Incident de nul·litat (5000275/2016)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000110/2017 ORIGEN: 5000275/2016 - 00

NIG: 5300542120160002083

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Diez va presentar demanda laboral contra la societat Villalba, demanant que se la condemnés a pagar-li :

1.777,68.-EUR, en concepte de salari fix dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2015, més els interessos legals a comptar del dia 4 de cada mes en què s'havia de fer efectiu el salari i fins la liquidació del deute,

298,28.- EUR, en concepte de vacances i festius de calendari, més els interessos legals a comptar del dia 4 d'octubre de 2015 i fins la liquidació del deute,

0,21.- EUR, en concepte d'interessos, en atenció a l'indicat en el punt desè del present escrit,

la quantitat que es determini pels interessos legals per la demora en el pagament dels dies festius, segons s'indica en el punt onzè de l'escrit de demanda,

el tot a declarar i cotitzar prop de la CASS, a excepció dels interessos, amb la conseqüent regularització d'altes i baixes, així com les costes processals i judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

La representació processal de la societat Villalba es va oposar totalment a la demanda.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 02- 03-2017 decidint desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Diez contra la societat Villalba, i condemnar en costes a l'agent, incloses les derivades d'advocat i de procurador.

Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Diez demanant la seva revocació, dictant-se una de nova estimant totes les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

Però per Sentència del 30-05-2017 vam decidir desestimar el recurs i imposar a la Sra. Diez les costes judicials tant de primera com de segona instància.

III.- Contra l'esmentada resolució formula incident de nul·litat d'actuacions la Sra. Diez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita : "Vulguin admetre el present escrit, i la documentació que l'acompanya, tenint per interposada demanda d'incident de nul·litat d'actuacions contra la Sentència de data 30 de maig de 2017, i, en els seus mèrits, tinguin a bé revocar-la, tot dictant una nova resolució en atenció als fets i consideracions recollits en el present escrit i a les peticions contingudes en l'escrit de greuges d'aquesta part. ".

La representació processal de la societat Villalba demana la desestimació de les pretensions de l'adversa amb condemna a les costes processals generades.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part incidental sosté que s'hauria produït una vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret protegit per l'article 10.1 de la Constitució perquè la nostra resolució hauria efectuat una valoració errònia de la prova i una aplicació incorrecta de la Llei i de la pròpia jurisprudència de la Sala.

Més precisament, la Sra. Diez sosté, en resum, que : 1) res fonamenta l'afirmació del tribunal que les parts van posar fi a la relació laboral mitjançant el document del 23-09-2015 i aquesta posició no fou defensada per cap de les parts ; 2) la Sentència de la Sala no pren en compte que el document del 23- 06-2015 equival a no donar ocupació efectiva a la treballadora en contradicció amb les obligacions legals i jurisprudencials de l'empresari i dona cobertura a la maniobra il·legal de l'empresa ; 3) no s'entén perquè el tribunal, sense motivació, no condemna l'adversa a pagar el salari de setembre del 2015 ; 4) l'excepció de prescripció s'hauria d'haver considerat com a inexistent perquè no es va al·legar i a més la sentència no explica perquè l'estén als conceptes de vacances i interessos de demora i 5) el tribunal no ha pres en compte que els butlletins de salari només gaudeixen d'una presumpció iuris tantum i que l'empresa havia reconegut que la treballadora havia treballat els festius reclamats, així la Sala ha anat en contra de la seva pròpia jurisprudència sobre la doctrina dels actes propis.

De la formulació d'aquests motius de nul·litat s'entén que la part incidental no accepta la motivació exposada en la nostra sentència ni la valoració de les proves duta a terme en la mateixa.

Però, com és ben conegut, la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador.

Una (invocada) errònia valoració de les proves no pot fonamentar per si mateix un incident de nul·litat salvat el cas on aquesta valoració i el raonament del tribunal siguin tan absurds o contraris al més elemental sentit jurídic o posin en evidència un error patent, que es podria dubtar de la imparcialitat del jutjador.

Tal supòsit no existeix en el present cas.

En efecte, vam contestar de manera motivada i detallada a tots els greuges formulats per la part apel·lant, tornant a valorar el material probatori obrant en autes i arribant a unes conclusions idèntiques a les del tribunal d'instància, essent recordat que no s'ha de contestar a tots i cadascun dels arguments de les parts.

De fet, constatem que la part incidental no es refereix als nombrosos elements contradient la seva posició, que ja vam exposar, i que totes les consideracions exposades en el seu escrit d'incident de nul·litat són essencialment una repetició o una reformulació dels greuges exposats en l'escrit d'apel·lació i als quals ja vam contestar, la part incidental pretenent finalment que ens adherim al seu parer, però tals elements no poden portar al reconeixement d'una vulneració del dret a la jurisdicció.

II.- Per donar una resposta més completa escau recordar en primer lloc una circumstància important del litigi i que és que si bé per carta del 30-09- 2015, la treballadora havia notificat el seu desistiment justificat a l'empresa, la qual va contestar que no existia cap causa justificada de desistiment, no obstant això, la Sra. Diez no va presentar cap demanda judicial, deixant, per unes raons que desconeixem, caducar l'acció per desistiment justificat. Per tant, l'objecte del plet instat un any després del desistiment no era determinar si existien els incompliments del contracte laboral invocats en la carta de desistiment sinó establir si els havers laborals reclamats (salaris, vacances i festius) eren deguts, no podent-se reclamar ara el que s'hauria d'haver reclamat i plantejat en el seu temps.

Sobre aquest important aspecte de les coses, la part agent i recurrent no aporta cap explicació.

Pel que fa als documents del 23-06-2015 i del 23-09-2015, la part incidental argüeix que la Sentència criticada "afirma que mitjançant document de data 23 de setembre de 2015, ambdues parts van decidir posar fi a la relació laboral (sic)....". Però, el que vam constatar i explicar és que existia un acord del 23-06-2016, el qual, ho repetim, no comporta la renúncia a uns drets laborals sinó que demostra que ambdues parts havien decidit posar fi a la relació laboral, donant a la treballadora de baixa i preveient iniciar una nova relació laboral i sense que quedi establert que l'empresa no tenia la intenció de reincorporar a la treballadora. Si bé l'acord del 23-06-2016 no utilitza l'expressió "posar fi a la relació laboral" era el seu objectiu i per carta del 23-09-2016 l'empresa li va manifestar que la seva voluntat era que tornés a prestar els seus serveis tal com pactat el 23-06-2015 i que, a tal efecte, se li demanava presentar-se el dia 28-09-2015, cosa que va fer.

Vam motivar detalladament quin valor s'havia de donar a aquest acord i que no es podia, sense altres elements, qualificar-lo a priori com un frau a la llei.

III.- Pel que fa als salaris, inclòs el de setembre, vam poder constatar que els imports reclamats corresponien a un període durant el qual la treballadora no havia treballat puix que queda establert que la Sra. Diez va deixar de treballar a partir del 23-06-2015 i això fins al mes de setembre salvat els dies el 28, 29 i 30 que li van ser liquidats en la quitança.

No calia per tant més explicacions.

IV.- Pel que fa a la prescripció no podem més que repetir tot el que vam motivar en el Fonament II.- i que no es podia considerar que el tribunal havia aixecat d'ofici la qüestió de la prescripció tota vegada que, malgrat no haver formulat l'excepció peremptòria corresponent, la part defenent, en el punt setè del seu escrit de contesta, havia al·legat la prescripció com a argument subsidiari de tal manera que trobant-se aquesta qüestió introduïda en el debat, el tribunal podia declarar la prescripció en relació a la reclamació en concepte de vacances, festius, i interessos de demora.

V.- Per acabar, en relació a la qüestió dels festius, la Sala no ignora les regles en relació a la matèria tal com definides pels articles 83, 157 i 158 del Codi de relacions laborals, en virtut dels quals l'empresa té l'obligació d'entregar a la persona treballadora el butlletí de salari, en què s'han d'especificar individualment tots els conceptes retribuïts ; la persona treballadora l'ha de signar i l'empresa n'ha de conservar la còpia durant un període mínim de tres anys i el butlletí de salari té valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius i del seu import.

Aquesta presumpció iuris tantum d'exactitud de la qual gaudeixen els butlletins firmats i la cotització a la CASS implica que pertoca a qui la vol combatre aportar proves suficients.

En el present cas, hem pogut constatar que malgrat l'actora afirmava en el punt onzè del seu escrit de demanda que havia treballat els dies 08-09-2014, 08-12-2014, 16-02-2015, 01-05-2015 i 25-05-2015, de l'estudi dels butlletins de salari amb llibre de treball, firmats per la mateixa assalariada en signe de conformitat, ressortia clarament que no els havia treballat (folis 62, 65, 67, i 70) i els elements invocats de contrari són insuficients per contradir la presumpció. Es tracta d'una qüestió de valoració dels elements de prova que en res comporta una vulneració d'un dret fonamental.

En quant a la doctrina dels actes propis, no la vam ignorar, però la mateixa requereix una prova concloent i segura que l'autor d'un acte el va realitzar amb la finalitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica de manera que no es pot tornar enrere del que va fer. I en el present cas aquest pressupòsit no existia.

VI.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la Sra. Diez.

La desestimació de l'incident porta a imposar les seves costes a la part que l'ha promogut (arg. Codi 7,51,5.)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat interposat per la Sra. Diez contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 30 de maig del 2017, imposant a la part incidental les costes generades pel mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.-