pot, en funció d'aquest, adreçar la demanda envers ambdós titulars (prestanom i real) o bé només contra algun d'ells i és també conegut que, en seu de responsabilitat solidària, no existeix liticonsorci passiu necessari, de manera que el procediment travat contra solament un dels deutors solidaris s'ha de considerar ben formalitzat. Per tant, no pot ésser acollida una crida en garantia per a portar al titular real al procés, quan la facultat del creditor solidari li permet solament dirigir-se contra un d'ells, tot això sens perjudici del dret de repetició que ostenti el codeutor solidari envers l'altre codeutor.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs, la qual cosa s'ha de traduir en la imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Amador contra l'Aute, de data 11-01- 2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.