Article 10

Article 10 Dividends
1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.
2. No obstant això, aquests dividends també són imposables en l’Estat contractant d’on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del:
a) 5 per cent de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat (que no sigui una societat de persones) que posseeixi directament com a mínim el 10 per cent del capital de la societat que paga els dividends;
b) 15 per cent de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos;
c) aquest apartat no afecta a la imposició de la societat respecte dels beneficis que serveixen per pagar els dividends.
3. El terme “dividends” utilitzat en aquest article, designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes sotmeses al règim de distribucions per la legislació fiscal de l’Estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora.
4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contractant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent o a una base fixa situats en aquest altre Estat; ni recaptar cap impost, en concepte d’imposició de beneficis no distribuïts, pels beneficis no distribuïts de la societat, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.
6. Cap disposició d’aquest Conveni no impedeix a un Estat contractant de percebre, sobre els beneficis imputables a un establiment permanent, situat en aquest Estat, d’una societat resident en l’altre Estat contractant, un impost que se sumi als impostos aplicables a aquestes rendes de conformitat amb les altres disposicions del Conveni, sempre i quan l’impost addicional així establert no superi el 5 per cent de l’import dels beneficis imputables a l’establiment permanent, determinat després del pagament de l’impost sobre societats aferent a aquests beneficis.
7. Les disposicions de les lletres
a) i
b) de l’apartat 2 no s’apliquen als dividends repartits a partir de rendes o guanys obtinguts de béns immobiliaris en el sentit de l’article 6 per un vehicle d’inversió:
a) Que distribueix anualment la major part d’aquestes rendes; i
b) Per al qual les rendes o els guanys obtinguts d’aquests béns immobiliaris estan exonerats d’imposició: quan el beneficiari efectiu d’aquests dividends posseeix, directament o indirecta, el 10 per cent o més del capital del vehicle que paga els dividends. En aquest cas, els dividends són imposables segons el tipus establert per la legislació nacional de l’Estat contractant d’on provenen.
8. Les disposicions d’aquest article no són aplicables si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona que intervé en la creació o cessió d’accions o altres drets, en concepte dels quals es reparteixen els dividends, consisteix en obtenir un benefici d’aquest article mitjançant aquesta creació o cessió.