Protocol addicional III als convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949, relatiu a l'aprovació d'un signe distintiu addicional

, del 8 de desembre del 2005 Preàmbul Les altes parts contractants, Reafirmant les disposicions dels convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 (en particular els articles 26, 38, 42 i 44 del I Conveni de Ginebra) i, quan siguin aplicables, els seus protocols addicionals del 8 de juny de 1977 (en particular, els articles 18 i 38 del Protocol addicional I i l’article 12 del Protocol addicional II), pel que fa a l’ús dels signes distintius; Desitjant completar les disposicions esmentades més amunt, a fi de potenciar el seu valor protector i caràcter universal; Observant que aquest Protocol no menyscaba el dret reconegut de les altes parts contractants a continuar utilitzant els emblemes que fan servir de conformitat amb les respectives obligacions contretes en virtut dels convenis de Ginebra i, quan siguin aplicables, els seus protocols addicionals; Recordant que l’obligació de respectar la vida de les persones i els béns protegits pels convenis de Ginebra i els seus protocols addicionals dimana de la protecció que se’ls atorga en el dret internacional i no depèn de l’ús dels emblemes, els signes o els senyals distintius; Posant en relleu que se suposa que els signes distintius no tenen cap connotació d’índole religiosa, ètnica, racial, regional o política; Posant èmfasi en la importància de garantir el ple respecte de les obligacions relatives als signes distintius reconeguts en els convenis de Ginebra i, quan siguin aplicables, els seus protocols addicionals; Recordant que en l’article 44 del I Conveni de Ginebra es fa la distinció entre l’ús protector i l’ús indicatiu dels signes distintius; Recordant a més que les societats nacionals que emprenen activitats en el territori d’un altre Estat han d’assegurar-se que els emblemes que tenen la intenció d’utilitzar en el marc d’aquestes activitats es poden fer servir en el país en què es dugui a terme l’activitat i en el país o els països de trànsit; Reconeixent les dificultats que poden tenir determinats estats i societats nacionals amb l’ús dels signes distintius existents; Observant la determinació del Comitè Internacional de la Creu Roja, de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja de mantenir les seves denominacions i els emblemes actuals; Convenen el següent:

Article 1. Respecte i àmbit d’aplicació d’aquest

Protocol

1. Les altes parts contractants es comprometen a respectar i a fer respectar aquest Protocol en totes les circumstàncies.

2. Aquest Protocol, en què es reafirmen i completen les disposicions dels quatre convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 (“convenis de Ginebra”) i, quan siguin aplicables, dels seus dos protocols addicionals del 8 de juny de 1977 (“protocols addicionals de 1977”), relatives als signes distintius, a saber la creu roja, la mitja lluna roja i el lleó i el sol rojos, s’aplica en les mateixes situacions que aquelles disposicions.

Article 2. Signes distintius

1. En aquest Protocol es reconeix un signe distintiu addicional, a més dels signes distintius dels convenis de Ginebra i per als mateixos usos. Tots els signes distintius tenen el mateix estatus.

2. Aquest signe distintiu addicional, format per un marc vermell quadrat sobre fons blanc, col·locat sobre un dels vèrtexs, s’avé amb la il·lustració que figura en l’annex d’aquest Protocol. En aquest Protocol aquest signe distintiu s’anomena emblema del tercer Protocol.

3. Les condicions per a la utilització i el respecte de l’emblema del tercer Protocol són idèntiques a les que són estipulades pels signes distintius en els convenis de Ginebra i, quan siguin aplicables, en els protocols addicionals de 1977.

4. Els serveis sanitaris i el personal religiós de les forces armades de les altes parts contractants poden fer servir temporalment qualsevol signe distintiu esmentat en l’apartat 1 d’aquest article, sense perjudici dels seus emblemes usuals, si aquesta utilització pot potenciar la seva protecció.

Article 3. Ús indicatiu de l’emblema del tercer

Protocol

1. Les societats nacionals de les altes parts contractants que decideixin emprar l’emblema del tercer Protocol, utilitzant l’emblema de conformitat amb la legislació nacional respectiva, poden incorporar-hi, amb fins indicatius:

a) Un dels signes distintius reconeguts en els convenis de Ginebra o una combinació d’aquests emblemes;

b) Un altre emblema que una alta part contractant hagi utilitzat efectivament i que hagi estat objecte d’una comunicació a les altres altes parts contractants i al Comitè Internacional de la Creu Roja a través del dipositari abans de l’aprovació d’aquest Protocol. La incorporació s’ha d’avenir amb la il·lustració que figura en l’annex a aquest Protocol.

2. La societat nacional que decideixi incorporar a l’emblema del tercer Protocol un altre emblema, de conformitat amb el primer apartat d’aquest article, pot utilitzar, de conformitat amb la legislació nacional respectiva, la denominació d’aquest emblema i ostentar-lo en el territori nacional.

3. Excepcionalment, de conformitat amb la legislació nacional respectiva i per facilitar la seva tasca, les societats nacionals poden fer ús provisionalment del signe distintiu esmentat en l’article 2 d’aquest Protocol.

4. Aquest article no afecta l’estatus jurídic dels signes distintius reconeguts en els convenis de Ginebra i en aquest Protocol ni tampoc l’estatus jurídic de qualsevol signe particular quan s’incorpori amb fins indicatius, de conformitat amb el primer apartat d’aquest article.

Article 4. El Comitè Internacional de la

Creu Roja i la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja El Comitè Internacional de la Creu Roja i la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, així com el seu personal degudament autoritzat, poden utilitzar, en circumstàncies excepcionals i per facilitar la seva labor, el signe distintiu mencionat en l’article 2 d’aquest Protocol.

Article 5. Missions efectuades sota els auspicis de les

Nacions Unides Els serveis sanitaris i el personal religiós que participen en operacions auspiciades per les Nacions Unides poden utilitzar, amb el consentiment dels estats participants, un dels signes distintius mencionats en els articles 1 i 2.

Article 6. Prevenció i repressió d’usos abusius

1. Les disposicions dels convenis de Ginebra i, quan siguin aplicables, dels protocols addicionals de 1977 que regeixen la prevenció i la repressió dels usos abusius dels signes distintius s’apliquen de manera idèntica a l’emblema del tercer Protocol. En particular, les altes parts contractants prenen les mesures necessàries per prevenir i reprimir, en totes les circumstàncies, qualsevol ús abusiu dels signes distintius esmentats en els articles 1 i 2 i de les seves denominacions, inclosos l’ús pèrfid i l’ús de qualsevol signe o denominació que constitueixi una imitació dels mateixos signes.

2. Malgrat el primer apartat d’aquest article, les altes parts contractants poden permetre a anteriors usuaris de l’emblema del tercer Protocol (o de qualsevol signe que constitueixi una imitació d’aquest últim) que continuïn fent-lo servir, sempre que s’entengui que aquest ús no es considerarà, en temps de guerra, com a tendent a conferir la protecció dels convenis de Ginebra i, quan siguin aplicables, dels protocols addicionals de 1977 i sempre que s’entengui que els drets a tal ús hagin estat adquirits abans de l’aprovació d’aquest Protocol.

Article 7. Difusió

Les altes parts contractants es comprometen a difondre de la manera més àmplia possible en el país respectiu, tant en temps de pau com en temps de conflicte armat, les disposicions d’aquest Protocol, i en particular a incorporar la seva ensenyança en els programes d’instrucció militar respectius i promoure la seva ensenyança entre la població civil, per tal que els membres de les forces armades i la població civil coneguin aquest instrument.

Article 8. Signatura

Aquest Protocol queda obert a la signatura de les parts en el Conveni de Ginebra el mateix dia que s’aprovi i seguirà obert durant un període de dotze mesos.

Article 9. Ratificació

Aquest Protocol serà ratificat el més aviat possible. Els instruments de ratificació seran dipositats davant del Consell Federal Suís, dipositari dels convenis de Ginebra i dels protocols addicionals de 1977.

Article 10. Adhesió

Aquest Protocol queda obert a l’adhesió de qualsevol part en els convenis de Ginebra no signatària d’aquest Protocol. Els instruments d’adhesió es dipositen en poder del dipositari.

Article 11. Entrada en vigor

1. Aquest Protocol entra en vigor sis mesos després que s’hagin dipositat dos instruments de ratificació o d’adhesió.

2. Per cada part en els convenis de Ginebra que el ratifiqui o que s’hi adhereixi posteriorment, aquest Protocol entra en vigor sis mesos després que aquesta part hagi dipositat el seu instrument de ratificació o d’adhesió.

Article 12. Relacions convencionals a partir de l’entrada en vigor del

Protocol

1. Quan les parts en els convenis de Ginebra siguin també parts en aquest Protocol, els convenis s’apliquen tal com queden completats pel mateix Protocol.

2. Si una de les parts en conflicte no està obligada per aquest Protocol, les parts en aquest Protocol segueixen, no obstant això, obligades pel mateix Protocol en les seves relacions recíproques. També queden obligades per aquest Protocol en les seves relacions amb la part esmentada si aquesta última accepta i aplica les seves disposicions.

Article 13. Esmenes

1. Qualsevol alta part contractant pot proposar una o diverses esmenes a aquest Protocol. El text de qualsevol esmena proposada es comunica al dipositari, el qual, després de celebrar consultes amb totes les altes parts contractants, amb el Comitè Internacional de la Creu Roja i la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, decideix si convé convocar una conferència per examinar l’esmena proposada.

2. El dipositari convida a aquesta conferència les altes parts contractants i les parts en els convenis de Ginebra, siguin o no signatàries d’aquest Protocol.

Article 14. Denúncia

1. En el cas que una alta part contractant denunciï aquest Protocol, la denúncia només té efecte un any després d’haver rebut l’instrument de denúncia. No obstant això, si en expirar aquest any la part denunciant es troba en una situació de conflicte armat o d’ocupació, els efectes de la denúncia quedaran suspesos fins al final del conflicte armat o de l’ocupació.

2. La denúncia es notifica per escrit al dipositari. Aquest darrer la comunica a totes les altes parts contractants.

3. La denúncia només té efecte respecte de la part denunciant.

4. Cap denúncia presentada de conformitat amb l’apartat 1 no afecta les obligacions ja contretes com a conseqüència del conflicte armat o de l’ocupació en virtut d’aquest Protocol per aquesta part denunciant, en relació amb qualsevol acte comès abans que la denúncia esmentada resulti efectiva.

Article 15. Notificacions

El dipositari informa les altes parts contractants i les parts en els convenis de Ginebra, siguin o no signatàries d’aquest Protocol, sobre:

a) Les firmes que consten en aquest Protocol i el dipòsit dels instruments de ratificació i d’adhesió, de conformitat amb els articles 8, 9 i 10.

b) La data en què aquest Protocol entri en vigor, de conformitat amb l’article 11, en un termini de deu dies a partir d’aquella data.

c) Les comunicacions notificades de conformitat amb l’article 13.

d) Les denúncies notificades de conformitat amb l’article 14.

Article 16. Registre

1. Una vegada hagi entrat en vigor aquest Protocol, el dipositari el tramet al Secretariat de les Nacions Unides amb l’objecte que es registri i publiqui, de conformitat amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides.

2. El dipositari informa igualment el Secretariat de les Nacions Unides de totes les ratificacions, adhesions i denúncies que rebi en relació amb aquest Protocol.

Article 17. Textos autèntics

L’original d’aquest Protocol, els textos del qual en àrab, xinès, espanyol, francès, anglès i rus són igualment autèntics, es diposita en poder del dipositari, el qual n’envia còpies certificades conformes a totes les parts en els convenis de Ginebra.

Annex Estats part al Protocol addicional III dels convenis de Ginebra de 1949 A 26 de juny del 2024 Estat PA III 2005 Alemanya 17.06.2009 Costa Rica 30.06.2008 Croàcia 13.06.2007 Dinamarca 25.05.2007 El Salvador 12.09.2007 Equador 06.10.2020 Eslovàquia 30.05.2007 Eslovènia 10.03.2008 Espanya 10.12.2010 Estats Units d’Amèrica 08.03.2007 Estònia 28.02.2008 Fiji 30.07.2008 Filipines 22.08.2006 Finlàndia 14.01.2009 França 17.07.2009 Geòrgia 19.03.2007 Grècia 26.10.2009 Guatemala 14.03.2008 Guyana 21.09.2009 Hondures 08.12.2006 Hongria 15.11.2006 Islàndia 04.08.2006 Israel 22.11.2007 Itàlia 29.01.2009 Kazakhstan 24.06.2009 Kenya 28.10.2013 Kirguizistan 25.01.2019 Lesotho 06.01.2020 Letònia 02.04.2007 Liechtenstein 24.08.2006 Lituània 28.11.2007 Luxemburg 27.01.2015 Macedònia del Nord 14.10.2008 Madagascar 10.07.2018 Mèxic 07.07.2008 Mònaco 12.03.2007 Nauru 04.12.2012 Nicaragua 02.04.2009 Noruega 13.06.2006 Nova Zelanda 23.10.2013 Països Baixos 13.12.2006 Palestina 04.01.2015 Panamà 30.04.2012 Paraguai 13.10.2008 Perú 09.10.2018 Polònia 26.10.2009 Portugal 22.04.2014 Regne-Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 23.10.2009 República de Moldàvia 19.08.2008 República Dominicana 01.04.2009 República Txeca 23.05.2007 Romania 15.05.2015 San Marino 22.06.2007 Sèrbia 18.08.2010 Singapur 07.07.2008 Sudan del Sud 25.01.2013 Suècia 21.08.2014 Suïssa 14.07.2006 Surinam 25.06.2013 Timor Oriental 29.07.2011 Uganda 21.05.2008 Ucraïna 19.01.2010 Uruguai 19.10.2012 Xipre 27.11.2007 Total 79 ( * ) Niue .

Niue continua vinculada per la ratificació per part de Nova Zelanda dels Convenis de Ginebra de 1949, fins que Niue s’adhereixi a les convencions per dret propi.

( ** ) Burundi .

El 21 de setembre de 2004, el Govern de Burundi va ratificar l’estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

Així, l’Estatut va entrar en vigor per a Burundi l’1 de desembre de 2004 d’acord amb l’article 126 (2).

El 27 d’octubre de 2016, d’acord amb l’article 127 (1) de l’Estatut, el Govern de Burundi va notificar al Secretari General de les Nacions Unides la seva decisió de retirar-se de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

La retirada va entrar en vigor el 27 d’octubre de 2017. ( *** ) Filipines .

El 30 d’agost de 2011, el Govern de la República de les Filipines va ratificar l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

Així, l’Estatut va entrar en vigor per a les Filipines l’1 de novembre de 2011 d’acord amb l’article 126 (2).

El 17 de març de 2018, d’acord amb l’article 127 (1) de l’Estatut, el Govern de la República de Filipines va notificar al Secretari General de les Nacions Unides la seva decisió de retirar-se de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

La retirada va entrar en vigor el 17 de març de 2019. Reserves i Declaracions Argentina En referència a la declaració feta pel Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord el 15 de juny del 2011, la República Argentina rebutja la petició britànica d’estendre l’aplicació del Protocol a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud.

El Protocol s’aplica a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Illes Sandwich del Sud com a part integrant del territori de l’Argentina, en virtut de la ratificació del Protocol per part del Govern de l’Argentina el 16 de març del 2011. Pel que fa a la qüestió de les Illes Malvines, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar les resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42 /19 i 43/25, que reconeixen l’existència d’un conflicte de sobirania i demanen a la República Argentina i al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord que reprenguin les negociacions per trobar una solució pacífica i duradora al conflicte, a través dels bons oficis del secretari general de les Nacions Unides, que informarà l’Assemblea General dels avenços efectuats.

Per la seva banda, el Comitè Especial de Descolonització de les Nacions Unides s’ha expressat en diverses ocasions en el mateix sentit, en última instància a través de les resolucions adoptades el 24 de juny del 2010 i el 21 de juny del 2011. A més, l’Assemblea General de l’Organització dels Estats Americans va adoptar noves normes en termes similars sobre la qüestió el 8 de juny del 2010 i el 7 de juny del 2011. La República Argentina referma els seus drets de sobirania sobre les Illes Malvines, les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i les zones marítimes circumdants.

(4 d’agost del 2011, traducció de l’original espanyol) Canadà L’article 6.2 estableix, entre altres coses, que les Altes Parts contractants poden autoritzar els usuaris anteriors de l’emblema del Tercer Protocol, o de qualsevol signe que constitueixi una imitació d’aquest últim, a continuar amb aquest ús, sempre que “els drets que autoritzin aquest ús s’hagin adquirit abans de l’adopció d’aquest Protocol”.

Com que la legislació canadenca adoptada per implementar el Protocol III no s’aplica retroactivament i entrarà en vigor a la data de ratificació del Protocol III pel Canadà, el Canadà autoritzarà els usuaris anteriors de l’emblema del Tercer Protocol, o qualsevol signe que en constitueixi una imitació, a continuar amb aquest ús, sempre que els drets que l’autoritzin s’hagin adquirit abans de la data de ratificació del Protocol III pel Canadà (original francès i anglès).

L’Ambaixada del Canadà […] té l’honor de referir-se […] a la comunicació del Consell Federal Suís del 9 de gener del 2015 […] relativa al Protocol II i al Protocol III.

L’Ambaixada del Canadà assenyala que aquesta comunicació la va fer el Consell Federal Suís en la seva qualitat de dipositari del Protocol II i del Protocol III.

L’Ambaixada del Canadà vol recalcar que el dipositari té un paper de caràcter tècnic i administratiu, i que correspon als estats parts en un tractat, i no al dipositari, pronunciar-se sobre qualsevol qüestió de dret relacionada amb els instruments transmesos pel dipositari.

En aquest context, l’Ambaixada canadenca assenyala que “Palestina” no compleix els criteris per ser considerat un estat segons el dret internacional i, per tant, no és reconeguda com a tal pel Canadà.

Per tant, per evitar qualsevol ambigüitat, l’Ambaixada del Canadà vol manifestar la seva posició segons la qual “Palestina” no està qualificada per adherir-se al Protocol II i al Protocol III, de manera que la seva suposada adhesió a aquests Protocols no té cap valor legal ni impacte en les relacions convencionals del Canadà amb l’“Estat de Palestina” (versió original en francès; 21 de gener del 2015).

Estats Units L’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica […] fa referència a la notificació del Departament Federal, de data del 9 de gener del 2015, relativa a la suposada adhesió de l’”Estat de Palestina” al Protocol III, del qual és dipositari el Consell Federal Suís.

El Govern dels Estats Units d’Amèrica considera que l’“Estat de Palestina” no té la condició d’estat sobirà i no el reconeix com a tal.

Només els estats sobirans poden adherir-se al Protocol III.

En conseqüència, el Govern dels Estats Units d’Amèrica considera que l’”Estat de Palestina” no té la qualificació requerida per adherir-se al Protocol III i afirma que no es considerarà obligat per una relació convencional amb l’”Estat de Palestina” en virtut del Protocol III (traducció de l’original a l’anglès; 21 de gener del 2015).

Israel Tot i respectar la inviolabilitat del signe distintiu addicional previst al Protocol III, Israel opina que la ratificació o implementació d’aquest Protocol no afecta cap dels drets adquirits en virtut de les reserves fetes per Israel als convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 (traducció de l’original anglès; 22 de novembre del 2007).

En resposta a les preguntes plantejades en relació amb la declaració feta per Israel durant la ratificació del Protocol III, l’Estat d’Israel vol confirmar que aquesta declaració no pretén autoritzar Israel a desviar-se de cap de les disposicions d’aquest Protocol.

Israel també reconeix que, en virtut d’aquest Protocol, el cristall vermell, quan s’utilitza com a senyal protector, no pot incorporar ni combinar cap emblema addicional com a part del signe protector (traducció de l’anglès original; 5 de novembre de 2008).

L’Ambaixada d’Israel […] fa referència a la comunicació del dipositari de data del 9 de gener del 2015 relativa a la sol·licitud palestina d’adherir-se al [Protocol III].

“Palestina” no compleix els criteris per a l’estatus en virtut del dret internacional i no té la capacitat jurídica per vincular-se per l’esmentat conveni, tant segons el dret internacional general com segons els termes dels acords bilaterals israelianopalestins.

El Govern d’Israel no reconeix “Palestina” com a estat i vol, per motius de claredat, reiterar la seva posició segons la qual Israel considera que “Palestina” no és part en el Protocol i considera que la sol·licitud d’adhesió de Palestina està exempta de validesa jurídica i efectes sobre les relacions contractuals d’Israel en virtut del Protocol (traducció de l’original en anglès; 16 de gener del 2015).

Moldàvia Fins a la restauració completa de la integritat territorial de la República de Moldàvia, les disposicions del Conveni només s’aplicaran al territori sota control efectiu de les autoritats de la República de Moldàvia (traducció d’una traducció a l’anglès de l’original moldau).

Països Baixos Aplicable a la part europea dels Països Baixos a partir del 13 de juny del 2007, a la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Eustasi i Saba) a partir del 10 d’octubre del 2010, a Aruba a partir del 13 de juny del 2007 i a Curaçao i Sint Maarten des del 10 d’octubre del 2010. S’aplicava a les antigues Antilles Neerlandeses del 13 de juny del 2007 al 9 d’octubre del 2010. Regne Unit L’Ambaixada de Sa Majestat Britànica té l’honor de declarar, en nom del Govern del Regne Unit, que la ratificació del Protocol III s’estén als territoris següents, de les relacions internacionals dels quals és responsable: Anguilla; Batllia de Guernsey; Bermudes; Territori Antàrtic Britànic; Territori Britànic de l’Oceà Índic; Illes Caiman, Illes Falkland; Illa de Man; Montserrat; Illes Pitcairn, Henderson, Ducie i Oeno; Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud; Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha; bases sobiranes d’Akrotiri i Dhekelia; Illes Turks i Caicos, Illes Verges (15 de juny del 2011, traducció de l’original en anglès).

L’Ambaixada de Sa Majestat Britànica té l’honor de declarar, en nom del Govern del Regne Unit, que la ratificació del Protocol III s’estén a la Batllia de Jersey, a més dels territoris als quals ja s’ha estès aquest Protocol (7 de gener del 2013, traducció de l’original anglès).

Suècia El Govern de Suècia ha considerat detingudament la declaració feta pel Govern d’Israel el 22 de novembre del 2007 durant la ratificació del Protocol III amb l’aclariment posterior continguda en la declaració del 5 de novembre del 2008, així com la comunicació feta per Suïssa el 7 de novembre del 2008. A la llum d’aquestes comunicacions, Suècia assumeix que Israel s’adhereix al Protocol totalment i només utilitzarà el cristall vermell com a signe distintiu.

Suècia espera que tots els estats, d’acord amb l’objecte i el propòsit del Protocol III, participin en l’esforç per difondre el coneixement del Protocol i per reforçar el respecte pel nou emblema addicional (traducció de l’original en anglès; 26 de novembre del 2008).

Suïssa El Departament Federal d’Afers Exteriors confirma la recepció de la nota verbal de l’Ambaixada de l’Estat d’Israel de data del 3 de novembre del 2008 per la qual el Govern de l’Estat d’Israel aclareix la seva declaració feta durant la ratificació, el 22 de novembre del 2007, del Protocol III.

El Departament agraeix a l’Ambaixada aquesta nota, que aclareix que l’Estat d’Israel respectarà el Protocol III totalment i, per tant, només utilitzarà l’emblema addicional (cristall vermell) com a signe distintiu d’acord amb aquest Protocol (traducció de l’original en anglès; 7 de novembre del 2008).

Turquia (Protocol signat, no ratificat) Pel que fa al “Protocol addicional dels Convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 relatiu a l’adopció d’un signe distintiu addicional (Protocol III)” i tenint en compte les referències que conté als protocols addicionals I i II de 1977, la República de Turquia declara que no és part dels protocols addicionals I i II (traducció de l’original en anglès).

De conformitat amb l’article 16, paràgraf 2, lletra c, de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de Tractats, del 19 de desembre de 1996, es fa públic que les reserves, les declaracions i les objeccions formulades així com totes les modificacions subjectives, d’àmbit d’aplicació territorial, temporal, material o de qualsevol altra naturalesa relatives als Protocols addicionals als convenis de Ginebra de 12 d’agost de 1949 estan disponibles al web: IHL Treaties - Treaties and States Parties (icrc.org)