Fallida de la suspensió de les accions- suspensió tramitació (145/12)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-145/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, dia 22 de novembre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Calderón va interposar demanda, de data 9- 11-2011, envers la mercantil ORG_0, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència de condemna per la suma de 2.916,37 euros, en concepte de salaris deguts, vacances i indemnització, amb més els interessos legals de la contesta a la demanda, a efectuar les corresponents cotitzacions a la CASS i a l'abonament de les costes processals.

En data 6-03-2012 es va dictar Aute que decretava la cessació de pagaments i fallida de la mercantil ORG_0 i havent-se nomenat com a administradora a la Sra. Durán.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 11-05- 2011, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX: Suspendre les presents actuacions enregistrades amb el número seqüencial B-1616-3/2011, instades pel Sr. Calderón contra la societat "A. SL".

III.- El Sr. Calderón va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 11-07-2012, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix sol·licitava la revocació de l'Aute dictat a la instància.

Pel contrari, l'administradora judicial demanava la desestimació del recurs, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent s'alça contra la resolució d'instància amb base en el següent motiu. Entén que l'article 39 del Decret de 4-10-1969, relatiu al procediment per a la cessació de pagaments i fallida, confereix la categoria de privilegi general sobre la totalitat dels béns mobles i immobles als crèdits derivats del treball i que la sentència del Tribunal Superior, de data 27-03-2008, permet iniciar reclamacions judicials els creditors que gaudeixen d'un privilegi.

II.- El present recurs no pot prosperar per les següents raons. En primer terme, no existeix cap infracció de la normativa aplicable, tota vegada que de la lectura del Decret de 4-10-1969 s'extreu que la cessació de pagaments suspèn totes les accions individuals que es projecten sobre béns mobles i immobles, amb l'excepció d'aquells crèdits que gaudeixen d'un privilegi especial, d'una fiança o d'una hipoteca sobre els mateixos béns (art. 32). En canvi, l'article 39 no configura el crèdit laboral com un crèdit que gaudeixi de privilegi especial, sinó només general, quan indica que "Les sumes degudes a títol de llur treball, els obrers, empleats o representants de comerç d'una empresa amb expedient d'arranjament judicial o de fallida, es beneficien d'un privilegi general sobre la totalitat dels béns mobles o immobles". Per consegüent, la interpretació sistemàtica i global dels referits preceptes ja permet constatar com solament aquells crèdits que gaudeixen d'una fiança, hipoteca o privilegi especial sobre els béns resten exclosos de la suspensió de les accions individuals.

I aquesta doctrina és la mateixa que ha mantingut aquesta Sala, en la seva sentència de 27-03-2008, quan afirma que esdevé un principi general la suspensió de les accions individuals en matèria de cessació de pagaments i fallida, en ares a garantir la par conditio creditorum. En canvi no es pot atribuir a la sentència d'aquesta Sala l'afirmació que qualsevol crèdit privilegiat, sigui general o especial, resta exceptuat de la suspensió de les accions, atès que, com que en el cas que s'examinava per la sentència de 26-03-2008, no existia cap crèdit privilegiat, s'assenyalava que els creditors no poden iniciar accions judicials contra el deutor, declarat en cessament de pagaments o fallida, per quant les mateixes resten suspeses i afegia que s'exceptuaven aquells creditors privilegiats, però com que en el cas d'autes no concorria cap privilegi, no es portava a terme cap més precisió en relació a la natura i classe dels privilegis.

En canvi, en el cas que ens ocupa, s'ha de precisar que la normativa concursal andorrana recull el principi general de suspensió de les accions, previst al Decret de 4-11-1969 i a la STSJA de 26-03-2008, però que solament s'exceptuen de la suspensió aquells creditors, com indica l'article 32, que gaudeixin d'hipoteca, fiança o privilegi especial sobre els béns concrets i no un privilegi general, que es projecta sobre el conjunt dels béns del deutor, com és el crèdit laboral.

III.- Malgrat la desestimació del recurs, la manca de jurisprudència en relació a una qüestió jurídicament complexa, com és la determinació i gradació dels crèdits privilegiats en una situació concursal, justifica la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Calderón contra l'Aute, de data 11-05-2012, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.