Calibratge dels indicadors dels plans de recuperació i les notificacions a l’AFA

1/2

Comunicat tècnic núm. 6/2023-SF Calibratge dels indicadors dels plans de recuperació i les notificacions a l’AFA

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió (Llei 7/2021), els plans de recuperació han d’incloure un conjunt d’indicadors, quantitatius i qualitatius, que es tenen en compte com a referència per emprendre les accions previstes així com condicions i procediments apropiats per garantir l’aplicació oportuna d’accions de recuperació.

En establir els llindars dels indicadors quantitatius del pla de recuperació, de forma coherent amb el marc general de gestió de riscos, de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 13 del Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021 (el Reglament), les entitats han d’utilitzar paràmetres progressius (sistema de semàfor) amb la finalitat d’informar la direcció general que els llindars dels indicadors podrien assolir-se.

Així mateix, prenent en consideració l’establert a la guia de la EBA/GL/2021/11 (Directrius sobre els indicadors dels plans de recuperació), mitjançant el present comunicat tècnic s’estableixen: - els requisits per al calibratge dels indicadors dels plans de recuperació; i - les accions i notificacions que s’han de dur a terme en cas d’incompliment d’un indicador.

Requisits per al calibratge dels indicadors dels plans de recuperació

Per al calibratge del marc d’indicadors, les entitats han de tenir en compte el següent: a. La capacitat global de recuperació que aportarien les opcions de recuperació disponibles: les entitats amb una capacitat global de recuperació més limitada han de considerar un incompliment més primerenc dels llindars dels indicadors del pla de recuperació per maximitzar les possibilitats d’èxit de l’aplicació de les limitades opcions de recuperació disponibles. b. El calendari i la complexitat de l’aplicació de les opcions de recuperació, tenint en compte els mecanismes de govern, les autoritzacions regulatòries necessàries a totes les jurisdiccions pertinents i els possibles impediments operatius per a l’execució. Les entitats que tinguin opcions més complexes d’executar i amb terminis d’aplicació probablement més dilatats han de calibrar els indicadors d’una forma més conservadora, amb la finalitat de rebre les alertes amb suficient antelació. c. En quina fase de la crisi és realment possible utilitzar de forma efectiva una determinada opció de recuperació. En considerar aquest aspecte, les entitats han de tenir en compte el fet que, en el cas d’alguns tipus d’opcions, podria ser difícil treure’n ple profit en una fase més avançada de la situació de tensió, en comparació amb la seva aplicació anticipada. d. El ritme de deteriorament en una crisi. Les entitats han de ser conscients que, si bé el ritme de deteriorament dependrà en última instància de les circumstàncies específiques de la crisi, els perfils de determinades entitats, entre les quals figuren les entitats amb un model de negoci menys diversificat, així com altres circumstàncies particulars, poden donar lloc a un deteriorament més ràpid de la posició financera de l’entitat j a l’escurçament del termini per a l’aplicació de les opcions de recuperació. En aquest sentit, les entitats també han de considerar la possibilitat d’utilitzar indicadors que mostrin el deteriorament al llarg del temps per detectar situacions en què es produeixi un deteriorament ràpid i substancial de la posició financera d’una entitat (per exemple, del capital). A més, s’ha de considerar el seguiment de les variacions d’un paràmetre quan sigui difícil definir un únic punt en el temps en què sigui necessari elevar l’assumpte a nivells de responsabilitat superiors. e. El marc de gestió de risc (PAC inclòs) i el marc d’apetit al risc de les entitats. Les entitats s’han d’assegurar que el calibratge dels indicadors del pla de recuperació és coherent amb el seu marc de gestió de riscs i apetit pel risc (per exemple, el marc d’alerta primerenca, els plans de contingència i de continuïtat del negoci).

2/2

En cas de recalibratge dels indicadors del pla de recuperació, aquest ha d’estar degudament justificat i s’ha de garantir que: a) Els indicadors recalibrats compleixen els requisits generals relatius al calibratge dels indicadors de plans de recuperació que s’indiquen a l’apartat 27. b) Els canvis reflecteixen canvis al perfil de negoci i financer de l’entitat i són conformes amb el marc intern de gestió de riscs i d’apetit pel risc de l’entitat. c) El recalibratge no va en contra dels objectius de les mesures de supervisió. d) Els indicadors de capital es calibren en tot moment en els nivells que superen l’import pertinent de fons propis exigit de conformitat amb la lletra a), l’apartat primer de l’article 97, els capítols tercer, quart i setè, del títol tercer, de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió (Llei 35/2018), i els títols tercer, quart i setè del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, segons escaigui.

Accions i notificacions en cas d’incompliment d’un indicador

Per tal que la capacitat potencial d’alerta dels incompliments dels indicadors es materialitzi plenament, en línia amb els procediments interns especificats als plans de recuperació de les entitats i de conformitat amb l’article 13, apartat 3, del Reglament, les entitats han d’adoptar, en qualsevol cas i amb promptitud, les següents mesures: a) en el termini d’un dia hàbil a partir de l’incompliment de l’indicador del pla de recuperació, han d’alertar l’òrgan d’administració de l’entitat amb l’activació del procediment pertinent d’elevació d’assumptes en els nivells de responsabilitat superiors per garantir que es tingui en compte qualsevol incompliment i, si és el cas, s’actuï en conseqüència; i b) a tot tardar, en el termini d'un dia hàbil addicional després d'activar el procés d’elevació d'assumptes en els nivells de responsabilitat superiors esmentat a la lletra a) anterior, han de notificar l'incompliment de l'indicador del pla de recuperació a l’AFA.

La decisió adoptada per l’entitat segons el que es disposa al paràgraf anterior s’ha de basar en una anàlisi raonada de les circumstàncies de l’incompliment. Quan l’entitat decideixi prendre mesures d’acord amb el pla de recuperació, ha de remetre a l’AFA un pla d’acció basat en una llista de possibles opcions de recuperació creïbles i viables per al seu ús en aquesta situació de tensió i un calendari per esmenar l’incompliment. Si decideix no prendre mesures, l’explicació proporcionada a l’AFA ha d’exposar clarament els motius i, en el seu cas, demostrar com poden restablir-se tipus específics d’indicadors i esmenar els seus incompliments sense recórrer a mesures de recuperació.

Totes les mesures o opcions adoptades o considerades per l’entitat després de l’incompliment d’un indicador, fins i tot quan no estiguin incloses prèviament al pla de recuperació, s’han de comunicar a l’AFA. A títol indicatiu, les opcions de recuperació han d’incloure mesures de caràcter extraordinari, així com mesures que també podrien adoptar-se en el marc de l’activitat normal, tal com es menciona a l’article 16 del Reglament (per exemple, des de mesures de contingència fins a les opcions de recuperació més extremes i radicals).

Andorra la Vella, 6 de juny del 2023