INCIDENT DE NUL·LITAT. No es tracta d’una tercera instància. Es reprodueixen les mateixes qüestions ja examinades en el procés. Jubilació funcionaris (2000064/2015)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000064/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000079/2017

AUTE 30-2018

PARTS:

Demandants incidentals:

Moliner

Canales

Sevillano

Ribes

Téllez

Guerrero

Bueno

Palau

Cepeda

Ruiz

Puig

Elías

Ramirez

Castrillo

Mena

Barba

Ferrer

Sanç

Montenegro

Calderón

Gálvez

Vélez

Caro

Menaza

Zapata

Criado

Talavera

Giner

Gibert

Duque

Puig

Carnero

Agullo

Giner

Bermudez

Girona

Castilla

Carranza

Manso

Rius

Duque

Alfaro

Canales

Estany

Guerrero

Alvarado

Diez

Esteban

Manzano

Pla

Estany

Carnero

Espada

Soriano

Carretero

Talavera

Moliner

Giner

Representant: Barba

Advocat: Almansa

Demandant incidental: Álvarez

Representant: Ídem

Advocada: Hoyos

Demandats incidentals:

Ramirez

Duque

Plaza

Representant: Ídem

Advocat: Sancho

Demandat incidental: GOVERN D’ANDORRA

Representant: Galván

Advocada: Salcedo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Menagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-dos de juny de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l’incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000064/2015 (TSJA- 0000079/2017), havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d’aquesta Sala núm. 33-2018, de 20 d’abril, va desestimar el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència del Tribunal de Batlles d’1 de juny de 2017 que, al seu torn, havia confirmat les resolucions administratives impugnades pels agents, que es referien a l’aplicació del nou règim de jubilació establert per la Llei 23/2014, de 30 d’octubre.

2.- La representació de la part agent ha interposat incident de nul·litat contra l’esmentada sentència, en considerar que s’ha vulnerat el dret a la jurisdicció que garanteix l’article 10 de la Constitució, en la seva vesant del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret. En concret, es reprodueixen les mateixes qüestions que ja van ser objecte del procés sobre la inconstitucionalitat de la Llei 23/2014, per vulneració de diversos principis generals.

3.- La representació del GOVERN s’ha oposat a les pretensions de l’agent i ha sol·licitat que es desestimi íntegrament l’incident, ja que no s’ha produït cap infracció del dret a la jurisdicció, sinó que la contrapart pretèn que es revisin les qüestions de fons que eren objecte del procés.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com ha dit aquesta Sala de forma reiterada, l’incident de nul·litat d’actuacions que regula l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s’hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent torna a plantejar les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la sentència que va posar terme al procés, cosa que contravé de forma manifesta l’objecte i finalitat d’aquest incident.

Les al·legacions d’aquella part no es refereixen a cap vulneració dels principis reguladors del procés degut, el que posa de relleu que no es planteja en realitat cap infracció de l’article 10 de la Constitució. Ben al contrari, emparant-se en la invocació del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, els recurrents pretenen que es modifiquin els pronunciaments de la sentència impugnada, que ja va exposar amb el suficient detall les raons per les quals es desestimaven les pretensions dels agents.

En aquest sentit, ja es van detallar en la sentència les raons per les quals no es considerava procedent plantejar un procés incidental d’inconstitucionalitat de la referida Llei 23/2014 davant del Tribunal Constitucional, ja que aquesta no té un caràcter retroactiu, sinó que innova el règim de la jubilació dels funcionaris afectats a partir de la seva entrada en vigor, el que comporta que tingui una aplicació immediata, però no retroactiva. També es feia esment de la naturalesa estatutària que vincula els funcionaris amb l’Administració, que pot ser objecte de modificació a través de les corresponents disposicions legals i reglamentàries.

Pel que fa als funcionaris que es va considerar que no estaven legitimats per interposar la demanda, ja que s’havien jubilat anticipadament abans de la vigència de la Llei 23/2014, els promotors de l’incident sostenen que aquesta va entrar en vigor “en el precís moment en què va ser publicada al (BOPA) Butlletí Oficial del Principat d’Andorra” (sic). Doncs bé, aquesta afirmació ha de ser rotundament desestimada, ja que n’hi ha prou amb examinar el contingut de la seva disposició final 7ª per apreciar que “la present Llei entra en vigor el primer dia del mes immediat següent als sis mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra”, és a dir, l’1 de juny de 2015, mentre que els interessats ja s’havien jubilat l’1 de maig anterior, com ells mateixos afirmen.

Com es pot deduir d’aquestes consideracions, la sentència dictada en aquestes actuacions es troba degudament motivada, i el fet que els agents discrepin del seu contingut no implica de cap manera una vulneració del dret reconegut en l’article 10 de la Constitució.

En conseqüència, s’ha de desestimar íntegrament la demanda incidental que formula la part agent.

Tercer.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar l’incident de nul·litat que formula la representació de la part agent contra la sentència núm. 33-2018, de 20 d’abril.

2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.