Aute mesura cautelar. Innecessarietat mesura sol·licitada (6000178-2015)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000396/2015 ORIGEN: 6000178/2015 - 00

NIG: 5300542120150004319

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La part agent va demanar la mesura cautelar consistent en notificar la pendència del present procediment a l'Agència A., a fi que tingui en compte l'existència del present procés en el procediment de reestructuració i resolució de l'entitat bancària B., SA.

II.- Les dues parts codefenents s'hi van oposar per les raons donades en els seus escrits respectius.

III.- L'Hble.Tribunal de Batlles va dictar en data de 18 de juliol de 2015 en el que resolia que :

"Primer.- No donar lloc a la mesura cautelar sol·licitada per la representació processal del Sr. Tejera mitjançant el seu escrit de data 8 de juny de 2.015.

Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."

IV.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, la representació processal del Sr. Tejera, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'acordés la mesura cautelar ja especificada, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Estem davant de la sol·licitud d'una mesura cautelar consistent en notificar la pendència del present procediment a l'Agència A., a fi que tingui en compte l'existència del present procés en el procediment de reestructuració i resolució de l'entitat bancària B., SA.

Contra tal decisió s'alça la part sol·licitant.

SEGON.- Antecedents d'interès

En el litigi principal la representació processal de la part agent sol·licitava substancialment que en el seu dia recaigués Sentència quina condemnés als defenents, de forma subsidiària (sic), a l'anul·lació de les operacions de compra de les participacions preferents objecte d'autes, substituint-les per la compra d'aquells productes adequats al perfil del seu principal (dipòsits a termini), amb l'abonament en compte dels interessos corresponents a aquest tipus de producte segons l'evolució del mateix des de la data de contractació de les participacions preferents fins a l'execució de la Sentència, amb imposició a la part demandada de la totalitat de les costes del litigi, incloent expressament dins d'elles els honoraris d'advocat, procuradora, així com els dels pèrits eventualment intervinents en el judici.

I com a mesura cautelar demanava la comunicació de l'existència del procediment a l'entitat A. a fi d'assegurar el seu compliment en el cas d'una sentència estimatòria.

TERCER.- Dit això, cal examinar la raó per la qual l'Hble. Tribunal desestima la mesura cautelar de la suspensió demanada. La motivació principal es centra en que la mesura cautelar demanada resulta innecessària perquè l'entitat B. està sotmesa a un procediment de reestructuració i resolució sota la vigència de la Llei 8/2015 i que no pot sotmetre a solucions individualitzades allò previst en la dita norma en benefici de l'interès general, sense que això porti a assegurar o garantir en tot cas la integritat dels actius del clients (art. 3 in fine).

Per tant, aquella raó desestimatòria de la Batllia la podem confirmar plenament perquè el procés en el que es troba l'entitat defenent està sotmès a una normativa que pretén la defensa de l'interès general i assegurar la màxima eficiència en la utilització de recursos públics.

QUART.- Però és que a més de resultar innecessària la mesura de comunicació a l'A. que es demana, tampoc acompleix amb un dels requisits bàsics per a tota mesura cautelar, vinculat a la innecessarietat de la mesura. Com hem reiterat en moltes ocasions (ATSJC de 22.7.10, núm. 73/10, entre d'altres) i ja es criteri pacífic que les mesures cautelars reposen sobre dos pilars: l'aparença de bon dret (bonus fumus iuris) del sol·licitant i el perill del retard (periculum in mora).

El primer, ve referit a que, en un judici provisional i indiciari que no ha de prejutjar la decisió final, sembla que la part sol·licitant pot tenir ben fonamentada la seva pretensió en el plet principal. Dit en altres paraules, a priori la seva pretensió principal de la demanda pot tenir alguns fonaments sòlids abans que encara s'hagi sentit la part contrària (si la mesura es demana inaudita parte) o bé encara que sentida la part contrària encara no s'ha practicat la prova.

El segon, el denominat periculum in mora, no té altra finalitat que l'actuació o resposta judicial ràpida del Poder Judicial en adoptar mesures que, de no prendre fins esperar al resultat definitiu del litigi, farien inefectiva la protecció dels Tribunals. Lògicament la previsió del legislador és que davant una situació imminent i aparentment justificada s'adopti una decisió judicial provisional, cautelar i amb contrapesos (caució a la sol·licitant, per exemple, o la possibilitat d'oposició de la part afectada) que permeti comprovar que la tutela dels òrgans judicials es fa efectiva, real i no merament teòrica o simbòlica perquè arriba tard.

CINQUÈ.- Pel que ja hem dit, i també pel que encertadament recull l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles, no podem dir que concorri el periculum in mora.

Encara que sigui favorable a la part agent la sentència que recaigui en el procés principal, l'execució de la mateixa es veurà afectada per les decisions legals que s'hagin adoptat en el marc normatiu de la reestructuració bancària, com de fet ja s'ha normalitzat a posteriori amb la Resolució del 21 d' abril de 2016 del Consell d'Administració de l' A. (BOPA del mateix dia) que ja la pròpia part agent ha impugnat en la via administrativa i no dependrà d'una decisió lliure i discrecional de l'entitat.

En conclusió, coincidim també amb l'Aute impugnat: manca també un dels dos requisits per acordar una mesura cautelar, el periculum in mora.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Sr. Tejera contra l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de juliol de 2015 que confirmem íntegrament en la seva part dispositiva.

Imposem el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.