Laboral-acomiadament canvi lloc de treball constituint en realitat un canvi de classe professional (TSJC 400/14)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000400/2014 ORIGEN:2001590/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 11-11-2011, la Sra. Girona va presentar demanda laboral en impugnació de sancions disciplinàries contra la societat Ropero, (ENTITY_5) sol*licitant l'anul*lació de les dos amonestacions imposades per l'empresari, amb imposició de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador (autes B-1590-2/2011).

La societat Ropero es va oposar a dita demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes a l'adversa.

II.- Per escrit de data 22-11-2011, la Sra. Girona va presentar demanda laboral contra la societat Ropero, sol·licitant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 10.225,88.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, incrementada dels interessos legals corresponents, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

El demandat va oposar-se a la demanda fent valer que el comiat era justificat, i sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'agent a pagar totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- Per Aute de data 20-01-2012, a petició de la societat Ropero es va decidir l'acumulació dels autes B-1703-3/2011 amb els B-1590-2/2011.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 14-10-2014, decidint "Que estimant íntegrament ambdues demandes formulades per la Sra. Girona en data 11 i 22 de novembre de 2011, s'escau: Anul·lar les dues faltes per ella impugnades de data 24 d'octubre de 2011 deixant a l'ensems sense efecte les corresponents sancions disciplinàries d'advertiment imposades;

Condemnar a la societat mercantil andorrana Ropero a pagar a la part agent la quantitat bruta de 10.225,88 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat de la treballadora, incrementada pels interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 11 de gener de 2012, i a sufragar les despeses processals causades segons allò previst a l'anterior Considerant IRopero ".

V.- La representació processal de la societat Ropero ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució demanant que es "desestimi íntegrament la sentència d'instància" (sic), amb imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies a l'altra part.

La representació processal de la Sra. Girona demana la seva confirmació, amb imposició de les costes al recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que, des del mes de juliol del 2006, la Sra. Girona treballava com a secretària per la societat demandada, relació contractual que no donà lloc a la formalització d'un contracte escrit. El seu salari mensual era de 1.300.-euros.

En data 17-10-2011, l'empresari li va comunicar que degut a dificultats econòmiques, s'havia procedit a una reestructuració de l'empresa fent que certs serveis, i entre ells el de control dels albarans, s'havien de prestar directament des de les botigues. Al·legant que la "funció principal i més important" de la treballadora era el control i la comptabilització dels albarans, i invocant l'article 51 del codi de relacions laborals, l'empresa va decidir que a partir del 24-10-2011, el seu lloc de treball canviava per passar a ser a Sant Julià de Lòria de dilluns a dimecres, i a Encamp de dijous a divendres.

Per carta de data 24-10-2011, l'empleada va notificar a l'empresa que la seva funció real era la d'administrativa, funció exercitada a l'oficina central d'Escaldes-Engordany, però no la de control i comptabilització dels albarans, i que, si de manera puntual havia acceptat realitzar uns desplaçaments per participar a uns inventaris, no podia acceptar la modificació substancial i unilateral del seu contracte de treball que suposava el canvi de lloc de treball decidit per l'empresa.

És així que, a partir del 24-10-2011, l'empleada es va presentar al seu lloc de treball habitual i no al nou lloc designat per l'empresa.

En data 24-10-2011, l'empresa li va remetre una primera carta indicant que se li notificava que havia comés una falta greu, desobeint de forma reiterada les normes de l'empresa, sense cap més precisió i sense la notificació de cap sanció.

En data 27-10-2011, l'empresa li va comunicar que se la sancionava amb una amonestació pel fet d'haver desobeït a l'ordre de presentar-se al lloc de treball indicat (falta tipificada en l'article 103.5 del codi de relacions laborals). El mateix dia, també li va comunicar que se la sancionava amb una amonestació per la falta molt greu d'haver comés tres faltes greus un període de sis mesos (falta tipificada en l'article 104.11 del codi de relacions laborals).

Finalment, en data 28-10-2011, l'empresari li va remetre una carta d'acomiadament redactada de la manera següent:

"Per la present, li comunico que a l'empara de l'establert a l'article 93.1 (Acomiadament per causes disciplinàries) i de l'article 104 (faltes molt greus) de la Llei 35/2008 del codi de relacions laborals, vostè queda acomiadada sense cap tipus de preavís ni compensació econòmica o indemnització.

Els motius concrets del seu acomiadament són els que es relacionen a continuació 6:

1°) Tot i haver-li estat notificat que a partir deI dia 24 d'octubre de 2011 el servei que vostè prestava a l' empresa havia estat traslladat als diferents centres de negoci, vostè ha desatès dita instrucció i ha continuat adreçant-se a l'antic lIoc on es desenvolupava el servei, sense poder, en conseqüència, desenvolupar les tasques que tenia assignades.

L'empresa l'ha advertit en tres ocasions, mitjançant les corresponents cartes d'amonestació de que la seva conducta era constitutiva d'una infracció greu i que de persistir en la mateixa es produiria la comissió d'una falta molt greu, quina sanció és l'acomiadament. Havent fet cas omís als advertiments de l'empresari i, vista la comissió de tres faltes greus, esdevé d'aplicació el disposat a l'article 104.11 del codi de relacions laborals i com a conseqüència de l'article 105.c), la sanció que li és imposada és l'acomiadament disciplinari.

2°)Tot i que la seva tasca principal és la comptabi lització i control dels albarans, vostè ha desatès la mateixa fins al punt de portar un endarreriment de més de sis mesos, i d'haver introduït albarans erròniament, el que suposa distorsionar el sistema de control de mercaderia dels supermercats. (Com a documentació adjunta a la present carta d'acomiadament trobarà un detall dels endarreriments denunciats).

Per si l'anterior no fos suficient, darrerament tampoc ha donat compliment a les instruccions d'ordre i arxiu que manté l'empres, fet que va motivar que aquest mes d'octubre se li tingués que lliurar una comunicació de falta greu.

La situació descrita denota una disminució voluntària i contínua del rendiment normal del treball, actitud constitutiva d'una de les faltes molt greus previstes al Codi de Relacions Laborals, concretament a l'article 104.7.

Malgrat l'empresa ja li havia notificat la situació detallada a la present, vostè n'ha fet cas omís, obligant amb la seva actitud a que l'empresa hagi de procedir al seu acomiadament disciplinari en aplicació deI previst a l'article 105 del codi de relacions laborals, com a conseqüència de la comissió de les faltes molt greus denunciades.

Tan aviat com vostè rebi la present carta d' acomiadament i obtingui l'alta laboral pot passar a percebre la seva liquidació. que estarà a la seva disposició a partir deI mateix dia en que ens comuniqui la finalització de la seva baixa. La quitança li serà lliurada d'acord amb els termes previstos a l'article 99 del Codi de Relacions Laborals. Pel cas que ai xi no ho faci. en tel termini de cinc dies li serà consignada a la Batllia. "

II.- El primer aspecte del recurs de l'empresari és que, al seu parer, el Tribunal ha practicat una incorrecta valoració de les proves en relació a les circumstàncies del canvi de lloc de treball. Argumenta en essència que: 1) la treballadora no podia negar-se al seu canvi de lloc de treball que corresponia a les necessitats de l'empresa; 2) no hi ha hagut cap canvi de les funcions de la treballadora; 3) la sentència ha fet una desmesurada aplicació del principi in dubio pro operario sense qüestionar la posició de la treballadora, i ignorant les circumstàncies econòmiques i als drets que emparaven la decisió de l'empresa; 4) si que les amonestacions eren procedents i s'ha de constatar la concurrència de tres faltes greus en un termini inferior a 6 mesos i 5) la sentència ha pres en compte les proves que justifiquen l'acomiadament com són el fet que al moment del seu acomiadament ja treballava per una altra empresa i les testificals que estableixen que el canvi de lloc de treball no suposava un canvi de funcions.

La qüestió fonamental del plet és efectivament de determinar la natura del canvi decidit per l'empresa, i si l'empleada es podia negar a obeir l'ordre que se li donà mitjançant la carta del 17-10-2011.

No es tracta de negar els poders de direcció i d'organització de l'empresari contemplat en l'article 46 del codi de relacions laborals, aportant tanmateix dues precisions al respecte.

En primer lloc, com ho recorda l'exposició del motius de la llei 35-2008 del 18 de desembre del codi de relacions laborals, "la moderna concepció de les relacions laborals ha abandonat el criteri disciplinari i rígid basat en el poder discrecional de l'empresari, per concebre-les des del caire del diàleg i de la concertació constants.".

En segon lloc, l'article 75 del codi de relacions laborals, preveu que l'exercici del poder de direcció s'ha de fer sempre seguint els principis d'igualtat de tracte, de prohibició de l'arbitrarietat i de no-discriminació.

Fetes aquestes precisions, s'ha de dir que és veritat que l'article 51 del Codi de relacions laborals relatiu al lloc de treball disposa que llevat de pacte escrit i exprés, el lloc de la prestació és fix, excepte en els contractes la natura dels quals obliga a la prestació del servei en diferents llocs alternativament o successivament, i també en el cas de trasllat del servei o de la indústria a un altre local.

El ja esmentat article 75 del mateix codi, relatiu al poder de direcció de l'empresari, precisa que "si, per la seva natura, la feina no s'ha d'executar en llocs diferents, alternatius o successius, l'empresa té dret a canviar la persona treballadora de lloc de treball per motius d'organització o per manca de personal, sempre que el canvi de lloc no afecti la dignitat de la persona treballadora ni comporti una reducció important de la seva responsabilitat o del càrrec que exerceix en l'empresa. El canvi de lloc de treball no pot comportar una reducció salarial, llevat que hi hagi un acord exprés amb la persona treballadora.".

En el cas d'autes, les parts no han firmat cap contracte el que implica que no existeix cap clàusula específica a la qüestió de la mobilitat. Tampoc existeix cap definició de la tasca contractualment pactada, i no existeix cap fitxa descriptiva del lloc de treball.

És veritat que l'article 75 del CRL preveu que en certes condicions, l'empresa té dret de canviar el lloc de treball de la persona treballadora, i cal entendre la seva tasca professional.

Però també s'ha de prendre en consideració que quan l'empresari vol introduir un canvi que ultrapassa el mer canvi d'una de les condicions de treball, sinó que constitueix modificació substancial del contracte alterant la natura mateixa de la tasca exercitada, i més precisament la classe professional (vg. TSJC 26/13 i 168/13), el poder de l'empresari cedeix en front de la força del contracte, ja que dita tasca és una condició essencial del contracte laboral.

En el present cas, no solament s'ha canviat el lloc de treball sinó també la natura de la feina.

En efecte, si l'empresa ha afirmat que la tasca de control d'albarans representava 95% de la feina de la Sr. Vives, aquest extrem només és confirmat per l'afirmació de la Sra. Esparza, actual empleada de la societat defenent, testimoniatge que s'ha de valorar amb gran precaució atès el vincle de subordinació existint amb la part defenent.

Al contrari, els testimoniatges de la Sra. Marcos, antiga companya de feina acomiadada el mes de febrer del 2011, i de la Sra. Viñas, companya de feina de baixa des del mes de novembre del 2009, revelen que la feina de la Sra. Vives era la de secretària i recepció telefònica i que no tenia res a veure amb la feina dels encarregats de les botigues qui són els que feien les operacions de control d'albarans mitjançant un terminal mòbil destinat a aquesta tasca, les secretàries podent corregir els eventuals errors. El testimoniatge de la Sra. Marcos, no és contradictori ja que indica que les funcions principals de la Sra. Vives era de secretària malgrat en certes ocasions acudia a les botigues a realitzar tasques d'inventari, reposicions i a ajudar al personal.

Si la part recurrent critica ara els testimoniatges de la Sra. Viñas i de la Sra. Marcos, força és de constatar que no havia taxat dites testificals, i que no existeix cap element objectiu per posar en dubte la sinceritat de les seves manifestacions.

Pel que fa a l'argument segons el qual el fet que la treballadora ha començat a treballar per una altra empresa establiria que només buscava el seu acomiadament, s'ha de dir que ressurt del extracte de punts de la CASS que és només a partir del mes de novembre del 2011 que la Sra. Vives va començar a treballar per Manzano, i aquest fet no pot donar lloc a cap interpretació en contra de la treballadora.

Així les coses, considerem que és del tot diferent treballar de secretària a les oficines centrals de l'empresa i passar a gestionar els albarans en dues botigues allunyades de l'empresa, i que tal canvi del treball que havia executat fins ara implica un canvi de classe professional. Per raons econòmiques (no acreditades), es va voler canviar la natura mateixa de la tasca de l'assalariada. Per tant, l'ordre donat va més enllà del poder organitzatiu i directiu de l'empresari perquè comporta una modificació de les condicions contractuals mateixes.

Per conseqüent, el refús de l'empleada, lluny de constituir una "negativa capritxosa" com ho ha sostingut l'empresa, corresponia al seu dret de refusar tal canvi substancial.

En aquestes condicions, les sancions imposades a l'empleada en base al fet d'haver desobeït a l'ordre donat el 17-10-2011, és a dir les amonestacions i l'acomiadament per haver comés tres faltes greus, de cap manera poden justificar-se, i és amb raó que el Tribunal Unipersonal ha decidit en aquest sentit.

III.- El segon greuge del recurs és que el tribunal ha interpretat malament l'article 101 del Codi de relacions laborals quan afirma que han de concórrer cumulativament els tres elements d'importància, transcendència i intencionalitat, quan dit article només disposa que ha de concórrer un d'aquests elements. Afegeix que la sentència TSJC 96/12 esmentada per el tribunal és específica i no es pot aplicar al present cas.

Però aquest greuge no té cap consistència revocatòria.

En efecte, l'article 101 del codi de relacions laborals relatiu a les faltes i sancions dels treballadors, disposa que "Tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.".

Justament, la sentència d'instància ha recordat les normes generals que tot jutjador ha de seguir en matèria disciplinària i entre elles que "tota falta, per poder ser qualificada de molt greu, no només ha d'encaixar en alguns dels dotze casos previstos a l'article 104 CRL, sinó que han de concórrer tres elements en la seva producció: importància, transcendència i intencionalitat, segons allò previst a l'article 101 del CRL. Per tant, en les faltes molt greus, l'empresa haurà de demostrar, entre altres, la intencionalitat o, com a mínim, la imprudència inexcusable del treballador en la comissió dels fets reprotxats (cf. STSJC-096/12 de 18 d'octubre de 2012)."

Aquesta redacció no comporta cap interpretació contrària al text de l'article 101.

Pel que fa a la sentència TSJC 96/12, aquesta no té cap caràcter excepcional sinó que al contrari, recorda el principi de proporcionalitat entre les diferents faltes i que l'acció reprotxada al treballador (en aquell cas, la falta greu tipificada per l'article 104.3 del codi de relacions laborals) ha de ser intencional.

IV.- L'últim motiu del recurs és en relació a la falta molt greu tipificada a l'article 104.7 del codi de la relacions laborals (la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat). Argumenta substancialment que: 1°) compte tingut d'un endarre riment de deu mesos i errors en la seva comptabilització i provocant distorsions dels estocs dels supermercats i de pagament de les factures, no es pot negar la intencionalitat de la treballadora ja que si no era capaç de dur a terme les tasques assignades ho hauria d'haver comunicat a l'empresa; 2) no es pot negar tampoc la continuïtat ja que s'ha de prendre que el baix rendiment i els retards reprotxats, són superiors a 6 mesos; 3) les mancances de la treballadora són més greus que una descurança lleu i 4) no es pot, a la vegada anul·lar les amonestacions i jutjar que no es pot aplicar l'article 104.7 invocant que uns mateixos fets no es poden sancionar dues vegades, ja que sinó els fets quedarien sense ser sancionats.

Però, aquesta Sala ha tingut en repetides ocasions la possibilitat de precisar que la falta tipificada en a l'article 104.7 del codi de relacions laborals, ha de correspondre en uns fets precisos, quantificables i situats en el temps, comparats amb uns empleats trobant-se en una situació comparable i no pot ressortir d'unes consideracions vagues, ja que a més es tracta d'establir una actuació de l'empleat amb la voluntat "de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina".

En el present cas, no s'ha acreditat cap comportament precís per tal d'establir la voluntat de baixar el seu rendiment per part de la Sra. Vives, ni un canvi d'actitud de la mateixa al llarg de la relació laboral.

L'esforç probatori de l'empresa al respecte és insuficient, ja que si és cert que queda acreditada un certa situació de retard en el servei, res permet imputar-lo a l'acció, i encara menys a l'acció voluntària, de l'empleada.

S'ha de palesar que el fet per part de l'empresa recurrent d'invocar una eventual incapacitat per dur a terme les tasques assignades és incompatible amb la noció de disminució voluntària en el sentit de l'article 104.7.

Quant al greuge "d'haver introduït albarans erròniament, el que suposa distorsionar el sistema de control de mercaderia dels supermercats.", només ha quedat acreditat en autes, no pas errors, sinó un error, i consistint en una ocasió, enlloc d'haver fer constar informàticament 20 pacs de cervesa de fer constar unitats de venda.

Pel que fa a l'últim argument s'ha de dir de manera general que en virtut del principi non bis in idem, un mateix fet no pot ser sancionat dues vegades. Res canvia el fet que la sanció aplicada sigui posteriorment anul·lada ja que, en tal cas, el que deté el poder sancionador no el pot tornar a utilitzar per sancionar de nou la mateixa falta.

En tot cas, en el present cas, poc importa que s'hagi o no anul·lat les amonestacions, ja que aquest motiu del comiat perpetrat el 28-10-2011 (la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat) tampoc queda justificat.

En aquestes condicions és amb raó que el Tribunal Unipersonal ha jutjat que dit comiat era injustificat.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar íntegrament.

V.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Ropero contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 14-10-2014 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la societat ORG_0, SA, les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.