Annex 2

ANNEX II NORMES COMPLEMENTÀRIES SOBRE COMUNICACIÓ D’INFORMACIÓ I DE DILIGÈNCIA DEGUDA PER A LA INFORMACIÓ SOBRE COMPTES FINANCERS

1. Canvi de circumstàncies Un “canvi de circumstàncies” inclou qualsevol canvi que doni lloc a afegir informació rellevant sobre la condició d’una persona o que no concordi amb sobre la seva condició.

A més, un “canvi de circumstàncies” inclou qualsevol canvi o afegit d’informació al compte del “titular del compte” (incloent-hi, l’afegit, la substitució o un altre canvi d’un “titular del compte”) o qualsevol canvi o afegit d’informació a tot compte vinculat a aquest compte (aplicant les normes d’agregació de comptes descrites als subapartats C(1) a (3) de la secció VII de l’annex I) si aquest canvi o afegit d’informació afecta la condició del “titular del compte”.

Si una “institució financera obligada a comunicar informació” s’ha basat en la prova de l’adreça de residència tal com és descrita al subapartat B(1) de la secció III de l’annex I i es produeix un “canvi de circumstàncies” que fa que la “institució financera obligada a comunicar informació” sap o té motius per saber, que les “proves documentals” originals (o una altra documentació equivalent) són incorrectes o no fiables, la “institució financera obligada a comunicar informació” està obligada, com a molt tard el darrer dia de l’any civil o un altre període de referència pertinent, o 90 dies civils següents a la notificació o al descobriment d’aquest canvi de circumstàncies, a obtenir una declaració i noves “proves documentals” per establir la o les residències fiscals del “titular del compte”.

Si la “institució financera obligada a comunicar informació” no pot aconseguir la declaració i noves “proves documentals” en aquesta data, la “institució financera obligada a comunicar informació” haurà d’aplicar el procediment de cerca electrònica de registres descrit als subapartats B(2) a (6) de la secció III de l’annex I.

2. Declaració per a comptes nous d’“entitat” Pel que fa als “comptes nous d’entitat”, per determinar si una “persona que exerceix el control” d’una ENF passiva és una “persona subjecta a comunicació d’informació”, una “institució financera obligada a comunicar informació” pot només basar-se en una declaració del “titular del compte” o de la “persona que exerceix el control”.

3. Residència d’una institució financera Una “institució financera” és “resident” d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra “jurisdicció participant” si està subjecta a la jurisdicció d’aquest estat membre, d’Andorra o d’una altra “jurisdicció participant” (és a dir, la “jurisdicció participant” pot fer executar la comunicació d’informació per la “institució financera”).

En general, quan una “institució financera” és resident fiscal a un estat membre, Andorra o una altra “jurisdicció participant”, està subjecta a la jurisdicció d’aquest estat membre, d’Andorra o d’una altra “jurisdicció participant” i és, d’aquesta manera, una “institució financera d’un estat membre”, una “institució financera d’Andorra” o una “institució financera d’una altra jurisdicció participant”.

En el cas d’un fideïcomís que és una “institució financera” (independentment de si és resident fiscal a un estat membre, Andorra o una altra “jurisdicció participant”), es considera que el fideïcomís està subjecte a la jurisdicció d’un estat membre, Andorra o una altra jurisdicció si un o més dels seus fideïcomissaris són residents en aquest estat membre, Andorra o una altra “jurisdicció participant” excepte si el fideïcomís comunica tota la informació que es demana en virtut d’aquest Acord o un altre acord que implementi la norma global respecte dels “comptes subjectes a comunicació d’informació” mantinguts pel fideïcomís a una altra “jurisdicció participant” (un estat membre, Andorra o una altra “jurisdicció participant”), perquè és resident fiscal en aquesta altra “jurisdicció participant”.

Tanmateix, quan una “institució financera” (que no sigui fideïcomís) no tingui una residència fiscal (per exemple, perquè rep un tracte fiscal transparent, o està situada a una jurisdicció que no té un impost sobre la renda), té la consideració de subjecte a la jurisdicció d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra “jurisdicció participant” i, d’aquesta manera, és una “institució financera” d’un estat membre, d’Andorra o d’una altra “jurisdicció participant” si: (a) està constituïda de conformitat amb la legislació de l’estat membre, d’Andorra o d’una altra “jurisdicció participant”; (b) té la seva seu (incloent-hi la seva direcció efectiva) a l’estat membre, Andorra o una altra “jurisdicció participant”; o (c) està subjecta a la supervisió financera de l’estat membre, d’Andorra o d’una altra “jurisdicció participant”.

Quan una “institució financera” (que no sigui un fideïcomís) és resident d’una o més “jurisdiccions participants” (un estat membre, Andorra o una altra “jurisdicció participant”), aquesta “institució financera” està subjecta a la comunicació d’informació i a les obligacions de diligència deguda de la “jurisdicció participant” en què té obert o oberts el o els “comptes financers”.

4. Compte mantingut En general, un compte seria considerat mantingut per una “institució financera” de la manera següent: (a) en el cas d’un “compte de custòdia”, per la “institució financera” que manté la custòdia dels actius del compte (incloent-hi una “institució financera” que deté actius en nom de l’agent per a un “titular del compte” en aquesta institució). (b) en el cas d’un “compte de dipòsit”, per la “institució financera” que té l’obligació de fer pagaments respecte del compte (excepte un agent d’una “institució financera”, independentment de si l’agent és una “institució financera”). (c) en el cas de participacions en el capital o el deute d’una “institució financera” que constitueixi un “compte financer”, per aquesta “institució financera”. (d) en el cas d’un “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” o d’un “contracte d’anualitats”, per la “institució financera” que té l’obligació de fer pagaments respecte del contracte.

5. Fideïcomisos que són ENF passives Una “entitat” com ara una societat de persones, una societat de persones de responsabilitat limitada o un instrument jurídic similar que no tingui residència fiscal, segons el subapartat D(3) de la secció VIII de l’annex I, tindrà la consideració de resident de la jurisdicció en que es troba el lloc de la seva direcció efectiva. Amb aquest objectiu, una persona jurídica o un instrument jurídic és considerada “similar” a una societat de persones o a una societat de persones amb responsabilitat limitada quan no rep la consideració d’unitat fiscal en una “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació” en virtut de la legislació fiscal d’aquesta “jurisdicció subjecta a comunicació d’informació”. Tanmateix, per evitar la duplicació de la comunicació d’informació (tenint en compte l’ampli abast del terme “persones que exerceixen el control” en el cas dels fideïcomisos), un fideïcomís que és una “ENF passiva” no pot ser considerat com a instrument jurídic similar.

6. Adreça de la seu principal de l’“entitat” Un dels requisits descrits al subapartat E(6)(c) de la secció VIII de l’annex I és que, respecte d’una “entitat”, la documentació oficial inclogui o bé l’adreça de la seu principal de l’“entitat” a l’estat membre, a Andorra o una altra jurisdicció on al·legui ser resident, o bé l’estat membre, Andorra o una altra jurisdicció on l’“entitat” va ser constituïda o dirigida. L’adreça de la seu principal de l’“entitat” és generalment el lloc on es troba la direcció efectiva. L’adreça d’una “institució financera” on l’“entitat” manté un compte, una bústia de correus o una adreça emprada únicament per a la correspondència no és l’adreça de la seu principal de l’“entitat” excepte si aquesta adreça és l’única emprada per l’“entitat” i apareix com a adreça registrada de l’“entitat” als seus documents constitutius. A més, una adreça que apareix subjecte a les ordres de conservació de tota la correspondència enviada a aquesta adreça no és l’adreça de la seu principal de l’“entitat”.