Crida en garantia TSJC 0387/13

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-387/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de les mercantils Miró, Miró i Calatayud van interposar demanda, de data 30- 03-2013, envers la societat Oller, segons la qual sol·licitava el pagament de la quantitat de 64.165,69.- euros, 178.076,18.-euros i 159.250.-euros a favor de les entitats demandants respectivament, amb més els interessos legals i amb l'abonament de les despeses de retorn i protest, així com les costes processals.

La representació processal de la defenent va articular, en data 6-06-2013, petició de crida en garantia de la societat Sandoval.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 7-11-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

Primer.- Estimar les pretensions adduïdes per la representació processal de la societat Oller, mitjançant l'escrit presentat el dia 6 de juny del 2013, i notificar conseqüentment a la societat Sandoval la pendència del present procediment, donant-li ensems trasllat de l'escrit de demanda presentat en data 30 de maig del 2013 per la representació processal de les societats Miró, Miró i Calatayud, així com de l'escrit de contesta a la demanda presentat per la representació processal de la societat Oller en data 6 de juny del 2013.

Segon.- Emplaçar a la representació processal de les societats Miró, Miró i Calatayud, part actora, de la societat Oller, part defenent, així com a la societat Sandoval, a fi que el proper dia 13 de novembre del 2014, a les 09'00 hores, compareguin a la Cúria de la Batllia d'Andorra a fi d'evacuar el tràmit de contesta a la demanda en el marc dels presents autes, fent-los els advertiments legals en cas d'incompareixença.

Tercer.- Donar trasllat a la representació processal de la societat Oller dels escrits presentats per la representació processal de l'actora els dies 1 de juliol i 22 d'octubre del 2013, als efectes escaients.

Quart.- Reservar la decisió relativa a la imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present incident a allò que prevegi la sentència que posi fi al present judici.

Cinquè.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

III.- La representació processal de les mercantils Miró, Miró i Calatayud va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 4-02-2014, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 24-02-2014, demana la confirmació de l'Aute dictat a la instància segons els arguments que explicita.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. Considera, en primer terme, que, en consonància amb les funcions que la crida en garantia desenvolupa, es donen per reproduïts els arguments ja exposats per oposar-se a la crida en garantia, però s'insisteix que Oller pretén fer valer una sèrie de relacions comercials que permeten qüestionar l'acció canviària de les agents i segons el principi "res inter alios acta" els efectes no poden abastar a un tercer. Així, segons l'endossament de les canvials es transmeten tots els drets de la lletra de canvi i aquest dret de crèdit no té a veure amb les relacions comercials. Afegeix que la defenent ha formulat dos judicis contra la mercantil Sandoval per a depurar les responsabilitats derivades de les seves relacions contractuals, que no poden ésser tinguts novament en compte per a evitar litispendència en el present procés. En segon terme, sustenta que no és rellevant per l'estimació de la crida en garantia si els treballs encomanats a la societat Sandoval es van fer o no, tota vegada que no es pot afectar al dret de crèdit de les agents. I manifesta també que la referida societat es troba en concurs de creditors, de manera que al no poder obtenir satisfacció de la seva pretensió davant la mercantil en concurs pretén no abonar les seves obligacions de pagaments amb tercers.

II.- Aquesta Sala ha establert un cos doctrinal en relació a la crida en garantia que cal aquí reproduir. En efecte, respecte de la crida en garantia, aquesta Sala ha tingut ocasió d'establir que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (AATSJA Rotlles 320/13, 55/13 i 153/13).

Si les anteriors consideracions es traslladen al present cas, s'ha de posar de manifest que la crida en garantia ha de ser resolta, pels casos de litisconsorci passiu facultatiu, en consonància amb les circumstàncies concretes del litigi existent i quan la connexió, derivada de l'existència d'interessos jurídics i/o patrimonials, esdevé convenient que la persona cridada formi part del procés.

L'Aute dictat a la instància justifica la conveniència i l'oportunitat de la crida en causa de la mercantil Sandoval en l'endossament dels pagarés lliurats a aquesta mercantil a favor de les societats agents. I argumenta que els pagarés, llevat de quatre endossats a favor de Calatayud, portaven inclosa la menció "no a la orden". En aquest sentit, i de conformitat amb allò que es preveu a l'article 11 de la Llei Uniforme de Ginebra, de 7-06-1930, si el lliurador inclou la menció "no a l'ordre" en el títol-valor, aquest solament és transmissible en la forma i amb els efectes de la cessió ordinària del dret de crèdit. I aquest endossament, amb l'eficàcia de la cessió ordinària del dret de crèdit, significa que el deutor cedit, en aquest cas la part que sol·licita la crida en garantia, pugui oposar al cessionari les excepcions personals que ostenti front al cedent, inclosa la compensació. Afegeix la resolució d'instància que, respecte de Miró consta la notificació de la cessió al deutor cedit, mentre que en relació a Miró, no s'ha acreditat la notificació de la cessió del dret de crèdit.

Aquesta argumentació de la resolució d'instància justifica la desestimació del recurs. En efecte, la recurrent manifesta que s'han endossat els títols canviaris, de manera que s'ha produït una cessió del dret de crèdit, i, per tant, les relacions comercials entre la lliuradora del pagaré i el tenidor del mateix són inter alios acta i no poden ésser oposades als endossataris. Però aquest argument només podria impedir la crida en garantia en relació a aquells pagarés endossats i que no contenen la menció "no a la orden". En canvi, a la resta de pagarés, com que l'endossament amb la menció "no a l'ordre" només produeix els efectes propis de la cessió ordinària i el deutor cedit pot esgrimir totes les excepcions personals que tingués contra el cedent al cessionari, fins i tot, la compensació, es justifica des d'aquesta òptica d'idees, la conveniència de la crida en garantia.

Tampoc pot obstar la conveniència de la crida en garantia, l'argumentari desplegat en el sentit d'indicar que s'han instat dos procediments contra la societat cridada en garantia per la part defenent, per quant es pot incidir en litispendència, atès que l'excepció de litispendència requereix una triple identitat entre els procediments iniciata, relativa a les parts, la causa petendi i l'objecte del procés, que no s'ha acreditat per la part recurrent que existeixi entre els procediments que indica i el present. I també ha de ser refusada l'al·legació que la mercantil es troba en concurs de creditors, de manera que al no poder obtenir satisfacció dels seus crèdits pretén no abonar els de tercers. En aquest darrer sentit, la situació de concurs de la mercantil Sandoval desplega les conseqüències inherents a la situació concursal, però no obsta al compliment de les relacions que la defenent pugui ostentar envers terceres persones i que es ventilarà en el fons del procediment civil que enfronta a les mercantils agent i a la defenent Oller Com es pot compartir, aquest darrer argument no fonamenta tampoc la negativa a una crida en garantia, quan la conveniència i oportunitat de la mateixa es deriva, en el present supòsit, de les particularitats de l'endossament dels títols valors produït i amb els efectes, excepte quatre dels mateixos, propis de la cessió ordinària del crèdit, amb les conseqüències que en ordre a l'articulació d'excepcions genera respecte dels cessionaris dels títols.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Miró, Miró i Calatayud contra l'Aute, de data 7-11-2013, per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria. Escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-