MESURES CAUTELARS. MANCA DE REQUISITS.(4000368/2015)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000430/2018 ORIGEN: 4000368/2015 - 00

NIG: 5300542120150007471

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del Tribunal Superior de Justícia, i els magistrats Sr. Vincent Anière i del Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19.10.18 el Tribunal de Batlles va dictar Sentència i va decidir:

"Estimar parcialment la demanda formulada en data 25 de novembre del 2015 pel Sr. Vendrell, Procurador dels Tribunals andorrans, actuant en nom i representació de les Sres. Puga i Castrillo, contra la Sra. Araujo, declarant la nul·litat absoluta o de ple Dret de l'escriptura d'acceptació d'herència atorgada per la Sra. Araujo, en nom propi i, en nom i representació de les seves filles Sres. Puga i Castrillo, en exercici de la pàtria potestat, atorgada pel Notari Sr. Esteban, en data 26 de setembre del 2003 i amb el núm. XXXX del seu protocol, excepte respecte l'acceptació per part de la Sra. Puga de l'usdefruit vitalici, que no queda afectada per la nul·litat i, conseqüentment és manté eficaç.

Desestimar les restants pretensions de l'agent i, sense efectuar especial condemna en costes."

II.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació les representacions processals de la Sra. Araujo i de les Sres. Puga i Castrillo..

III.- En data 29.11.18 la representació processal de les Sres. Puga presentà escrit de mesures cautelars sol·licitant el nomenament d'un administrador judicial per tal de conservar i administrar en sentit genèric mantenint l'estat actual de les persones i dels llocs, els béns que foren del Sr. Vives i dels béns objecte de legítima de la Sra. Barberá així com dels béns arrendats a AM SL. Les despeses d'administració siguin a càrrec de l'herència fixant-los en uns 2.000EUR mensuals, tot deixant a criteri de l'administrador la fixació dels ajuts segons les circumstàncies que observi al acceptar el càrrec, ajuts que s'han de sufragar a càrrec de l'herència.

IV.- En data 11.2.19 la representació processal de la Sra. Puga s'oposa a la demanda de mesura cautelar i sol·licita que es dicti resolució per la que es desestimi l'adopció de dita mesura amb expressa imposició de costes a les Sres. Puga, amb inclusió d'honoraris d'advocat i compte de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En aquesta peça separada de mesures cautelars incoada arran de la sol·licitud presentada per la part agent, les germanes Puga, amb posterioritat a la sentència dictada pel Tribunal de Batlles que estima parcialment la seva demanda, la pretensió consisteix en que es nomeni un administrador judicial de determinats béns que actualment administra la seva mare, Sra. Araujo.

SEGON.- Concretament es demana que l'administrador que nomeni el Tribunal "inventariï, conservi i administri en sentit genèric, mantenint l'estat actual de les persones i dels llocs, els béns que foren del Sr. Vives i els béns que són objecte de reserva de legítima de la Sra. Barberá en favor de les meves mandants, i que a més s'atorgui els auxilis necessaris a les meves mandants fixant-los en un import prudencial de 2.000EUR mensuals, en atenció a la seva precària situació, tot deixant a criteri de l'administrador la fixació dels ajuts segons les circumstàncies que observi una vegada acceptat el càrrec, ajut que s'han de sufragar a càrrec de l'herència."

TERCER.- Requisits de les mesures cautelars

La raó per la qual entenem que no es possible adoptar la mesura cautelar demanada cal buscar-la en els requisits necessaris per a qualsevol mesura de tal naturalesa. Com hem reiterat en moltes ocasions (ATSJC de 22.7.10, núm. 73/10, entre d'altres) i ja es criteri pacífic que les mesures cautelars reposen sobre dos pilars: l'aparença de bon dret (bonus fumus iuris) del sol·licitant i el perill del retard (periculum in mora).

El primer, ve referit a que, en un judici provisional i indiciari que no ha de prejutjar la decisió final, sembla que la part sol·licitant pot tenir ben fonamentada la seva pretensió en el plet principal. Dit en altres paraules, a priori la seva pretensió principal de la demanda pot tenir algun fonament sòlid abans que encara s'hagi sentit la part contrària (si la mesura es demana inaudita parte) o bé encara que sentida la part contrària encara no s'ha practicat la prova.

El segon, el denominat periculum in mora, no té altra finalitat que l'actuació o resposta judicial ràpida del Poder Judicial en adoptar mesures que, de no prendre fins esperar al resultat definitiu del litigi, farien inefectiva la protecció dels Tribunals. Lògicament la previsió del legislador és que davant una situació imminent i aparentment justificada s'adopti una decisió judicial provisional, cautelar i amb contrapesos (caució a la sol·licitant, per exemple, o la possibilitat d'oposició de la part afectada) que permeti comprovar que la tutela dels òrgans judicials es fa efectiva, real i no merament teòrica o simbòlica perquè arriba tard.

QUART.- Pel que fa al requisit d'aparença de bon dret ens trobem que l'aparença en aquests moments és la contrària, doncs ja s'ha dictat sentència en la qual només s'ha estimat la seva pretensió de declarar la nul·litat radical i absoluta de l'acceptació de l'herència de 26.9.2003 en nom de les seves filles, excepte l'acceptació de la Sra. Puga de l'usdefruit vitalici que no queda afectat per la nul·litat i conseqüentment es manté eficaç. S'han desestimat la resta de les seves pretensions. Per tant, no consta que existeixi aquest primer requisit en aquest moment processal.

Però tampoc el del periculum doncs resulta que tota "l'amenaça" (que només és de caràcter econòmic però no "d'impossible reparació" atès que la mare és una persona de solvència econòmica no discutida) ja existia en la fase d'instància i no ha inquietat a la part. No cal recordar que la mare és només usufructuària (sense autorització de la causant per disposar) cosa que debilita notablement les seves capacitats respecte els béns usufructuats i que haurà de respondre de danys i perjudicis si la seva gestió ha estat negligent en perjudici de les nues propietàries. És més, els deutes que ara s'executen pel Comú són de baixa quantia i es podien haver evitat amb la mínima diligència de les copropietàries i la factura de la Notaria ja estava pendent de 2017 i no s'han fet pagaments a compte posteriors aquesta data i ara es vol reactivar per justificar la "precària situació econòmica" de les filles, cosa que tampoc permetria nomenar un administrador judicial per ajudar-les a sortir d'aquesta situació, doncs no era l'objecte del procediment.

En conclusió, no és procedent acordar la mesura cautelar demanada.

CINQUÈ. En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR la petició de mesures cautelars demanada per la representació processal de les Sres. Puga i Castrillo. Imposem les costes d'aquest incident a la part sol·licitant.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.