Cosa jutjada en relació a una demanda laboral (7000030/2020)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000272/2022 ORIGEN: 7000030/2020 - 0

NIG: 5300542120190003844

PARTS:

Apel·lant: Sr. Jover

Representant: Sra. Calatayud

Advocat: Sra. Aguilar

Apel·lat: Corbacho

Representant: Sra. Morales

Advocat: Sr. Herrera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: cosa jutjada en relació a una demanda laboral

AUTE 000084/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

ANTECEDENTS D'INTERÈS

1.- La representació processal del Sr. Jover va presentar demanda laboral contra la societat Corbacho, per escrit de data del registre 30-01-2014, demanant que se la condemnés a satisfer-li l'import de 35.603,56.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat i l'import de 4.450.- euros en concepte de vacances, a cotitzar prop de la CASS, més els interessos legals i les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat (autes 1000124/2014).

L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 30-04- 2018, decidint:

"Que dóna lloc a la demanda formulada pel Sr. Jover contra la societat Corbacho , havent aquesta darrera de satisfer al primer, en concepte de desistiment justificat l'import total de 35.575,20 EUR i en concepte de vacances degudes l'import de 3.952,8 EUR, juntament amb les costes processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador.".

2.- Per sentència del 27-11-2018, aquesta Sala va desestimar el recurs de la societat Corbacho, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 30-04-2018 de la qual vam confirmar íntegrament la part decisòria (autes 329/2018).

PRESENT PROCEDIMENT

3.- Prèvia petició de citació a judici del 24-05-2019, per escrit presentat en data 24-01-2020, la representació processal del Sr. Jover va presentar en contra de la societat Corbacho, demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, sol·licitant que :

"a) Es condemni a l'adversa a satisfer la quantitat principal de 70.854,81 euros en concepte de Responsable d'Operacions de V (ROV) durant el període de maig de l'any 2013 a maig de l'any 2014.

Es condemni a l'adversa a satisfer al meu principal la quantitat de 6.000,14 euros en concepte de vacances no gaudides des del mes de maig de l'any 2013 a maig de l'any 2014.

Es condemni a l'adversa a cotitzar dites quantitats prop de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL.

Es condemni a l'adversa a satisfer els interessos legals d'ambdues quantitats des del mes de maig de l'any 2013 i subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda.

Es condemni a l'adversa a satisfer les costes processals de la present causa, inclosos honoraris d'advocat, procurador, perit i saig.".

4.- Per escrit del 14-02-2020, la representació processal de la societat Corbacho, sense contestar al fons, va formular excepcions dilatòries de defecte en la formulació de la demanda i de cosa jutjada, a les quals la part agent es va oposar per escrit del 28-02-2020.

5.- Per Aute del 06-09-2022, el Tribunal de Batlles, Secció civil, va dictar aute, decidint :

"Primer.- Estimar l'excepció dilatòria de cosa jutjada plantejada per la part defenent principal i procedir a l'arxiu dels presents autes sense altre tràmit.

Segon.- Imposar al Sr. Jover les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de la present resolució.".

6.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Jover, demanant es dictes una nova que la revoqui en el sentit de desestimar l'excepció de cosa jutjada.

Com a motiu principal, invoca l'existència d'una incongruència/error en la sentència dictada pel tribunal a quo, tota vegada que el mateix ha indicat que la causa de referència que s'havia de tenir en compte per determinar si existia cosa jutjada era la 000039/2021, quan ell desconeix dita causa, situació que li causa una greu indefensió i vulnera el seu dret a la defensa i a un procediment degut.

De manera subsidiària, sosté que contràriament al jutjat pel tribunal, no concorren les tres condicions necessàries per a considerar l'existència de la cosa jutjada ja que ni les peticions sol·licitades, ni la causa de demanar en la present causa no han estat reclamades en la causa 1000124/2014. Insisteix en que entre ambdues causes judicials comparades no existeix la mateixa pretensió tota vegada que en la causa laboral 100124/2014 reclamava la quantitat deguda en concepte d'indemnització laboral per haver hagut de desistir unilateralment quan la present reclamació és independent i obeeix a l'impagament per part de l'adversa de salaris així com la quantitat corresponent en concepte de vacances no gaudides.

En el mateix sentit, afirma que la causa de demanar i acudir prop del tribunals per part del treballador no és la mateixa, ja que la causa laboral 100124/2014 es fonamentava en el desistiment justificat per part del treballador en atenció a uns incompliments flagrants per part de l'empresari, quan la present causa es fonamenta en el fet que durant cert període el treballador no va percebre la quantitat deguda ni en concepte de nòmina ni en concepte de vacances.

7.- La representació processal de la societat Corbacho, demana ratificar la resolució d'instància en tots els seus extrems i condemnar a la part recurrent a la totalitat de les despeses processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador també d'aquesta instància.

Sosté que en substància que sí que existeix cosa jutjada però que l'apel·lant pretén subsanar les mancances de la seva acció inicial, intentant rescabalar-se d'aquells conceptes no reclamats en el primer judici i la reclamació dels quals s'enfronta ara a la prescripció de l'acció.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La part apel·lant invoca de manera principal el fet que la sentència d'instància ha motivat en el seu Considerant V.- :

"En efecte, la demanda laboral interposada en el marc dels autes 1000039/2021 deriva del mateix contracte laboral que unia a les parts avui litigants; així d'una simple lectura de la mateixa és de veure que en aquells autes es va enjudiciar i resoldre de forma definitiva la reclamació interposada en concepte d' indemnització per desistiment per desistiment justificat del treballador com també de les vacances pel període de juny 2013 al 30 de gener 2014 (Cf. f, 428 autes 100124/2014)...".

Però no pot seriosament pretendre treure d'aquest fet que la motivació seria incongruent doncs es refereix a una causa desconeguda, el que li impediria comprovar que el tribunal va degudament apreciar l'existència dels elements comparatius que permeten determinar si existeix cosa jutjada entre una causa i una altra.

En efecte, és evident que la referència a una causa 1000039/2021 resulta d'un mer i involuntari lapsus clavi, sense cap conseqüència, quan ressurt sense cap mena de dubte que el tribunal es va referir a la causa 100124/2014, de la qual, a més va citar uns folis concrets, el que permet confirmar que es tracta d'ella.

No existeix per tant cap vulneració de cap dret, i aquest aspecte de les coses no mereix més motivació.

Segon.- Pel que fa a la cosa jutjada entre la present causa i la causa laboral 100124/2014, volem començar per indicar que es veu com, en el seu escrit de demanda, punt a), la part agent va intencionalment evitar qualificar en qui concepte demana la quantitat principal de 70.854,81 euros, i com va invocar fonaments de Dret relatius a les obligacions contractuals sense citar la Llei laboral.

En el referit escrit, ho demana "en concepte de Responsable d'Operacions de V", quan aquesta formulació apareix com a mínim imprecisa sinó buida de sentit, quan en realitat ho demana en concepte de salari, com ho confirma el contingut de la seva demanda i del quadre que va aportar amb ella (document 2) que no és una altra cosa que el càlcul de tots els salaris entre el maig del 2013 i el maig del 2014. Però no ha volgut indicar-ho perquè sabia perfectament que la seva demanda és una demanda laboral. De fet, en aquesta alçada ho admet clarament.

La mera lectura de l'escrit de demanda permet constatar com totes les seves pretensions dimanen de la relació laboral que l'unia amb B des del 2009, i això es tradueix en els punts b) i c) on demana les vacances i la cotització a la CASS.

Sempre sense qualificar en quin concepte, va pretendre durant el procediment que reclamava la quantitat principal perquè la societat B, després de l'acabament de la relació laboral, hauria continuat aprofitant la seva titulació com a ROV per a poder seguir a funcionar, fet que li hauria comportat a ell suportar una responsabilitat. Però aquesta explicació no pot fer desaparèixer la realitat que, en l'escrit de demanda exposa que reclama els salaris que se li havien deixat de satisfer tot i continuant ésser el Responsable d'Operacions de V de la societat.

En cap moment demana una compensació o una indemnització en relació al fet que hauria continuat apareixent com a ROV malgrat l'acabament de la relació laboral, ni demana per un concepte que no tindria vincle amb la relació laboral que fou l'objecte del procediment instat per ell al 2014, sinó que demana salaris, més concretament :

"la quantitat que en concepte de nòmina li corresponia- a banda per la seva condició de ROV- pels serveis prestats des del mes de maig de l'any 2013 i fins al mes de juny del 2014...".

En tals paràmetres, i recordat que les sentències fermes tenen l'efecte de cosa jutjada i exclouen qualsevol altre procés posterior amb el mateix objecte que el que ha estat resolt i jutjat en virtut d'aquestes sentències, no podem fer res més que confirmar la conclusió de la instància que existeix cosa jutjada.

Dita sentència ha citat de manera encertada la nostra jurisprudència al respecte i ha conclòs amb bon criteri que existeix la necessària triple identitat que permet constatar la cosa jutjada : subjectes (els processos s'han de dur a terme entre les mateixes parts en la mateixa qualitat però poc importa la posició processal de demandant o defenent que ostenten en els procediments respectius), petitum (les pretensions que formen l'objecte de cada procés han ser idèntiques) i causa petendi (el fonament fàctic i jurídic de les accions entaulades ha de ser el mateix).

En efecte, ens trobem en un cas clar de cosa jutjada material. Les parts són les mateixes. D'això, tothom esta d'acord.

Pel que fa a la causa petendi, no és altra que l'acabament i la liquidació de la relació laboral que unia les parts. I justament, el motiu del desistiment justificat que fou tractat en les sentències del 2018 era l'incompliment per l'empresa de l'article 84 CRL relatiu al pagament del salari. És així que, constatant la realitat d'aquests impagaments, es va confirmar el caràcter justificat del desistiment i que es va donar lloc a la indemnització legal. Si bé no es va reclamar el pagament dels salaris impagats en qüestió, això no canvia el fet que la causa petendi ja incloïa dits impagaments.

Pel que fa a l'objecte precís i concret de la demanda, el petitum, és veritat que en el procediment laboral l'agent va demanar la indemnització del seu desistiment justificat i les vacances pendents pel període de juny del 2013 al 30 de gener del 2014 per import de 4.450.-euros, quan demana ara els salaris de maig del 2013 al maig del 2014., per import 70.854,81 euros, i les vacances pendents de maig 2013 a maig 2014 per import de 6.000,14.- euros.

Però, aquestes variacions en relació a les vacances no fan desaparèixer que es tracta de peticions pels mateix concepte.

Sobre tot, com bé ho ha motivat el tribunal, vam poder precisar en la nostra sentència del 24-07-2018, rotlle 122/18, que :

"D'altra banda, s'ha de fer una precisió important al respecte de la causa petendi. És que, als efectes de cosa jutjada, no només s'han de considerar els fets i fonaments jurídics ja al·legats i jutjats, sinó també els que s'haguessen pogut al·legar en el primer procediment, i que pertany a la part defenent introduir ja en aquesta primera instància tots els mitjans de dret que considerava com de natura a justificar el rebuig o la paralització de les pretensions de l'agent.".

Així les coses, només podem constatar que es reclamen ara els conceptes que s'haurien d'haver reclamat en el procediment anterior.

A més a més, com ho al·lega la part defenent i apel·lada, essent establert que la reclamació que es presenta ara és d'havers laborals, la mateixa, malgrat haver-se introduït en un procediment ordinari i intentant dissimular la seva veritable natura, s'enfrontaria a la prescripció anyal de l'article 8.1 CRL.

En aquestes condicions sí que existeix a la vegada una identitat d'objecte i una identitat dels fonaments fàctics i jurídics de les accions entaulades, i és amb raó que el tribunal ha donat lloc a l'excepció de cosa jutjada.

Per totes aquestes consideracions, escau desestimar el recurs i confirmar la resolució d'instància.

Tercer.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generat a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Jover contra l'aute dictat pel Tribunal de Batlles en data 06-09-2022, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR al Sr. Jover el pagament de les costes causades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.