Legitimació activa del progenitor del fill major d'edat (157/12)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-157/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de juny del 2011 la Sra. Barberá va formular demanda d'execució de la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en data 5 de febrer del 2010 en el marc del procediment de divorci instat pel Sr. Romeu contra ella mateixa, sol·licitant que es requerís al Sr. R. per tal que li abonés l'import de 4.800 euros en concepte de pensions d'aliments impagades de l'esmentat fill, juntament amb els interessos legals corresponents des del dia de venciment de cada pensió, més la suma de 800 euros mensuals en concepte d'aliments de l'Ribes fins a la seva independència econòmica, augmentada cada any en funció de la variació que sofrís l'IPC, o índex que el substituís.

II.- Mitjançant l'escrit de data 20 de juliol del 2011 la representació processal del Sr. Romeu es va oposar al requeriment d'execució cursat mitjançant la Providència de data 20 de juny del mateix any, interposant les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa de l'agent, ja que l'Ribes era major d'edat, i de procediment indegut, tenint en compte que en el conveni homologat per la Sentència que es pretenia executar no s'establia l'obligació del Sr. R. de satisfer una pensió en favor del seu fill, sinó que s'acordava que ambdós progenitors haurien de contribuir en proporció a llurs possibilitats econòmiques a satisfer les despeses generades pels seus estudis superiors. Subsidiàriament, el Sr. R. s'oposava a la demanda formulada contra ell argumentant que l'Ribes gaudia de beques i efectuava tasques laborals que li permetien una independència econòmica, que ell es feia càrrec d'un seguit de despeses del fill i que la Sra. Barberá gaudia d'una bona situació econòmica.

III.- En l'audiència de data 20 de gener del 2012 la Sra. T. es va oposar a l'incident d'execució plantejat per l'adversa, defensant la improcedència d'estimar les excepcions plantejades pel Sr. R. i reiterant els arguments de la seva demanda.

IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2012 va decidir estimar les excepcions de manca de legitimació activa de la Sra. T. per reclamar els aliments del fill major d'edat dels litigants i de procediment indegut, en quan el d'execució no era l'idoni per establir una pensió en favor d'aquest fill, desestimant la demanda formulada per la Sra. T.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Barberá i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Barberá defensa en el seu recurs la procedència de revocar l'Aute d'instància, en primer lloc, en quan, segons el seu parer, era precís desestimar l'excepció de manca de legitimació activa plantejada per l'adversa, ja que el fill en benefici del qual reclamava una pensió d'aliments residia amb ella.

Pel que fa a aquest punt del recurs plantejat per la Sra. T., cal posar de relleu que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en admetre la legitimació d'un progenitor per reclamar a l'altre els aliments deguts als fills comuns encara que aquests siguin majors d'edat sempre que convisquessin amb ell durant el període en què es reclamen, com posen de relleu la Sentència d'aquesta Sala de data 29 d'abril del 1999 i els Autes també del 29 d'abril d'aquell any i 23 de març del 2000 citats per la Sentència de data 26 de febrer del 2003.

En el cas present, s'ha acreditat a les actuacions que al Cens de Població del Comú d'Andorra la Vella consta que al domicili situat al XXXX, hi viuen la Sra. Barberá i el seu fill el Sr. Ribes (foli 250) i en el mateix sentit es pronuncia aquest darrer (foli 303), raó per la qual s'ha d'entendre que mare i fill conviuen, tenint en compte que el fet que l'Ribes es desplacés en ocasions fora del Principat per raó dels esdeveniments esportius que es recullen al document del foli 300 amb un total de 159 dies de l'1 de setembre del 2009 fins el 29 de febrer del 2012 no suposa que aquest deixés de ser el seu domicili en quan no es pot entendre que les estades en altres localitats es fessin amb ànim de permanència, raó per la qual cal desestimar l'excepció de manca de legitimació activa plantejada de contrari. Aquesta conclusió tampoc es veu alterada a partir del moment que el noi lloga un pis a València, perquè de les actuacions es dedueix que aquest fet va ser conseqüència de la necessitat de formar-se per participar en els Jocs Olímpics a celebrar a Londres l'any 2012, de tal manera que el lloc a on es trobava el centre dels seus interessos i a on retornava en quan li era possible era el domicili que compartia amb la seva mare, sense perjudici de que degut als estudis que cursava o al treball que desenvolupava residís puntualment en un altre lloc.

II.- D'altra banda, en el conveni signat entre les parts en data 27 de novembre del 2009 i homologat per la Sentència de data 5 de febrer del 2010 de la què es demana execució es va acordar que els progenitors contribuirien a les despeses generades pels estudis superiors dels fills comuns en proporció a les seves possibilitats econòmiques i consta al foli 252 de les actuacions que l'Ribes va estudiar a la Universitat d'Andorra una diplomatura en informàtica de gestió durant els anys 2009 a 2012 amb normal aprofitament.

Per últim, per tal que un fill major d'edat tingui dret a una prestació d'aliments per part dels seus progenitors cal que no tingui cobertes les seves necessitats econòmiques i en el cas present no es discuteix que l'Ribes ha gaudit de determinades beques durant l'any 2011 per un import de 250 euros fins el mes d'agost i 450 euros a partir d'aquell moment, als quals s'han de sumar 570 euros més d'una beca del COI i 40 euros que guanyava com informàtic del club de judo, segons reconeix la mateixa agent, imports que sumen al voltant de 1.000 euros mensuals i que suposen que, com a mínim, no li mancava allò bàsic per atendre les seves necessitats. No obstant,a l'existència d'aquests ingressos, que es pot discutir si li proporcionaven o no independència econòmica, no pot excloure la necessitat de que el seu pare col·labori en la satisfacció de les despeses que li puguin haver suposat els seus estudis, ja que l'obligació que van assumir els seus progenitors en el conveni signat en el seu dia no estava sotmesa a la condició de que no gaudís d'ingressos per fer-hi front, encara que potser ho pressuposava.

III.- L'Aute objecte del present recurs desestima la demanda estimant igualment l'excepció d'inadequació del procediment, ja que al conveni homologat per la Sentència que es pretén executar sols es va pactar l'obligació dels progenitors de col·laborar en la satisfacció de les despeses que poguessin ocasionar els estudis superiors dels fills, mentre que la recurrent considera que aquesta contribució es concreta en el pagament d'una pensió que ella valora en 800 euros mensuals i aquest argument no es pot estimar.

En efecte, la Sra. T. podia formular demanda en el procediment adient i amb les degudes garanties processals exigint al Sr. R. la satisfacció de les despeses d'aliments del seu fill major d'edat a partir de la data de la seva presentació, o la modificació del conveni signat per les parts concretant la contribució de cada progenitor a les despeses d'estudis dels seus fills majors d'edat en la prestació d'una determinada pensió per un import també determinat. La Sra. T. podia igualment reclamar l'execució de la Sentència en la què s'homologava el conveni signat per les parts, com ha fet, reclamant que el defenent es fes càrrec de la part proporcional de les despeses que haguessin generat els estudis superiors cursats pel seu fill, incloent residències, matrícules o altres, sempre que concretés quines eren aquestes despeses i acredités quina era la part que li corresponia abonar a l'adversa d'acord amb les seves possibilitats, però el que no podia fer en virtut del procediment endegat era reclamar una pensió d'aliments que mai es va establir amb un import que mai es va fixar, encara que el Sr. R. hagués abonat fins el mes de gener del 2011 unes quantitats més o menys regulars per tal de contribuir a satisfer les necessitats del seu fill, raó per la qual és precís desestimar el present recurs.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Barberá contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2012 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.