Article 3

Article 3

Disposicions especials relatives a la fiscalització dels preparats

1. Excepte el que preveuen els apartats següents d'aquest article, tot preparat ha d'estar subjecte a les mateixes mesures de fiscalització que la substància psicòtropa que contingui i, si conté més d'una d'aquestes substàncies, a les mesures aplicables a la substància que sigui objecte de la fiscalització més rigorosa.

2. Si un preparat que contingui una substància psicòtropa diferent de les de la Llista I té una composició tal que el risc d'ús indegut és nul o insignificant i la substància no pot recuperar-se per mitjans aplicables fàcilment a una quantitat que es presti a ús indegut, de manera que tal preparat no dóna lloc a un problema sanitari i social, el preparat pot quedar exempt d'algunes de les mesures de fiscalització previstes en aquest Conveni de conformitat amb el que preveu l'apartat 3.

3. Si una part emet un dictamen en virtut de l'apartat anterior sobre un preparat, pot decidir que tal preparat quedi exempt, en el seu país o en una de les seves regions, de totes o algunes de les mesures de fiscalització previstes en aquest Conveni, excepte per allò prescrit respecte a:

a) Article 8 (Llicències), pel que fa a la fabricació.

b) Article 11 (Registres), pel que fa als preparats exempts.

c) Article 13 (Prohibició i restriccions a l'exportació i a la importació).

d) Article 15 (Inspecció), pel que fa a la fabricació.

e) Article 16 (Informes que han de fornir les parts), pel que fa als preparats exempts.

f) Article 22 (Disposicions penals) en la mesura necessària per a la repressió d'actes contraris a les lleis o als reglaments dictats de conformitat amb les obligacions anteriors. Dita part ha de notificar al secretari general tal decisió, el nom i la composició del preparat exempt i les mesures de fiscalització de què hagi quedat exempt. El secretari general ha de trametre la notificació a la resta de parts, a l'Organització Mundial de la Salut i a la Junta.

4. Si alguna de les parts o l'Organització Mundial de la Salut tenen informació sobre un preparat exempt de conformitat amb l'apartat 3, que al seu criteri exigeixi que es posi fi, totalment o parcial, a l'exempció, han de fer una notificació al secretari general i li han de facilitar informació que hi doni suport.

El secretari general ha de trametre aquesta notificació i les dades que consideri pertinents a les parts, a la Comissió i, quan la notificació procedeixi d'una de les parts, a l'Organització Mundial de la Salut.

L'Organització Mundial de la Salut ha de comunicar a la Comissió un dictamen sobre el preparat, en relació amb els punts esmentats en l'apartat 2, juntament amb una recomanació sobre les mesures de fiscalització, si escau, de què hagi de deixar d'estar exempt el preparat.

La Comissió, prenent en consideració la comunicació de l'Organització Mundial de la Salut, el dictamen de la qual és determinant en qüestions mèdiques i científiques, i tenint en compte els factors econòmics, socials, jurídics, administratius i d'altra índole que estimi pertinents, pot decidir posar fi a l'exempció del preparat d'una o de totes les mesures de fiscalització.

Tota decisió que prengui la Comissió de conformitat amb aquest apartat ha de ser comunicada pel secretari general a tots els estats membres de l'Organització de les Nacions Unides, als estats no membres que siguin parts en aquest Conveni, a l'Organització Mundial de la Salut i a la Junta.

Totes les parts han de disposar allò necessari per posar fi a l'exempció de la mesura o les mesures de fiscalització en qüestió en un termini de 180 dies a partir de la data de la comunicació del secretari general.