Mesures cautelars; manca d'urgència (3000433/2020-01)

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000312/2020 ORIGEN: 3000433/2020 - 01

NIG: 5300542120200002023

PARTS:

Apel·lant : Toll

Procurador : Sr. Pérez

Advocat : Sra. Pino

Apel·lat : Sr. Marti

Procurador : Sra. Gomila

Advocat : Sr. Nogués

AUTE 116-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 20 de juliol de 2020, la representació processal de la societat Toll (A) interposà demanda de mesures cautelars amb caràcter urgent per lesió de drets registrals de marca, en base al contingut de l'article 31 de la Llei de Marques, contra el senyor Marti, titular dels comerços B i C, tot sol·licitant la prohibició que es continuessin lesionant els seus drets registrals de marca fins a la resolució definitiva de la demanda per violació i infracció de drets registrals de marca, nul·litat de marca i sol·licitud d'indemnització per danys i perjudicis, per la que la mateixa ja demanava la citació de les parts per Altressí en el seu escrit de petició d'adopció de les mesures cautelars esmentades.

Segon.- Previ trasllat al senyor Marti de l'escrit suara esmentat per part de l'Hble. Batlle d'instància mitjançant Providència de data 23 de juliol de 2020, on considerà la manca de concurrència d'extrema urgència i una certa complexitat en la cautela que es pretenia obtenir, en data 2 de setembre de 2020 la representació processal del senyor Marti contestà la demanda de mesures cautelars, sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'actora a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Tercer.- En data 14 de setembre de 2020, l'Hble. Batlle d'instància dictà Aute, quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"Primer.- No donar lloc a la petició de mesures cautelars formulada per la representació processal de la societat "Toll" i continguda en el seu escrit de 20 de juliol proppassat.

Segon.- Donar trasllat a la societat "Toll" de l'escrit presentat per la representació processal del Sr. Marti en data 2 de setembre d'enguany, a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients."

Quart.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal de la societat A, interposà recurs d'apel·lació tot sol·licitant en les seves conclusions de data 19 de gener de 2021, la revocació de l'Aute impugnat i que s'acordi la mesura cautelar consistent en la prohibició que el defenent continuï lesionant els drets registrals de la seva marca, per tal que els seus legítims drets no es vegin conculcats amb irreparables conseqüències per aquesta, i el manteniment de la mesura fins a la resolució definitiva del procediment principal. Demana també la condemna de l'adversa al pagament de les costes generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i, pel cas de desestimació del seu recurs, sol·licita que no se li imposin les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, atesa la seva bona fe processal i absoluta manca de temeritat.

Cinquè.- La representació processal del senyor Marti s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, demana la confirmació de la resolució impugnada i la condemna de l'adversa a satisfer la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució recorreguda fonamenta la desestimació de la mesura cautelar interessada en l'article 31 de la Llei de marques, ja que considera que no es compleix el requisit relatiu a què l'acció entaulada ho hagi estat en un termini breu des del dia en què el titular del registre de marca o el beneficiari d'una llicència exclusiva d'explotació ha tingut coneixement dels fets en què es basa.

Al respecte, considera acreditat que el diari digital C es posà en marxa el 14 de març de 2020, havent-se ja anunciat aquest fet des de data anterior i havent tramés l'agent carta de requeriment prèvia a entaular accions judicials el 25 de març del 2020, sense en canvi haver interposat la mesura cautelar fins el 20 de juliol del mateix any. Considera que la situació d'emergència causada per la pandèmia de SARS-CoV-2 no constitueix excusa per aquesta tardança, donat que les diferents lleis dictades amb mesures excepcionals per regular aquesta situació no afectaven als terminis per sol·licitar mesures cautelars. Conclou, en conseqüència, que el fet d'haver trigat més de quatre mesos en interposar la demanda d'adopció de la mesura cautelar, no es pot incloure dins el concepte de termini breu que exigeix la llei.

Segon.- Per la seva banda, la part recurrent considera, en primer lloc, que en referir-se l'Hble. Batlle d'instància només al termini, l'altra condició requerida per l'article 31 -i relativa a què l'acció subjacent sembli ben fonamentada- s'ha de presumir que ha estat complerta; i, en segon lloc, que la tardança en demanar l'adopció de la mesura cautelar es troba justificada pel fet de què va haver de fer moltes comprovacions per fonamentar adequadament la seva acció, a la lentitud imposada per la situació de pandèmia per a la realització de les dites comprovacions, a les actuacions iniciades per davant dels organismes ORG_1 i ORG_0 per obtenir el tancament dels comptes de la part defenent, a la tardança en l'acceptació dels honoraris per part del seu client i a la pròpia redacció dels diferents esborranys que havien de configurar la seva demanda final.

Tercer.- L'article 31 de la Llei de marques, en què es fonamenta la resolució impugnada i que fou també invocat per la pròpia part agent en el seu escrit de demanda d'adopció de la mesura cautelar interessada, és del tenor literal següent:

"1) L'autoritat judicial pot, a títol cautelar, prohibir sota constrenyiment que es continuïn lesionant els drets del titular d'un registre de marca o ordenar la constitució de garanties destinades a assegurar si escau la indemnització del titular del registre de marca o del beneficiari de la llicència exclusiva d'explotació.

2) La sol·licitud de prohibició o la constitució de garanties només s'admet si l'acció subjacent sembla ben fonamentada i si ha estat entaulada dins un termini breu a comptar del dia en què el titular del registre de marca o el beneficiari d'una llicència exclusiva d'explotació ha tingut coneixement dels fets en què es basa. L'autoritat judicial pot subordinar la prohibició a la constitució per part del demandant de garanties destinades a assegurar la indemnització eventual del perjudici sofert pel demandat en cas que, posteriorment, es consideri que l'acció està mancada de fonament."

En existir la conjunció "i" entre els dos requisits que exigeix l'apartat segon del mencionat article, no es pot deduir com fa la part apel·lant que si s'analitza el requisit del termini (que està col·locat en segon lloc) s'ha de presumir que el requisit de què l'acció subjacent sembli ben fonamentada (que es troba en primer lloc) ha estat complert. Perquè del propi contingut de l'article es deriva que no existeix una prioritat en el compliment d'un requisit sobre l'altre, sinó que s'han de complir els dos. El que vol dir que si un dels dos ja no s'ha complert, no cal ni tan sols entrar a analitzar si es produeix el compliment de l'altre, ja que la sol·licitud de prohibició ja no pot ser adoptada.

I això és el que va fer l'Hble. Batlle d'instància. En analitzar el requisit de la urgència temporal (brevetat en interposar l'acció) i concloure que no es complia, ja no va analitzar el de l'aparença d'acció ben fonamentada. La prova és que no en fa cap menció en la seva resolució i, per tant, el seu compliment no es pot presumir.

Quart.- Conseqüència de l'anterior i de conformitat amb el contingut de l'article suara transcrit, és la necessitat de verificar si en el present cas es compleix amb el requisit del "termini breu" que s'exigeix en el mateix per interposar la sol·licitud de prohibició o la constitució de garanties, com a mesures cautelars. I la conclusió a la que arriba la Sala és coincident amb la de l'Hble. Batlle d'instància.

Perquè es tracta de l'adopció d'una mesura cautelar i, en relació a les mateixes, la Sala va tenir l'oportunitat de manifestar en l'Aute de data 27 de setembre de 2019, rotlle número TSJC-430/18 que, "Lògicament la previsió del legislador és que davant una situació imminent i aparentment justificada s'adopti una decisió judicial provisional, cautelar i amb contrapesos (caució a la sol·licitant, per exemple, o la possibilitat d'oposició de la part afectada) que permeti comprovar que la tutela dels òrgans judicials es fa efectiva, real i no merament teòrica o simbòlica perquè arriba tard".

Es requereix doncs de l'existència d'una situació imminent, immediata, per a què la seva adopció pugui restar justificada. Immediatesa que no concorre en el present supòsit, en haver transcorregut més de 4 mesos des de que l'agent té coneixement dels fets en què es basa (que considera que li produeixen la lesió) i fins que interposa la demanda sol·licitant l'adopció de mesures cautelars. Els arguments que oposa la part recurrent per explicar els motius que han provocat el retard en la interposició de la seva acció cautelar, no fan més que confirmar la innecessarietat de la seva adopció per inexistència d'urgència. Noti's que es refereix a redacció d'esborranys, acceptació d'honoraris, exercici d'altres accions prèvies ....

Cinquè.- En conseqüència, procedeix confirmar la resolució d'instància.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes a la part recurrent, de conformitat amb el contingut del Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Toll contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle d'instància en data 14 de setembre de 2020, quina part decisòria confirmem.

Segon.- IMPOSAR a la part recurrent les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.