Article 28. Textos autèntics

Article 28. Textos autèntics

L’original d’aquest Protocol, els textos del qual en àrab, xinès, espanyol, francès, anglès i rus són igualment autèntics, es dipositarà en poder del dipositari, el qual n’enviarà còpies certificades conformes a totes les parts en els convenis.

Estats part al Protocol addicional II dels convenis de Ginebra de 1949 A 26 de juny del 2024 Estat PA II 1977 Alemanya 14.02.1991 Aràbia Saudita 28.11.2001 Costa Rica 15.12.1983 Costa d’Ivori 20.09.1989 Croàcia 11.05.1992 Cuba 23.06.1999 Dinamarca 17.06.1982 Djibouti 08.04.1991 Dominica 25.04.1996 Egipte 09.10.1992 El Salvador 23.11.1978 Emirats àrabs units 09.03.1983 Equador 10.04.1979 Eslovàquia 02.04.1993 Eslovènia 26.03.1992 Espanya 21.04.1989 Estònia 18.01.1993 Eswatini 02.11.1995 Etiòpia 08.04.1994 Federació de Rússia 29.09.1989 Fiji 30.07.2008 Filipines 11.12.1986 Finlàndia 07.08.1980 França 24.02.1984 Gabon 08.04.1980 Gàmbia 12.01.1989 Geòrgia 14.09.1993 Ghana 28.02.1978 Grècia 15.02.1993 Grenada 23.09.1998 Guatemala 19.10.1987 Guinea 11.07.1984 Guinea Equatorial 24.07.1986 Guinea-Bissau 21.10.1986 Guyana 18.01.1988 Haití 20.12.2006 Hondures 16.02.1995 Hongria 12.04.1989 Iemen 17.04.1990 Illes Salomó 19.09.1988 Irlanda 19.05.1999 Islàndia 10.04.1987 Itàlia 27.02.1986 Jamaica 29.07.1986 Japó 31.08.2004 Jordània 01.05.1979 Kazakhstan 05.05.1992 Kenya 23.02.1999 Kuwait 17.01.1985 Kirguizistan 18.09.1992 Lesotho 20.05.1994 Letònia 24.12.1991 Líban 23.07.1997 Libèria 30.06.1988 Líbia 07.06.1978 Liechtenstein 10.08.1989 Lituània 13.07.2000 Luxemburg 29.08.1989 Macedònia del Nord 01.09.1993 Madagascar 08.05.1992 Malawi 07.10.1991 Maldives 03.09.1991 Mali 08.02.1989 Malta 17.04.1989 Marroc 03.06.2011 Mauritània 14.03.1980 Maurici 22.03.1982 Micronèsia (Estats Federats de) 19.09.1995 Mònaco 07.01.2000 Mongòlia 06.12.1995 Montenegro 02.08.2006 Moçambic 12.11.2002 Namíbia 17.06.1994 Nauru 27.06.2006 Nicaragua 19.07.1999 Níger 08.06.1979 Nigèria 10.10.1988 Noruega 14.12.1981 Nova Zelanda 08.02.1988 Oman 29.03.1984 Països Baixos 26.06.1987 Palau 25.06.1996 Palestina 04.01.2015 Panamà 18.09.1995 Paraguai 30.11.1990 Perú 14.07.1989 Polònia 23.10.1991 Portugal 27.05.1992 Qatar 05.01.2005 Regne-Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 28.01.1998 República de Corea 15.01.1982 República de Moldàvia 24.05.1993 República Dominicana 26.05.1994 República Popular Democràtica de Laos 18.11.1980 República Txeca 05.02.1993 República Unida de Tanzània 15.02.1983 República Democràtica del Congo 12.12.2002 Romania 21.06.1990 Rwanda 19.11.1984 Saint Christopher i Nevis 14.02.1986 Santa Seu 21.11.1985 Saint Lucia 07.10.1982 Sant Vicenç i les Grenadines 08.04.1983 Samoa 23.08.1984 San Marino 05.04.1994 Sao Tomé i Príncipe 05.07.1996 Senegal 07.05.1985 Sèrbia 16.10.2001 Seychelles 08.11.1984 Sierra Leone 21.10.1986 Sudan 13.07.2006 Sudan del Sud 25.01.2013 Sud-àfrica 21.11.1995 Suècia 31.08.1979 Suïssa 17.02.1982 Surinam 16.12.1985 Tadjikistan 13.01.1993 Timor Oriental 12.04.2005 Togo 21.06.1984 Tonga 20.01.2003 Trinitat i Tobago 20.07.2001 Tunísia 09.08.1979 Turkmenistan 10.04.1992 Uganda 13.03.1991 Ucraïna 25.01.1990 Uruguai 13.12.1985 Uzbekistan 08.10.1993 Vanuatu 28.02.1985 Veneçuela 23.07.1998 Xipre 18.03.1996 Zàmbia 04.05.1995 Zimbàbue 19.10.1992 Total 169 (*) Niue .

Niue continua vinculada per la ratificació per part de Nova Zelanda dels Convenis de Ginebra de 1949, fins que Niue s’adhereixi a les convencions per dret propi.

(**) Burundi .

El 21 de setembre de 2004, el Govern de Burundi va ratificar l’estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

Així, l’Estatut va entrar en vigor per a Burundi l’1 de desembre de 2004 d’acord amb l’article 126 (2).

El 27 d’octubre de 2016, d’acord amb l’article 127 (1) de l’Estatut, el Govern de Burundi va notificar al Secretari General de les Nacions Unides la seva decisió de retirar-se de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

La retirada va entrar en vigor el 27 d’octubre de 2017. (***) Filipines .

El 30 d’agost de 2011, el Govern de la República de les Filipines va ratificar l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

Així, l’Estatut va entrar en vigor per a les Filipines l’1 de novembre de 2011 d’acord amb l’article 126 (2).

El 17 de març de 2018, d’acord amb l’article 127 (1) de l’Estatut, el Govern de la República de Filipines va notificar al Secretari General de les Nacions Unides la seva decisió de retirar-se de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

La retirada va entrar en vigor el 17 de març de 2019. Reserves i Declaracions Alemanya La lletra e de l’apartat 4 de l’article 75 del Protocol Addicional I i la lletra e de l’apartat 2 de l’article 6 del Protocol II addicional s’aplicaran de manera que sigui el tribunal el que decideixi si un encausat detingut ha de comparèixer personalment davant el tribunal de cassació (traducció de l’original alemany).

Argentina Pel que fa a l’article 1 del Protocol II, tenint en compte el seu context, la República Argentina opina que la designació de grups armats organitzats, utilitzada a l’article 1 del Protocol esmentat, no es considera equivalent a la denominació utilitzada a l’article 43 del Protocol I per definir el concepte de forces armades, encara que aquests grups compleixin les condicions previstes en l’esmentat article 43. En referència a una declaració feta pel Regne Unit el 2 de juliol del 2002, la República Argentina rebutja la pretensió britànica d’estendre l’aplicació dels protocols a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i d’acceptar la jurisdicció de la Comissió Internacional d’Investigació del Protocol I pel que fa als territoris esmentats.

Els protocols addicionals són aplicables a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud perquè siguin part integrant del territori de la República Argentina, en virtut de la ratificació d’aquests protocols per part del Govern de l’Argentina el 26 de novembre de 1996 i l’acceptació de la Comissió d’Investigació Internacional presentada l’11 d’octubre de 1996. En relació amb la qüestió de les Illes Malvines, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar les resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42/19 i 43/25, entre les quals es reconeix l’existència d’un conflicte de sobirania i demana a la República Argentina i al Regne Unit que reprenguin les negociacions per tal de trobar una solució pacífica i definitiva al conflicte, a través dels bons oficis del secretari general de les Nacions Unides, que informarà l’Assemblea General sobre els avenços efectuats.

La República Argentina referma els seus drets de sobirania sobre les Illes Malvines, les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i les zones marítimes circumdants (11 de desembre del 2002, traducció de l’original espanyol).

Àustria S’aplicarà la lletra e de l’apartat 2 de l’article 6 del Protocol II, sempre que no sigui incompatible amb les disposicions legislatives que preveuen que qualsevol encausat que pertorbi l’ordre durant la vista oral o la presència del qual pugui dificultar l’interrogatori d’un altre encausat o l’audiència d’un testimoni o d’un pèrit pugui ser exclòs de la sala del tribunal (traducció de l’original alemany).

Canadà Segons la interpretació del Govern del Canadà, els termes no definits que s’utilitzen al Protocol II addicional, però que es defineixen al Protocol I addicional, tenen el significat que se’ls dona al Protocol I addicional.

Les interpretacions establertes pel Govern del Canadà pel que fa al Protocol I addicional s’aplicaran, si escau, als termes i disposicions comparables contingudes en el Protocol II addicional.

L’Ambaixada del Canadà […] té l’honor de referir-se […] a la comunicació del Consell Federal Suís del 9 de gener del 2015 […] relativa al Protocol II i al Protocol III.

L’Ambaixada del Canadà assenyala que aquesta comunicació la va fer el Consell Federal Suís en la seva qualitat de dipositari del Protocol II i del Protocol III.

L’Ambaixada del Canadà vol recalcar que el dipositari té un paper de caràcter tècnic i administratiu, i que correspon als estats parts en un tractat, i no al dipositari, pronunciar-se sobre qualsevol qüestió de dret relacionada amb els instruments transmesos pel dipositari.

En aquest context, l’Ambaixada canadenca assenyala que “Palestina” no compleix els criteris per ser considerat un estat segons el dret internacional i, per tant, no és reconeguda com a tal pel Canadà.

Per tant, per evitar qualsevol ambigüitat, l’Ambaixada del Canadà vol manifestar la seva posició segons la qual “Palestina” no està qualificada per adherir-se al Protocol II i al Protocol III, de manera que la seva suposada adhesió a aquests Protocols no té cap valor legal ni impacte en les relacions convencionals del Canadà amb l’“Estat de Palestina” (21 de gener del 2015, versió original en francès).

Egipte El Govern de la República Àrab d’Egipte celebra la Conferència Diplomàtica que va conduir a l’adopció, el juny de 1977, dels dos protocols addicionals als convenis de Ginebra de 1949. Aquests dos protocols es van adoptar en sis idiomes originals, inclòs l’àrab.

Cadascuna d’aquestes sis llengües té el mateix valor d’autenticitat en comparació amb les altres.

En comparar les sis versions originals dels protocols addicionals, sembla que el text àrab no es correspongui –en certs punts– amb les altres versions.

Al contrari, la versió àrab contradiu, en el fons i en la forma, determinades disposicions adoptades pels estats, en l’àmbit del dret internacional i les relacions humanes.

En conseqüència, el Govern de la República Àrab d’Egipte declara, amb motiu del dipòsit de l’instrument de ratificació dels protocols addicionals als quatre convenis de Ginebra de 1949 prop de la Confederació Suïssa (estat dipositari), que adoptarà la versió que millor conciliï els textos originals dels protocols.

En ratificar els protocols addicionals de 1977 als convenis de Ginebra de 1949, la República Àrab d’Egipte està convençuda que les disposicions d’aquests dos protocols constitueixen la protecció jurídica mínima que cal concedir, en temps de conflicte armat, a les persones i als béns civils i culturals.

Referint-se als principis de la Llei islàmica, dels quals és profundament respectuosa, la República Àrab d’Egipte subratlla que és el deure de tots els estats abstenir-se, en els conflictes, d’exposar les persones indefenses al foc de les armes.

Es demana a aquests estats que despleguin tots els esforços possibles amb aquesta finalitat, en nom de la humanitat i dels valors culturals de totes les nacions i de tots els pobles.

La República Àrab d’Egipte es compromet, per tant, a respectar totes les disposicions dels protocols.

Referma, d’acord amb el principi de reciprocitat, la seva vinculació al dret d’utilitzar tots els mitjans autoritzats pel dret internacional per reaccionar contra qualsevol vulneració d’aquestes lleis per part de qualsevol part i, per tant, evitar qualsevol altra infracció.

A més, referma que els comandants militars i els altres responsables de planificar, decidir o executar un atac han de prendre necessàriament les seves decisions basant-se en la seva avaluació de la informació que emana de totes les fonts de què disposen en aquell moment (traducció de la traducció no oficial en anglès de l’original àrab).

Emirats Àrabs Units En acceptar l’esmentat Protocol, el Govern dels Emirats Àrabs Units considera que la seva acceptació d’aquest Protocol no implica de cap manera el seu reconeixement d’Israel ni l’obliga a aplicar les disposicions del dit Protocol respecte a aquest país.

El Govern dels Emirats Àrabs Units també vol indicar que la posició descrita anteriorment és coherent amb la pràctica general dels Emirats Àrabs Units pel que fa a la signatura, ratificació, adhesió o acceptació de convenis, tractats o protocols internacionals dels quals un país no reconegut pels Emirats Àrabs Units sigui part (traducció de l’original en anglès).

França Amb motiu del dipòsit de l’instrument d’adhesió de França al Protocol II, tinc l’honor d’informar-vos que no és la intenció de la República Francesa adherir-se al Protocol I del mateix dia en els mateixos convenis.

Aquesta darrera decisió s’explica pels motius indicats pel representant de França durant la quarta sessió de la Conferència Diplomàtica de Ginebra, sobre la reafirmació i el desenvolupament del dret internacional humanitari aplicable en els conflictes armats i, en especial, per l’absència de consens entre els estats signants de Protocol I pel que fa a l’abast exacte de les obligacions assumides per aquests estats en matèria de dissuasió.

Irlanda En ratificar el Protocol II Addicional, Irlanda declara que considera que les disposicions d’aquest Protocol representen el nivell mínim de protecció legal i efectiva que s’ha d’oferir a les persones, els civils i els béns culturals en situacions de conflicte armat.

L’article 6 s’aplicarà a Irlanda en la mesura que la lletra e de l’apartat 2 no sigui incompatible amb el poder d’un jutge, en circumstàncies excepcionals, d’expulsar d’un tribunal un encausat que provoqui una pertorbació durant un judici (traducció de l’original anglès).

Liechtenstein La lletra e de l’apartat 2 de l’article 6 del Protocol II s’aplicarà sempre que no sigui incompatible amb les disposicions legislatives que preveuen que qualsevol encausat que pertorbi l’ordre durant la vista oral o la presència del qual podria interferir en l’interrogatori d’un altre acusat o l’audiència d’un testimoni o perit es pugui expulsar de la sala.

Malta S’aplicarà la lletra e de l’apartat 2 de l’article 6 del Protocol II sempre que no sigui incompatible amb les disposicions legislatives que preveuen que qualsevol encausat que pertorbi l’ordre durant la vista oral o la presència del qual podria interferir en l’interrogatori d’un altre encausat o l’audiència d’un testimoni o perit es pugui excloure de la sala (traducció de l’original en anglès).

Maurici El Govern de la República de Maurici s’oposa a la inclusió del que s’anomena el “territori britànic de l’oceà Índic” a la llista de territoris esmentats en la Declaració dipositada el 2 de juliol del 2002 prop del Consell Federal Suís per al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord relativa a l’aplicabilitat dels protocols I i II addicionals als convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 adoptats a Ginebra el 8 de juny de 1977. Per tant, rebutja la Declaració esmentada en la mesura que pretén estendre la ratificació dels protocols esmentats per part del Govern britànic al que s’anomena el “territori britànic de l’oceà Índic”.

El Govern de la República de Maurici no reconeix la competència del Govern britànic per adherir-se a cap instrument internacional en nom de l’arxipèlag de les Chagos, que és part integrant del territori de la República de Maurici.

El Govern de la República de Maurici vol reafirmar la indiscutible sobirania de Maurici sobre l’arxipèlag de les Chagos, inclòs Diego Garcia (27 de juny del 2003, traducció de l’original anglès).

Maurici va sol·licitar al dipositari que comuniqui als estats parts en els Convenis de Ginebra la seva objecció a l’aplicació dels tres Protocols addicionals al “Territori britànic de l’Oceà Índic” per part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (13 de gener del 2020, vegeu la notificació de 31 de gener del 2020).

Nova Zelanda No aplicable a Niue i Tokelau.

Oman En dipositar aquests instruments, el Govern del Sultanat d’Oman declara que aquestes adhesions no representen de cap manera el reconeixement ni l’establiment de relacions amb Israel pel que fa a l’aplicació de les disposicions d’aquests Protocols (traducció de l’original anglès).

Països Baixos Aplicable a la part europea dels Països Baixos a partir del 26 de desembre de 1987, a la part caribenya dels Països Baixos (les illes de Bonaire, Sint Eustasi i Saba) a partir del 10 d’octubre del 2010, a Aruba a partir del 26 de desembre de 1987, i a Curaçao i Sint Maarten a partir del 10 d’octubre del 2010. S’aplicava a les antigues Antilles Neerlandeses del 26 de desembre de 1987 al 9 d’octubre del 2010. Portugal Ja no s’aplica a Macau des del 20 de desembre de 1999 (vegeu, tanmateix, sota la Xina).

Regne Unit L’Ambaixada de Sa Majestat Britànica té l’honor de declarar, en nom del Govern del Regne Unit, que la ratificació dels protocols addicionals s’estén als territoris següents, de les relacions internacionals dels quals és responsable: Anguilla; Bermudes; Territori Antàrtic Britànic; Territori Britànic de l’Oceà Índic; Illes Verges Britàniques; Illes Caiman, Illes Falkland; Montserrat; Pitcairn, Henderson, Ducie i Oeno; Santa Helena i dependències; Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud; bases sobiranes d’Akrotiri i Dhekelia; Illes Turks i Caicos.(2 de juliol del 2002, traducció de l’original en anglès).

L’Ambaixada de Sa Majestat Britànica té l’honor de declarar, en nom del Govern del Regne Unit, que la ratificació del Protocol II s’estén a la Batllia de Guernsey i a l’Illa de Man, a més dels territoris de les relacions internacionals dels quals és responsable i als quals es va estendre aquest Protocol el 2 de juliol del 2002 (15 de juny del 2011, traducció de l’original anglès).

L’Ambaixada de Sa Majestat Britànica té l’honor de declarar, en nom del Govern del Regne Unit, que la ratificació del Protocol II s’estén a la Batllia de Jersey, a més dels territoris als quals ja s’ha estès aquest Protocol (7 de gener del 2013, traducció de l’original anglès).

Rússia La Federació Russa continua exercint els drets i complint les obligacions derivades dels acords internacionals signats per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Per tant, el Ministeri demana que la Federació Russa sigui considerada part en tots els acords internacionals vigents en lloc de l’URSS (13 de gener de 1992, traducció de l’original anglès).

La ratificació per la Unió Soviètica dels protocols addicionals als convenis de Ginebra per a la protecció de les víctimes de la guerra constitueix un fet insòlit en la història diplomàtica contemporània del nostre país.

Reflecteix l’esperit del nou pensament polític, demostra l’adhesió de l’Estat soviètic a la idea d’humanització de la vida internacional i l’enfortiment de l’ordre jurídic internacional.

Al mateix temps, posa de manifest l’esperit de successió de la diplomàcia russa i soviètica que ja es pronunciava als anys 60 del segle passat, sobre l’aplicació de les normes de l’humanisme i la misericòrdia en les tràgiques circumstàncies d’una guerra.

Cal destacar que els protocols addicionals pel desenvolupament dels quals la Unió Soviètica va fer una contribució universalment reconeguda es trobaven entre els primers actes internacionals proposats per a la ratificació del nou parlament soviètic.

Cal assenyalar que el soviètic suprem de l’URSS va insistir a ratificar els protocols sense cap reserva i va declarar al mateix temps que el nostre estat reconeixia la competència de la Comissió Internacional d’Establiment dels Fets de vulneracions del dret internacional humanitari.

A la Unió Soviètica, s’espera que la ratificació dels protocols addicionals sigui plenament apreciada per tots els interessats en la noble causa de l’humanisme i l’alliberament de la humanitat dels horrors de la guerra.

Santa Seu Mitjançant la ratificació dels dos protocols addicionals dels convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 relatius a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (Protocol I) i no internacionals (Protocol II), adoptats a Ginebra el 8 de juny de 1977, la Santa Seu pretén abans de tot reconèixer els mèrits i els resultats positius obtinguts per la “Conferència diplomàtica sobre la reafirmació i el desenvolupament del dret internacional humanitari aplicable als conflictes armats”, en la qual va participar activament.

La Santa Seu considera que, des d’una perspectiva històrica i jurídica global, els dos protocols representen i confirmen un avenç significatiu en el dret humanitari que cal aplicar en els conflictes armats, un avenç que mereix ser aprovat i secundat.

Alhora, la Santa Seu vol recordar, pel que fa al que disposen els textos legals esmentats anteriorment, les consideracions que ja han estat notificades per la seva delegació, en finalitzar els treballs de la Conferència, a la secretaria d’aquesta última.

Ens complau especialment reconèixer el valor de les disposicions que amplien, en determinats sectors, el dret humanitari, com ara: la protecció de la població civil, en especial de les dones i els nens; la protecció concedida als béns culturals dels pobles; la protecció dels béns essencials per a la supervivència de la població civil; el respecte i la protecció del personal sanitari i religiós; la prohibició de les represàlies.

Altres disposicions són, per contra, a criteri de la Santa Seu, menys satisfactòries quant al fons o menys encertades en la formulació.

A més, es van observar dubtes i omissions en qüestions importants, en la possibilitat d’ampliació de les normes humanitàries.

Pel que fa, en especial, al Protocol II, la Santa Seu lamenta que després d’haver estat buidat en bona part de la seva substància humanitària pel Ple de la Conferència, s’hagi convertit en un instrument d’un legalisme restringit en el seu i en l’esperit.

Si la Santa Seu el va signar, no sense serioses reserves, i si ara el ratifica, és sobretot perquè el considera com una porta oberta cap a futurs desenvolupaments del dret humanitari en un sector crucial i massa desatès fins avui.

La Santa Seu també declara que ha pres nota de les reserves i de les declaracions fetes per determinats estats que han dipositat un instrument de ratificació o d’adhesió dels protocols.

Finalment, la Santa Seu referma en aquesta ocasió la seva profunda convicció respecte al caràcter fonamentalment inhumà de la guerra.

Una humanització dels efectes dels conflictes armats, com la que pretenen fer els dos protocols, és benvinguda i rep el suport de la Santa Seu en la mesura que pretén pal·liar el sofriment humà i en què, en el desencadenament de les passions i de les forces del mal, tendeix a salvaguardar els principis essencials de la humanitat i els béns suprems de la civilització.

La Santa Seu també expressa la seva ferma convicció que l’objectiu últim, el que és mereixedor de la vocació de l’home i de la civilització humana, ha de ser l’abolició de la guerra.

No podem deixar de pensar que les mesures previstes pel Conveni de Ginebra i ara pels dos protocols addicionals –mesures que per si soles ja són instruments fràgils per a la protecció de les víctimes dels conflictes armats convencionals–, no només resultarien insuficients sinó totalment inadequades davant de la devastació ruïnosa d’una guerra nuclear.

La Santa Seu, pensant a ser l’intèrpret de les inquietuds i esperances dels pobles, desitja que el camí encoratjador obert a Ginebra per la codificació del dret humanitari en els conflictes armats no quedi com a lletra morta o un simple compromís formal, sinó que tingui cabuda en les consciències, traduït a la pràctica i perseguit fins a l’objectiu final de l’abolició de qualsevol guerra, sigui quina sigui.

Xina Aplicable a Hong Kong a partir de l’1 de juliol de 1997 (14 d’abril de 1999) i a Macau a partir del 20 de desembre de 1999 (31 de maig de 2000).

De conformitat amb l’article 16, paràgraf 2, lletra c , de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de Tractats, del 19 de desembre de 1996, es fa públic que les reserves, les declaracions i les objeccions formulades així com totes les modificacions subjectives, d’àmbit d’aplicació territorial, temporal, material o de qualsevol altra naturalesa relatives als Protocols addicionals als convenis de Ginebra de 12 d’agost de 1949 estan disponibles al web: IHL Treaties - Treaties and States Parties (icrc.org)