OBLIGACIONS SOLIDÀRIES. Acció de retorn o reembossament. Distribució de la responsabilitat interna entre els diversos obligats (2000588/2019)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000024/2021 ORIGEN: 2000588/2019 - 00

NIG: 5300542120190003581

PARTS:

Apel·lant: Sr. Julián

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sra. Somoza

Apel·lat: Sra. Escolano

Representant: Sra. Escudero

Advocat: Sra. Farré

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

OBJECTE: OBLIGACIONS SOLIDÀRIES. Acció de retorn o reembossament. Distribució de la responsabilitat interna entre els diversos obligats.

SENTÈNCIA 132-2021

Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Tribunal de la secció civil ha dictat sentència en data 24 de novembre del 2020 amb la següent part decisòria :

"Desestimar totalment la demanda de reclamació de quantitat en acció de repetició per enriquiment injust promogut per la representació processal del Sr. Julián contra la Sra. Escolano referent al pagament de l'import de 3.009,15.- euros més els interessos legals devengats fins a la seva restitució, de l'obligació de pagament establerta en el marc dels autes registrats amb el número B0494- 5/2013.

Així com imposar a la part agent el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

2.- La representació processal del Sr. Julián ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

En data 24 de març del 2021 la representació processal del Sr. Julián va presentar l'escrit de conclusions i en virtut del que s'hi exposa demana que es revoqui la sentència imposant a l'adversa l'obligació de fer-se càrrec de la meitat del deute solidari, i condemnant la part apel·lada al pagament de les costes processals generades tant de primera com de segona instància incloent les despeses d'advocat i procurador.

3.- En data 22 d'abril del 2021, la representació processal de la Sra. Escolano va aportar el seu escrit de contesta a les conclusions i segons els arguments que exposa sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda i que es condemni a la part recurrent al pagaments de les costes d'aquesta segona instància inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Les parts d'aquest procés, que eren arrendatàries del local núm. 1 de l'edifici situat al XXXX, van ser condemnades solidàriament, en virtut de sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 10 de setembre de 2013, a abonar a l'arrendador la quantitat de 5.855,40 EUR, en concepte dels lloguers impagats corresponents als mesos de novembre de 2012 a març de 2013, més les despeses de retorn i els interessos meritats a comptar de les dates dels respectius venciments mensuals. La mateixa sentència va declarar resolt el contracte d'arrendament. En fase d'execució d'aquesta resolució, es va fixar el deute total en la quantitat de 6.018,30 EUR, com resulta de la providència de la Batllia de 13 de desembre de 2013.

La part agent, que ha vingut satisfent la totalitat d'aquest deute, reclama en aquest litigi de la coarrendatària la meitat de les quantitats que ha abonat, en exercici de l'acció de retorn o de reembossament, en considerar que existeix un enriquiment injust de la demandada, que no s'ha fet càrrec de la seva part del deute.

La sentència dictada el 24 de novembre de 2020 pel Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat íntegrament la demanda. Considera que els arrendataris responen solidàriament front a l'arrendador, en el marc de la relació que els vinculava, tal com va declarar la sentència anterior de 10 de setembre de 2013 que va declarar resolt el contracte i va condemnar els arrendataris al pagament de les rendes impagades. Ara bé, en aquest cas s'ha d'examinar la relació jurídica entre els litigants i, sobre aquest punt, tot i que el contracte d'arrendament estava signat per ambdues parts, i que en el local objecte del lloguer es desenvolupava l'activitat d'una clínica D de què era titular la societat B SL, en què participaven ambdós al cinquanta per cent, la sentència conclou que, en el període al qual es contrauen els lloguers impagats, la gestió, explotació i administració de la societat corresponia només a l'agent, ja que la demandada havia marxat del Principat abans d'aquestes dates i, per tant, no feia ús ni gaudia del contracte d'arrendament litigiós. Com a conseqüència d'aquest fet, el deute amb l'arrendador es considera exclusivament imputable a l'agent i es desestima l'acció exercitada pel mateix.

Segon.- El primer dels motius d'impugnació que articula el recurrent fa referència al fet que la sentència de 10 de setembre de 2013 va condemnar de forma solidària els dos coarrendataris, i que era en el marc d'aquell procés on s'havia valorar de qui era el deute real i qui ostentava l'explotació del negoci. La demandada va acceptar aquesta condemna solidària i no pot ara negar la part del deute que li correspon.

Aquesta argumentació no pot ser compartida. És ben sabut que, quan l'obligació ha estat complerta per un sol dels diversos condemnats de forma solidària en un procés anterior, sense distribució de responsabilitat entre ells, el solvens pot exercitar contra els restants obligats l'acció de retorn o de reembossament per tal de debatre la distribució del contingut de l'obligació entre tots ells i reclamar les quantitats que corresponguin. En aquest cas, desapareix la solidaritat que regeix en les relacions externes, així com la pròpia obligació solidària que ja ha estat satisfeta, per passar a regir-se les relacions internes entre els diversos deutors solidaris per la regla de la mancomunitat.

La sentència anterior no produeix els efectes de la cosa jutjada sobre aquesta nova acció de retorn, quants a les relacions internes entre els diferents obligats solidaris, de manera que no existeix cap obstacle processal que impedeixi examinar en aquest procés les diferents posicions de les parts respecte del naixement de l'obligació i la seva respectiva responsabilitat. Només en el cas que no sigui possible establir la part que correspon a cadascun dels codeutors solidaris, segons les relacions jurídiques que existeixin entre ells, hauran de contribuir per parts iguals al pagament de l'obligació solidària.

Tercer.- En el supòsit que ara s'examina, el contracte d'arrendament del local de negoci va ser subscrit per ambdues parts, i en el mateix funcionava una clínica D de la qual era titular la societat B SL, participada al cinquanta per cent pels mateixos interessats. En conseqüència, des d'un punt de vista formal i en una primera aproximació, es podria considerar que el pagament del deute correspondria per meitats a les dues parts del procés.

Ara bé, com posa de relleu la sentència apel·lada, el conflicte matrimonial que van patir els dos interessats va donar lloc a que l'esposa, demandada i avui apel·lada en aquesta causa, deixés de prestar serveis en la clínica D i, finalment, marxés del Principat el 20 de juliol de 2012. Des d'aquell moment, l'explotació del negoci va seguir en mans del recurrent, que es va donar de baixa a la CASS i va tancar el local el 30 de setembre següent (foli 162). En moments successius, com es diu en la sentència d'aquesta Sala de 29 d'abril de 2016 (TSJC-255/2015), relativa al procés de separació matrimonial de les parts, el recurrent va donar de baixa el negoci el 2 d'octubre de 2012 i el contracte de telèfon el 15 de gener de 2013, i posteriorment va passar a prestar serveis en un altre establiment D propietat dels seus pares. Tanmateix, el recurrent, que va assumir com es veu la gestió del negoci anterior fins al seu tancament definitiu, no va entregar les claus del local i va deixar de satisfer les rendes corresponents al període comprès entre novembre de 2012 i març de 2013, cosa que va donar lloc a la condemna solidària dels arrendataris. D'altra banda, les al·legacions que s'introdueixen ex novo en aquesta instància sobre els obstacles que hauria oposat la demandada a l'hora de procedir a la dissolució de la societat no han estat acreditats en deguda forma.

En conseqüència, s'ha de concloure, en el mateix sentit que la sentència impugnada, que el deute litigiós obeeix a l'actuació exclusiva del recurrent, el que condueix a desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel mateix.

A més, cal tenir en compte que l'acció de retorn o de reembossament, encara que es basa en la necessitat d'evitar un enriquiment injust dels restants obligats solidaris, té una naturalesa diferent de l'acció d'aquest nom, que és merament subsidiària, i els requisits de la qual tampoc es donen en aquest cas. En efecte, el fet de que el deute reclamat s'originés quan la demandada ja estava desvinculada de la gestió de la societat allunya qualsevol perspectiva del desplaçament patrimonial en què en definitiva es basa l'acció per enriquiment injust. De tota manera, aquest pronunciament no prejutja en absolut el resultat de l'eventual liquidació de la societat B SL, que és una qüestió totalment aliena al present procés.

Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició a l'apel·lant de les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, com resulta de la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Julián contra la sentència dictada el 24 de novembre de 2020 pel Tribunal unipersonal del Batlle, que es confirma íntegrament, amb imposició al recurrent de les costes causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.