Import de la pensió d'aliments (TSJC 255/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000255/2015 ORIGEN: 5000614/2012 - 00

NIG: 5300542120150000448

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15 de juny de 2012 el Sr. Ropero va presentar demanda de separació matrimonial, contra la Sra. Bonet sol·licitant que es dictés Sentència:

1.- Declarant la separació de cossos dels esposos

2.- Mantenint inalterada la pàtria potestat conjunta dels pares sobre les cinc filles menors nascudes del matrimoni, atribuint la seva guarda i custòdia al pare i establint un règim ampli de visites a favor de la mare en els termes esmentats a l'apartat cinquè de la demanda.

3.- Atribuint l'ús del domicili que havia estat conjugal, radicat al XXXX, al Sr. Ropero i, consegüentment, ordenant a la Sra. Bonet d'abandonar aquell domicili, tot retirant-hi les seves pertinences i objectes personals.

4.- Fixant provisionalment una pensió d'aliments de 1.000 euros mensuals, a càrrec de la Sra. Bonet, per atendre a les necessitats de les cinc filles menors del matrimoni.

II.- Prèvia tramitació de la demanda de mesures provisionals formulada per part del Sr. Ropero el 24 de maig de 2012, en data 11 de juliol de 2012 es dictà Aute, que fou confirmat pel d'aquesta Sala de data 31 de juliol del 2013 excepte pel que fa a la pensió a abonar pel Sr. Ropero en benefici de les seves filles que es va fixar en 250 euros al mes per cada una d'elles, contenint els següents pronunciaments:

1.- Declarar la separació provisional a efectes civils dels consorts Srs. Bonet i Ropero, quedant dispensats del deure de convivència.

2.- Mantenir la pàtria potestat sobre els fills en comú, Alvarado, Peña, Anaya, Criado i Soriano, amb atribució de la guarda i custòdia a la mare.

3.- Establir una pensió alimentosa global a càrrec del Sr. Ropero de 2.000 euros mensuals, augmentats anyalment en funció de l'índex de preus al consum i amb obligació de satisfer per meitats les despeses extraordinàries.

4.- Establir un règim de contactes paternofilials en els termes del V CONSIDERANT.

5.- Atribuir l'ús del domicili conjugal: Soriano Dr. Molines x., x.-x., Andorra la Vella a la Sra. Bonet per mentre mantingui la residència a Andorra, amb autorització al Sr. Ropero per a retirar-ne els efectes personals.

6.- Fixar a càrrec de la Sra. Bonet l'obligació de sotmetre les menors, Alvarado, Peña i Anaya, a un seguiment psicològic, amb obligació de presentar al Tribunal un informe de seguiment especificant el desenvolupament de la relació amb el pare, cada tres mesos.

III.- Per escrit de 13 de juliol de 2012 la Sra. Bonet va contestar a la demanda, oposant-se a la mateixa, i presentant a l'ensems demanda reconvencional, sol·licitant que se li atorgués a ella la guarda i custòdia de les cinc filles menors, fixant el domicili de la família a la Província de Barcelona; que s'establís un règim de visites ampli a favor del pare; que es fixés una pensió d'aliments a càrrec del pare de mínim 500EUR per filla, havent de contribuir ambdós progenitors per meitats a la satisfacció de les despeses extraordinàries i que s'atribuís l'ús del domicili familiar al Sr. Ropero.

IV.- En data 27 de juliol de 2012 el Sr. Ropero va contestar a la demanda reconvencional presentada per la Sra. Bonet oposant-se al trasllat de les menors a la província de Barcelona i manifestant que en les circumstàncies actuals únicament podria fer front a una pensió d'aliments de 1.000EUR mensuals en total.

V.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 de maig del 2015 va decidir:

1.- Declarar la separació a efectes civils dels consorts Srs. Ropero i Bonet, quedant dispensats del deure de convivència.

2.- Mantenir la pàtria potestat dels dos progenitors sobre les filles en comú, Alvarado, Peña, Anaya, Criado i Soriano, amb atribució de la guarda i custòdia a la mare.

3.- Establir un règim de contactes paternofilials en els termes del V CONSIDERANT.

4.- Establir una pensió alimentosa a càrrec del Sr. Ropero de 300EUR mensuals, per a cada una de les filles, i per tant un total agregat de 1.500EUR augmentats anyalment en funció de l'índex de preus al consum i amb obligació de satisfer per meitats les despeses extraordinàries.

5.- No fer condemna en costes processals.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ropero i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que es dicti Sentència reformant la de instància i establint la guarda i custòdia compartida entre els dos progenitors de les filles menors, fixant que cada un d'ells subvindrà a les seves necessitats, sent les seves despeses extraordinàries compartides per meitat, però aquest motiu no es pot estimar.

Subsidiàriament demana que, en cas que aquesta Sala decideixi no establir la guarda i custòdia compartida de les menors, se li atorgui aquesta a ell, fixant una pensió d'aliments a càrrec de la mare de 1.000 euros mensuals, a satisfer durant els cinc primers dies de cada mes, revisable d'acord amb les necessitats de les menors i incrementada anualment amb l'IPC, més la meitat de les despeses extraordinàries de les nenes.

Encara més subsidiàriament demana que, en cas que no siguin ateses les anteriors peticions, es mantingui la pensió que li correspon a ell abonar en concepte d'aliments de les seves filles fixada per l' Aute d'aquesta Sala de data 31 de juliol del 2013 consistent en 250 euros mensuals per cada filla, satisfent les seves despeses per meitat entre els dos progenitors, així com poden gaudir d'un règim de visites més ampli que comprendria els caps de setmana alterns, la setmana de Pasqua que les nenes no tinguin escola i un mes i mig de vacances a l'estiu, precisant que cal considerar despeses extraordinàries les que no han pogut ser previstes en el moment en què es dictà l'Aute de data 11 de juliol del 2012.

Pel que fa a la pensió fixada per la Sentència objecte del present recurs, el Sr. Ropero argumenta que aquesta resolució ha fixat l'import de la pensió d'aliments que ell ha d'abonar en favor de les seves filles sense tenir en compte la seva situació real i en base a meres suposicions i deduccions gratuïtes i sense analitzar quina era la situació econòmica real de la progenitora de les nenes de la què no es té coneixement.

En aquest sentit el recurrent afirma que ell és exclusivament un assalariat de la mercantil ORG_1, de la qual són socis només els seus pares, i que sempre ha aportat tots els extractes de comptes dels quals és titular i en aquest sentit consten a les actuacions l'extracte de punts de la CASS i l'extracte bancari segons els quals en l'actualitat guanya 1.417 euros mensuals bruts (folis 926 i 927).

No obstant, cal tenir en compte que quan el Sr. Ropero treballava com v. junt amb la seva esposa al negoci "Soriano", propietat de la societat ORG_0 constituïda al 50% pels dos consorts, cada un d'ells guanyava 2.000 euros mensuals i es feien aportacions extraordinàries de mitja de 2.000 euros mensuals més, com reconeixen els esposos en la seva compareixença de data 14 de juny del 2012, encara que manifesten que cotitzaven salaris inferiors a la CASS (foli 71 i ss) i en el mateix sentit en la consulta dels moviments bancaris que el Sr. Ropero aporta a l'hora de demanar el benefici de justícia gratuïta es pot observar que la seva nòmina era els mesos de setembre i octubre del 2012, quan encara treballava a la citada c., de 4.000 euros mensuals. D'altra banda, al contestar a la demanda reconvencional plantejada per la Sra. Bonet, el Sr. Ropero posa de relleu que la causa del tancament de l'esmentada c. era que "la situació de la societat al 50% amb l'esposa resulta insostenible ..." i en les manifestacions que consten als folis 904 i ss destaca que "la decisió unilateral i irrevocable de l'adversa i el seu bloqueig sistemàtic de totes les decisions que havien de prendre's ja fos relatiu al pis com a la societat, va abocar el meu mandant a no poder treballar normalment a la c. ..." "... atès que existia un bloqueig absolut de la societat" i en el document que consta al foli 362 manifesta que va tancar perquè no la podia portar ell tot sol, sense que en cap cas manifesti que el resultat econòmic de la seva explotació fos negatiu.

Per totes aquestes raons, resulta sorprenent que una vegada comença a treballar en la c. propietat de la societat de la què consten com a únics titulars els seus pares el seu sou, en tot cas d'acord amb el què es manifesta a la CASS, es limiti a 1.417 euros, treballant com treballa en una c. que explota ell sol, que segons s'anuncia gaudeix de mitjans d'última generació (foli 956) i tractant-se d'un professional v. amb àmplia experiència al Principat.

D'altra banda, resulta també sorprenent que el negoci "A.", propietat de la societat ORG_1 de la què són únics socis els pares del Sr. Ropero (foli 755), es doni d'alta al Registre de Comerç el mes de maig del 2013 (foli 761) quan la c. propietat de ORG_0 de la què són titulars els esposos tanca i es dóna de baixa el 2 d'octubre del 2012 (folis 197 i 243) i el seu contracte de telèfon el 15 de gener del 2013 (foli 244), de tal manera que cal presumir que entre una i altra activitat hi havia una connexió clara i, com a mínim el prestigi i la clientela de la primera, que no va tancar per manca de beneficis com es dedueix dels comptes de l'any 2013 que consten al foli 271, van repercutir en la segona. D'altra banda, si bé és cert que el Sr. Ropero presenta un extracte bancari en el què es pot veure que s'ingressa la quantitat de 1.417,50 euros com a salari de la c. "A." (foli 927), no es pot entendre que aquest compte bancari sigui l'únic del qual gaudeix, ja que si fos així constarien en el mateix altres despeses, a més de les corresponents a les quotes d'un centre esportiu, com poden ser les de telèfon o benzina que semblaria que ha de suportar ell per molt que els pares l'ajudin econòmicament. Finalment, si la seva situació econòmica és la que manifesta no s'entén que no proposés a la seva dona vendre l'habitatge que havia estat conjugal, o llogar-lo, en comptes de no treure'n cap profit i ni tant sols habitar-lo.

Per aquesta raó, valorant de manera conjunta d'acord amb el criteri de la sana crítica les proves aportades a les actuacions i també la manca d'altres proves que el recurrent hagués pogut aportar, com ara el resultat de l'explotació de la c. "A." que ell com a persona responsable de la mateixa podia conèixer, considerem que no és creïble que els beneficis generats per l'explotació del citat negoci no permetessin als Srs. Ropero oferir al seu fill un sou superior al que declara, ni que aquest acceptés aquesta remuneració impròpia de la seva categoria professional i experiència, ja que, com ell mateix manifesta en les seves conclusions, és ell qui explota el negoci, de tal manera que cal pensar que els seus ingressos són, com a mínim, similars als que tenia quan treballava a la c.

Pel que fa als ingressos de la Sra. Bonet, s'ha de tenir en compte que, malgrat consta a les actuacions un certificat del "Ministerio de Empleo y Seguridad Social" espanyol en el sentit que durant l'any 2014 va cobrar 596,14 euros en concepte d'atur (foli 943), en la seva confessió en judici (foli 715 en relació al 149) manifesta que tenia treball en una empresa de la qual era soci un familiar seu i ressurt de l'Aute d'aquesta Sala de data 11 de juliol del 2012 que la Sra. Bonet tenia en aquella data una oferta de treball amb un salari de 1.850 euros i uns horaris compatibles amb la cura de les seves filles, de tal manera que cal pensar que els seus ingressos són, o poden ser els esmentats si així ho desitja. D'altra banda, cal tenir en compte que si els seus únics ingressos provinguessin de l'ajuda dels seus pares, com ella afirma, no s'entén que hagués abandonat el domicili d'aquests per residir en un pis propi pagant un lloguer de 990 euros (foli 339), ni que gaudeixi d'una ajuda domèstica, ni fins i tot que hagi de cursar altres estudis quan ja té el títol de x. i experiència en el treball corresponent, raó per la qual és precís entendre que gaudeix d'uns ingressos que no difereixen molt dels que rebia quan treballava a Andorra, raons totes elles que porten a estimar la conveniència de mantenir la pensió fixada per la raonada Sentència objecte del present recurs.

IV.- En relació al règim de visites del Sr. Ropero a les seves filles establert per la Sentència d'instància que ell desitja que es vegi ampliat, cal destacar que el recurrent gaudeix de la companyia de les seves filles els caps de setmana alterns, la meitat de les vacances de Nadal, Estiu i Setmana Santa, mentre que el sencer període de vacances de Carnaval i Tots Sants les nenes resten amb ell. No obstant, tenint en compte que fora d'aquests dies no té possibilitat de gaudir de la seva companyia i que la relació amb el seu progenitors sols pot ser beneficiosa per les nenes, considerem oportú ampliar el règim vigent als dies que les nenes tinguin vacances durant el període de Setmana Santa que podran passar amb el seu pare.

V.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa especial pronunciament pel que fa a les costes de la instància, ni tampoc pel que fa referència a les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

VI.- La representació processal de la Sra. Bonet formula igualment recurs d'apel·lació sol·licitant, com a únic motiu del recurs, que es modifiqui la Sentència d'instància en el sentit de fixar una pensió d'aliments en favor de les menors i a càrrec del seu pare de 500 euros mensuals per cada filla, però aquest motiu no es pot estimar.

En primer lloc, cal posar de manifest que el manteniment de cinc nenes d'edats compreses entre tretze i sis anys no té necessàriament un cost superior als 5.000 euros mensuals com afirma la recurrent, ja que les despeses dels fills s'han d'adaptar als ingressos dels pares i no s'ha acreditat ni tant sols que entre els dos progenitors puguin disposar d'aquesta suma més aquella necessària per sobreviure també ells de manera digna, ni que les nenes tinguin unes despeses superiors a les raonables en aquestes edats. En segon lloc, si bé és cert que cal presumir que el Sr. Ropero cobra més dels 1.417 euros que declara, no hi ha raons per pensar que els seus ingressos siguin superiors al que tenia quan treballava a la c. i que el fet d'haver de cercar i retornar a les seves filles a 200 km. de distància cada vegada que pot gaudir d'elles també suposa un cost afegit, de tal manera que abonar 1.500 mensuals en concepte d'aliments en favor de les seves filles sembla proporcionat i raonable ateses les circumstàncies del cas.

VII.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal del Sr. Ropero formula recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància sol·licitant, en primer lloc, que aquesta es reformi en el sentit d'establir la guarda i custòdia compartida entre els dos progenitors de les cinc filles menors nascudes del matrimoni, disposant que cada progenitor subvindrà a les seves necessitats, sent les seves despeses extraordinàries compartides per meitat, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, és cert que el Sr. Ropero ja demanava en el seu escrit de demanda de separació de la seva esposa en data 15 de juny del 2012 que la guarda i custòdia de les seves filles menors fos compartida entre els dos progenitors i que ha anat repetint aquesta petició al llarg del procediment, de tal manera que cal entendre que es tracta d'un desig justificat i molt meditat. No obstant, existeixen en el cas present problemes seriosos que porten a pensar que aquesta decisió no seria beneficiosa per les menors, l'interès de les quals és prevalent.

En primer lloc les nenes són encara molt petites, així la Alvarado va nàixer el x. de x. del 2xxx, la Peña el x. de x. del 2xxx, la Anaya el x. de x. del 2xxx i les bessones Criado i Soriano el x. d'x. del 2xxx (folis 23 a 27) i quan es van separar els seus progenitors aquestes darreres sols tenien dos anys i mig i encara eren alletades per la seva mare i encara que es pogués defensar que a les dos nenes més grans no els hi seria contraproduent una guarda i custòdia compartida el cert és que això comportaria la separació dels germans que en principi mai és recomanable .

En segon lloc, en l'actualitat fa tres anys que les nenes conviuen exclusivament amb la Sra. Bonet i fins i tot en els darrers temps de la vida en comú dels progenitors les filles consideraven que el Sr. Ropero s'havia desmarcat de les necessitats familiars, com es dedueix de l'informe de la psicòloga nomenada per l'Hble. Batlle, la Sra. Montenegro, de data 21 de juny del 2012 (foli 56), de tal manera que, ja en aquell moment, la filla gran que tenia llavors nou anys manifestava obertament que no volia estar amb el seu pare, com es dedueix de la compareixença dels litigants celebrada en data 14 de juny del 2012 (foli 71).

Per aquestes raons, les nenes estan molt vinculades emocionalment a la seva mare, sent aquesta un referent per elles, a qui atorguen el rol de cura i protecció bàsiques a on les menors es senten segures, encara que també tenen una bona relació amb el pare, com resulta dels informes de les psicòlogues Sres. Sancho de data 21 de novembre del 2012 i Vara de 13 de juny d'aquell any (folis 111 i 311). En el mateix sentit, en l'informe de la Sra. Sancho de data 15 de juny del 2014 (foli 737) es destaca que les menors tenen bona relació amb tots dos progenitors, però és en la seva mare a on troben el seu referent afectiu primari, considerant a la mare com accessible i al pare com distant, mentre que fins i tot els dos progenitors van entendre en aquell moment "que no s'ha d'introduir cap altre canvi" en el règim existent, raó per la qual aquesta psicòloga recomana que se li atorgui la guarda i custòdia de les nenes a la Sra. Bonet.

D'altra banda, les nenes es troben ben adaptades a l'entorn en el què viuen des de fa tres anys fora del Principat, encara que mantenen contactes regulars amb el seu pare. En aquest sentit, en data 20 de febrer del 2013 la psicòloga Sra. Sancho en el seu informe de seguiment posa de relleu que les menors estan adaptades a l'escola a on cursen els seus estudis a Sitges, com es posa de relleu igualment a l'informe de l'escola "A." d'aquesta localitat (folis 349 a 361 i 443), sense que existeixin conflictes en la relació paterno filial (foli 324), de tal manera que en la seva compareixença davant de l'Hble. Batlle el 21 de maig del 2013 les dues nenes més grans van manifestar separadament que els hi agradava la seva situació actual, destacant la Peña que "no li agradaria viure més temps a Andorra amb el seu pare, ni canviar res de la situació actual" (folis 711 i 712) .

Per últim i de manera destacada, cal tenir en compte que els dos progenitors resideixen a països diferents i entre els domicilis dels dos hi ha una distància de 200 km, de tal manera que el trasllat de les menors d'un domicili a l'altre de manera periòdica no seria fàcil, el seu curs escolars s'hauria de dividir entre dos escoles diferents i les seves amistats i el seu entorn afectiu variaria d'un lloc a l'altre periòdicament i amb freqüència.

II.- Subsidiàriament, en cas que aquesta petició no sigui atesa, el recurrent sol·licita que s'atorgui al seu mandant la guarda i custòdia de les nenes fixant una pensió d'aliments a pagar per la mare de l'ordre de 1.000 euros mensuals revisable d'acord amb les necessitats de les menors i incrementada anualment amb l'IPC, més la meitat de les despeses extraordinàries de les nenes, motiu que ha de ser refusat igualment de conformitat amb els arguments exposats en el fonament de dret anterior.

III.- Encara més subsidiàriament, pel cas que es deneguessin les anteriors peticions, sol·licita que es mantingui la pensió que li correspon a ell abonar en concepte d'aliments de les seves filles fixada per l' Aute d'aquesta Sala de data 31 de juliol del 2013 consistent en 250 euros mensuals per cada filla, satisfent les seves despeses per meitat entre els dos progenitors, així com poden gaudir d'un règim de visites més ampli que comprendria els caps de setmana alterns, la setmana de Pasqua que les nenes no tinguin escola i un mes i mig de vacances a l'estiu, precisant que cal considerar despeses extraordinàries les que no han pogut ser previstes en el moment en què es dictà l'Aute de data 11 de juliol del 2012.

Pel que fa a la pensió fixada per la Sentència objecte del present recurs, el Sr. Ropero argumenta que aquesta resolució ha fixat l'import de la pensió d'aliments que ell ha d'abonar en favor de les seves filles sense tenir en compte la seva situació real i en base a meres suposicions i deduccions gratuïtes i sense analitzar quina era la situació econòmica real de la progenitora de les nenes de la què no es té coneixement.

En aquest sentit el recurrent afirma que ell és exclusivament un assalariat de la mercantil ORG_1, de la qual són socis només els seus pares, i que sempre ha aportat tots els extractes de comptes dels quals és titular i en aquest sentit consten a les actuacions l'extracte de punts de la CASS i l'extracte bancari segons els quals en l'actualitat guanya 1.417 euros mensuals bruts (folis 926 i 927).

No obstant, cal tenir en compte que quan el Sr. Ropero treballava com v. junt amb la seva esposa al negoci "Soriano", propietat de la societat ORG_0 constituïda al 50% pels dos consorts, cada un d'ells guanyava 2.000 euros mensuals i es feien aportacions extraordinàries de mitja de 2.000 euros mensuals més, com reconeixen els esposos en la seva compareixença de data 14 de juny del 2012, encara que manifesten que cotitzaven salaris inferiors a la CASS (foli 71 i ss) i en el mateix sentit en la consulta dels moviments bancaris que el Sr. Ropero aporta a l'hora de demanar el benefici de justícia gratuïta es pot observar que la seva nòmina era els mesos de setembre i octubre del 2012, quan encara treballava a la citada c., de 4.000 euros mensuals. D'altra banda, al contestar a la demanda reconvencional plantejada per la Sra. Bonet, el Sr. Ropero posa de relleu que la causa del tancament de l'esmentada c. era que "la situació de la societat al 50% amb l'esposa resulta insostenible ..." i en les manifestacions que consten als folis 904 i ss destaca que "la decisió unilateral i irrevocable de l'adversa i el seu bloqueig sistemàtic de totes les decisions que havien de prendre's ja fos relatiu al pis com a la societat, va abocar el meu mandant a no poder treballar normalment a la c. ..." "... atès que existia un bloqueig absolut de la societat" i en el document que consta al foli 362 manifesta que va tancar perquè no la podia portar ell tot sol, sense que en cap cas manifesti que el resultat econòmic de la seva explotació fos negatiu.

Per totes aquestes raons, resulta sorprenent que una vegada comença a treballar en la c. propietat de la societat de la què consten com a únics titulars els seus pares el seu sou, en tot cas d'acord amb el què es manifesta a la CASS, es limiti a 1.417 euros, treballant com treballa en una c. que explota ell sol, que segons s'anuncia gaudeix de mitjans d'última generació (foli 956) i tractant-se d'un professional v. amb àmplia experiència al Principat.

D'altra banda, resulta també sorprenent que el negoci "A.", propietat de la societat ORG_1 de la què són únics socis els pares del Sr. Ropero (foli 755), es doni d'alta al Registre de Comerç el mes de maig del 2013 (foli 761) quan la c. propietat de ORG_0 de la què són titulars els esposos tanca i es dóna de baixa el 2 d'octubre del 2012 (folis 197 i 243) i el seu contracte de telèfon el 15 de gener del 2013 (foli 244), de tal manera que cal presumir que entre una i altra activitat hi havia una connexió clara i, com a mínim el prestigi i la clientela de la primera, que no va tancar per manca de beneficis com es dedueix dels comptes de l'any 2013 que consten al foli 271, van repercutir en la segona. D'altra banda, si bé és cert que el Sr. Ropero presenta un extracte bancari en el què es pot veure que s'ingressa la quantitat de 1.417,50 euros com a salari de la c. "A." (foli 927), no es pot entendre que aquest compte bancari sigui l'únic del qual gaudeix, ja que si fos així constarien en el mateix altres despeses, a més de les corresponents a les quotes d'un centre esportiu, com poden ser les de telèfon o benzina que semblaria que ha de suportar ell per molt que els pares l'ajudin econòmicament. Finalment, si la seva situació econòmica és la que manifesta no s'entén que no proposés a la seva dona vendre l'habitatge que havia estat conjugal, o llogar-lo, en comptes de no treure'n cap profit i ni tant sols habitar-lo.

Per aquesta raó, valorant de manera conjunta d'acord amb el criteri de la sana crítica les proves aportades a les actuacions i també la manca d'altres proves que el recurrent hagués pogut aportar, com ara el resultat de l'explotació de la c. "A." que ell com a persona responsable de la mateixa podia conèixer, considerem que no és creïble que els beneficis generats per l'explotació del citat negoci no permetessin als Srs. Ropero oferir al seu fill un sou superior al que declara, ni que aquest acceptés aquesta remuneració impròpia de la seva categoria professional i experiència, ja que, com ell mateix manifesta en les seves conclusions, és ell qui explota el negoci, de tal manera que cal pensar que els seus ingressos són, com a mínim, similars als que tenia quan treballava a la c.

Pel que fa als ingressos de la Sra. Bonet, s'ha de tenir en compte que, malgrat consta a les actuacions un certificat del "Ministerio de Empleo y Seguridad Social" espanyol en el sentit que durant l'any 2014 va cobrar 596,14 euros en concepte d'atur (foli 943), en la seva confessió en judici (foli 715 en relació al 149) manifesta que tenia treball en una empresa de la qual era soci un familiar seu i ressurt de l'Aute d'aquesta Sala de data 11 de juliol del 2012 que la Sra. Bonet tenia en aquella data una oferta de treball amb un salari de 1.850 euros i uns horaris compatibles amb la cura de les seves filles, de tal manera que cal pensar que els seus ingressos són, o poden ser els esmentats si així ho desitja. D'altra banda, cal tenir en compte que si els seus únics ingressos provinguessin de l'ajuda dels seus pares, com ella afirma, no s'entén que hagués abandonat el domicili d'aquests per residir en un pis propi pagant un lloguer de 990 euros (foli 339), ni que gaudeixi d'una ajuda domèstica, ni fins i tot que hagi de cursar altres estudis quan ja té el títol de x. i experiència en el treball corresponent, raó per la qual és precís entendre que gaudeix d'uns ingressos que no difereixen molt dels que rebia quan treballava a Andorra, raons totes elles que porten a estimar la conveniència de mantenir la pensió fixada per la raonada Sentència objecte del present recurs.

IV.- En relació al règim de visites del Sr. Ropero a les seves filles establert per la Sentència d'instància que ell desitja que es vegi ampliat, cal destacar que el recurrent gaudeix de la companyia de les seves filles els caps de setmana alterns, la meitat de les vacances de Nadal, Estiu i Setmana Santa, mentre que el sencer període de vacances de Carnaval i Tots Sants les nenes resten amb ell. No obstant, tenint en compte que fora d'aquests dies no té possibilitat de gaudir de la seva companyia i que la relació amb el seu progenitors sols pot ser beneficiosa per les nenes, considerem oportú ampliar el règim vigent als dies que les nenes tinguin vacances durant el període de Setmana Santa que podran passar amb el seu pare.

V.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa especial pronunciament pel que fa a les costes de la instància, ni tampoc pel que fa referència a les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

VI.- La representació processal de la Sra. Bonet formula igualment recurs d'apel·lació sol·licitant, com a únic motiu del recurs, que es modifiqui la Sentència d'instància en el sentit de fixar una pensió d'aliments en favor de les menors i a càrrec del seu pare de 500 euros mensuals per cada filla, però aquest motiu no es pot estimar.

En primer lloc, cal posar de manifest que el manteniment de cinc nenes d'edats compreses entre tretze i sis anys no té necessàriament un cost superior als 5.000 euros mensuals com afirma la recurrent, ja que les despeses dels fills s'han d'adaptar als ingressos dels pares i no s'ha acreditat ni tant sols que entre els dos progenitors puguin disposar d'aquesta suma més aquella necessària per sobreviure també ells de manera digna, ni que les nenes tinguin unes despeses superiors a les raonables en aquestes edats. En segon lloc, si bé és cert que cal presumir que el Sr. Ropero cobra més dels 1.417 euros que declara, no hi ha raons per pensar que els seus ingressos siguin superiors al que tenia quan treballava a la c. i que el fet d'haver de cercar i retornar a les seves filles a 200 km. de distància cada vegada que pot gaudir d'elles també suposa un cost afegit, de tal manera que abonar 1.500 mensuals en concepte d'aliments en favor de les seves filles sembla proporcionat i raonable ateses les circumstàncies del cas.

VII.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Ropero contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 de maig del 2015 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d'establir que el Sr. Ropero podrà gaudir també de la companyia de les seves filles durant les festes escolars de Setmana Santa. DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Bonet CONFIRMAR la citada resolució en tots els demés punts sense fer especial imposició a cap de les parts ni de les costes de la instància, ni de les que fan referència a aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-