Annex 6

Annex VI

Arbitratge Article 1 Llevat que l'acord al qual fa referència l'article 20 del Conveni no disposi altrament, el procediment d'arbitratge es regirà pels articles 2 al 10 del present annex. Article 2 La part demandant notificarà a la Secretaria que les parts han convingut sotmetre la controvèrsia a l'arbitratge de conformitat amb l'apartat 2 o l'apartat 3 de l'article 20 del Conveni, i indicarà en especial, els articles del Conveni la interpretació o l'aplicació dels quals siguin objecte de la controvèrsia. La Secretaria comunicarà les informacions rebudes a totes les parts del Conveni. Article 3 El tribunal arbitral es compondrà de tres membres. Cadascuna de les parts en la controvèrsia nomenarà un àrbitre i els dos àrbitres així nomenats designaran de comú acord el tercer àrbitre, el qual assumirà la presidència del tribunal. Aquest darrer àrbitre no podrà ser nacional de cap de les parts en la controvèrsia, ni tenir la seva residència habitual en el territori d'una d'aquestes parts, ni estar al servei d'alguna d'elles, ni haver-se ocupat ja del tema en cap altre concepte. Article 4

1. Si dos mesos després d'haver-se nomenat el segon àrbitre no s'ha designat el president del tribunal arbitral, el secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, a petició de qualsevol de les parts, procedirà a la seva designació en un nou termini de dos mesos.

2. Si dos mesos després de la recepció de la demanda una de les parts en la controvèrsia no ha procedit al nomenament d'un àrbitre, l'altra part podrà dirigir-se a la Secretaria General de l'Organització de les Nacions Unides, que designarà el president del tribunal arbitral en un nou termini de dos mesos. Un cop designat, el president del tribunal arbitral demanarà a la part que encara no ha nomenat un àrbitre que ho faci en un termini de dos mesos. Transcorregut aquest termini, el president del tribunal arbitral es dirigirà al secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, el qual procedirà a aquest nomenament en un nou termini de dos mesos. Article 5

1. El tribunal arbitral dictarà la seva decisió de conformitat amb el dret internacional i amb les disposicions del present Conveni.

2. Qualsevol tribunal arbitral constituït de conformitat amb el present annex adoptarà el seu propi reglament de procediment. Article 6

1. Les decisions del tribunal arbitral, tant en matèria de procediment com sobre el fons, seran adoptades per majoria dels seus membres.

2. El tribunal podrà adoptar les mesures apropiades per determinar els fets. A petició d'una de les parts, podrà recomanar les mesures cautelars indispensables.

3. Les parts en la controvèrsia donaran totes les facilitats necessàries per al desenvolupament eficaç del procediment.

4. L'absència o la incompareixença d'una part en la controvèrsia no interromprà el procediment. Article 7 El tribunal podrà escoltar i determinar les reconvencions directament basades en l'objecte de la controvèrsia i resoldre sobre elles. Article 8 Llevat que el tribunal arbitral no decideixi altrament per raó de les circumstàncies particulars del cas, les despeses del tribunal, inclosa la remuneració dels seus membres, seran sufragades, a parts iguals, per les parts en la controvèrsia. El tribunal portarà una relació de totes les seves despeses i en presentarà a les parts un estat final. Article 9 Qualsevol part que tingui en l'objecte de la controvèrsia un interès de caràcter jurídic que pugui resultar afectat per la decisió podrà intervenir en el procés amb el consentiment del tribunal. Article 10

1. El tribunal dictarà la sentència en un termini de cinc mesos a partir de la data en què s'hagi constituït, llevat que jutgi necessari prolongar aquest termini per un període que no hauria d'excedir de cinc mesos.

2. La sentència del tribunal arbitral serà motivada. Serà ferma i obligatòria per a les parts en la controvèrsia.

3. Qualsevol controvèrsia que pogués sorgir entre les parts relativa a la interpretació o a l'execució de la sentència podrà ser sotmesa per qualsevol de les parts al tribunal arbitral que l'hagi dictada o, si no fos possible sotmetre- la a aquest, a un altre tribunal constituït a l'efecte de la mateixa manera que el primer. Estat del Conveni de Basilea sobre el control de moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació Conclòs a Basilea el 22 de març de 1989 Entrada en vigor: el 5 de maig de 1992, de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 25 del Conveni Enregistrament: el 5 de maig de 1992, núm. 28911 TEXT: Document UNEP/WG.190/4; i notificacions al dipositari C.N.302.1992.TREATIES-9 del 25 de novembre de 1992 (acta de rectificació del text autèntic anglès)1; C.N.248.1993.TREATIES-7 del 7 de setembre de 1993 (acta de rectificació del text autèntic francès): C.N.144.1994.TREATIES-4 del 27 de juny de 1994 (acta de rectificació dels textos autèntics anglès, àrab, xinès i espanyol); C.N.15.1997.TREATIES-1 del 20 de febrer de 1997 (acta de rectificació del text autèntic rus); i C.N.77.1998.TREATIES-2 del 6 de maig de 1998 (esmena a l'annex I i adopció dels annexos VIII i IX) ESTAT: Signataris:

53. Parts: 122 Nota: El Conveni, del qual els textos en anglès, àrab, espanyol, francès, rus i xinès són igualment fefaents, va ser adoptat el 22 de març de 1989 per la Conferència dels Plenipotenciaris que es va reunir a Basilea del 20 al 22 de març de 1989. De conformitat amb el seu article 21, el Conveni que va estar obert a la signatura al Departament federal d'Afers Estrangers de Suïssa, a Berna, del 23 de març de 1989 al 30 de juny de 1989, i va romandre obert a la signatura a la seu de l'Organització de les Nacions Unides a Nova York fins al 22 de març de 1990, per a tots els estats, per a Namíbia i per a les organitzacions d'integració política i/o econòmica (2).

Participant Signatura Confirmació formal (c), ratificació, acceptació (A), aprovació (AA), adhesió (a), successió (d) Afganistan 22 de març de 1989 Alemanya 23 d'octubre de 1989 21 d'abril de 1995 Antiga República Iugoslava de Macedònia 16 de juliol de 1997 a Antigua i Barbuda 5 d'abril de 1993 a Aràbia Saudita 22 de març de 1989 7 de març de 1990 Argentina 28 de juny de 1989 27 de juny de 1991 Austràlia 5 de febrer de 1992 a Austria 19 de març de 1990 12 de gener de 1993 Bahames 12 d'agost de 1992 a Bahrain 22 de març de 1989 15 d'octubre de 1992 Bangladesh 1 d'abril de 1993 a Barbados 24 d'agost de 1995 a Bèlgica 22 de març de 1989 1 de novembre de 1993 Belize 23 de maig de 1997 a Benín 4 de desembre de 1997 a Bolívia 22 de març de 1989 15 de novembre de 1996 Botswana 20 de maig de 1998 a Brasil 1 d'octubre de 1992 a Bulgària 16 de febrer de 1996 a Burundi 6 de gener de 1997 a Canadà 22 de març de 1989 28 d'agost de 1992 Colòmbia 22 de març de 1989 31 de desembre de 1996 Comores 31 d'octubre de 1994 a Comunitat Europea 22 de març de 1989 7 de febrer de 1994 AA Costa d'Ivori 1 de desembre de 1994 a Costa Rica 7 de març de 1995 a Croàcia 9 de maig de 1994 a Cuba 3 d'octubre de 1994 a Dinamarca 22 de març de 1989 6 de febrer de 1994 AA Dominica 5 de maig de 1998 a Egipte (5) 8 de gener de 1993 a El Salvador 22 de març de 1990 13 de desembre de 1991 Emirats Arabs Units 22 de març de 1989 17 de novembre de 1992 Equador 22 de març de 1989 23 de febrer de 1993 Eslovàquia (4) 28 de maig de 1993 d Eslovènia 7 d'octubre de 1993 a Espanya 22 de març de 1989 7 de febrer de 1994 Estats Units d'Amèrica (10) 22 de març de 1990 Estònia 21 de juliol de 1992 a Federació de Rússia 22 de març de 1990 31 de gener de 1995 Filipines 22 de març de 1989 21 d'octubre de 1993 Finlàndia 22 de març de 1989 19 de novembre de 1991 A França 22 de març de 1989 7 de gener de 1991 AA Gàmbia 15 de desembre de 1997 a Grècia 22 de març de 1989 4 d'agost de 1994 Guatemala 22 de març de 1989 15 de maig de 1995 Guinea 26 d'abril de 1995 a Haití 22 de març de 1989 Hondures 27 de desembre de 1995 a Hongria 22 de març de 1989 21 de maig de 1990 AA Iemen 21 de febrer de 1996 a India 15 de març de 1990 24 de juny de 1992 Indonèsia 20 de setembre de 1993 a Iran (República Islàmica d') 5 de gener de 1993 a Irlanda 31 de gener de 1990 7 de febrer de 1994 Islàndia 28 de juny de 1995 a Israel 22 de març de 1989 14 de desembre de 1994 Itàlia 22 de març de 1989 7 de febrer de 1994 Japó 17 de setembre de 1993 a Jordània 22 de març de 1989 22 de juny de 1989 AA Kirguizistan 13 d'agost de 1996 a Kuwait 22 de març de 1989 11 d'octubre de 1993 Letònia 14 d'abril de 1992 a Líban 22 de març de 1989 21 de desembre de 1994 Liechtenstein 22 de març de 1989 27 de gener de 1992 Luxemburg 22 de març de 1989 7 de febrer de 1994 Malàisia 8 d'octubre de 1993 a Malawi 21 d'abril de 1994 a Maldives 28 d'abril de 1992 a Marroc 28 de desembre de 1995 a Maurici 24 de novembre de 1992 a Mauritània 16 d'agost de 1996 a Mèxic 22 de març de 1989 22 de febrer de 1991 Micronèsia (Estats federats de) 6 de setembre de 1995 a Moçambic 13 de març de 1997 a Mònaco 31 d'agost de 1992 a Mongòlia 15 d'abril de 1997 a Namíbia 15 de maig de 1995 a Nepal 15 d'octubre de 1996 a Nicaragua 3 de juny de 1997 a Níger 17 de juny de 1998 a Nigèria 15 de març de 1990 13 de març de 1991 Noruega 22 de març de 1989 2 de juliol de 1990 Nova Zelanda (8) 18 de desembre de 1989 20 de desembre de 1994 Oman 8 de febrer de 1995 a Països Baixos (7) 22 de març de 1989 16 d'abril de 1993 A Pakistan 26 de juliol de 1994 a Panamà 22 de març de 1989 22 de febrer de 1991 Papua Nova Guinea 1 de setembre de 1995 a Paraguai 28 de setembre de 1995 a Perú 23 de novembre de 1993 a Polònia 22 de març de 1990 20 de març de 1992 Portugal 26 de juny de 1989 26 de gener de 1994 Qatar 9 d'agost de 1995 a Regne Unit (3), (9) 6 d'octubre de 1989 7 de febrer 1994 República Arab de Síria 11 d'octubre de 1989 22 de gener de 1992 República de Corea 28 de febrer de 1994 a República de Moldàvia 2 de juliol de 1998 a República Democràtica del Congo 6 d'octubre de 1994 a República Txeca (4) 30 de setembre de 1993 d República Unida de Tanzània 7 d'abril de 1993 a Romania 27 de febrer de 1991 a Saint Kitts i Nevis 7 de setembre de 1994 a Saint Lucia 9 de desembre de 1993 a Saint Vincent i les Grenadines 2 de desembre de 1996 a Senegal 10 de novembre de 1992 a Seychelles 11 de maig de 1993 a Singapur 2 de gener de 1996 a Sri Lanka 28 d'agost de 1992 a Sudàfrica 5 de maig de 1994 a Suècia 22 de març de 1989 2 d'agost de 1991 Suïssa 22 de març de 1989 31 de gener de 1990 Tailàndia 22 de març de 1990 24 de novembre de 1997 Trinitat i Tobago 18 de febrer de 1994 a Tunísia 11 d'octubre de 1995 a Turkmenistan 25 de setembre de 1996 a Turquia 22 de març de 1989 22 de juny de 1994 Uruguai 22 de març de 1989 20 de desembre de 1991 Uzbekistan 7 de febrer de 1996 a Veneçuela 22 de març de 1989 3 de març de 1998 Vietnam 13 de març de 1995 a Xile 19 de gener de 1990 11 d'agost de 1992 Xina (3) 22 de març de 1990 17 de desembre de 1991 Xipre 22 de març de 1989 17 de setembre de 1992 Zàmbia 15 de novembre de 1994 a Declaracions (Llevat que s'indiqui altrament, les declaracions es van fer en el moment de la confirmació formal, de la ratificació, de l'acceptació, de l'aprovació, de l'adhesió o de la successió.

Per a les objeccions, vegeu a continuació.) Alemanya (6) Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Govern de la República Federal d'Alemanya entén que les disposicions de l'article 4, apartat 12, del present Conveni no atemptaran de cap manera contra l'exercici dels drets i de la llibertat de navegació tal com els regeix el dret internacional.

Per consegüent, el Govern de la República Federal d'Alemanya entén que cap disposició del present Conveni no s'ha d'interpretar en el sentit que s'exigeix la notificació o el consentiment de qualsevol Estat per al transport de residus perillosos en un vaixell que dugui la bandera d'una part que exerceix el seu dret de pas inofensiu per les aigües territorials o la llibertat de navegació en una zona econòmica exclusiva de conformitat amb el dret internacional.

Colòmbia En el moment de la signatura: Colòmbia entén que l'aplicació del Conveni no restringirà en cap cas, sinó que més aviat reforçarà, l'aplicació dels principis jurídics i polítics, els quals, com s'indica[va] en la declaració [feta el 21 de març de 1989 a la Conferència de Basilea], governen l'acció de l'Estat colombià en els àmbits coberts pel Conveni, en altres paraules, inter alia, cap disposició del Conveni no es podrà interpretar o aplicar de manera que atempti contra la facultat de l'Estat colombià d'aplicar aquests principis i les altres regles del seu dret intern, a la seva zona terrestre (subsòl inclòs), al seu espai aeri, a les seves aigües territorials, a la seva plataforma continental i a la seva zona marítima econòmica exclusiva, de conformitat amb el dret internacional.

En el moment de la ratificació: El Govern de Colòmbia, en virtut de l'article 26, apartat 2, de [l'esmentat Conveni], declara que als efectes de l'aplicació d'aquest instrument internacional, l'article 81 de la Constitució política de Colòmbia prohibeix la introducció de residus nuclears i de residus tòxics en el territori nacional.

Cuba Declaració: El Govern de la República de Cuba declara, pel que fa a l'article 20 del Conveni de Basilea relatiu al control dels moviments transfronterers de residus perillosos i de la seva eliminació, que els desacords que podrien sorgir entre les parts pel que fa a la interpretació, l'aplicació o el respecte del present Conveni, o de qualsevol dels protocols qui hi facin referència, se solucionaran mitjançant la negociació, per la via diplomàtica, o se sotmetran a l'arbitratge en les condicions que es defineixen en l'annex VI del Conveni, relatiu a l'arbitratge.

Dinamarca En el moment de la signatura: La signatura del Conveni mundial sobre el control dels moviments transfronterers de residus perillosos i de la seva eliminació per part de Dinamarca no s'aplica a Groenlàndia ni a les Illes Fèroe.

Equador En el moment de la signatura: Els elements continguts en el Conveni que s'ha signat no es poden interpretar en un sentit contrari a les disposicions del dret intern de l'Estat equatorià, ni contra l'exercici de la seva sobirania nacional.

Espanya Declaració: El Govern espanyol declara, de conformitat amb l'article 26.2 del Conveni, que la qualificació penal del tràfic il.lícit de residus perillosos o altres residus, que figura entre les obligacions dels estats part segons l'article 4.3, es farà en el marc general de la reforma del dret penal.

Federació de Rússia Entén que: La definició del terme "territori", enunciada en les Directrius i els principis del Caire per a la gestió ambientalment racional de residus perillosos (decisió 14/30 de la Junta de Govern de l'UNEP, de data 17 de juny de 1987) a la qual es fa referència en el preàmbul del Conveni, és una formulació específica i no se la pot invocar per interpretar el present Conveni o qualsevol de les seves disposicions en virtut de l'apartat 2 de l'article 31 o en virtut de l'article 32 del Conveni de Viena de 1969 sobre el dret dels tractats, o sobre qualsevol altra base.

Indonèsia Declaració: Conscient de la necessitat de revisar les lleis i els reglaments nacionals existents, Indonèsia només aplicarà les disposicions de l'article 3 (1) d'aquest Conveni quan les lleis i els reglaments revisats hagin estat promulgats i hagin entrat en vigor.

Itàlia Declaració feta el 30 de març de 1990 i confirmada en el moment de la ratificació: "El Govern d'Itàlia declara... que és favorable a l'establiment d'un sistema mundial de control de la gestió ecològicament racional dels moviments transfronterers de residus perillosos".

Japó Declaració: El Govern del Japó declara que cap disposició del Conveni de Basilea sobre el control de moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació no es pot interpretar que s'exigeix una notificació a un estat o el consentiment d'un estat per al simple pas de residus perillosos o d'altres residus en un vaixell que exerceix els drets i les llibertats de navegació, per tal com l'apartat 12 de l'article 4 de l'esmentat Conveni estipula que cap disposició del Conveni no atempta contra l'exercici dels drets i de les llibertats de navegació tal com els regeix el dret internacional i que resulten dels instruments internacionals pertinents.

Líban En el moment de la signatura: "[El Líban] no pot en cap cas autoritzar l'enterrament de residus tòxics o altres residus introduïts il.legalment en cap de les zones que depenen de la seva jurisdicció.

L'any 1988, el Líban va anunciar que la importació d'aquests residus estava totalment prohibida i va adoptar, amb aquest efecte, la Llei núm. 64/88 de 12 d'agost de 1988. En totes aquestes situacions el Líban cooperarà amb els estats concernits i amb els altres estats part, de conformitat amb les disposicions d'aquest Conveni." Mèxic Declaració formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: Mèxic signa ad referendum el Conveni de Basilea sobre el control de moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació, perquè protegeix degudament els seus drets com a estat costaner en les zones que depenen de la seva jurisdicció nacional, incloses les aigües territorials, la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental i, quan correspongui, el seu espai aeri, tot garantint l'exercici en aquestes zones de les seves competències legislatives i administratives amb relació a la protecció i a la preservació del medi ambient, de conformitat amb el dret internacional i, en especial, amb el dret de la mar.

Mèxic considera que amb aquest Conveni s'ha fet un progrés important en la protecció del medi ambient en la mesura en què reglamenta, sobre el pla jurídic, els moviments transfronterers de residus perillosos.

S'ha establert un marc en el qual s'inscriuen les obligacions generals dels estats part, essencialment amb vista a reduir a un mínim la generació de residus perillosos i els seus moviments transfronterers, i a assegurar-ne la gestió ambientalment racional, a promoure la cooperació internacional a aquests efectes, a crear mecanismes de coordinació i de seguiment i a reglamentar l'aplicació dels procediments per a una solució pacífica dels desacords.

Mèxic també espera que tan bon punt sigui possible, i com a complement indispensable del caràcter normatiu del Conveni, s'adoptarà un protocol de conformitat amb els principis i les normes del dret internacional, que estableixi els procediments adequats en matèria de responsabilitat i d'indemnització pels danys que resultin dels moviments transfronterers i de la gestió dels residus perillosos.

Noruega "Noruega accepta els mitjans obligatoris de solució de les controvèrsies que estableixen les lletres

a) i

b) de l'apartat 3 de l'article 20 del Conveni, és a dir:

a) sotmetre la controvèrsia al Tribunal Internacional de Justícia i/o

b) sotmetre la controvèrsia a l'arbitratge, de conformitat amb els procediments establerts en l'annex VI." Polònia Declaració: Pel que fa a l'article 20, apartat 2, del Conveni, la República de Polònia declara que reconeix la submissió a l'arbitratge segons el procediment i les condicions determinades en l'annex VI del Conveni, com a obligatori ipso facto.

Regne Unit Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord declara que, de conformitat amb l'article 4 (12), les disposicions del Conveni no atempten de cap manera contra l'exercici dels drets i de la llibertat de navegació com els regeix el dret internacional.

En conseqüència, res en el dit Conveni no exigeix que un estat rebi notificació o que doni el seu consentiment en cas de pas de residus perillosos en un vaixell amb la bandera d'una part que exerceixi el seu dret de pas per les aigües territorials o el seu dret a la llibertat de navegació en una zona econòmica exclusiva de conformitat amb el dret internacional.

Romania Declaració: De conformitat amb l'article 26, apartat 2 del Conveni, Romania declara que la importació i l'eliminació, en el seu territori nacional, de residus perillosos i d'altres residus solament es poden efectuar amb una autorització prèvia de les autoritats romaneses competents.

Saint-Kitts i Nevis Declaració: Pel que fa a l'apartat 2 de l'article 20 del Conveni, el Govern de Saint Kitts i Nevis declara que reconeix com a obligatori ipso facto la submissió a l'arbitratge de conformitat amb els procediments i les condicions que s'estableixen en l'annex VI del Conveni.

Singapur Declaració: El Govern de Singapur declara que, de conformitat amb l'apartat 12 de l'article 4, les disposicions del Conveni no atempten de cap manera contra l'exercici dels drets i de la llibertat de navegació com els regeix el dret internacional.

En conseqüència, res en aquest Conveni no exigeix que un estat rebi notificació o doni el seu consentiment en cas de pas d'un vaixell amb bandera d'una part que exerceixi el seu dret de pas per les aigües territorials o la llibertat de navegació en una zona econòmica exclusiva de conformitat amb el dret internacional.

Uruguai En el moment de la signatura: [Uruguai] signa ad referendum el Conveni sobre el control de moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació, ja que aquest instrument protegeix degudament els drets d'Uruguai, com a Estat riberenc, en les zones que depenen de la seva jurisdicció nacional, incloses les aigües territorials, la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental i, si escau, l'espai aeri situat damunt d'aquestes zones, tot garantint l'exercici, en aquestes zones, de les seves competències normatives i administratives pel que fa a la protecció i a la salvaguarda del medi ambient, de conformitat amb el dret internacional i, en especial, amb el dret de la mar.

Veneçuela En el moment de la signatura: Veneçuela considera que el Conveni [tal com] s'ha adoptat, protegeix degudament els seus drets sobirans com a Estat riberenc en les zones sotmeses a la seva jurisdicció nacional, incloses les aigües territorials, la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental i, si escau, l'espai aeri situat damunt d'aquestes zones.

El Conveni també garanteix l'exercici, en aquestes zones, de les seves competències normatives i administratives pel que fa a la protecció i a la salvaguarda del medi ambient i dels recursos naturals, de conformitat amb el dret internacional i, en especial, amb el dret de la mar.

Xile Declaració: El Govern xilè considera que les disposicions d'aquest Conveni [...] ajuden a consolidar i a ampliar el règim jurídic que Xile ha establert mitjançant diversos instruments internacionals sobre del control dels moviments transfronterers de residus perillosos i de la seva eliminació, l'abast d'aplicació dels quals cobreix tant el territori continental de la República com la seva zona de jurisdicció situada al sud del paral.lel 60 de l'hemisferi Sud, de conformitat amb les disposicions de l'article 4, apartat 6, del present Conveni.

Objeccions (Llevat que s'indiqui altrament, les objeccions es van rebre en el moment de la confirmació formal, la ratificació, l'acceptació, l'aprovació, l'adhesió o la successió.) Itàlia El Govern d'Itàlia, manifestant les seves objeccions respecte de les declaracions fetes, en el moment de la signatura, pels governs de Colòmbia, Equador, Mèxic, Uruguai i Veneçuela, com també altres declaracions de tenor semblant que es puguin fer en el futur, considera que cap disposició del present Conveni no s'ha d'interpretar en el sentit que limita els drets de navegació que reconeix el dret internacional.

En conseqüència, un estat part no està obligat a donar notificació a qualsevol altre estat, o a obtenir-ne l'autorització, pel simple pas per les aigües territorials o per l'exercici de la llibertat de navegació en la zona econòmica exclusiva, d'un vaixell que dugui la seva bandera i que transporti una càrrega de residus perillosos.

Notes: (1) El dia 16 de setembre de 1992, és a dir després de l'expiració del termini de noranta dies a comptar de la data de la seva difusió (el 10 de juny de 1992), el Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord va comunicar el següent respecte de les correccions proposades pel Govern japonès a l'article 7 del Conveni: "El Govern del Regne Unit no fa cap objecció a la primera de les modificacions suggerides ..., ja que correspon a la correcció d'un error tipogràfic i no a una modificació de fons.

Per contra, el Govern del Regne Unit fa una objecció a la segona modificació proposada, pels motius següents:

i) Atès que el Conveni va ser negociat essencialment sobre la versió anglesa del projecte del Conveni, modificar el text d'aquesta versió per tal d'harmonitzar-lo amb el text de les altres versions lingüístiques, seria com alinear la versió original amb les traduccions en lloc de la inversa, que semblaria més apropiat; ii) Existeix una presumpció general segons la qual tota disposició legislativa s'ha d'interpretar, si és possible, a fi de donar-li un sentit i un contingut.

Si la modificació que proposa el Govern japonès fos acceptada, l'article 7 no faria sinó confirmar allò que ja és explícit en l'article 6.1 del Conveni (llegit conjuntament amb l'article 2.13, que defineix l'expressió "estats concernits").

Si, per contra, l'article 7 roman sense canvis, continuarà afegint l'abast de l'article 6.2 i, consegüentment, conservarà una significació específica; iii) El Regne Unit considera que el Conveni de Basilea hauria d'exigir a les parts el màxim en matèria de notificació prèvia.

En el supòsit que es projecti un moviment de residus perillosos d'una part en el Conveni de Basilea a una segona part a través d'un estat que no és part, desitjaríem que la segona part en el Conveni de Basilea trametés a l'estat que no és part, una còpia de la seva resposta definitiva respecte d'aquest moviment.

L'article 7, tal com està actualment redactat, assegura el compliment d'aquesta formalitat.

Tanmateix, la modificació que proposa el Govern japonès implicaria limitar, encara que sigui de poc, l'abast de l'obligació de notificació prèvia de les parts a l'acord en qüestió.

Considerant aquestes objeccions, el Govern del Regne Unit consent a la primera de les modificacions que es proposa d'aportar al text anglès, però no a la segona." El dia 11 de gener de 1993, el Govern del Regne Unit ha notificat al secretari general la seva decisió de retirar l'objecció a la segona modificació proposada pel Govern japonès a l'article 7 del Conveni.

(2) Una organització com aquesta és, tal com la defineix l'apartat 20 de l'article 2 de l'esmentat Conveni, "qualsevol organització constituïda per estats sobirans, a la qual els seus estats membres han transferit competències en les esferes regides pel present Conveni i que ha estat degudament autoritzada, de conformitat amb els seus procediments interns, per signar, ratificar, acceptar, aprovar o confirmar formalment aquest Conveni, o per adherir-s'hi".

(3) Els dies 6 i 19 de juny de 1997, respectivament, els governs de Xina i del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord van notificar al secretari general el següent: [Les mateixes notificacions que les que figuren en la nota del capítol IV.1.] (4) Txecoslovàquia es va adherir al Conveni el 24 de juliol de 1991. Vegeu també la nota al capítol I.2. (5) El 31 de gener de 1995, el Govern egipci va informar el secretari general que el seu instrument d'adhesió hauria hagut d'anar acompanyat amb les declaracions següents: Primera declaració: sobre el pas per les aigües territorials egípcies de vaixells que transportin residus perillosos: La República Arab d'Egipte, en adherir-se al Conveni de Basilea sobre el control dels moviments transfronterers de residus perillosos i de la seva eliminació, el 22 de març de 1989, (en endavant "el Conveni"), i en virtut de l'article 26 del Conveni, declara que: De conformitat amb les disposicions del Conveni i amb les regles del dret internacional relatives a la sobirania de cada estat sobre les seves aigües territorials i la seva obligació de protegir i preservar el medi ambient marí, atès que el pas de vaixells estrangers que transporten residus perillosos o altres residus representa molts riscos que constitueixen una amenaça greu per a la salut humana i per al medi ambient; i Tenint en compte la posició d'Egipte pel que fa al pas per les seves aigües territorials de vaixells que transportin productes que siguin inherentment perillosos o nocius (Conveni de les Nacions Unides sobre el dret de la mar, 1983), el Govern de la República Arab d'Egipte declara que:

1. Els vaixells estrangers que transportin residus perillosos o altres residus hauran d'obtenir l'autorització de les autoritats egípcies abans de passar per les seves aigües territorials.

2. És necessari notificar prèviament qualsevol transport de residus perillosos per les zones que depenen de la seva jurisdicció nacional, de conformitat amb l'article 2, apartat 9, del Conveni. Segona declaració: sobre la prohibició total d'importació de residus perillosos: La República Arab d'Egipte, en adherir-se al Conveni de Basilea sobre el control de moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació, signat el 22 de març de 1989, (en endavant "el Conveni"), i En virtut de l'article 26 del Conveni, declara que: De conformitat amb els seus drets sobirans i amb l'article 4, apartat 1

a) del Conveni, prohibeix totalment la importació i l'eliminació de tots els residus perillosos o altres residus en el territori de la República Arab d'Egipte.

D'aquesta manera confirma la seva posició sobre la greu amenaça que el transport d'aquests residus representa per a la salut de les persones, de la fauna, de la flora i del medi ambient.

Tercera declaració: Els governs d'Aràbia Saudita, Bahrain, Bèlgica, Benín, Costa d'Ivori, Dinamarca, Egipte, els Emirats Arabs Units, Filipines, Finlàndia, França, Ghana, Grècia, Hongria, Itàlia, Jordània, Kenya, Kuwait, Líban, Luxemburg, Malàisia, Malta, Namíbia, Níger, Noruega, Països Baixos, Portugal, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la República Arab de Síria, la República Democràtica Alemanya, la República Federal d'Alemanya, Senegal, Suècia, Suïssa, Turquia i també la Comissió de la Comunitat Europea, que signaran el Conveni i/o el document final sobre el control de moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació (en endavant "el Conveni"), Preocupats pel greu perill que constitueixen els moviments transfronterers de residus perillosos per a la salut humana i el medi ambient, Tenint en compte el fet que els països en desenvolupament disposen de mitjans limitats per a la gestió ecològicament racional dels residus i, en especial, dels residus perillosos, Considerant que la reducció de la producció de residus perillosos i la seva eliminació en condicions ecològicament racionals en el país que els exporta ha de constituir l'objectiu de la política aplicada en matèria de gestió de residus, Conscients que l'aturament progressiu dels moviments transfronterers de residus perillosos serà un incentiu per a la creació d'instal.lacions nacionals adequades per a l'eliminació de residus; Reconeixent el dret de cada estat de prohibir la importació de residus perillosos en el seu territori o la seva exportació; Felicitant-se per la signatura del Conveni; Considerant que és necessari, tot esperant l'aplicació de les disposicions del Conveni, d'imposar un control immediat i eficaç dels moviments transfronterers, en especial amb direcció als països en desenvolupament, i de reduir aquests moviments, Declaren el següent:

1. Els signataris d'aquest Conveni reafirmen la seva ferma voluntat d'eliminar els residus en els països on es produeixen.

2. Els signataris d'aquest Conveni demanen als estats que s'adhereixen al Conveni que s'associïn en els esforços que realitzen per posar gradualment fi a les importacions i a les exportacions de residus amb finalitats altres que la seva eliminació en instal.lacions que s'hauran de crear en el marc d'una cooperació regional.

3. Els signataris d'aquest Conveni no autoritzaran cap importació de residus de països, ni cap exportació de residus a països, que no disposin de les competències jurídiques, administratives i tècniques necessàries per gestionar i eliminar els residus de manera ecològicament racional.

4. Els signataris d'aquest Conveni reafirmen la importància d'ajudar a desenvolupar les instal.lacions adequades per a l'eliminació definitiva dels residus generats pels països esmentats en l'apartat 3 anterior.

5. Els signataris d'aquest Conveni insisteixen en la necessitat de prendre mesures eficaces en el marc del Conveni amb vista a reduir els residus al mínim i a reciclar-los.

Nota: Bèlgica considera que la present declaració es fa sense perjudici de la importació, en el seu territori, dels residus definits com a matèries primeres o productes secundaris.

Aquestes declaracions no van ser trameses al secretari general en el moment de dipositar l'instrument d'adhesió.

Mantenint la pràctica dipositària que s'ha seguit en casos semblants, el secretari general va proposar de rebre les declaracions en qüestió si no hi havia cap objecció per part de cap estat contractant, sigui al dipòsit sigui al procediment previst, durant un període de 90 dies a comptar de la data de la seva difusió (és a dir, el dia 17 de juliol de 1995).

En aquest sentit, el secretari general va rebre les objeccions següents en les dates que s'assenyalen a continuació: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (9 d'octubre de 1995): "El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord no pot acceptar la primera declaració d'Egipte (relativa al pas per les aigües territorials egípcies de vaixells que transportin residus perillosos) [...].

No solament aquesta declaració s'ha presentat fora de termini, sinó que, com totes les altres declaracions que tendeixen a la mateixa finalitat, és inacceptable pel que fa al fons.

A aquest respecte, el Govern del Regne Unit recorda la declaració que va fer en el moment de la signatura i que va confirmar en el moment de la ratificació: [Pel que fa al text de la declaració, vegeu sota "Reserves i Declaracions" en aquest capítol.]" Finlàndia (13 d'octubre de 1995): "El Govern finlandès considera que les declaracions d'Egipte plantegen un cert nombre de qüestions jurídiques.

L'article 26.1, del Conveni de Basilea prohibeix tota reserva o excepció al Conveni.

No obstant això, segons l'apartat 2 del mateix article, un estat pot, quan s'adhereix al Conveni, fer declaracions o manifestacions "amb vista, inter alia, a harmonitzar les seves lleis i reglaments amb les disposicions d'aquest Conveni..." Sense pronunciar-se sobre el contingut de les declaracions que, per la seva naturalesa semblen reserves, el Govern de Finlàndia fa referència a l'article 26, apartat 2, i remarca que les declaracions d'Egipte han estat realitzades massa tard.

És el motiu pel qual el Govern de Finlàndia hi fa objeccions i les considera com a nul.les i sense efecte legal." Itàlia (13 d'octubre de 1995): ...El Govern d'Itàlia fa objecció al dipòsit de les declaracions abans esmentades perquè, al seu parer, s'han de considerar com a reserves al Conveni de Basilea i la possibilitat de fer reserves l'exclou l'article 26, apartat 1, del Conveni.

En qualsevol cas, l'article 26, apartat 2, estableix que un estat, dins de certs límits, pot formular declaracions "en signar, ratificar, acceptar, aprovar... confirmar o adherir- se al present Conveni." Per aquests motius, el dipòsit de les declaracions abans esmentades, i sense considerar el seu contingut, no pot ésser acceptat.

Països Baixos (13 d'octubre de 1995): "Si bé la segona i la tercera declaracions no impliquen observacions per part del Regne, la primera declaració que exigeix una autorització prèvia abans de qualsevol pas per les aigües territorials egípcies, no és acceptable.

El Regne dels Països Baixos considera la primera declaració com una reserva al Conveni (de Basilea).

Ara bé, l'article 26, apartat 1, del Conveni prohibeix expressament qualsevol reserva.

A més, aquesta reserva s'ha fet dos anys després de l'adhesió d'Egipte al Conveni (de Basilea) i, per tant, massa tard.

En conseqüència, el Regne dels Països Baixos considera que la declaració feta per Egipte relativa a l'exigència d'una autorització prèvia abans de qualsevol pas per les aigües territorials, constitueix una reserva nul.la i sense efecte." Suècia (16 d'octubre de 1995): El Govern de Suècia no pot acceptar les declaracions realitzades pel Govern d'Egipte [...] Primer, aquestes declaracions han estat fetes gairebé dos anys després de l'adhesió d'Egipte al Conveni de Basilea, contràriament a la regla que estipula l'article 26, apartat 2, d'aquest Conveni.

Segon, el contingut de la primera d'aquestes declaracions s'ha d'entendre com una reserva al Conveni, quan el Conveni de Basilea prohibeix expressament les reserves (article 26, apartat 1).

En conseqüència, el Govern de Suècia considera aquestes declaracions nul.les i sense efecte.

A la vista del que s'esmenta anteriorment i de conformitat amb la pràctica dipositària seguida en casos anàlegs, el secretari general és del parer que no està en situació d'acceptar el dipòsit d'aquestes declaracions.

(6) La República Democràtica Alemanya va signar el Conveni el dia 19 de març de 1989. Vegeu també la nota al capítol I.2 (7) Pel Regne a Europa (8) Amb una declaració de no aplicació a Tokelau "fins a la data de notificació per part del Govern de Nova Zelanda que el Conveni s'ha d'estendre a Tokelau".

(9) Respecte de Gran Bretanya i Irlanda del Nord i el territori britànic antàrtic.

Posteriorment, en una comunicació rebuda el 30 d'octubre de 1995, el Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, va notificar al secretari general que el Conveni s'havia d'aplicar a Hong Kong (vegeu també la nota 3 en aquest capítol), en ser un territori per al qual el Regne Unit és competent pel que fa a les relacions internacionals.

(10) El 13 de març de 1996, el secretari general ha rebut del Govern dels Estats Units, la comunicació següent: (1) Els Estats Units d'Amèrica entenen que, en la mesura en què el Conveni no s'aplica als vaixells i a les aeronaus que es beneficien d'una immunitat de sobirania en virtut del dret internacional i, en especial, als vaixells de guerra i embarcacions auxiliars, i altres vaixells o aeronaus que un estat posseeixi o exploti al servei del seu govern, amb finalitats no comercials, cada estat vetllarà per tal que aquests vaixells o aeronaus respectin l'esperit del Conveni, en la mesura en què això és possible i raonable, adoptant mesures apropiades que no obstaculitzin les operacions o les capacitats operacionals dels vaixells que es beneficien de la immunitat de sobirania.

(2) Els Estats Units d'Amèrica entenen que un estat és un "estat de trànsit" en el sentit del Conveni, només si un moviment de residus s'efectua o està previst per vies navegables interiors, per les seves aigües interiors o sobre el seu sòl.

(3) Els Estats Units d'Amèrica entenen que un estat exportador pot decidir que no posseeix els mitjans per eliminar els residus de "manera ecològicament racional i eficaç" si l'eliminació en el país importador, seria ecològicament racional i econòmicament eficient.

(4) Els Estats Units d'Amèrica entenen que l'article 9 (2) no implica per a l'estat exportador, cap obligació en matèria de depuració més enllà de l'obligació de tornar a prendre els residus o d'eliminar-los d'una altra manera de conformitat amb les disposicions del Conveni.

Les parts poden determinar altres obligacions, de conformitat amb l'article 12. A més, quan els Estats Units d'Amèrica dipositin el seu instrument de ratificació al Conveni de Basilea, presentaran una objecció formal a la declaració de qualsevol estat que pretengui subordinar a la seva autorització prèvia el pas d'un vaixell que transporti residus perillosos i que exerceixi, de conformitat amb el dret internacional, el seu dret de pas inofensiu per les aigües territorials o la llibertat de navegació en una zona econòmica exclusiva.

El Principat d'Andorra designa el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient com a autoritat competent per fer el seguiment dels residus perillosos.

Esmena al Conveni de Basilea Decisió III/1 adoptada a la tercera reunió de la Conferència de les parts en el Conveni de Basilea sobre el control de moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació Ginebra, 22 de setembre de 1995 La Conferència, Recordant que en la primera reunió de la Conferència de les parts al Conveni de Basilea es va fer la demanda per a la prohibició de qualsevol exportació de residus perillosos des de països industrialitzats a països en desenvolupament; Recordant la decisió II/12 de la Conferència; Advertint que: el grup de treball tècnic té instruccions d'aquesta Conferència de continuar el seu treball en la caracterització de residus perillosos subjectes al Conveni de Basilea (decisió III/12); el grup de treball tècnic ja ha començat el seu treball sobre l'elaboració de llistes de residus que són perillosos i de residus que no estan subjectes al Conveni; aquestes llistes (document UNEP/CHW.3/Inf.4) ja ofereixen una indicació útil malgrat que encara no estiguin completes o no siguin plenament acceptades; el grup de treball tècnic elaborarà unes directrius tècniques per ajudar les parts o Estats que, en l'exercici dels seus drets sobirans, decideixin concloure acords o arranjaments, inclosos aquells previstos a l'article 11, que fa referència al moviment transfronterer de residus perillosos.

1. Ordena al grup de treball tècnic que doni prioritat màxima a la tasca de completar l'estudi sobre la caracterització de perills i l'elaboració de llistes i directrius tècniques per sotmetre-les a aprovació en la quarta reunió de la Conferència de les parts.

2. Decideix que la Conferència de les parts prendrà una decisió sobre la(es) llista(es) en la seva quarta reunió;

3. Decideix adoptar la següent esmena al Conveni: "Inserir en el preàmbul un nou apartat 7 bis: Reconeixent que els moviments transfronterers de residus perillosos, especialment a països en desenvolupament, tenen un alt risc de no ser compatibles amb una gestió ambientalment racional dels residus perillosos com ho requereix aquest Conveni; Inserir un nou article 4A:

1. Cada part inclosa a la llista que figura en l'annex VII prohibirà tots els moviments transfronterers de residus perillosos destinats a operacions a les quals fa referència l'annex IV A, a estats no inclosos a la llista que figura en l'annex VII;

2. Cada part inclosa a la llista que figura en l'annex VII reduirà gradualment, i prohibirà a partir del 31 de desembre de 1997, tots els moviments transfronterers de residus perillosos descrits a l'article 1 (i)(a) del Conveni destinats a operacions a les quals fa referència l'annex IV B a estats que no figuren en l'annex VII. Aquests moviments transfronterers no seran prohibits llevat que els residus en qüestió siguin designats com a perillosos en virtut del Conveni.