Article 11

Article 11 Interessos
1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.
2. No obstant això, aquests interessos també són imposables en l’Estat contractant d’on provenen i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no podrà excedir del 5 per cent de l’import brut dels interessos.
3. No obstant les disposicions de l’apartat 2, els interessos esmentats a l’apartat 1 només són imposables en l’Estat contractant de residència de la persona que rep els interessos, si aquesta persona és el beneficiari efectiu i si es compleix una de les condicions següents:
a) Aquesta persona és un dels Estats contractants, una de les seves entitats territorials o una de les seves persones jurídiques de dret públic, incloent-hi el banc central d’aquest Estat; o uns interessos són pagats per un d’aquests Estats, entitats o persones jurídiques de dret públic; o
b) Aquests interessos es paguen en concepte de crèdits o préstecs garantits o assegurats o ajudats per un Estat contractant o per una persona que actua en nom d’un Estat contractant;
c) Aquests interessos es paguen com a resultat de la venda a crèdit d’un equipament industrial, comercial o científic, o com a resultat de la venda a crèdit de mercaderies o de la prestació de serveis d’una empresa a una altra empresa;
d) Aquests interessos són pagats per una institució financera d’un Estat contractant a una institució financera de l’altre Estat contractant.
4. El terme “interessos” utilitzat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no de garanties hipotecàries o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor, incloent-hi les rendes de fons públics i d’obligacions d’emprèstits, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com interessos a efectes d’aquest article.
5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i quan el crèdit generador dels interessos hi està efectivament vinculat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui o no resident d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual s’ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat on es troba situat l’establiment permanent.
7. Quan, per raó de relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.
8. Les disposicions d’aquest article no s’apliquen si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona que intervingui en la creació o la cessió del crèdit, en concepte del qual es reparteixen els interessos, consisteix en obtenir un avantatge d’aquest article mitjançant aquesta creació o cessió.