Declaració de cessació de pagaments, arranjament judicial vs fallida
- Resolució
- Aute · 08/04/2025
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 136/2025
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2025:136A
- Recurs
- 330/2024
- Ponent
- Jaume Tor Porta
- Magistrats
- Jaume Tor Porta, Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- PAGAMENT EMPRESARI CASS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CESSACIÓ DE PAGAMENTS ARRANJAMENT JUDICIAL FALLIDA
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, publicada el 8 d'abril de 2025, revisa la decisió de 15 d'octubre de 2024 que declarava els Srs. Seco i Villalba en cessació de pagaments i fallida, i que havia designat el Sr. XGR com a administrador judicial i la CASS com a controladora. El recurs d'apel·lació, presentat pels Srs. Seco i Villalba, demana la revocació d'aquesta declaració, argumentant que el negoci B no es trobava en una situació irreversible i que hi havia marge de recuperació. La CASS, en defensa de la resolució original, insisteix en la confirmació de la fallida. El tribunal, basant-se en la jurisprudència del 2021 que interpreta la cessació de pagaments com una eina de reorganització i no només com a senyal d'infecció total, conclou que els deutes envers la CASS i altres creditors són significatius i que no existeixen actius liquides suficients per satisfer-les; però reconeix la petició de continuació del negoci i decideix revocar la part de la resolució que estableix la fallida, substituint-la per un arranjament judicial. No es pronuncia sobre costos i deixa a l'òrgan "a quo" la responsabilitat d'adoptar les mesures necessàries per adaptar la situació dels recurrents a aquest nou règim.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones
PARTS:
Apel·lant: Srs. Seco, i Villalba
Advocat: Sra. KCP
Apel·lat: CASS
Advocat: Sr. DMT
Apel·lat: Sr. XGR
en tant que administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida dels Srs. Seco i Villalba
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Jaume TOR PORTA
Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE
Sr. Carles CRUZ MORATONES
OBJECTE: Declaració de cessació de pagaments, arranjament judicial vs fallida
AUTE 000087/2025
Andorra la Vella, el 8 d'abril del 2025.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el/la magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- Per aute de 15-10-2024 es decidia:
"Primer.- Decretar als Srs. Seco i Villalba, en la seva qualitat de titulars administratius del negoci B, en estat de cessació de pagaments i fallida a partir del dia 30 de maig del 2023 i privar-los definitivament del dret d'explotar tot comerç per sí mateixos o per persona interposada, així com de dirigir, administrar o controlar una empresa comercial individual o social.
Segon.- Nomenar administrador judicial dels béns i drets de la present cessació de pagaments i fallida al Sr. XGR, amb domicili professional radicat XXXX, el qual haurà de procedir a efectuar les operacions previstes als articles 60 i concordants del Decret de cessació de pagaments i fallida, de data 4 d'octubre de 1.969, una volta hagi acceptat el càrrec per al qual ha estat nomenat.
Tercer.- Nomenar controladora de la present cessació de pagaments i fallida a la CASS, amb domicili professional al XXXX
Quart.- Donar publicitat a la present resolució judicial mitjançant la publicació d'edictes al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, fent constar que per tot al cap de TRENTA (30) DIES HÀBILS des de llavors, tots els creditors hauran d'haver lliurat els justificants de llurs crèdits als administradors judicials, a fi que els verifiquin i n'efectuïn la relació corresponent.
Cinquè.- Fer avinent a l'administrador judicial del present procediment concursal que haurà d'organitzar la pública subhasta dels béns de la persona fallida cas que n'apareguessin sense necessitat d'autorització judicial, comunicant-ho prèviament a aquesta Durán a fi que en resti constància en autes, i posteriorment, una volta efectuada la subhasta, donant compte del resultat de la mateixa.
Sisè.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".
2.- Els Srs. Seco i Villalba han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació.
3.- La representació processal de la CASS, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant la confirmació de la resolució recorreguda.
El saig, administrador judicial sol·licitava una moratòria per examinar la viabilitat econòmica del negoci explotat pels recurrents.
4.- Per aute de 17-2-2025 s'admetien les proves proposades pels recurrents i la CASS en aquesta alçada.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte de la present resolució exigeix verificar si els Srs. Seco i Villalba es troben immersos en la situació de cessació de pagaments que contempla l'art. 8 del Decret de 4-10-1969 i determinar, en cas afirmatiu, determinar si la modalitat de la fallida, decidida per l'òrgan "a quo" resulta procedent.
Els recurrents consideren que la Durán no havia efectuat una adequada valoració dels fets ni dels elements de prova obrant en les actuacions, considerant que el negoci B no es trobava en una situació econòmica que es pogués qualificar d'irreversible.
Segon.- Per a resoldre el recurs que se'ns planteja, recordarem que en l'aute de 8 de març del 2021 (rotlle TSJC-48/2020), es van formular diverses consideracions generals que delimiten amb precisió els requisits estructurals de la cessació de pagaments a Andorra. Així, s'hi defensava que, tenint en compte el context econòmic divers que existia quan s'adoptava el Decret de 1969 i l'actual, la cessació o suspensió de pagaments per part de l'empresari no podia continuar essent considerada una fatalitat inevitable. Ben al contrari, calia configurar-la com una eina orientada a preservar l'activitat empresarial.
En aquest sentit, sosteníem que mentre Andorra no disposés d'una normativa moderna que permeti gestionar amb eficàcia les dificultats financeres dels empresaris, la interpretació del Decret de 4 d'octubre de 1969 ha d'estar guiada per aquest esperit: és a dir configurar la cessació de pagaments, amb la suspensió de les accions individuals dels creditors, com un mecanisme destinat a permetre la reorganització del deutor amb l'ajuda d'un administrador judicial, dins d'un procediment d'arranjament judicial. Només quan aquesta expectativa de redreçament sigui clarament improbable o nul·la, es podrà optar des d'un bon inici per la fallida.
Pel que fa als requisits per declarar l'estat de cessació de pagaments (art. 8 del Decret), s'establia que aquesta situació no podia ser valorada des del prisma del passiu comptable global de l'empresa, sinó exclusivament des d'aquell passiu que sigui exigible de manera immediata -és a dir, aquell deute cert, líquid, vençut i exigible de forma immediata per part del creditor. Així, s'han d'excloure els deutes no vençuts, els indeterminats o aquells l'existència dels quals sigui objecte de controvèrsia seriosa.
Afegíem que la incapacitat de fer front als deutes exigibles s'ha de contrastar amb la capacitat real de pagament del comerciant, la qual depèn exclusivament dels actius immediatament disponibles, categoria aquesta que incloïa els actius líquids o aquells fàcilment realitzables de manera immediata. La resta d'actius, com ara béns immobles o materials, generalment no poden ser convertits en efectiu a curt termini i, per tant, no permeten satisfer les obligacions immediates del deutor.
Finalment, es remarcava que el Decret exigeix, per a declarar l'estat de cessació de pagament, un requisit addicional: el comerciant ha d'estar en una situació financera sense sortida. Una interpretació teleològica i sistemàtica d'aquest requisit, a la llum de les consideracions anteriors, no permet restringir la declaració de cessació de pagaments únicament als casos en què la viabilitat econòmica del deutor es trobi completament anul·lada. Ans al contrari, aquesta declaració també serà procedent en situacions de dificultats significatives i persistents de pagament, diferents d'una simple manca transitòria de tresoreria que el deutor pugui resoldre amb els seus propis recursos.
Tercer.- Si es considera el conjunt dels elements exposats des de la perspectiva recentment referida, la situació de cessació de pagaments dels recurrents resulta indiscutible. Aquests acumulen un deute significatiu amb la CASS en concepte de cotitzacions impagades (42.424,98 EUR), així com de recàrrecs i interessos (23.562,56 EUR). A més, la informació facilitada per entitats bancàries i notaries no evidencia l'existència de liquiditat ni d'altres actius fàcilment realitzables que permetin atendre aquesta obligació en el moment actual.
Els únics béns patrimonials dels recurrents són diversos vehicles, tots ells ja embargats en el marc d'un procediment civil, i que, per la seva naturalesa, no poden ser considerats com a actius realitzables a curt termini.
Quart.- Tanmateix, no es pot obviar que, en aquest estadi del procediment, el saig ha posat de manifest la viabilitat del negoci, arribant fins i tot a sol·licitar l'autorització per continuar-ne l'explotació. Aquesta pretensió resulta manifestament incompatible amb la declaració de fallida, raó per la qual s'ha de revocar la resolució adoptada quan acull aquesta modalitat del concurs de creditors, i disposar en el seu lloc la situació d'arranjament judicial dels recurrents. En conseqüència, correspon a l'òrgan "a quo" dictar les resolucions oportunes per adequar la situació dels Srs. Seco i Villalba al règim indicat.
Cinquè.- L'èxit parcial del recurs articulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació articulat pels Srs. Seco i Villalba contra l'aute de 15-10-2024 que es revoca exclusivament en la part que declara la seva fallida, sotmetent-los en el seu lloc a la modalitat de l'arranjament judicial, retornant-se l'expedient a l'òrgan "a quo" perquè adopti les resolucions que escaiguin per ajustar la situació dels recurrents a aquesta situació.
No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.