Incident de nul·litat (208-11)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-208/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 27 d'octubre del 2011 aquesta Sala Civil, estimant en part el recurs de la Sra. Mena, va confirmar la resolució dictada el dia 18 de maig del 2011 per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, llevat pel que fa de la imposició de les despeses judicials, sense fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

II.- La Sra. Mena ha formulat un incident de nul·litat d'actuacions contra l'esmentada sentència, considerant que la mateixa no respecta ni el principi de jerarquia normativa, ni els principis generals del Codi de les Relacions Laborals, i en conseqüència és contrària al dret a obtenir una sentència fonamentada en dret i respectuosa amb l'ordenament jurídic, per incórrer dita resolució en una clara vulneració de l'article 92 del Codi de Relacions Laborals, regulador de les formalitats del comiat no causal.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Mena va interposar una demanda contra la societat ORG_0 en reclamació d'una quantitat corresponent a l'indemnització prevista pel Codi de les Relacions Laborals, per acomiadament fet de forma indeguda, pel motiu que la carta d'acomiadament que li fou lliurada per l'empresa fou signada per dos testimonis que tenien relació de dependència amb l'empresari, en contra del que exigeix l'article 92 del referit Codi.

És cert que l'article 4 del Codi de les Relacions Laborals estableix que: "els manaments del Codi són imperatius i, llevat d'indicació contrària, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris...". Nogensmenys aquesta disposició afecta les obligacions de les parts en el marc del contracte de treball, i els drets fonamentals de les mateixes parts. En el present cas, l'empresa no va ometre cap de les obligacions del comiat, ni va vulnerar els drets del treballador, ja que, com ho posa de relleu la sentència impugnada, l'empresa va notificar a la Sra. Mena el termini de preavís legal, el pagament de la compensació econòmica a la qual la mateixa tenia dret, i això per carta directament lliurada en mà a la treballadora, en presència de dos testimonis que van signar-la, atès que la Sra. Mena es va negar a complir aquesta formalitat.

Ara be, es cert que cap d'ambdós testimonis gaudien d'una total independència amb l'empresa, però aquesta dificultat no afecta la regularitat formal del comiat, sinó únicament la prova de la seva notificació. En efecte, si el legislador ha exigit que quan el treballador es nega a signar la carta d'acomiadament, la mateix ha de ser firmada per dos testimonis, uns dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresa, és per que no hi hagi cap dubte de que el lliurament de l'avís de comiat es va produir, i a una data determinada; la presència d'un testimoni que no té cap relació de dependència amb l'empresari constituent una garantia i una prova fefaent de l'entrega de l'avís de comiat. En el present cas, aquesta prova és totalment inútil, ja que la Sra. Mena ha reconegut que se li va lliurar l'avís de comiat a la data donada per l'empresa i que va negar-se a signar-lo. Per conseqüent, no tant sol l'empresa va complir totes les formalitats exigides per la Llei en la carta d'acomiadament de la Sra. Mena, sinó que no existeix cap litigi sobre l'entrega en mà de la carta a la treballadora a la data que diu l'empresa, i per tant, aquesta mínima vulneració de les normes regulant la prova de la notificació de l'avís de comiat, que no ha tingut cap conseqüència concreta, i que no ha perjudicat en res a la treballadora, no pot afectar la regularitat de l'acomiadament.

Aquesta interpretació de l'aplicació de la norma continguda en l'article 92 del Codi de les Relacions Laborals, correspon, al parer d'aquesta Sala, a l'esperit de la Llei, i al dret equitatiu, sempre dintre del respecte dels drets dels treballadors i empresaris.

La sentència impugnada resulta doncs perfectament fonamentada en dret, motivada i respectuosa de l'ordenament jurídic, i per tant, no ha vulnerat cap dret fonamental de la Sra. Mena.

II.- En conseqüència, s'ha de desestimar el present incident de nul·litat d'actuacions, i imposar les costes a la Sra. Mena.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la Sra. Mena contra la sentència d'aquesta Sala Civil de data 27 d'octubre del 2011, i condemnar a aquesta darrera a pagar les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.