Article 23. Dret a les prestacions

Article 23. Dret a les prestacions

1. No obstant les altres di sposicions d’aquest Conveni, no es concedirà una prestació d’acord amb aquest Conveni pel que fa a una partida o element d’ingrés o capital si és raonable concloure, atesos tots els fets i circumstàncies pertinents, que l’obtenció d’aquesta prestació fou una de les finalitats principals de qualsevol acord o transacció que hagi donat lloc, directament o indirectament, a aquesta prestació, llevat que s’estableixi que la concessió de la dita prestació en aquestes circumstàncies estaria en consonància amb les disposicions pertinents d’aquest Conveni.

2. Quan, d’acord amb aquest Conveni, es denegui una prestació a una persona en virtut de l’apartat 1, l’autoritat competent de l’Estat Contractant que, en cas contrari, hauria concedit l’esmentada prestació, tractarà, no obstant això, a aquesta persona com si tingués dret a aquesta prestació, o a altres prestacions en relació amb una partida o element específic d’ingrés o capital, si la mencionada autoritat competent, a petició d’aquesta persona i un cop considerats els fets i circumstàncies rellevants, determina que els citats beneficis haurien estat concedits a manca de la transacció o acord a què fa referència l’apartat 1.

3. Quan

a) una empresa d’un Estat Contractant obtingui ingressos procedents de l’altre Estat Contractant i el primer Estat mencionat consideri aquests ingressos com atribuïbles a un establiment permanent de l’empresa situada en una tercera jurisdicció; i

b) els beneficis atribuïbles a aquest establiment permanent estiguin exempts d’imposició en el primer Estat mencionat; les prestacions d’aquest Conveni no s’aplicaran a cap partida o element d’ingrés sobre el qual l’impost en la tercera jurisdicció sigui inferior a menys del 10% de l’import d’aquesta partida o element d’ingrés i del 60% de l’impost que s’hauria aplicat en el primer Estat esmentat sobre aquesta partida o element d’ingrés si el susdit establiment permanent estigués situat en el primer Estat mencionat. En aquest cas, qualsevol ingrés al qual siguin d’aplicació les disposicions d’aquest apartat continuaran sent imposables d’acord amb la legislació nacional de l’altre Estat, no obstant qualsevol altra disposició del Conveni.

4. Les disposicions de l’apartat 3 no s’aplicaran si els ingressos obtinguts procedents de l’altre Estat descrits en l’apartat 3 deriven de, o són incidentals a, l’exercici actiu d’una activitat econòmica desenvolupada a través de l’establiment permanent (diferent de l’activitat econòmica de realitzar, gestionar o simplement mantenir inversions pel compte de l’empresa, salvant que aquestes activitats siguin activitats bancàries, d’assegurances o de valors realitzades per un banc, companyia asseguradora o agent de valors registrat, respectivament).

5. Si es deneguen les prestacions previstes en el Conveni de conformitat amb l’apartat 3 quant a una partida o element d’ingrés obtingut per un resident d’un Estat Contractant, l’autoritat competent de l’altre Estat Contractant podrà, això no obstant, concedir aquestes prestacions en relació amb aquesta partida o element d’ingrés si, en resposta a una sol·licitud del precitat resident, l’esmentada autoritat competent determina que la concessió d’aquestes prestacions està justificada ateses les raons per les quals aquest resident no complia els requisits dels apartats 3 i 4.

6. L’autoritat competent d’un Estat Contractant ha de consultar l’autoritat competent de l’altre Estat Contractant amb anterioritat tant pel que fa a la concessió com a la denegació d’una prestació conformement amb els apartats 1 o 3, o a la conces sió o desestimació d’una sol·licitud efectuada d’acord amb els apartats 2 o 5.