Recurs d'apel·lació sobre la inadmissibilitat d'un recurs contenciós per falta d'esgotament de la via administrativa urbanística.

Aute

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000060/2025

ORIGEN.- 1000015/2025 - 0

NIG: 5300545320250000025

AUTE 04-2026 DE 31/03/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 31/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000060/2025

Nig : 5300545320250000025

A U T E 004-2026

PARTS

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Rius

Advocat: Sra. Valverde

Apel·lat: COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Sra. Serra

Advocat: Sr. Palmer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sra. Ricart

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Sol·licitud de llicència d'obres. Silenci del Comú. Per esgotar la via administrativa cal interposar recurs davant la CTU. Inadmissibilitat del recurs contenciós.

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de març de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació formulat en el marc de les actuacions número 1000015/2025, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La representació de la part agent va formular demanda en data 9 d'abril de 2025 contra el Comú d'Escaldes-Engordany en la qual identificava l'objecte del recurs com "el silenci guardat per l'Honorable Comú d'Escaldes-Engordany (d'ara endavant el Comú) envers la sol·licitud d'atorgament de la llicència urbanística de realització del PROJECTE D'OBRA MAJOR DE REFORMA D'UN CONJUNT DE 3 EDIFICIS PER DESTINAR-LOS A HABITATGES PLURIFAMILIARS EN RÈGIM DE LLOGUER RESIDENCIAL dit també REFORMA CONJUNT 3 EDIFICIS CONTINENTAL (d'ara endavant el Projecte) i sol·licitud que va ser presentada en data 1 d'agost de 2024 i registrada sota el número 7116853; silenci que té valor de decisió de refús o rebuig de la dita sol·licitud (article 39 b) del Codi de l'Administració (en endavant CA), envers el Comú -amb adreça a Parc de la Mola, 6 d'AD700 Escaldes-Engordany".

2.- El Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, va dictar l'aute de data 29 de setembre de 2025, que va acordar inadmetre el recurs per manca d'interposició de recurs administratiu previ.

3.- L'agent va interposar recurs d'apel·lació contra el referit aute, en el qual s'al·lega, en síntesi, el següent:

L'aute apel·lat omet completament el contingut de l'escrit formulat en data 14 de juliol de 2025 oposant-se, fonamentadament, a l'excepció de no esgotament de la via administrativa prèvia a la demanda contenciosa administrativa; "el qual s'ha de tenir, als efectes del present recurs d'apel·lació, i com motiu del mateix, com una flagrant mostra de manca absoluta de valoració de la prova ministrada per aquesta part actora, respecte el procediment per ella emprat".

Tant de l'esperit com de la lletra de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, de 29 de desembre de 2000 (en endavant LGOTU) es desprèn la competència comunal del procediment administratiu per atorgar les llicències per a totes les actuacions en la matèria d'obres que ho requereixin, i també la responsabilitat comunal respecte a les conseqüències del silenci de dos mesos que comporta denegació tàcita segons el Codi de l'Administració.

L'exposició de motius de la LGOTU determina que és el Comú el competent per atorgar llicències, sense que el Títol X de la LGOTU, relatiu al contenciós, pugui ignorar, ni oposar-se, ni prevaler, sobre el Títol IX de la mateixa norma.

L'article 137.2 de la LGOTU determina que "El silenci de dos mesos comporta denegació tàcita en els termes del Codi de l'Administració".

L'aute apel·lat diu que l'article 146 de la LGOTU engloba dins d'un mateix precepte els actes expressos i els tàcits o presumptes; però és que, prèviament, el 137.2 ja els discrimina, i, pels tàcits, es remet als termes del Codi de l'Administració. I, en no especificar quins termes, és evident que cal entendre que són tots els termes.

De cap manera es pot exigir recórrer davant la Comissió Tècnica d'Urbanisme (en endavant CTU) el silenci d'un Comú, sinó que resta expedita la via jurisdiccional, directament, a partir del propi silenci.

La part agent pretén pal·liar la manca d'habitatge residencial permanent al Principat d'Andorra, i acollir-se a la Llei 41/2022, de l'1 de desembre, de mesures de protecció, d'estímul del mercat i de governança en l'àmbit de l'habitatge, que s'ha de tenir en compte a més de les normes urbanístiques i de construcció.

La manca de resolució del Comú a la sol·licitud d'ORG_0 d'ara ja fa més d'un any, a més de posar en risc els interessos general i públic, ocasiona danys irreparables a la societat agent per raó de la pèrdua d'oportunitats que li provoca i l'afectació negativa al seu patrimoni.

Subsidiàriament, sol·licita la retrocessió del procediment a la data de la formulació de la demanda contenciosa-administrativa, amb finalitat de poder recórrer el silenci del Comú davant la CTU.

El Comú d'Escaldes-Engordany es va oposar al recurs al·legant, en síntesi, que:

La desestimació de les pretensions d'una de les parts no es pot qualificar com la vulneració de cap prova, ja que les al·legacions de les parts tenen aquesta naturalesa.

L'aute apel·lat efectivament ha donat resposta a la controvèrsia plantejada.

La remissió que l'article 137.2 de la LGOTU al Codi de l'Administració ho és pel que fa les conseqüències del silenci però no suposa que en cas de silenci d'una petició de llicència al Comú resti expedita la via contenciosa.

L'article 129 del Codi de l'Administració estableix, pel que fa els recursos, una expressa remissió a la normativa sectorial.

L'article 148 de la LGOTU és clar quan indica que és la resolució de la CTU la que esgota la via administrativa i el recurs d'alçada previ és necessari per poder acudir a la via jurisdiccional, i, en el mateix sentit, l'article 146.1 de la LGOTU impedeix interposar directament un recurs contenciós si no s'ha interposat recurs d'alçada davant la CTU.

Les potestats i competències que atorga la Llei a la CTU igualment impedeixen acollir la tesis de l'apel·lant, ja que aquesta podria provocar buidar de contingut i funcions a la CTU.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Els escrits de les parts no tenen la condició de proves en un procediment

Amb caràcter previ, cal rebutjar l'al·legació formulada per la part apel·lant relativa a la manca de valoració de la prova pel fet que, al seu parer, la Batllia no ha tingut en compte el seu escrit d'al·legacions. En efecte, els escrits processals presentat per les parts no tenen la condició de prova en un procediment, sinó que recullen les al·legacions en les quals les parts fonamenten la seva posició i pretensions.

En qualsevol cas, la lectura de l'aute impugnat demostra que l'òrgan d'instància no ha acceptat les al·legacions de la part actora. És cert que hagués estat més respectuós amb el principi de tutela judicial efectiva que a l'aute fes una referència a aquestes al·legacions, no només als antecedents de fet, sinó també als fonaments, per desestimar-les. Amb tot, l'aute està suficientment motivat.

Segon.- Les competències assignades a la Comissió Territorial d'Urbanisme

Per centrar correctament l'objecte de debat, cal partir, necessàriament, de la distribució de competències en matèria d'ordenació del territori. Doncs bé, l'article 2 de la LGOTU disposa que "S'entén per ordenació del territori, als efectes d'aquesta Llei, el conjunt de criteris que hi són expressament formulats, i les normes, els plans i les disposicions sobre el sòl, l'urbanisme i la construcció, amb vista a aconseguir una relació adequada entre territori, població, activitats, serveis i infraestructures.", i l'article 3 del mateix text legal engloba dins de les facultats de l'activitat d'ordenació, la planificació urbanística i la seva gestió, el règim del sòl, l'execució de les obres d'urbanització i construcció, i la protecció de la legalitat urbanística, facultats que tenen caràcter enunciatiu i no limitatiu, com expressament recull l'apartat 6 del mateix precepte.

D'altra banda, l'article 9 de la LGOTU disposa que són òrgans de l'ordenació de la planificació, l'urbanisme i la construcció: el Govern, els comuns i la Comissió Tècnica d'Urbanisme.

Les competències del Govern en matèria d'ordenació del territori estan recollides a l'article 10 de la LGOTU: redactar les directrius d'ordenació, els projectes d'interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, i si escau desenvolupar-los; la reglamentació general urbanística, d'urbanització i de la construcció, de la classificació i protecció de les edificacions incloses en el catàleg del patrimoni nacional i la inspecció de les edificacions; el lliurament de la cèdula d'habitabilitat i l'aprovació prèvia, per a la conformitat amb la mateixa Llei, dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial, així com les altres facultats i competències que se li reconeix, com són, totes les referides als sistemes nacionals d'infraestructures viàries, de comunicacions i serveis, al subsòl i a l'espai aeri, i totes les actuacions que resulten de l'exercici de les competències que són pròpies de l'Estat.

Sense perjudici d'aquestes competències directes, el Govern també pot assumir competències comunals en cas d'inactivitat injustificada de l'Administració comunal en el compliment de les obligacions imposades, sempre que hi hagi un requeriment previ per aconseguir el compliment del Comú.

I les competències dels comuns són les de redactar, aprovar i publicar llurs plans d'ordenació i urbanisme parroquial, plans especials, ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, les de rehabilitació i les dels programes de reforma interior, de protecció i de sanejament, i alhora, assessorar els propietaris i coadjuvar amb ells en la redacció i aprovació dels plans parcials, i atorgar les llicències d'obres.

L'article 98 de la LGOTU estableix també un règim competencial compartit entre el Comú i el Govern per l'aprovació dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial (en endavant POUP), que són aprovats provisionalment pel Comú, que els remet al Govern per la seva aprovació i informe favorable que, un cop obtingut -de forma expressa o tàcita-, permet l'aprovació definitiva del POUP.

L'ordenació del territori es configura doncs com una matèria sobre la que existeix una concurrència competencial evident entre els comuns i el Govern, sense perjudici de les competències que també s'assignen a la CTU, que es contenen al títol VIII del mateix text, que la crea com a òrgan consultiu i executiu en matèria d'ordenació del territori, l'urbanisme i la construcció. Així, la CTU té com a funcions consultives i d'assessorament (article 132 de la LGOTU):

Amb caràcter preceptiu, no vinculant i previ a l'aprovació del Govern, informar respecte als plans d'ordenació i urbanisme parroquial dels comuns i les seves revisions, modificacions i canvis per ajustaments tècnics i rectificacions d'errors; als plans i projectes sectorials amb incidència supracomunal, les directrius d'ordenació i la reglamentació urbanística, d'urbanització i de la construcció proposats pel ministeri encarregat de l'Ordenament Territorial.

Amb caràcter preceptiu i no vinculant, emetre informe sobre els recursos de reposició que siguin formulats davant del Govern contra actes de l'Administració central en les matèries que són objecte de la present Llei.

A petició del Consell General, del Govern o dels comuns, facilitar assessorament o opinió sobre l'ordenació del territori, l'urbanisme i la construcció.

La CTU també té competències decisòries, com són:

Resoldre decisòriament tots els recursos d'alçada que s'interposin contra actes de l'Administració comunal en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i construcció i els de reposició contra els actes de la mateixa Comissió.

Verificar i informar, amb caràcter preceptiu i vinculant, en els supòsits de participació obligatòria en la redacció d'un Pla especial o d'un Pla parcial previstos a l'article 121 d'aquesta Llei.

Decretar la suspensió de llicències d'urbanització i de construcció i l'aturada d'obres i treballs en curs en els termes de l'article 147.

Més concretament, pel que fa l'atorgament de llicències, l'article 136 de la LGOTU determina que la competència per atorgar les llicències d'obres, parcel·lacions, etc., correspon als comuns, que han de comprovar l'adequació de l'obre projectada amb les previsions del PGOP, i, un cop aprovades, els comuns han de lliurar una còpia al Govern (article 141 de la LGOTU).

En cas que la petició de llicència no hagi obtingut resposta en el termini de dos mesos, el sentit del silenci serà desestimatori en els termes del Codi de l'Administració (article 137.2 de la LGOTU).

Pel que fa al règim d'impugnacions, l'article 146.1 de la LGOTU disposa:

"1. Contra els actes, expressos o tàcits, de l'Administració comunal en matèria d'urbanisme i construcció, i contra els instruments comunals d'ordenació definits en aquesta Llei, es pot interposar recurs d'alçada davant la Comissió Tècnica d'Urbanisme."

Tercer.- La denegació expressa o tàcita d'una llicència d'obres que ha de ser atorgada pel Comú no pot ser directament recorreguda en via contenciosa sinó que és preceptiva la interposició d'un recurs d'alçada davant la CTU

Analitzat el règim de distribució de competències en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, s'està en disposició de referir-se al règim d'impugnació de les llicències o de les denegacions d'aquestes.

Doncs bé, la regulació que s'acaba d'analitzar permet ja rebutjar l'al·legació de la part agent -ara apel·lant-, sobre la manca de competència de la CTU. És cert que és competència comunal la d'atorgar les llicències per a totes les actuacions en la matèria d'obres que ho requereixin, però també ho és que és competència de la CTU -i a més decisòria-, la de resoldre els recursos d'alçada contra actes de l'Administració comunal en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i construcció.

.

I si la CTU és l'òrgan que ha de resoldre els recursos d'alçada que s'interposin contra els actes, expressos o tàcits, de l'Administració comunal en matèria d'urbanisme i construcció, i, a més, aquesta competència de la CTU té caràcter decisori (article 132.2.a) de la LGOTU), és evident que la denegació expressa o tàcita d'una llicència no és un acte que esgoti la via administrativa, sinó que, per tal d'esgotar-la, caldrà interposar un recurs d'alçada davant la CTU.

No s'oblidi que, precisament per la concurrència competencial en matèria urbanística, no es pot eludir la intervenció de la CTU quan es vol recórrer l'atorgament d'una llicència -en aquesta matèria, a més, existeix l'acció pública, article 143 de la LGOTU-, o bé quan la llicència es denega de forma expressa o tàcita, intervenció que és sempre preceptiva. Si s'entengués el contrari -és a dir, que no cal interposar recurs d'alçada davant la CTU-, s'estarien vulnerant les competències de la CTU, i ha estat la LGOTU -que és una norma especial-, la que ha establert aquestes competències.

És cert que l' article 137.2 de la LGOTU diu que el sentit del silenci serà desestimatori en els termes del Codi de l'Administració, però aquesta remissió s'ha d'entendre a la forma de producció del silenci negatiu i a la possibilitat que, en aquests casos, després de l'expiració del termini, l'Administració pugui prendre una decisió favorable al sol·licitant, entre d'altres qüestions, però no al règim de recurs en cas d'una desestimació expressa o tàcita d'una llicència, compte tingut que aquest règim ja està previst a la norma especial, que és la LGOTU.

No s'oblidi, a més, que l'article 129 del Codi de l'Administració exceptua del règim del recurs previst al propi Codi els recursos en matèria de construcció i urbanisme:

"Queden exceptuats del que estableix aquest apartat i es regeixen per les seves pròpies normes els recursos en matèria de construcció i urbanisme i en matèria fiscal i tributària, i els demés recursos per als quals una llei disposi un procediment especial.".

Arribats a aquest punt cal recordar que la doctrina d'aquesta Sala Administrativa ha estat constant en el sentit d'exigir que s'interposi un recurs d'alçada contra les resolucions comunals en matèria d'urbanisme. A tall d'exemple, la STSJAD, de 29 de juny de 2005 (ROJ: STSJAD 219/2005 - ECLI:AD:TSJADAD:2005:219):

"La interposició d'un recurs d'alçada contra la desestimació per silenci davant la CTU, en el marc d'allò que disposa l'article 132.2.a) de la LGOTU, tenia per objecte immediat obtenir una resposta sobre el fons, és a dir, sobre l'adequació a l'ordenament jurídic urbanístic del projecte constructiu presentat i, per tant, sobre la decisió tàcita del Comú, i tenia com objecte mediat exhaurir la via administrativa."

O també la STSJA, de 24 de maig de 2006 (ROJ: STSJAD 115/2006 - ECLI:AD:TSJADAD:2006:115), en la qual es va rebutjar la sol·licitud de que es plantegés una qüestió d'inconstitucionalitat en relació als preceptes de la LGOTU que atribueixen competències a la CTU:

"Segon.- La representació dels apel·lants demana d'aquesta jurisdicció el plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat dels articles 130 a 133 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, que creen i regulen les funcions de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que va desestimar el recurs d'alçada en exercici de les funcions que els atribueixen els esmentats articles, i que la Secció Administrativa va rebutjar.

L'argument essencial en que es basen és el de que la Comissió és un òrgan que exerceix funcions públiques i està format per persones alienes a l'Administració, per la qual cosa es vulnera el dret d'accedir en condicions d'igualtat als càrrecs i funcions públiques que reconeix l'article 23 de la Constitució.

Al respecte convé assenyalar que quan l'article 23.1 es refereix a les "funcions" públiques reconeix el dret a accedir a llocs funcionarials i a la promoció en la carrera administrativa, i quan es refereix a "càrrecs" públics ho fa als càrrecs públics de representació política, que son els que corresponen als ens territorials en que s'organitza l'Administració.

La Comissió Tècnica d'Urbanisme es configura con un òrgan consultiu i executiu en matèria d'ordenació del territori, l'urbanisme i la construcció (article 130 de la LGOTU) que te funcions consultives, d'assessorament i decisòries -la resolució dels recursos d'alçada contra actes de l'Administració comunal en aquestes matèries- (article 132) i es composa d'onze membres: quatre procedents del ministeri d'ordenament territorial i set més, un procedent de cada comú, en els termes que detalla l'article 131, tots ells tècnics titulats en arquitectura superior o enginyeria de camins, canals i ports llevat d'un que és jurista i del propi ministre d'ordenament territorial.

Aquestes funcions i composició reflecteixen que la Comissió Tècnica d'Urbanisme respon a una forma de participació qualificada en tasques administratives mitjançant la que els ciutadans, en tant que ciutadans, és a dir, uti cives (no com a funcionaris o com a polítics) s'insereixen en òrgans formalitzats d'entitats administratives, formant-ne part; i en el cas, ho fan no sols com a ciutadans sinó, a més, com a experts, i en una composició de l'òrgan que representa equilibradament tots els ens locals titulars de competències urbanístiques.

La consideració anterior condueix a eliminar d'aquest debat processal el dret a accedir a la "funció" pública, totalment aliè al recurs, ja que no hi és implicat ni l'accés a la funció pública ni el desenvolupament o promoció de la carrera administrativa ni el dret a accedir en condicions d'igualtat als "càrrecs" públics.

Les apel·lants també exposen que la Comissió Tècnica d'Urbanisme exerceix funcions en matèria d'urbanisme, que el sistema constitucional reserva als comuns, amb vulneració d'allò establert en l'article 4.6 de la Llei Qualificada de delimitació de competències dels comuns, i a més ho fa sense rang adequat, perquè una llei ordinària no pot modificar allò previst per una llei qualificada.

L'article 80.1 de la Constitució indica que en matèria d'urbanisme les competències dels comuns seran delimitades per una llei qualificada, i la Llei Qualificada de Delimitació de competències dels comuns els atribueix -article 4.6- la definició de la política urbanística de la Parròquia, precepte que ha estat desenvolupat per la pròpia LGOTU, i ni la norma constitucional ni la Llei Qualificada exclouen als comuns de controls administratius aliens a la seva pròpia estructura.

Ans al contrari, a l'hora d'analitzar les vulneracions que exposen els apel·lants, convé significar que en lloc de mantenir, en aquesta matèria, la via de l'article 124 b) en relació al 125 del Codi de l'Administració (recurs d'alçada davant el Govern contra els actes dels comuns com a preceptiu al recurs jurisdiccional), que reproduiria els inconvenients associats al fet que el Govern pugui controlar per via de recurs actuacions dels comuns realitzats en l'exercici de les seves competències, sembla adient que aquest control es dugui a terme substituint el Govern per un òrgan creat ad hoc per una norma amb rang legal, format quasi absolutament per tècnics experts i sobre una base de representació paritària de les entitats territorials titulars de competències urbanístiques.

En conseqüència, els articles 130 a 133 de la LGOTU, que van crear la Comissió Tècnica d'Urbanisme, no vulneren els articles de la Constitució que hem esmentat i no procedeix, per tant, plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat demanada per la part apel·lant."

A la mateixa conclusió s'arriba a la STSJA, de 19 de juny del 2009 (ROJ: STSJAD 146/2009 - ECLI:AD:TSJADAD:2009:146):

"La CTU intervé per tant en aquest cas, en el quadre de control de la legalitat dels actes de l'administració comunal. Disposa per tant d'una competència general que li permet, si es presenta el cas, de precisar la qualificació jurídica dels fets. En efecte, el control de la legalitat engloba, el control de la realitat dels fets i de la seva qualificació jurídica."

De forma més recent, la STSJA, de 21 de novembre de 2023 (ROJ: STSJAD 282/2023 - ECLI:AD:TSJADAD:2023:282):

"El COMÚ no va donar resposta expressa a aquesta sol·licitud, la qual cosa suposa que existeix una presumpció de que aquesta sol·licitud ha estat desestimada, ço que faculta als interessats a interposar recurs davant la CTU, però sense que hi hagi cap acte administratiu -el silenci negatiu és exclusivament una presumpció, no és un veritable acte administratiu-, la qual cosa comporta que no es pugui saber -precisament perquè la sol·licitud no s'ha resolt-, els motius de la denegació.

Així les coses, la CTU havia de resoldre el recurs, partint de la dada de que es presumeix que el COMÚ ha desestimat la sol·licitud, i a la vista de les al·legacions dels interessats i de les contingudes a l'informe del COMÚ."

A més, cal tenir en compte que la manca d'interposició del recurs d'alçada contra els actes expressos o tàcits que posin fi a un procediment iniciat amb la sol·licitud d'una llicència, comporta també que s'alteri el règim previst a la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu pel que fa la qui ha de ser la part demandada, compte tingut que en els procediments contra les resolucions que atorguen o deneguen llicències pel Comú -que han de venir precedits d'un recurs d'alçada davant la CTU-, la part demandada serà el Comú i també la CTU, i en nom d'aquesta, el Govern.

L'apel·lant també es refereix al verb que utilitza la LGOTU quan parla del recurs d'alçada davant la CTU (l'article 146.1 diu que "Contra els actes, expressos o tàcits, de l'Administració comunal en matèria d'urbanisme i construcció, i contra els instruments comunals d'ordenació definits en aquesta Llei, es pot interposar recurs d'alçada davant la Comissió Tècnica d'Urbanisme"), per mantenir que la interposició del recurs d'alçada davant la CTU no és preceptiva. Tanmateix, les normes -i no només la LGOTU-, quan es refereixen als recursos, utilitzen el verb "poder" per indicar que la impugnació d'un acte o resolució no és una obligació sinó una facultat de l'interessat, però si el que es vol és impugnar l'acte, s'haurà de fer seguit els requisits legals establerts.

Així, a tall d'exemple, el mateix verb "poder" s'utilitza als articles 129, 133 i 136 del Codi de l'Administració, o els articles 67.2; 76.1 i 2; 87.3, i molts altres del Codi de Procediment Civil.

D'altra banda, al recurs d'apel·lació es diu que l'agent pretén pal·liar la manca d'habitatge residencial permanent al Principat d'Andorra, i acollir-se a la Llei 41/2022, de l'1 de desembre, de mesures de protecció, d'estímul del mercat i de governança en l'àmbit de l'habitatge, que s'ha de tenir en compte a més de les normes urbanístiques i de construcció, però, a banda de fer aquesta al·legació genèrica, en cap cas concreta quina afectació te per resoldre el cas que ens ocupa la referida llei.

Tampoc pot tenir favorable acollida l'al·legació relativa a que la manca de resolució del Comú a la sol·licitud d'ORG_0, a més de posar en risc els interessos general i públic, ocasiona danys irreparables a la societat agent per raó de la pèrdua d'oportunitats que li provoca i l'afectació negativa al seu patrimoni. Recordi's que els interessos generals han de respectar la legalitat, i que la defensa del patrimoni s'ha de fer també respectant les normes aplicables, incloses les relatives al procediment.

Quart.- La pretensió subsidiària.

Amb caràcter subsidiari, al recurs d'apel·lació es sol·licita la retrocessió del procediment a la data de la formulació de la demanda contenciosa-administrativa, amb la finalitat de poder recórrer el silenci del Comú davant la CTU.

Però aquesta pretensió no pot ser estimada. En efecte, les normes relatives a la impugnabilitat dels actes administratius -entre les que s?hi troben les que regulen la forma d'esgotament de la via administrativa-, són de caire públic, i no són disponibles per les parts ni pel Tribunal. Per això, si la part agent no les ha respectat -en no haver interposat recurs d'alçada davant la CTU per esgotar la via administrativa prèvia a la interposició del recurs contenciós-, no pot el Tribunal donar un tràmit de subsanació.

Cinquè.- Costes

No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 29 de setembre de 2025 que va declarar la inadmisiblitat del recurs, que es confirma íntegrament.

Segon.- No fer imposició de costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, en composició unipersonal, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.