Article 23. No discriminació

Article 23. No discriminació

1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre estat en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. La imposició aplicable als establiments permanents que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no pot ser menys favorable en aquest altre estat que l’aplicada a les empreses d’aquest altre estat que exerceixin la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars.

3. A no ser que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 5 de l’article 11 o de l’apartat 5 de l’article 12, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. Anàlogament qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant és deduïble per determinar el patrimoni imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’hagués contret amb un resident del primer estat esmentat.

4. Les empreses d’un estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer estat esmentat.

5. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.