Article 4. Compensació del temps no treballat

Article 4. Compensació del temps no treballat

1. La compensació de les hores no treballades a comptar de l’inici de la situació d’emergència sanitària es pot efectuar d’acord amb les condicions establertes en la Llei 5/2020 , que en permet la compensació fins al 31 de desembre del 2020, únicament pel que fa al termini. Les empreses que tinguin suspesa –obligatòriament o voluntàriament, o que estiguin sotmeses a un règim de guàrdia o permanència- la totalitat o una part de l’activitat de l’empresa o de part de l’empresa poden aplicar la compensació del temps no treballat a les persones assalariades que no poden realitzar la seva prestació laboral ordinària. Les persones assalariades que no poden realitzar la seva prestació laboral ordinària com a conseqüència de la davallada en la xifra de negoci de l’empresa per la situació d’emergència sanitària poden aplicar la compensació del temps no treballat a partir de l’entrada en vigor de la Llei 5/2020 .

2. La Llei 5/2020 fixa la forma de compensació del període en què el treballador no pot realitzar la seva prestació laboral ordinària per causa de la suspensió total o parcial de l’activitat de l’empresa o de part de l’empresa, o com a conseqüència de la davallada en la xifra de negoci de l’empresa per la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. La compensació s’ha de subjectar a les regles següents:

a) La meitat de les hores no treballades ha de ser remunerada per l’empresa sota la figura del permís retribuït.

b) L’altra meitat de les hores no treballades ha de ser igualment remunerada, i es compensa amb treball per part de la persona assalariada mitjançant els mecanismes que s’estableixen a continuació, i segons l’ordre següent: I. La compensació del temps no treballat amb hores extraordinàries i festius del calendari laboral ja meritats: l’empresa notifica al treballador la llista dels dies festius del calendari laboral o hores extraordinàries que compensa, d’acord amb les condicions que estableix l’article 58.2 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, contra el temps no treballat durant la situació d’emergència sanitària.

La notificació s’ha de fer respectant les condicions fixades al sisè punt d’aquest article.

II.

La compensació del temps no treballat amb hores extraordinàries i festius del calendari laboral a futur amb acord de les parts: l’empresa i la persona assalariada poden fixar per acord o conveni col·lectiu d’empresa, o mitjançant un pacte entre l’empresa i la persona assalariada, el calendari que determini com es compensa a futur el temps no treballat.

En aquest supòsit, la planificació horària amb el detall exprés de la seva distribució ha de ser notificada per escrit, o per mitjans telemàtics acreditats, a la persona assalariada amb una anticipació mínima de set dies naturals.

III.

La compensació del temps no treballat amb vacances: aquesta compensació mai no pot superar la meitat de les vacances que es generin durant l’any en curs.

IV.

La compensació del temps no treballat amb còmput de compensació horària a compte de treball a futur: a manca de pacte individual o convencional, correspon a l’empresa fixar el calendari de compensació de les hores no treballades, d’acord amb les necessitats i l’organització de l’empresa.

La notificació es fa respectant les condicions fixades a l’apartat 6 d’aquest article, amb una anticipació mínima de set dies naturals anteriors a la variació del calendari laboral i de compensació del temps no treballat.

3. Els fulls de compte d’hores han de detallar el ròssec de les hores retribuïdes no treballades a causa de la suspensió de l’activitat, i d’aquestes, el nombre d’hores assumit per l’empresa sota el concepte de permís retribuït i, de forma segregada, el nombre d’hores pendents de compensar pel treballador. La comptabilització d’aquests ròssecs s’ha d’anar actualitzant i reflectint en els fulls de compte d’hores de cada mes fins a la definitiva compensació de totes les hores pendents a càrrec del treballador, amb el límit fins al 31 de desembre del 2020.

4. En tots els mecanismes fixats, el calendari de compensació ha de respectar la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, tant pel que fa al descans diari entre jornades successives de treball com al descans setmanal. També ha de preveure els límits màxims de treball en hores extraordinàries establerts en els articles 55 o 57.2 de la mateixa Llei, segons el cas.

5. Si, per a una correcta organització, l’empresa necessita modificar l’acord a què s’ha arribat amb la persona assalariada pel que fa al calendari de compensació de les hores no treballades amb treball a futur o el calendari prèviament notificat sense acord de les parts, ha de comunicar-ho a la persona assalariada amb una anticipació mínima de set dies naturals anteriors a la variació del calendari laboral i de compensació del temps no treballat.

6. Aquesta notificació, llevat el supòsit previst en l’apartat 2.b.II d’aquest article, s’ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o del saig, per servei de missatgeria o lliurant-la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis. També es pot fer per qualsevol altre mitjà, àdhuc telemàtic, sempre que permeti la recepció íntegra per part de la persona assalariada del contingut de la comunicació escrita.

7. En cas de resolució del contracte laboral, l’empresa pot deduir de la quitança el ròssec d’hores pendents de compensar pel treballador, únicament si la resolució del contracte es produeix com a conseqüència d’un acomiadament disciplinari o en cas de desistiment de l’empleat, sempre que aquest desistiment no tingui l’origen en els supòsits d’incompliment per part de l’empresari regulats en l’article 91 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals.

8. Les vacances fixades i gaudides durant part o la totalitat del període de suspensió de l’activitat de l’empresa o de part d’aquesta activitat es consideren vacances fetes, llevat que l’empresa i la persona assalariada acordin per escrit el compliment de les vacances en un altre període. Els períodes de vacances gaudits durant part o la totalitat del període de suspensió de l’activitat o de part d’aquesta activitat es retribueixen conforme a la fórmula establerta en l’apartat 3 de l’article 76 de la Llei 31/2018 , del 6 de desembre, de relacions laborals, i el salari fix que cal aplicar és el pactat per l’empresa i la persona assalariada afectada abans de les eventuals reduccions determinades com a conseqüència del càlcul de les prestacions establertes en l’article 17 de la Llei 5/2020 .