Article 12

Article 12 Cànons 1.
a) Els cànons procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant són imposables en aquest altre Estat.
b) No obstant això, aquests cànons són també imposables en l’Estat contractant d’on procedeixen i segons la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre Estat, l’impost així exigit no pot excedir del 5 per cent de l’import brut dels cànons.
c) No obstant les disposicions de les lletres
a) i b), els cànons procedents d’un Estat i que es paguen a un resident de l’altre Estat per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor o d’un dret veí (excloent-hi els cànons relatius a programaris, pel·lícules cinematogràfiques i altres enregistraments de sons o d’imatges) només són imposables en aquest altre Estat, si el resident esmentat n’és el beneficiari efectiu.
2. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor sobre una obra literària, artística o científica, inclosos els programaris, les pel·lícules cinematogràfiques i altres enregistraments de sons o d’imatges, d’una patent, d’una marca de fàbrica o de comerç, un dibuix o un model, un plànol, una fórmula o un procediment secrets o per l’ús o la concessió de l’ús d’un equipament industrial, comercial o científic o per informacions relatives a una experiència adquirida en l’àmbit industrial, comercial o científic.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat i que el dret o el bé generador dels cànons hi està efectivament vinculat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
4. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui o no resident d’un Estat contractant, té un establiment permanent en un Estat a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat on se situa l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte la prestació per a la qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.
6. Les disposicions d’aquest article no s’apliquen si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona que intervingui en la creació o la cessió de drets, en concepte dels quals es paguen els cànons, consisteix en obtenir un avantatge d’aquest article mitjançant aquesta creació o cessió.