Suspensió accions per causa de fallida (249/12)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-249/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16-04-2012 els Srs. Castillo, Girona i Daza van interposar demanda, a tramitar pel procediment laboral, envers la mercantil C., ORG_0.

II.- Per Edicte de 18-06-2012 es va fer saber que, per Aute de data 6-06-2012, de l'Hble. Batlle Sr. Expósito, la mercantil C., ORG_0 havia estat declarada en estat de cessació de pagaments i fallida.

III.- Per Aute, de data 23-07-2012, es va decidir: "DECIDEIX: Primer.- Suspendre la tramitació dels presents autes del judici civil enregistrat amb el número B-0575- 2/2012, tramitat pel procediment laboral, i instat per la representació processal dels Srs. Castillo, Girona i Daza contra la societat C., ORG_0.

Segon.- Arxivar provisionalment les presents actuacions fins per tot el moment en què les parts sol·licitin la continuació, una volta s'hagi procedit al tancament del procediment de cessació de pagaments i fallida que se segueix contra la societat C., ORG_0.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades i a l'administradora judicial del procediment de cessació de pagaments i fallida de la societat C., ORG_0".

IV.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data 27-11-2012, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució dictada a la instància.

No consta a les actuacions que s'hagi presentat escrit de contesta a les conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents. La part recurrent entén que la suspensió de les actuacions esdevé un imperatiu legal en relació als crèdits ordinaris, però no es pot projectar sobre els crèdits de natura privilegiada que preveuen els articles 14, segon paràgraf, i 39 del Decret de cessació de pagaments i fallida. Afegeix que el privilegi es desprèn del fet que estem front a un litigi de naturalesa laboral en el qual es reclamen els imports dels havers laborals i la compensació econòmica que l'empresa reconeix deure als treballadors. I, en darrer terme, manifesta que la documentació que es troba a les actuacions demostra que la demanda de fallida ha estat formulada de manera fraudulenta.

II.- Com a qüestió prèvia s'ha de tractar, en primer terme, les al·legacions que efectua la recurrent, segons les quals de la documentació que es troba en els autes s'infereix que la demanda de fallida es va presentar de manera fraudulenta. Aquesta al·legació no pot ésser examinada per la Sala, tota vegada que l'àmbit objectiu del recurs s'ha de limitar a determinar si el crèdit de l'agent pot ésser considerat com a privilegiat o no, perquè la denúncia dels fets ha estat aportada a l'Hble. Batlle i a l'administrador judicial i dels quals en aquesta alçada tan sols es dóna coneixement del fet d'haver presentat la denúncia en les actuacions F-0007- 1/2012 i no del contingut de la mateixa, a la vegada que la part agent ja indica que està estudiant si inicia l'exercici o no d'accions penals.

III.- Quant als motius o greuges del recurs, s'ha d'indicar que els articles 14, 32 i 39 del Decret de data 4-10-1969 disposen el que segueix. L'article 14 estableix, en la part que aquí interessa que "pel sol fet d'haver-se decretat qualsevol dels dos procediments d'arranjament judicial o de fallida, i una vegada nomenat l'administrador, els creditors no podrán exigir l'efectivitat de llurs crèdits individuals quins crèdits formaran una massa representada per l'administrador" (art 14 del Decret de data 04-10-1969), mentre que l'article 32 determina que "la resolució constatant la cessació de pagaments suspèn totes les accions individuals, sobre els béns mobles com els immobles, per part dels creditors, exceptuant aquells que gaudeixin d'un privilegi especial, d'una fiança o d'una hipoteca sobre els mateixos béns". I l'article 39 del mateix Decret disposa que "Les sumes degudes a títol de llur treball, els obrers, empleats o representants de comerç d'una empresa amb expedient d'arranjament judicial o de fallida, es beneficien d'un privilegi general sobre la totalitat dels béns mobles o immobles". Per últim, l'article 85 del Codi de Relacions Laborals reconeix també el caire privilegiat de les sumes degudes als treballadors.

Com es pot observar dels preceptes transcrits, del que va establir aquesta Sala a la Sentència de data 27- 03-2008 i del que varem establir per Aute de data 22-11- 2012 (Rotlle 145/2012) no es pot entendre que existeix cap infracció de la normativa aplicable, tota vegada que de la lectura del Decret de data 4-10-1969 s'extreu que la cessació de pagaments suspèn totes les accions individuals que es projecten sobre béns mobles i immobles, amb l'excepció d'aquells crèdits que gaudeixen d'un privilegi especial, d'una fiança o d'una hipoteca sobre els mateixos béns (art. 32). En canvi, ni l'article 39 ni el 85 del Codi de Relacions Laborals configuren el crèdit laboral com un crèdit que gaudeixi de privilegi especial, sinó només general, quan indica que "Les sumes degudes a títol de llur treball, els obrers, empleats o representants de comerç d'una empresa amb expedient d'arranjament judicial o de fallida, es beneficien d'un privilegi general sobre la totalitat dels béns mobles o immobles" (art. 39) o que "les sumes degudes als treballadors per una empresa amb expedient d'arranjament judicial o de fallida tenen la consideració de crèdit privilegiat. Les indemnitzacions per comiat es consideren crèdit ordinari".

IV.- En consonància amb les anteriors consideracions s'ha de posar de manifest que la interpretació sistemàtica dels articles del Decret de data 4-10-1969 permet entendre que només els crèdits que gaudeixen d'una fiança, hipoteca o privilegi especial sobre els béns resten exclosos de la suspensió de les accions individuals.

I en l'Aute d'aquesta Sala, en el Rotlle TSJC-145/12 ja exposava que aquesta interpretació no s'enfrontava amb al doctrina de la Sala, continguda a la Sentència de data 27-03-2008. Així, literalment, sustentàvem que "I aquesta doctrina és la mateixa que ha mantingut aquesta Sala, en la seva sentència de data 27-03-2008, quan afirma que esdevé un principi general la suspensió de les accions individuals en matèria de cessació de pagaments i fallida, en ares a garantir la par conditio creditorum. En canvi no es pot atribuir a la Sentència d'aquesta Sala l'afirmació que qualsevol crèdit privilegiat, sigui general o especial, resta exceptuat de la suspensió de les accions, atès que, com que en el cas que s'examinava per la Sentència de data 26-03-2008, no existia cap crèdit privilegiat, s'assenyalava que els creditors no poden iniciar accions judicials contra el deutor, declarat en cessament de pagaments o fallida, per quant les mateixes resten suspeses i afegia que s'exceptuaven aquells creditors privilegiats, però com que en el cas d'autes no concorria cap privilegi, no es portava a terme cap més precisió en relació a la natura i classe dels privilegis". En efecte, els crèdits amb privilegi especial són aquells respecte dels quals determinats béns i drets es troben afectes, mentre que els crèdits amb privilegi general confereixen al seu titular l'afecció de la totalitat del patrimoni del deutor. Únicament els primeres resten exclosos de la suspensió de les accions.

IV.- La desestimació del recurs no comporta, en el present cas, la imposició de les costes processals, atesa la manca de jurisprudència en relació a una qüestió jurídicament complexa, com és la determinació i gradació dels crèdits privilegiats en una situació concursal (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Castillo, Girona i Daza contra l'Aute, de data 23-07-2012, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.