Incident de nul.litat-no art. 41.1 de la constitució TSJC 0178/13

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-178/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B- 0548-5/2011, instades per la Sra. Briones contra el ORG_0, en data 5 d'abril del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada per la Sra. Briones en data 1 d'abril 2011 contra el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA, i sense fer imposició de les costes processals causades".

II.- La Sra. Briones va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 27 de maig del 2014, pronunciant: "ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 5 d'abril de 2013 en el sentit de declarar la nul·litat del comiat del ORG_0 i de reconèixer el dret de la treballadora a ser readmesa en la seva plaça de treball, confirmar els pronunciaments restants; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada".

III.- La representació processal del ORG_0 formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del 27 de maig del 2014, tot reclamant la seva nul·litat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els demés drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació.

En el cas present, la representació processal del ORG_0 argumenta que aquesta Sala ha vulnerat el dret constitucional a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en dret i al procés degut. Més concretament, el ORG_0 objecta que: a) el Codi de relacions laborals limitava els supòsits de nul·litat dels comiats no causals a dos únics supòsits; b) la treballadora hauria hagut de denunciar la violació del seu dret a la jurisdicció emprant el procediment de l'article 41.1 de la Constitució i c) s'havia acceptat, en segona instància, una prova de la treballadora que podia i havia de ser aportada en primera, mentre que s'havien refusat les pròpies.

II.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, cadascun d'aquests arguments.

En primer lloc, el ORG_0 es queixa de la improcedència de l'aplicació de la regla analògica. En efecte, és cert que l'article 90 del Codi de relacions laborals cenyeix els supòsits de nul·litat dels comiats no causals a l'acomiadament de treballadores embarassades i de representants dels treballadors. Ara bé, aquesta Sala va pronunciar la nul·litat del comiat en base a una base jurídica distinta, constituïda principalment per la combinació dels articles 10.1 de la Constitució i 6.1 del CEDH.

En segon lloc, la promotora d'aquest incident considera que la Sra. Briones hauria hagut d'articular la seva pretensió anul.latòria mitjançant el procediment de l'article 41.1 de la Constitució. La Sra. Briones era lliure d'emprar el canal processal que estimava més adient, essent encertat el recurs a la via contenciosa ordinària. Nogensmenys, es recorda, d'una banda, que el procediment de l'article 41.1 no interessa la lesió del dret a la jurisdicció, sinó d'altres drets fonamentals com destaca la jurisprudència del Tribunal Constitucional (Autes 99- 1-E i 2003-13-RE del Tribunal Constitucional). I d'altra banda, el procediment de l'article 41.1 és subsidiari, és a dir que només procedeix quan no existeixen altres vies jurisdiccionals ordinàries per obtenir el mateix resultat, com assenyala la sentència 25/04 emesa per la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia en data 10 de desembre del 2004.

El darrer greuge interessa la presumpta violació del principi d'igualtat d'armes, tota vegada que aquesta Sala hauria acceptat, per millor proveir, proves de la Sra. Briones i refusat aquelles del ORG_0. Aquest argument és inoperant, perquè aquest Tribunal no ha basat la seva decisió en les darreres proves produïdes per l'assalariada. A més, aquestes eren posteriors al tràmit de proposició de proves de primera instància, com es recordava en el nostre Aute del 17 de desembre del 2013 (folis 99-103 d'aquest rotlle). Respecte d'aquelles del ORG_0, cal dir que podien ser aportades amb anterioritat i que la parapública no ho va fer, raó per la qual no es van acceptar en base a l'article 73 de la llei transitòria de procediments judicials.

III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna del ORG_0 a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal del ORG_0 contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 27 de maig del 2014. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.