Ordinari - accident helicòpter - article 44 CRL - responsabilitat de l'empresari (4100149/2014)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000307/2017 ORIGEN: 4100149/2014 - 00

NIG: 5300542120140002860

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 24-04-2014, la representació processal de les Sres. Daza, Catalá i Canals B.Catalá, va presentar davant de la Batllia, una demanda a tramitar pel procediment ordinari, en contra de la Sra. Barba en reclamació de la quantitat total de 159.638.-euros en concepte de reparació dels danys soferts arrel de l'accident de vehicle del 15-06-2011, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits.

II.- Per escrit del 09-04-2014, la representació processal de la Sra. Barba va plantejar una qüestió prèvia de prejudicialitat penal a la qual es va donar lloc per Aute del 10-06-2014.

Per Aute del 19-09-2014 es va decidir arxivar les diligencies penals prèvies i per providència del 24-11-2014, es va acordar deixar sense efecte la suspensió acordada el 10-06-2014.

III.- Per escrit del 04-12-2014, la representació processal de la Sra. Barba es va oposar a la demanda sol·licitant la crida en garantia de la societat H SA, i del Comú de Canillo i formulant una excepció d'indeguda presentació de la demanda, i sobre el fons demanant la seva íntegra desestimació, amb imposició de costes, o subsidiàriament que la indemnització no superi el total de 44.000.-euros.

Per Aute del 02-06-2015, es va decidir no donar lloc a l'incident de crida en garantia i es va ordenar la prossecució de les actuacions a partir del tràmit de rèplica.

IV.- Les parts van replicar i duplicar mantenint llur posició respectiva i, després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions.

V.- Per Sentència de data 20-06-2017, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir desestimar íntegrament la demanda sense fer especial condemna en costes.

VI.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació processal de les Sres. B.Catalá demana la seva revocació íntegra i que es dicti una nova estimant les seves pretensions inicials i condemnant la part defenent a la totalitat de les costes judicials.

La representació processal de la Sra. Barba sol·licita la revocació parcial de la Sentència en el sentit d'imposar les costes de primera instància a la part agent, amb imposició també de les de segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per una millor claredat de la nostra motivació examinarem separadament els dos recursos començant pel de les germanes B.Catalá que concerneix el fons de la qüestió de la responsabilitat i després el de la Sra. Barba que només és relatiu a la problemàtica de les costes.

II.- Considera la representació de les Sres. B.Catalá que la sentència no és ajustada a dret ni als fets provats. Els seus arguments revocatoris són en essència que: 1) la seva demanda es fonamenta sobre la responsabilitat patronal dels articles 44 i 45 del Codi de relacions laborals en virtut de les quals l'empresari ha d'indemnitzar l'assalariat pels danys ocasionats per imprudència ; 2) no és tracta d'una simple responsabilitat contractual sinó d'una responsabilitat legal derivada de l'obligació imposada a l'empresari ; 3) el seu germà va pujar en el vehicle per tal de desplaçar-se al seu lloc de treball pel compte de la Sra. Barba, seguint les seves instruccions i és la mateixa Sra. Barba que va deslligar la càrrega de l'eslinga i desenganxar el contrapès quan no està qualificada per fer-ho ; 4) és evident que l'excés de confiança de la tripulació va ser determinant però no es pot ignorar l'actuació imprudent i coadjuvant de la Sra. Barba malgrat no fos suficient per imputar-li la responsabilitat penal ; 5) és justament com a conseqüència de les manipulacions de la Sra. Barba sobre l'eslinga que el seu germà va perdre la vida i per tant l'empresari va de manera imprudent incomplir el seu deure de vetllar per a la integritat física del treballador ; 6) és irrellevant el fet que el vehicle fou contractat pel Comú de Canillo i no per l'empresari ; 7) no és cert que l'empresari no assumava l'obligació de transport del seu treballador al refugi ; 8) si la Sra. Barba s'hagués abstingut de realitzar tasques que no li corresponien sinó a la tripulació, aquesta darrera hauria efectuat les comprovacions necessàries i, possiblement l'accident no s'hagués produït, essent indiferent que hagi actuat amb l'autorització de dita tripulació i 9) elles no van recórrer l'aute d'arxiu de les Diligències prèvies perquè no volen criminalitzar l'actuació de la Sra. Barba però fer-li assumir la seva responsabilitat patronal de la qual va intentar defugir, i la manca de responsabilitat penal no exclou l'existència de responsabilitat civil.

Queda acreditat que el Sr. Blasco, germà de les demandants, treballava en qualitat d'assalariat pel refugi de A i que durant la temporada d'estiu del 2011 havia de treballar com a guarda del refugi del B, del qual la gerent era la Sra. Barba.

El dia 15-06-2011, s'havien de realitzar tasques per a condicionar el refugi de B abans de l'inici de la temporada però el vehicle en el qual es trobava el Sr. Blasco, junt amb d'altres persones, per pujar fins al refugi va patir un accident.

Abans que embarquessin els quatre passatgers, el vehicle acabava de realitzar un transport de mercaderies i l'eslinga que havia servit per portar la carga no es va destacar fent que, uns minuts després, durant el trajecte en direcció al refugi, es va enganxar en les branques d'un arbre provocant la caiguda del vehicle al terra, i causant la mort de cinc dels seus sis ocupants, entre ells el Sr. Blasco.

Aquest accident va donar lloc a unes diligències prèvies N°2056-2/11, però per Aute del 19-09-2014, el batlle instructor va decidir arxivar-les en considerar que la causa de l'accident era que la tripulació havia enlairat per un transport de persones sense verificar que s'havia desconnectat l'eslinga que portava el vehicle després del transport de mercaderies, volant a baixa altitud sense adonar-se de la presència de l'eslinga que s'havia finalment enganxat a la branca d'un pi.

III.- En quant al marc legal de l'acció de la part agent, no es discuteix que existeix una obligació de seguretat al càrrec de l'empresari.

Es tracta d'un principi reconegut a nivell europeu en particular pel conveni dels drets socials fonamentals dels treballadors del 1989.

Ho és també a nivell internacional puix que l'OIT ha establert el principi que els treballadors han de ser protegits en contra de les malalties i en contra dels accidents resultants del seu treball i ha adoptat més de 40 convenis i recomanacions sobre aquest tema (veure entre elles el conveni nº187 del 2006).

Així, existeix un principi general que l'empresari és obligat a prendre les mesures necessàries per assegurar la seguretat i protegir la salut (física i mental) dels assalariats mitjançant una organització i uns mitjans adaptats.

En el nostre dret, els articles 44,2 i 45 del Codi de relacions laborals invocats per la part agent disposen que :

"Tant l'empresari com el treballador han d'observar les disposicions de seguretat i salut en el treball, d'immigració, quan sigui el cas, i han d'indemnitzar-se recíprocament pels danys i perjudicis que s'ocasionin voluntàriament o per imprudència en les quanties que fixi la jurisdicció corresponent".

"En l'execució del contracte la persona treballadora té dret a (...) treballar amb les degudes mesures de seguretat i d'higiene per a la seva vida i la seva integritat física i moral,

...".

Es tracta de disposicions generals completades pels articles 52 i 74 del Codi de relacions laborals relatius a les prestacions recíproques de les parts al contracte de treball, i per la Llei 34/18 sobre la seguretat (els motius de la qual es refereixen al mandat constitucional de garantir la salut i a la voluntat del legislador de millorar les condicions de treball de forma harmonitzada amb la resta de països europeus), així com per la jurisprudència (cf. entre altres STSJC 86/2015 del 16-06-2015).

Així, en virtut dels seus articles 5 i 6 de la Llei 34/18 del 18 de desembre de la seguretat i salut en el treball els treballadors tenen dret a una prevenció i protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball i que en correspondència l'empresa en compliment del seu deure de protecció té el deure de garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball, mitjançant la integració de l'activitat preventiva i l'adopció de totes les mesures necessàries.

Tanmateix, l'article 5 precisa en el seu punt 3 que "L'empresa no té responsabilitat quan el fet danyós es derivi de circumstàncies que li siguin alienes, anormals o imprevisibles o de fets excepcionals, les conseqüències dels quals no hagin pogut ser evitades malgrat tota la diligència emprada, i en general el cas fortuït o la força major, o bé en cas d'imprudència exclusivament imputable a la persona treballadora, sempre que el mateix hagi rebut informació i formació específica en matèria de riscs laborals, que hagi tingut al seu abast les mesures de seguretat i els equips de protecció adients per la seva feina i que l'empresari hagi emprat mesures de vigilància raonables en relació amb la correcta aplicació i utilització d'aquests."

En aquest marc legislatiu, vam poder precisar que si bé la sentència 107/09 del 29-10-2009 enuncia que pertoca al treballador víctima d'un accident laboral establir l'incompliment de les obligacions legals i contractuals de l'empresari en matèria de seguretat, tanmateix "l'obligació de seguretat que recau sobre l'empresari no solament comporta que aquest darrer ha de respectar les seves obligacions en el seu aspecte preventiu i reglamentari, en particular com ho detalla la Llei de la seguretat i la salut en el treball, però també que, front a l'assalariat, i en el marc de la relació contractual que els uneix, ha de garantir la seva eficàcia i el caràcter apropiat de les mesures de seguretat." (TSJC 86/15 del 16 de juny del 2015).

Ara bé, el sol fet que l'assalariat hagi sofert un accident permet considerar automàticament l'empresa com a responsable del mateix.

En efecte, l'obligació de l'empresari és d'adoptar totes les mesures necessàries al seu abast per protegir de manera eficaç la seguretat dels treballadors dels possibles danys que poguessin patir en l'execució de les seves tasques laborals. Per tant, es tracta essencialment de les mesures precises que, en la seva qualitat de responsable de l'empresa, l'empresari pot adoptar en l'àmbit organitzatiu de l'empresa i en el marc del desenvolupament del seu poder d'organització i de direcció.

En el present cas, és cert que el Sr. Blasco es trobava en el vehicle en la seva qualitat d'empleat de la Sra. Barba tal com aquesta ho va manifestar a la policia (cf. per exemple foli 147 de les Diligències Prèvies) puix pujava al refugi del qual havia de ser el guarda per tal de preparar-lo per la temporada d'estiu.

No obstant això, aquí es tracta d'un transport de persones, per una empresa aliena a l'empresària, i contractada pel Comú de Canillo per tal de transportar queviures al refugi així com materials destinats al manteniment del mateix.

Per tant, difícilment es pot establir un incompliment contractual o una violació d'una norma de seguretat per part de la Sra. Barba en base al fet que el Sr. Blasco es trobava en el vehicle al moment de l'accident donat que el compliment de les normes de circulació aèria no són responsabilitat seva i no formen part del seu poder d'organització.

IV.- L'altre aspecte del recurs, és la qüestió de la invocada imprudència imputable a la Sra. Barba i que en aplicació de l'article 44,2 del Codi de relacions laborals hauria de comportar un dret a indemnització per les germanes del Sr. Blasco ("...han d'indemnitzar-se recíprocament pels danys i perjudicis que s'ocasionin voluntàriament o per imprudència en les quanties que fixi la jurisdicció corresponent...").

Però, de l'estudi acurat dels elements d'autes, en particular l'informe de la CIAIAC i el sumari penal, ressurt clarament que la causa eficient de l'accident no és l'actuació de la Sra. Barba de deslligar la carga del sistema d'enganxament, sinó la falta de desconnexió de l'eslinga del vehicle, operació que era de l'única responsabilitat i poder de la tripulació que havia de comprovar que la nau no portava l'eslinga connectada abans de realitzar un transport de persones. Es tracta d'una tasca pròpia dels professionals, que són el pilot i el mecànic.

De fet, si la Sra. Barba ha manifestat en la seva confessió en judici que col·laborava amb la tripulació per alliberar la carga, ha precisat que mai havia col·laborat en l'alliberament de l'eslinga.

A més a més, apareix que després de la intervenció de la Sra. Barba, el vehicle no va enlairar-se sinó que va fer una maniobra desplaçant-se cap a la dreta, posant l'eslinga al terra i va aterrar, per de seguit, deixar embarcar els passatgers. Per tant, s'entén que la tripulació sabia que tenia l'eslinga connectada i que tenia que desconnectar-la. Però, no ho va fer com era la pràctica habitual, malgrat que el mecànic va sortir del vehicle.

I no es veu en què l'actuació anterior de la Sra. Barba va incidir o coadjuvar en aquesta mancança de la tripulació. Al respecte, es pot llegir en l'informe de la CIAIAC : "la posible distracción durante el episodio en que una de las jaulas se volteo y esta tercera persona (la Sra. ENTITY_8) fue capaz de levantarla pudo contribuir a que los tripulantes se olvidaran de la eslinga y no completaron el procedimiento de comprobación tanto física como visualmente a través de los espejos" i "la confianza mutua entre piloto y mecánico, ambos definidos como personas metódicas y escrupulosas, habituados a trabajar junto, pudo derivar en una delegación mutua de la responsabilidad de comprobación de suelta de eslinga".

No es pot retreure a la Sra. Barba aquesta probable manca de concentració de la tripulació.

Així, la conclusió de l'informe de la CIAIAC és que la causa de l'accident no és una altra que d'haver realitzat un vol de transport de persones a baixa altitud amb l'eslinga enganxada al vehicle de manera inadvertida per la tripulació.

Per tant no existeix cap mena d'imprudència imputable a la Sra. Barba i en relació amb l'esdevinença de l'accident, i l'afirmació de les recurrents que és com a conseqüència de les manipulacions de la Sra. Barba sobre l'eslinga que el seu germà va perdre la vida queda completament contradita.

Per conseqüent, el recurs s'ha de desestimar.

V.- Pel que fa al recurs de la Sra. Barba, la seva representació processal sosté que la decisió de no efectuar cap imposició de costes no és ajustada als principis legals i jurisprudencials donat que el principi del venciment objectiu hauria d'haver portat el tribunal a condemnar les demandants a rescabalar-la de les costes. Afegeix que no existeix en autes cap element que justifiqui l'existència d'una iusta causa litigandi i que, al contrari la demanda es va presentar amb una manca evident d'elements probatoris sobre tot quan es té en compte l'aute penal, l'informe de la CIAIAC i l'informe de la societat E que conclouen clarament a la responsabilitat de la tripulació.

És cert que tant l'informe de la CAIAC com l'informe de la societat francesa E contractada per la defenent per analitzar el primer i l'Aute del Batlle instructor són coherents i porten a la conclusió que no existeix cap imprudència imputable a la Sra. Barba en relació amb l'esdevinença de l'accident, conclusió que va ser la del primer jutjador confirmada per aquesta Sala.

No obstant això, és cert que la causa presentava dues dificultats importants que són, d'una part, la qüestió del règim de responsabilitat aplicable, i d'una altra, la complexitat tècnica dels elements de prova sotmesos al debat judicial, i que podien raonablement portar les parts demandants a confiar en un resultat favorable per a les seves pretensions.

Per tant, es pot compartir amb el tribunal d'instància la consideració que existia una iusta causa litigandi.

VI.- Aquestes consideracions no es poden prendre en compte en aquesta alçada ja que front a una sentència correctament motivada i ben fonamentada en dret, íntegrament confirmada, la desestimació del recurs ha de portar a fer prevaldre el principi del venciment objectiu, justificant la imposició de les costes als recurrents vençuts.

Vistos la legislaciió vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la representació processal de les Sres. Daza, Catalá i Canals B.Catalá contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20-06-2017 que confirmem íntegrament.

Imposar a les mateixes les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat ;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.