Conveni sobre la diversitat biològica · bopa.mca.ad
Conveni internacionalFórmula de signatura
En testimoni d’això, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, signen aquest Conveni. Fet a Rio de Janeiro el cinc de juny de mil nou-cents noranta-dos. Annex I Identificació i monitoratge
1. Ecosistemes i hàbitats que: continguin una gran diversitat, un gran nombre d’espècies endèmiques o amenaçades, o zones salvatges; siguin necessaris per a les espècies migratòries; tinguin una importància social, econòmica, cultural o científica; o siguin representatius o únics, o estiguin associats a processos d’evolució o a d’altres processos biològics essencials.
2. Espècies i comunitats que: estiguin amenaçades; siguin espècies salvatges emparentades amb espècies domesticades o cultivades; tinguin un interès medicinal, agrícola o econòmic; tinguin una importància social, científica o cultural; o tinguin un interès per a la recerca sobre la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica, com ara les espècies característiques.
3. Genomes i gens que tinguin una importància social, científica o econòmica. Annex II Part
1. Arbitratge Article 1 La part demandant notifica al Secretariat que les parts sotmeten la controvèrsia a arbitratge de conformitat amb el que disposa l’article 27. La notificació indica l’objecte de l’arbitratge i, especialment, els articles del Conveni o del protocol la interpretació o l’aplicació del qual són l’objecte del litigi. Si les parts no es posen d’acord sobre l’objecte del litigi abans de la designació del president del Tribunal Arbitral, el determinarà aquest darrer. El Secretariat comunica les informacions així rebudes a totes les parts contractants en el Conveni o en el protocol concernit. Article 2
1. En cas de controvèrsia entre dues parts, el Tribunal Arbitral es compon de tres membres. Cadascuna de les parts en la controvèrsia nomena un àrbitre, i els dos àrbitres nomenats designen de comú acord el tercer àrbitre, el qual assumeix la presidència del Tribunal. Aquest últim àrbitre no pot ser nacional de cap de les parts en la controvèrsia, ni tenir el seu domicili habitual en el territori de cap d’aquestes parts, ni estar al servei de cap d’aquestes, ni es pot haver ocupat anteriorment de l’afer en cap altre concepte.
2. En el cas de controvèrsia entre més de dues parts, les parts que comparteixin un mateix interès nomenen un àrbitre de comú acord.
3. Qualsevol vacant que es produeixi es cobreix en la forma prescrita per al nomenament inicial. Article 3
1. Si en el termini de dos mesos després del nomenament del segon àrbitre el president del Tribunal Arbitral no hagués estat designat, el secretari general de les Nacions Unides, a instància d’una part, el designa en un nou termini de dos mesos.
2. Si en un termini de dos mesos després que una de les parts en la controvèrsia hagi rebut la demanda no es nomena un àrbitre, l’altra part pot informar-ne el secretari general, que el designa en un nou termini de dos mesos. Article 4 El Tribunal Arbitral adopta les decisions de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni, el protocol de què es tracti i el dret internacional. Article 5 Llevat que les parts en la controvèrsia ho decideixin altrament, el Tribunal Arbitral estableix les seves pròpies regles de procediment. Article 6 A sol·licitud d’una de les parts, el Tribunal Arbitral recomana mesures de protecció bàsiques provisionals. Article 7 Les parts en la controvèrsia faciliten la tasca del Tribunal Arbitral i, en particular, utilitzen tots els mitjans a la seva disposició per:
a) proporcionar al Tribunal tots els documents, la informació i les facilitats pertinents;
b) permetre al Tribunal, si escau, de fer comparèixer els testimonis o els experts i escoltar les seves declaracions.
Article 8 Les parts i els àrbitres estan obligats a protegir el caràcter confidencial de qualsevol informació que obtinguin amb aquest caràcter durant les audiències del Tribunal Arbitral.
Article 9 Llevat que el Tribunal Arbitral ho decideixi altrament a causa de les circumstàncies particulars del cas, les despeses del Tribunal seran sufragades a parts iguals per les parts en la controvèrsia.
El Tribunal portarà una relació de totes les seves despeses i en presentarà a les parts un estat final.
Article 10 Qualsevol part que tingui en l’objecte de la controvèrsia un interès de caràcter jurídic que pugui resultar afectat per la decisió pot intervenir en el procediment amb el consentiment del Tribunal.
Article 11 El Tribunal pot conèixer i resoldre de les demandes reconvencionals vinculades directament en l’objecte de la controvèrsia.
Article 12 Les decisions del Tribunal Arbitral, tant en matèria de procediment com sobre el fons, s’adopten per majoria de vots dels seus membres.
Article 13 Si una de les parts en la controvèrsia no compareix davant el Tribunal Arbitral o no defensa la seva causa, l’altra part pot demanar al Tribunal que continuï el procediment i que pronunciï la seva decisió.
El fet que una de les parts no comparegui davant el Tribunal o s’abstingui de fer valer els seus drets, això no impedeix la continuació del procediment.
Abans de pronunciar la seva decisió definitiva, el Tribunal Arbitral s’ha d’assegurar que la demanda està ben fonamentada de fet i de dret.
Article 14 El Tribunal dicta la seva decisió definitiva al més tard cinc mesos després de la data en què ha estat constituït, llevat que consideri necessari prorrogar aquest termini per un període que no hauria de ser superior a uns altres cinc mesos.
Article 15 La decisió definitiva del Tribunal Arbitral es limita a la qüestió que ha estat l’objecte de la controvèrsia i ha de ser motivada.
Hi han de figurar els noms dels membres que han participat en la deliberació i la data en què s’ha pronunciat.
Qualsevol membre del Tribunal hi pot adjuntar una opinió diferent o divergent.
Article 16 La sentència és vinculant per a les parts en la controvèrsia.
No s’hi pot presentar recurs, llevat que les parts hagin convingut a la bestreta un procediment d’apel·lació.
Article 17 Qualsevol controvèrsia que pugui sorgir entre les parts en la controvèrsia respecte de la interpretació o l’execució de la sentència pot ser sotmesa per una de les parts al Tribunal que l’ha dictada.
Part
2. Conciliació Article 1 Es crea una comissió de conciliació a sol·licitud d’una de les parts en la controvèrsia.
Aquesta comissió, llevat que les parts ho acordin altrament, està formada per cinc membres, dos d’ells nomenats per cada part interessada, i un president elegit de comú acord pels membres així designats.
Article 2 En cas de controvèrsies entre més de dues parts, les que comparteixin un mateix interès nomenaran de comú acord els seus membres a la comissió.
Quan dues o més parts tinguin interessos independents o no estiguin d’acord sobre la qüestió de saber si tenen el mateix interès, nomenen els seus membres per separat.
Article 3 Si en un termini de dos mesos a partir de la data de la sol·licitud de creació d’una comissió de conciliació, les parts no han nomenat tots els membres de la comissió, el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, a instància de la part que hagi fet la sol·licitud, fa els nomenaments necessaris en un nou termini de dos mesos.
Article 4 Si en el termini de dos mesos següents al darrer nomenament d’un membre de la Comissió, aquesta no ha elegit el seu president, el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, a instància d’una part, designa el president en un nou termini de dos mesos.
Article 5 La Comissió de Conciliació pren les seves decisions per la majoria de vots dels seus membres.
Llevat que les parts en la controvèrsia ho decideixin altrament, la Comissió determina el seu propi procediment.
Dicta una proposta de resolució de la controvèrsia que les parts examinen de bona fe.
Article 6 En cas de desacord quant a la competència de la Comissió de Conciliació, aquesta decideix si és competent o no ho és.
Situació del Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro, 5 de juny del 1992 Entrada en vigor: 29 desembre 1993, de conformitat amb el paràgraf 1 de l’article 36. Situació al 28 de desembre del 2013 Estats signataris: 168 Estats part: 193 Participant Signatura Ratificació, Adhesió(a), Acceptació(A), Aprovació(AA), Successió(d) Afganistan 12 juny 1992 19 set 2002 Àfrica del Sud 4 juny 1993 2 novembre 1995 Albània 5 gener 1994 a Algèria 13 juny 1992 14 agost 1995 Alemanya 12 juny 1992 21 des 1993 Angola 12 juny 1992 1 abril 1998 Antigua i Barbuda 5 juny 1992 9 març 1993 Aràbia saudita 3 octubre 2001 a Argentina 12 juny 1992 22 novembre 1994 Armènia 13 juny 1992 14 maig 1993 A Austràlia 5 juny 1992 18 juny 1993 Àustria 13 juny 1992 18 agost 1994 Azerbaidjan 12 juny 1992 3 agost 2000 AA Bahames 12 juny 1992 2 setembre 1993 Bahrain 9 juny 1992 30 agost 1996 Bangladesh 5 juny 1992 3 maig 1994 Barbados 12 juny 1992 10 desembre 1993 Bielorússia 11 juny 1992 8 setembre 1993 Bèlgica 5 juny 1992 22 novembre 1996 Belize 13 juny 1992 30 desembre 1993 Benín 13 juny 1992 30 juny 1994 Bhutan 11 juny 1992 25 agost 1995 Bolívia (Estat plurinacional de) 13 juny 1992 3 octubre 1994 Bòsnia i Hercegovina 26 agost 2002 a Botswana 8 juny 1992 12 octubre 1995 Brasil 5 juny 1992 28 febrer 1994 Brunei 28 abril 2008 a Bulgària 12 juny 1992 17 abril 1996 Burkina Faso 12 juny 1992 2 setembre 1993 Burundi 11 juny 1992 15 abril 1997 Cambodja 9 febrer 1995 a Camerun 14 juny 1992 19 octubre 1994 Canada 11 juny 1992 4 desembre 1992 Cap Verd 12 juny 1992 29 març 1995 Xile 13 juny 1992 9 setembre 1994 Xina 2 11 juny 1992 5 gener 1993 Xipre 12 juny 1992 10 juliol 1996 Colòmbia 12 juny 1992 28 novembre 1994 Comores 11 juny 1992 29 setembre 1994 Congo 11 juny 1992 1 agost 1996 Costa Rica 13 juny 1992 26 agost 1994 Costa d’Ivori 10 juny 1992 29 novembre 1994 Croàcia 11 juny 1992 7 octubre 1996 Cuba 12 juny 1992 8 març 1994 Dinamarca 12 juny 1992 21 desembre 1993 Djibouti 13 juny 1992 1 setembre 1994 Dominica 6 abril 1994 a Egipte 9 juny 1992 2 juny 1994 El Salvador 13 juny 1992 8 setembre 1994 Emirats Àrabs Units 11 juny 1992 10 febrer 2000 Equador 9 juny 1992 23 febrer 1993 Eritrea 21 març 1996 a Espanya 13 juny 1992 21 desembre 1993 Estònia 12 juny 1992 27 juliol 1994 Estats Units d’Amèrica 4 juny 1993 Etiòpia 10 juny 1992 5 abril 1994 Macedònia 2 desembre 1997 a Rússia 13 juny 1992 5 abril 1995 Fiji 9 octubre 1992 25 febrer 1993 Finlàndia 5 juny 1992 27 juliol 1994 A França 13 juny 1992 1 juliol 1994 Gabon 12 juny 1992 14 març 1997 Gambie 12 juny 1992 10 juny 1994 Geòrgia 2 juny 1994 a Ghana 12 juny 1992 29 agost 1994 Grècia 12 juny 1992 4 agost 1994 Grenada 3 des 1992 11 agost 1994 Guatemala 13 juny 1992 10 juliol 1995 Guinea 12 juny 1992 7 maig 1993 Guinea-Bissau 12 juny 1992 27 octubre 1995 Guinea equatorial 6 desembre 1994 a Guyana 13 juny 1992 29 agost 1994 Haití 13 juny 1992 25 setembre 1996 Hondures 13 juny 1992 31 juliol 1995 Hongria 13 juny 1992 24 febrer 1994 Illes Cook 12 juny 1992 20 abril 1993 Illes Marshall 12 juny 1992 8 octubre 1992 Illes Salomó 13 juny 1992 3 octubre 1995 Índia 5 juny 1992 18 febrer 1994 Indonèsia 5 juny 1992 23 agost 1994 Iran 14 juny 1992 6 agost 1996 Iraq 28 juliol 2009 a Irlanda 13 juny 1992 22 març 1996 Islàndia 10 juny 1992 12 setembre 1994 Israel 11 juny 1992 7 agost 1995 Itàlia 5 juny 1992 15 abril 1994 Jamaica 11 juny 1992 6 gener 1995 Japó 13 juny 1992 28 maig 1993 A Jordània 11 juny 1992 12 novembre 1993 Kazakhstan 9 juny 1992 6 setembre 1994 Kenya 11 juny 1992 26 juliol 1994 Kirguizistan 6 agost 1996 a Kiribati 16 agost 1994 a Kuwait 9 juny 1992 2 agost 2002 Lesotho 11 juny 1992 10 gener 1995 Letònia 11 juny 1992 14 desembre 1995 Líban 12 juny 1992 15 desembre 1994 Libèria 12 juny 1992 8 novembre 2000 Líbia 29 juny 1992 12 juliol 2001 Liechtenstein 5 juny 1992 19 novembre 1997 Lituània 11 juny 1992 1 febrer 1996 Luxemburg 9 juny 1992 9 maig 1994 Madagascar 8 juny 1992 4 març 1996 Malàisia 12 juny 1992 24 juny 1994 Malawi 10 juny 1992 2 febrer 1994 Maldives 12 juny 1992 9 novembre 1992 Mali 30 set 1992 29 març 1995 Malta 12 juny 1992 29 desembre 2000 Marroc 13 juny 1992 21 agost 1995 Maurice 10 juny 1992 4 setembre 1992 Mauritània 12 juny 1992 16 agost 1996 Mèxic 13 juny 1992 11 març 1993 Micronèsia 12 juny 1992 20 juny 1994 Mònaco 11 juny 1992 20 novembre 1992 Mongòlia 12 juny 1992 30 setembre 1993 Montenegro 3 23 octubre 2006 d Moçambic 12 juny 1992 25 agost 1995 Myanmar 11 juny 1992 25 novembre 1994 Namíbia 12 juny 1992 16 maig 1997 Nauru 5 juny 1992 11 novembre 1993 Nepal 12 juny 1992 23 novembre 1993 Nicaragua 13 juny 1992 20 novembre 1995 Níger 11 juny 1992 25 juliol 1995 Nigèria 13 juny 1992 29 agost 1994 Niue 28 febrer 1996 a Noruega 9 juny 1992 9 juliol 1993 Nova Zelanda 12 juny 1992 16 setembre 1993 Oman 10 juny 1992 8 febrer 1995 Uganda 12 juny 1992 8 setembre 1993 Uzbekistan 19 juliol 1995 a Pakistan 5 juny 1992 26 juliol 1994 Palau 6 gener 1999 Panamà 13 juny 1992 17 gener 1995 Papua Nova Guinea 13 juny 1992 16 març 1993 Paraguai 12 juny 1992 24 febrer 1994 Països Baixos 5 juny 1992 12 juliol 1994 A Perú 12 juny 1992 7 juny 1993 Filipines 12 juny 1992 8 octubre 1993 Polònia 5 juny 1992 18 gener 1996 Portugal 2 13 juny 1992 21 desembre 1993 Qatar 11 juny 1992 21 agost 1996 Síria 3 maig 1993 4 gener 1996 República Centreafricana 13 juny 1992 15 març 1995 Corea del Sud 13 juny 1992 3 octubre 1994 Congo (República democràtica del) 11 juny 1992 3 desembre 1994 Laos 20 setembre 1996 a Moldàvia 5 juny 1992 20 octubre 1995 República Dominicana 13 juny 1992 25 novembre 1996 Corea del Nord 11 juny 1992 26 octubre 1994 AA República Txeca 4 juny 1993 3 desembre 1993 AA Tanzània 12 juny 1992 8 març 1996 Romania 5 juny 1992 17 agost 1994 Regne Unit i Irlanda del Nord 5 12 juny 1992 3 juny 1994 Rwanda 10 juny 1992 29 maig 1996 Saint Lucia 28 juliol 1993 a Saint Christopher i Nevis 12 juny 1992 7 gener 1993 San Marino 10 juny 1992 28 octubre 1994 Saint Vincent i les Grenadines 3 juny 1996 a Samoa 12 juny 1992 9 febrer 1994 Sao Tomé i Príncipe 12 juny 1992 29 setembre 1999 Senegal 13 juny 1992 17 octubre 1994 Sèrbia 8 juny 1992 1 març 2002 Seychelles 10 juny 1992 22 setembre 1992 Sierra Leone 12 desembre 1994 a Singapur 10 març 1993 21 desembre 1995 Eslovàquia 19 maig 1993 25 agost 1994 AA Eslovènia 13 juny 1992 9 juliol 1996 Somàlia 11 setembre 2009 a Sudan 9 juny 1992 30 octubre 1995 Sri Lanka 10 juny 1992 23 març 1994 Suècia 8 juny 1992 16 desembre 1993 Suïssa 12 juny 1992 21 novembre 1994 Surinam 13 juny 1992 12 gener 1996 Swazilàndia 12 juny 1992 9 novembre 1994 Tadjikistan 29 octubre 1997 a Txad 12 juny 1992 7 juny 1994 Tailàndia 12 juny 1992 31 octubre 2003 Timor-Leste 10 octubre 2006 a Togo 12 juny 1992 4 octubre 1995 A Tonga 19 maig 1998 a Trinitat i Tobago 11 juny 1992 1 agost 1996 Tunísia 13 juny 1992 15 juliol 1993 Turkmenistan 18 setembre 1996 a Turquia 11 juny 1992 14 febrer 1997 Tuvalu 8 juny 1992 20 desembre 2002 Ucraïna 11 juny 1992 7 febrer 1995 Unió Europea 13 juny 1992 21 desembre 1993 AA Uruguai 9 juny 1992 5 novembre 1993 Vanuatu 9 juny 1992 25 març 1993 Veneçuela 12 juny 1992 13 setembre 1994 Vietnam 28 maig 1993 16 novembre 1994 Iemen 12 juny 1992 21 febrer 1996 Zàmbia 11 juny 1992 28 maig 1993 Zimbabwe 12 juny 1992 11 novembre 1994 Conveni sobre la diversitat biològica Declaracions (En absència d’indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació, l’adhesió o la successió) Argentina En el moment de la ratificació: Declaració: En opinió del Govern argentí, el Conveni constitueix una realització positiva pel fet especialment que s’assigna com a objectiu la utilització sostenible de la diversitat biològica.
Així mateix, pel que fa a les definicions que figuren a l’article 2 i les altres disposicions del Conveni, estima que les expressions “recursos genètics”, “recursos biològics” i “material genètic” no engloben el genoma humà.
L’Estat argentí, de conformitat amb els compromisos que ha contret en virtut del Conveni, reglamentarà les condicions d’accés als recursos biològics i els títols de propietat dels drets i beneficis que se’n deriven.
El Conveni és plenament conforme als principis enunciats en “L’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual que afecten el comerç” contingut en l’Acta final de les negociacions comercials multilaterals de la Ronda d’Uruguai del GATT.
Àustria Declaració: La República d’Àustria declara de conformitat amb l’article 27 apartat 3, que accepta els dos mitjans de resolució de controvèrsies mencionats en aquest apartat, com a obligatoris respecte de tota part, considerant com a obligatori l’un o l’altre dels mitjans de resolució esmentats, o els dos.” Xile Declaració: En ratificar el Conveni sobre la diversitat biològica de 1992, el Govern xilè vol precisar que el pi i les altres essències que Xile explota com una de les seves fonts de riquesa d’origen forestal, són considerades essències exòtiques que no entren en el camp d’aplicació del Conveni.
Cuba Declaració: El Govern de la República de Cuba declara, respecte de l’article 27 del Conveni sobre la diversitat biològica, que pel que fa a la República de Cuba, les controvèrsies entre les parts relatives a la interpretació o l’aplicació d’aquest instrument jurídic internacional seran resoltes per la via diplomàtica, o a manca d’aquesta, seran sotmeses a arbitratge de conformitat amb l’establert en l’annex II relatiu a l’arbitratge, del Conveni esmentat.
França En el moment de la signatura: Declaració: “Amb referència a l’article 3, [la República Francesa declara] que interpreta aquest article com un principi director que cal tenir en compte en l’aplicació del Conveni; Amb referència a l’article 21, apartat 1, [la República Francesa declara] que la decisió presa periòdicament per la Conferència es refereix al “volum dels recursos necessaris” i que no hi ha cap disposició en el Conveni que autoritzi la Conferència de les parts a prendre decisions relatives a l’import, la naturalesa o la freqüència de les contribucions de les parts en el Conveni.” En el moment de la ratificació: Declaració: “La República Francesa interpreta l’article 3 com un principi director que cal tenir en compte en l’aplicació del Conveni.
La República Francesa desitja reafirmar la importància que dóna a la transferència de tecnologia i a la biotecnologia amb vista a garantir la protecció i la utilització sostenible de la diversitat biològica.
El respecte dels drets de propietat intel·lectual constitueix un element essencial en l’aplicació de les polítiques de transferència de tecnologia i de co-inversió.
Per part de la República Francesa, la transferència de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com es defineixen en el text del Conveni sobre la diversitat biològica, s’efectuaran de conformitat amb l’article 16 de l’esmentat Conveni i en el respecte dels principis i les regles de protecció de la propietat intel·lectual i especialment dels acords multilaterals, signats o negociats per les Parts contractants en el present Conveni.
La República Francesa encoratjarà el recurs al mecanisme financer establert pel Conveni, per promoure la transferència voluntària dels drets de propietat intel·lectual que tenen els operadors francesos, especialment pel que fa a l’atorgament de llicències, garantint alhora una protecció apropiada i eficaç dels drets de propietat.
Amb referència a l’article 21, apartat 1, la República Francesa considera que la decisió presa periòdicament per la Conferència de les Parts és sobre el “volum dels recursos necessaris” i que no hi ha cap disposició en el Conveni que autoritzi la Conferència de les parts a prendre decisions relatives a l’import, la naturalesa o la freqüència de les contribucions de les Parts en el Conveni.” Geòrgia Declaració: La República de Geòrgia accepta els dos mitjans de resolució de controvèrsies previstos en el Conveni:
1. L’arbitratge de conformitat amb el procediment enunciat en la Part 1 de l’annex II.
2. La submissió de la controvèrsia al Tribunal Internacional de Justícia.
Irlanda Irlanda Declaració: Irlanda vol reafirmar la importància que dóna a la transferència de tecnologia i a la biotecnologia com a mitjà per garantir la conservació i la utilització sostenibles de la diversitat biològica.
El respecte dels drets de propietat intel·lectual és essencial en l’aplicació de polítiques relatives a la transferència de tecnologia i les co-inversions.
Per a Irlanda, la transferència de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com es defineixen en el text de [l’esmentat Conveni], s’efectuaran de conformitat amb l’article 16 d’aquest Conveni i en el respecte dels principis i les regles relatius a la protecció de la propietat intel·lectual, en particular dels acords multilaterals i bilaterals signats o negociats per les parts contractants en el Conveni.
Irlanda encoratjarà el recurs als mecanismes financers creats pel Conveni per promoure la transferència voluntària dels drets de propietat intel·lectual que tenen els explotadors irlandesos, en particular amb l’atorgament de llicències a través dels mecanismes de decisió normals en matèria comercial, vetllant alhora per la protecció adequada i efectiva dels drets de propietat.
Itàlia Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en la ratificació: El Govern italià declara que segons la seva interpretació, la decisió que ha de prendre la Conferència de les Parts en virtut de l’article 21.1 del Conveni, és sobre el “volum dels recursos necessaris” per assegurar el funcionament del mecanisme de finançament, i no sobre l’import, la naturalesa o la forma de les contribucions que han de fer les Parts contractants.
Letònia Letònia Declaració: La República de Letònia declara que accepta com a obligatoris els dos mitjans de resolució de controvèrsies mencionats en aquest apartat, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 27 del Conveni.
Liechtenstein Liechtenstein Declaracions: El Principat de Liechtenstein vol reafirmar la importància que dóna a les transferències de tecnologia i a la biotecnologia amb vista a garantir la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica.
El respecte dels drets de propietat intel·lectual constitueix un element essencial de l’execució de les polítiques de transferència de tecnologies i de coinversió.
Per al Principat de Liechtenstein, les transferències de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com estan definits en el text de [l’esmentat] Conveni, han de ser conformes a l’article 16 de l’esmentat Conveni i als principis i les regles de protecció de la propietat intel·lectual, en particular els acords multilaterals i bilaterals signats o negociats per les Parts contractants en aquest Conveni.
El Principat de Liechtenstein encoratjarà la utilització del mecanisme de finançament creat pel Conveni per promoure la transferència voluntària de drets de propietat intel·lectual dels que siguin titulars liechtensteinesos, en particular pel que fa a l’atorgament de llicències, a través de decisions i mecanismes comercials normals, vetllant alhora per la protecció adequada i eficaç dels drets de propietat.
Papuàsia–Nova Guinea El Govern de l’Estat independent de Papuàsia–Nova Guinea declara que, segons la seva interpretació, la ratificació del Conveni no significa de cap manera la renúncia a la responsabilitat dels Estats pels efectes negatius de la diversitat biològica per derogació dels principis del dret internacional general.
República Àrab de Síria Declaració: S’entén que aquesta signatura no constitueix un reconeixement d’Israel i no s’ha d’interpretar en el sentit que hagi de portar a l’establiment de cap tipus de relació amb Israel.
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord declara que al seu parer, l’article 3 del Conveni enuncia un principi director que cal tenir en compte per a l’aplicació del Conveni.
El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord declara també que al seu parer, les decisions que ha de prendre la Conferència de les Parts en virtut de l’apartat 1 de l’article 21, es refereixen al “volum de recursos necessaris” per al mecanisme de finançament i que cap disposició de l’article 20 o de l’article 21 no autoritza la Conferència de les Parts a prendre decisions respecte de l’import, la naturalesa, la freqüència o la importància de les contribucions de les Parts per raó del Conveni.
Sudan Declaració interpretativa: En relació amb el principi enunciat a l’article 3, el Govern sudanès n’aprova l’esperit i interpreta aquest article en el sentit que cap Estat no és responsable de les activitats que escapen del seu control, fins i tot si aquestes s’exerceixen dins els límits de la seva jurisdicció i són susceptibles de causar danys al medi ambient en altres Estats i en les regions que no depenen de cap jurisdicció nacional.
En relació amb l’apartat 2 de l’article 14, el Govern sudanès estima que la qüestió de la responsabilitat i la reparació per danys causats a la diversitat biològica no ha de ser una prioritat segons el Conveni, ja que la naturalesa i l’abast dels estudis que es duran a terme, de conformitat amb aquest article, no estan clarament definits.
A més, considera que aquests estudis s’haurien de fer sobre els efectes de factors com ara els productes biotecnològics, els canvis mediambientals, les manipulacions genètiques i les pluges àcides.
Suïssa En el moment de la signatura: Declaració: “El Govern suís vol remarcar de manera expressa els progressos assolits en l’establiment de les condicions marc de la cooperació entre els Estats en un àmbit important: el de les activitats de recerca i la transferència de tecnologies en el cas de recursos que provenen de països tercers.
“Aquestes disposicions importants creen la plataforma per a una cooperació encara més estreta amb els organismes o les institucions públiques de recerca a Suïssa, i també per a la transferència de tecnologies de les quals disposen els organismes governamentals o públics, en particular les universitats i diversos centres de recerca i desenvolupament finançats amb fons públics.
“Al nostre entendre, els recursos genètics adquirits segons el procediment establert a l’article 15 i desenvolupats per institucions privades de recerca seran objecte de programes de cooperació, de recerca conjunta i de transferències de tecnologia i això, en el respecte dels principis i les regles sobre la protecció de la propietat intel·lectual.
“Aquests principis i regles són essencials per a la recerca i les inversions privades, en particular en les tecnologies de punta, com ara la biotecnologia moderna que requereix uns gran esforços financers.
És sobre la base d’aquesta interpretació que el Govern suís voldria indicar que està disposat a prendre, quan sigui el moment, les mesures de política general apropiades, especialment en virtut dels articles 16 i 19, amb la finalitat de promoure i encoratjar la cooperació, sobre una base contractual, entre les empreses suïsses i les empreses privades i els organismes governamentals de les altres Parts contractants.
En relació amb la cooperació financera, Suïssa interpreta les disposicions dels articles 20 i 21 de la manera següent: els recursos que s’han d’aplicar i el sistema de gestió [.] i interessos dels països en desenvolupament i també les possibilitats i interessos dels països desenvolupats.” En el moment de la ratificació: Declaració: “Suïssa desitja reafirmar la importància que dóna a la transferència de tecnologia i la biotecnologia amb vista a garantir la protecció i la utilització sostenible de la diversitat biològica.
El respecte dels drets de propietat intel·lectual constitueix un element essencial en l’aplicació de les polítiques de transferència de tecnologia i de co-inversió.
Pel que fa a Suïssa, la transferència de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com es defineixen en el text del Conveni sobre la diversitat biològica, s’efectuaran de conformitat amb l’article 16 de l’esmentat Conveni i en el respecte dels principis i les regles de protecció de la propietat intel·lectual i, especialment dels acords multilaterals i bilaterals signats o negociats per les Parts contractants en el present Conveni.
Suïssa encoratja el recurs al mecanisme financer establert pel Conveni per promoure la transferència voluntària dels drets de propietat intel·lectual que tinguin operadors suïssos, especialment pel que fa a l’atorgament de llicències, mitjançant les decisions i els mecanismes comercials clàssics, garantint alhora una protecció apropiada i eficaç dels drets de propietat.” Unió Europea Declaració: “En el marc de les seves competències respectives, la Comunitat Europea i els seus Estats membres desitgen reafirmar la importància que donen a la transferència de tecnologia i la biotecnologia amb vista a garantir la protecció i la utilització sostenible de la diversitat biològica.
El respecte dels drets de propietat intel·lectual constitueix un element essencial per a l’aplicació de les polítiques de transferència de tecnologia i de co-inversió.
“Pel que fa a la Comunitat Europea i els seus Estats membres, la transferència de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com es defineixen en el text del Conveni sobre la diversitat biològica, s’efectuaran de conformitat amb l’article 16 d’aquest Conveni i en el respecte dels principis i les regles de protecció de la propietat intel·lectual, i especialment, dels acords multilaterals i bilaterals signats o negociats per les Parts contractants en el present Conveni.
“La Comunitat Europea i els seus Estats membres encoratjaran el recurs al mecanisme financer establert pel Conveni per promoure la transferència voluntària dels drets de propietat intel·lectual que tenen els operadors europeus, especialment pel que fa a l’atorgament de llicències, mitjançant decisions i mecanismes comercials clàssics, garantint alhora una protecció apropiada i eficaç dels drets de propietat.” Nota
1. A l’efecte de l’entrada en vigor [del Conveni/del
Fórmula de signatura de la Conveni sobre la diversitat biològica, en la redacció vigent a 22/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/conveni/1992-06-05/diversitat-biologica-1992/formula
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.