Preàmbul

Les parts d’aquest Conveni, Conscients que els canvis del clima de la Terra i els seus efectes negatius són una preocupació comuna de tota la humanitat. Preocupades pel fet que les activitats humanes han fet augmentar substancialment les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i pel fet que aquest augment intensifica l’efecte d’hivernacle natural, la qual cosa produirà, de manera general, un escalfament addicional de la superfície i l’atmosfera de la Terra que pot afectar negativament els ecosistemes naturals i la humanitat. Observant que, tant en el passat com en el moment actual, la major part de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en el món han estat originades en els països desenvolupats, que les emissions per càpita en els països en desenvolupament són encara relativament reduïdes i que la proporció del total d’emissions originada en aquests països augmentarà a mesura que satisfacin les necessitats socials i de desenvolupament. Conscients de la funció i la importància dels embornals i els dipòsits naturals de gasos d’efecte hivernacle per als ecosistemes terrestres i marins. Observant que hi ha molts elements d’incertesa en les prediccions del canvi climàtic, particularment pel que fa a la distribució cronològica, la magnitud i les característiques regionals. Conscients que la naturalesa mundial del canvi climàtic requereix la cooperació més àmplia possible de tots els països i la seva participació en una resposta internacional efectiva i apropiada, d’acord amb llurs responsabilitats comunes però diferenciades, llurs capacitats respectives i llurs condicions socials i econòmiques. Recordant les disposicions pertinents de la Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient, aprovada a Estocolm el 16 de juny de 1972. Recordant que els estats, d’acord amb la Carta de les Nacions Unides i amb els principis del dret internacional, tenen el dret sobirà d’explotar els seus propis recursos en l’aplicació de les seves pròpies polítiques ambientals i de desenvolupament, i tenen la responsabilitat de vetllar perquè les activitats que es duguin a terme dins la seva jurisdicció o sota el seu control no perjudiquin el medi ambient d’altres estats o de zones situades fora dels límits de qualsevol jurisdicció nacional. Reafirmant el principi de la sobirania dels estats en la cooperació internacional per fer front al canvi climàtic. Considerant que els estats haurien de promulgar lleis ambientals eficaces; que les normes, els objectius de gestió i les prioritats ecològiques haurien de reflectir el context ambiental i de desenvolupament al qual s’apliquen, i que les normes aplicades en alguns països poden ésser inadequades i representar un cost econòmic i social injustificat en altres països, en particular als països en desenvolupament. Recordant les disposicions de la Resolució 44/228 de l’Assemblea General, del 22 de desembre de 1989, relativa a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, i les resolucions 43/53, del 6 de desembre de 1988; 44/207, del 22 de desembre de 1989; 45/212, del 21 de desembre de 1990; i 46/169, del 19 de desembre de 1991, relatives a la protecció del clima mundial per a les generacions presents i futures. Recordant també les disposicions de la Resolució 44/206 de l’Assemblea General, del 22 de desembre de 1989, relativa als possibles efectes negatius de l’ascens del nivell del mar sobre les illes i les zones costaneres, especialment les zones costaneres baixes, i les disposicions pertinents de la Resolució 44/172, del 19 de desembre de 1989, relativa a l’aplicació del Pla d’acció de lluita contra la desertificació. Recordant, a més, el Conveni de Viena per a la protecció de la capa d’ozó de 1985 i el Protocol de Montreal relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó de 1987, ajustat i esmenat el 29 de juny de 1990. Tenint en compte la Declaració ministerial de la segona conferència mundial sobre el clima, aprovada el 7 de novembre de 1990. Conscients de la valuosa tasca analítica que molts estats duen a terme sobre el canvi climàtic i de la important contribució de l’Organització Meteorològica Mundial, del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, i altres òrgans, organitzacions i organismes del sistema de les Nacions Unides, i també altres organismes internacionals i intergovernamentals, per a l’intercanvi dels resultats procedents de la investigació científica i per a la coordinació d’aquesta investigació. Conscients que les mesures necessàries per entendre i fer front al canvi climàtic assoliran més eficàcia en els plans ambientals, socials i econòmics si es basen en les consideracions pertinents d’ordre científic, tècnic i econòmic i si es reavaluen contínuament a la llum dels nous progressos realitzats en la matèria. Reconeixent també que diverses mesures per fer front al canvi climàtic es poden justificar econòmicament per elles mateixes i també poden ajudar a resoldre altres problemes ambientals. Reconeixent també que els països desenvolupats han d’actuar immediatament de manera flexible sobre la base de prioritats clares, com a primer pas vers l’aplicació d’estratègies de resposta integral en els plans mundials, nacionals i, si escau, regionals; aquestes estratègies han de tenir en compte tots els gasos d’efecte hivernacle, i prendre en deguda consideració la participació de cadascun d’ells en la intensificació de l’efecte d’hivernacle. Reconeixent, a més, que els països de baixa altitud i altres petits països insulars, els països amb zones costaneres baixes, zones àrides o semiàrides o amb zones exposades a inundacions, sequera i desertificació i els països en desenvolupament amb ecosistemes muntanyosos fràgils, són particularment vulnerables als efectes negatius del canvi climàtic. Conscients de les dificultats especials amb què es poden trobar alguns països, especialment els països en desenvolupament, les economies dels quals depenen particularment de la producció, l’ús i l’exportació de combustibles fòssils, com a conseqüència de les mesures adoptades per limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Afirmant que les respostes al canvi climàtic haurien de ser coordinades de manera integrada amb el desenvolupament social i econòmic per evitar efectes negatius sobre aquest desenvolupament, tenint en compte plenament les necessitats prioritàries legítimes dels països en desenvolupament per a l’assoliment d’un creixement econòmic sostenible i l’eradicació de la pobresa. Conscients que tots els països, especialment els països en desenvolupament, necessiten tenir accés als recursos necessaris per aconseguir un desenvolupament econòmic i social sostenible, i que els països en desenvolupament, per avançar vers aquest objectiu, hauran d’augmentar el consum d’energia, tenint en compte que és possible assolir un major rendiment energètic i controlar les emissions de gasos d’efecte hivernacle en general, i en particular aplicant noves tecnologies en condicions avantatjoses econòmicament i socialment. Decidides a conservar el sistema climàtic per a les generacions presents i futures; Han convingut el següent: