Criteris de determinació de les funcions essencials i les branques d’activitat principals

1/3

Comunicat tècnic núm. 5/2023-SF Criteris de determinació de les funcions essencials i les branques d’activitat principals

En base al que s’estableix al Reglament Delegat (UE) 2016/778 de la Comissió de 2 de febrer de 2016 pel qual es complementa la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les circumstàncies i condicions en què el pagament de contribucions extraordinàries ex post pot ser ajornat parcialment o total, i sobre els criteris de determinació de les activitats, els serveis i les operacions en relació amb les funcions essencials, així com de les branques d’activitat i serveis associats pel que fa a les branques d’activitat principals, en concret als seus articles 6 i 7, mitjançant el present comunicat es precisen: 1. els criteris de determinació de les activitats, els serveis i les operacions contemplats a l’apartat 31 de l’article 2, de la Llei 7/2021; i 2. els criteris de determinació de les branques d’activitat i els serveis associats contemplats a l’apartat 32 de l’article 2, de la Llei 7/2021.

Cal recordar que les funcions essencials d’una entitat o d’un grup han de figurar en el seu pla de recuperació.

La determinació d’una funció com a essencial i d’una branca d’activitat principal radica en l’impacte de les activitats de què es tracti. Si bé les funcions essencials s’han d’avaluar des del punt de vista de la seva importància per al funcionament de l’economia real i, per tant, per a l’estabilitat financera en el seu conjunt, les branques d’activitat principal s’han d’avaluar sobre la base de la importància per a la pròpia entitat, per exemple, atenent al nivell de les seves contribucions als ingressos i beneficis de l’entitat.

1. Criteris de determinació de les funcions essencials

Una funció s’ha de considerar essencial quan reuneixi les dues característiques següents: a) la funció és facilitada per una entitat a tercers no afiliats a l’entitat o al grup, i b) la pertorbació brusca de dita funció probablement tindria un impacte negatiu significatiu sobre els tercers, provocaria un contagi o soscavaria la confiança general dels participants del mercat a causa de la importància sistèmica de la funció per als tercers i la importància sistèmica de l’entitat o del grup en la prestació de la funció.

En avaluar l’impacte negatiu significatiu sobre tercers, la importància sistèmica de la funció per a tercers i la importància sistèmica de l’entitat o del grup que prestin la funció, l’entitat ha de tenir en compte la mida, la quota de mercat, les interconnexions interna i externa, la complexitat i les activitats transfrontereres de l’entitat o del grup.

Els criteris d’avaluació de l’impacte sobre tercers han d’incloure, almenys, els següents elements: a) la naturalesa i l’abast de l’activitat, el volum i el nombre de les operacions; el nombre de clients i contraparts; i el nombre de clients per als quals l’entitat sigui l’únic o principal soci bancari; b) la rellevància de l’entitat a escala nacional que pot ser avaluada sobre la base de la quota de mercat, la interconnexió, la complexitat i les activitats transfrontereres; c) la naturalesa dels clients i de les parts interessades concernides per la funció com, per exemple, clients minoristes, empresarials o interbancaris, entitats de contrapartida central i ens públics, entre d’altres; d) els efectes de la possible pertorbació de la funció sobre els mercats, les infraestructures, els clients i els serveis públics i, més específicament, els efectes sobre la liquiditat dels mercats

2/3

de què es tracti, la incidència i la magnitud de la pertorbació per a l’activitat dels clients i per a les necessitats de liquiditat a curt termini; la perceptibilitat per a les contraparts, els clients i el públic; la capacitat i la velocitat de reacció dels clients; la rellevància per al funcionament d’altres mercats; els efectes sobre la liquiditat, les operacions i l’estructura d’un altre mercat; l’efecte sobre altres contraparts relacionades amb els principals clients i la interrelació de la funció amb altres serveis.

Una funció essencial per a l’economia real s’ha de considerar substituïble quan pugui reemplaçar- se de manera acceptable i en un termini raonable i, així evitar els problemes sistèmics per a l’economia real.

En valorar la substituïbilitat d’una funció, s’han de tenir en compte els següents criteris: a) l’estructura del mercat per a aquella funció i la disponibilitat de prestadors alternatius; b) l’aptitud d’altres prestadors en termes de capacitat, els requisits per a l’execució de la funció i els possibles obstacles a l’entrada o a l’expansió; c) l’incentiu d’altres prestadors per assumir aquestes activitats; d) el temps que necessiten els usuaris del servei per rebre’l del nou prestador i els costos del canvi, el temps que necessiten altres competidors per assumir les funcions i si aquell lapsus és suficient per impedir pertorbacions significatives en funció del tipus de servei.

Un servei s’ha de considerar essencial quan la seva pertorbació pugui suposar un impediment greu per a una o diverses funcions essencials o impedir la seva execució. Un servei no s’ha de considerar essencial quan pugui ser prestat per un altre prestador en un termini raonable de forma comparable respecte al seu objecte, la seva qualitat i el seu cost.

La pertorbació de funcions o serveis ha de consistir en funcions i serveis que ja no siguin prestats de forma comparable, en condicions comparables i amb qualitat comparable, a menys que el canvi en la prestació de la funció o el servei de què es tracti tingui lloc de manera ordenada.

2. Criteris de determinació de les branques d’activitat principals

Les branques d’activitat principal s’han d’identificar sobre la base de l’organització interna de l’entitat, la seva estratègia empresarial i en quina mesura dites branques contribueixen als resultats financers de l’entitat. Entre els indicadors de branques d’activitat principal cal assenyalar els següents: a) els ingressos generats per la branca d’activitat principal com a percentatge dels ingressos globals; b) els beneficis generats per la branca d’activitat principal com a percentatge del benefici global; c) el rendiment del capital o dels actius; d) el total dels actius, dels ingressos i dels beneficis; e) la base de clients, la cobertura geogràfica, les sinèrgies de marca i les operatives de l’activitat amb altres activitats del grup; f) l’impacte del cessament de la branca d’activitat principal sobre els costos i els beneficis, quan sigui una font de finançament o de liquiditat; g) les perspectives de creixement de la branca d’activitat principal; h) l’atractiu de l’activitat per als competidors com a possible adquisició; i i) el potencial de mercat i el valor de franquícia.

3/3

En la identificació d’una branca d’activitat principal es poden considerar els ingressos previstos, les perspectives de creixement i el valor de franquícia en el futur quan estiguin recolzats per provisions fonamentades plausibles i exposant-se els supòsits en què es basin.

Les branques d’activitat principal poden dependre d’activitats que no generin per si mateixes beneficis directes per a l’entitat, però que sustentin branques d’activitat principals de l’entitat, i així contribueixin indirectament als seus beneficis.

Andorra la Vella, 6 de juny de 2023