Protocol

Protocol addicional subscrit a la Paz, Bolívia, el 24 de maig de 1984.” Mònaco “1. (…)

2. En aplicació del segon paràgraf de l’article 4, només s’acceptaran comissions rogatòries en francès o acompanyades d’una traducció en aquesta llengua. 3.En aplicació de l’article 23, no s’executaran les comissions rogatòries que tinguin per objecte el pre-trial discovery of documents .

4. De conformitat amb els articles 16 i 17, es designa la Direcció dels Serveis Judicials com a autoritat competent per autoritzar, segons correspongui: - les autoritats consulars d’un estat contractant a practicar sense compulsió qualsevol acte d’instrucció que concerneixi persones que no siguin nacionals d’aquest estat i que estiguin relacionades amb un procediment incoat davant un tribunal de l’estat que representen, o - les persones oficialment designades com a comissaris a practicar sense compulsió a qualsevol acte d’instrucció relatiu a un procediment incoat davant un tribunal d’un estat contractant. Aquesta autorització, que s’atorgarà per cada cas particular està supeditada, si escau, a condicions particulars i està sotmesa a les condicions generals següents:

a) els actes d’instrucció hauran de practicar-se exclusivament a l’interior del recinte dels consolats quan estiguin situats al Principat i, en els altres casos, en els locals del Palau de Justícia de Mònaco.

b) la data i l’hora dels actes d’instrucció s’han de notificar amb antelació suficient a la Direcció dels Serveis Judicials per permetre-li que, eventualment, es pugui fer representar i, si escau, facilitar locals en el Palau de Justícia de Mònaco;

c) les persones concernides per l’acte d’instrucció han de ser convocades formalment per mitjà d’un document oficial redactat en francès o acompanyat d’una traducció en francès. El document ha de mencionar: - que l’acte d’instrucció a què es procedeix es du a terme de conformitat amb les disposicions del Conveni de l’Haia del 18 de març de 1970 sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, i s’insereix en el marc d’un procediment judicial seguit davant d’una jurisdicció determinada d’un estat contractant; - que la compareixença és voluntària i que la no compareixença no hauria de comportar accions penals a l’estat requeridor; - que la persona concernida per l’acte d’instrucció pot fer-se assistir per un advocat; - que la persona concernida per l’acte d’instrucció pot invocar una exempció o una prohibició de declarar. S’enviarà una còpia de les citacions a la Direcció dels Serveis Judicials que, a més, serà informada de qualsevol dificultat.” Montenegro (Traducció) De conformitat amb l’article 33 del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, adoptat el 18 de març de 1970 a l’Haia, el Govern de Montenegro declara que:

a) el segon paràgraf de l’article 4 del Conveni no s’aplica i que la comissió rogatòria ha d’estar redactada en montenegrí o anar acompanyada d’una traducció en aquesta llengua;

b) els articles 16 i 18 del Conveni no s’apliquen i que un agent diplomàtic o consular acreditat a Montenegro no està autoritzat a practicar actes d’instrucció que concerneixin nacionals de Montenegro o d’un estat tercer. [...] de conformitat amb l’article 23 del Conveni, Montenegro declara que no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents . Noruega Reserva “De conformitat amb l’article 33, Noruega formula una reserva sobre el segon paràgraf de l’article 4 en el sentit que no s’acceptaran les comissions rogatòries redactades en francès.” Declaracions: “I. Es designa el Reial Ministeri de Justícia i de la Policia com a autoritat central pel que fa a l’article 2 i com a autoritat competent als efectes dels articles 15, 16 i

17. II. Pel que fa al tercer paràgraf de l’article 4, el Regne de Noruega declara que es poden adreçar a l’autoritat central les comissions rogatòries en danès o en suec. III. En acceptar comissions rogatòries en una llengua que no sigui el noruec, el Regne de Noruega no es compromet a executar la comissió rogatòria o a transmetre les proves així obtingudes en aquesta altra llengua; ni tampoc a haver de traduir el document que deixi constància de l’execució de la comissió rogatòria. IV. En virtut de l’article 15, els agents diplomàtics o consulars només poden obtenir proves si, un cop sol·licitada, se’ls atorga l’autorització prèvia a aquest efecte. V. En virtut de l’article 23, el Regne de Noruega declara que no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment de pre-trial discovery of documents conegut en els estats de la common law .” Per una nota del 7 d’agost de 1980, rebuda el 15 d’agost de 1980, Noruega referint-se a la seva declaració relativa a l’article 23 del Conveni ha fet la declaració addicional següent: (Traducció) La declaració feta pel Regne de Noruega de conformitat amb l’article 23 relativa a les comissions rogatòries que tenen per objecte (un procediment de) pre-trial discovery of documents només s’aplica a les comissions rogatòries que exigeixin d’una persona:

a) que declari quins documents, relatius al cas al qual fa referència la comissió rogatòria, diferents dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió; o 2) que presenti qualsevol document diferent dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria i que probablement estan en la seva possessió.

Països Baixos “Als Països Baixos, el Conveni s’aplica com segueix: (…) Article 4 S’accepten: les comissions rogatòries redactades en neerlandès, en alemany, en anglès o en francès, o acompanyades d’una traducció en una d’aquestes llengües.

Els Països Baixos no es comprometen a traduir els documents d’execució d’una comissió rogatòria.

Article 8 Els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució de la comissió rogatòria, sota reserva que el jutge encarregat de l’execució hagi donat la seva autorització i que es respectin les condicions que eventualment hagi imposat.

Article 11 Només el jutge encarregat de l’execució de la comissió rogatòria és competent per decidir si una persona concernida per l’execució d’aquesta comissió pot invocar una exempció o una prohibició de declarar establertes per la llei d’un estat altre que l’estat requeridor, drets que el dret neerlandès no coneix.

Article 14 Els honoraris pagats als pèrits i als intèrprets i les despeses que resultin de l’aplicació d’una forma especial demanada per un estat requeridor, de conformitat amb el segon paràgraf de l’article 9 del Conveni, són a càrrec de l’estat requeridor.

Article 16 Als Països Baixos, els actes d’instrucció previstos a l’article 16 poden practicar-se sense autorització prèvia.

Article 17 L’autorització prevista a l’article 17 s’ha de demanar al president del tribunal del districte competent en el lloc on s’ha practicar l’acte d’instrucció.

Quan hi ha audició de testimonis o de pèrits, serà el districte on estiguin domiciliats, o on resideixin, els testimonis o els pèrits, o la majoria d’ells.

Si el president accepta la demanda, pot imposar totes les condicions que consideri pertinents pel bon desenvolupament de la instrucció o de l’audició.

Pot decidir que la instrucció o l’audició tinguin lloc en el palau de justícia sota la vigilància d’un jutge designat per ell.

A més, l’autorització només s’atorga si es compleixen les condicions següents:

a) el testimoni o el pèrit concernits han d’haver estat degudament convocats; la citació ha d’estar redactada en neerlandès o acompanyada d’una traducció en neerlandès. A més, ha de mencionar: - les dades i un resum del procediment per al qual es requereixen la instrucció o la presa de declaració, i també el jutge requeridor; - el fet que la compareixença és voluntària, que el refús a comparèixer, a prestar jurament, a donar la seva paraula d’honor o a declarar no pot comportar cap mesura ni pena de cap tipus contra la persona concernida, ni als Països Baixos, ni en l’estat en el qual s’ha iniciat el procediment; - el fet que la persona concernida pot demanar l’assistència d’un advocat; - el fet que la persona concernida pot invocar una exempció o una prohibició de declarar; - el fet que les despeses vinculades amb la compareixença són reemborsades pel comissari.

b) S’ha d’enviar una còpia de la citació al president.

c) La demanda ha d’indicar els motius pels quals l’acte d’instrucció s’ha confiat a un comissari, i també la seva qualitat, llevat que un advocat competent en els Països Baixos hagi estat designat a aquest efecte.

d) Les despeses d’execució de l’acte d’instrucció, és a dir, les despeses dels testimonis, dels pèrits o dels intèrprets, s’han de reemborsar íntegrament.

Article 23 Els Països Baixos no executen les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents .

Als efectes de l’article 23, per comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment, conegut en els països de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents , que els Països Baixos no executen, el Govern del Països Baixos entén que es tracta de les comissions rogatòries que exigeixin a una persona: 1) que indiqui quins documents pertinents pel procediment al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder, o 2) que presenti qualsevol document diferent dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria, com ara documents que, segons l’opinió del tribunal competent requerit, estan probablement en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder.

Article 26 Els Països Baixos invitaran l’estat que hagi fet ús de les disposicions del primer paràgraf de l’article 26 a reemborsar les despeses mencionades en aquest paràgraf.” Polònia Article 8 El Ministeri de Justícia és l’autoritat designada per expedir l’autorització prèvia.

Article 23 La República de Polònia declara que no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents.

Article 33 la República de Polònia exclou l’aplicació en el seu territori:

a) de les disposicions del segon paràgraf de l’article 4,

b) de les disposicions del capítol II, a l’excepció de les de l’article 15. Portugal

a) De conformitat amb l’article 33 del Conveni, l’Estat portuguès formula les reserves següents: 1 exclusió de l’aplicació del segon paràgraf de l’article 4; 2 exclusió de l’aplicació del capítol II, a l’excepció de l’article 15.

b) De conformitat amb els articles 15 i 23 del Conveni, l’Estat portuguès fa les declaracions següents: 1 l’Estat portuguès declara que els actes d’instrucció als quals fa referència l’article 15 no poden efectuar-se sense l’autorització atorgada per una autoritat competent designada per ell mateix basant-se en la demanda feta per l’agent diplomàtic o consular; 2 l’Estat portuguès declara que no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents . Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord Sota la reserva següent: Traducció ... de conformitat amb les disposicions de l’article 33, el Regne Unit no acceptarà les comissions rogatòries en francès. (…) i sota les declaracions següents: Traducció

1. De conformitat amb l’article 8, el Govern de Sa Majestat declara que els magistrats de l’autoritat requeridora poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria.

2. De conformitat amb l’article 18, el Govern de Sa Majestat declara que un agent diplomàtic o consular o un comissari, autoritzat a practicar un acte d’instrucció de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, té la facultat d’adreçar-se a l’autoritat competent designada més amunt, per obtenir l’assistència necessària per l’acompliment d’aquesta diligència amb compulsió, sempre que l’estat contractant del qual l’agent diplomàtic o consular o el comissari faci la demanda, hagi fet una declaració que permeti arranjaments recíprocs segons l’article 18.

3. De conformitat amb l’article 23, el Govern de Sa Majestat declara que el Regne Unit no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment de pre-trial discovery of documents . El Govern de Sa Majestat declara endemés que, als efectes de la declaració anterior, el Govern de Sa Majestat entén com a comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment de pre-trial discovery of documents les que exigeixen d’una persona:

a) que declari quins documents pertinents pel procediment al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder, o

b) que presenti qualsevol altre document diferent dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria que, segons l’opinió del tribunal requerit, estan o probablement estan en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder.

4. De conformitat amb l’article 27, el Govern de Sa Majestat declara que, segons la llei i els costums del Regne Unit, no es requereix l’autorització prèvia a la qual fan referència els articles 16 i 17 pel que fa a agents diplomàtics o consulars o comissaris d’un estat contractant que no exigeix obtenir una autorització amb vistes a practicar els actes d’instrucció previstos en els articles 16 o

17. N.B. Per mitjà d’una nota del 9 de febrer de 1995, rebuda el 21 de febrer de 1995, l’Ambaixada del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord ha notificat al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos que, llevat d’indicació contrària, en el futur l’acceptació per part del Regne Unit de l’adhesió de tot estat al Conveni serà també una acceptació per a tots els territoris les relacions internacionals dels quals depenen del Regne Unit i als quals l’aplicació del Conveni ha estat estesa.

República Txeca 01-01-1993 La República Txeca manté les declaracions fetes per Txecoslovàquia Declaracions fetes per l’antiga Txecoslovàquia: “La República Socialista Txecoslovaca declara pel que fa a l’article 16 del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial conclòs a l’Haia el 18 de març de 1970, que els actes d’instrucció de conformitat amb el capítol II poden practicar-se sense la seva autorització prèvia, a condició que hi hagi reciprocitat.

La República Socialista Txecoslovaca declara, a més, sobre l’article 18 del mateix Conveni, que els agents diplomàtics o consulars o els comissaris, autoritzats a practicar un acte d’instrucció de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, tenen la facultat de demanar de practicar una diligència judicial al tribunal txecoslovac competent o al notariat d’estat txecoslovac als quals tramet un document per l’intermediari del Ministeri de Justícia de la República Socialista Txeca a Praga o del Ministeri de Justícia de la República Socialista Eslovaca a Bratislava, a condició que hi hagi reciprocitat.

La República Socialista Txecoslovaca declara, en relació amb l’article 40 del Conveni que atorga als estats el dret de declarar que el Conveni està en vigor pels territoris que representen a escala internacional, que, segons la seva opinió, el manteniment de certs països en un estat de dependència està en contradicció amb el contingut i els objectius de la Declaració de l’ONU del 14 de desembre de 1960 sobre la independència atorgada als països i als pobles colonials, proclamant la necessitat d’una liquidació ràpida i incondicional del colonialisme sota totes les seves formes i aparences.” 12-05-1976 Ratificació amb declaracions similars a les declaracions fetes en signar.

Per mitjà d’una nota del 14 de desembre de 1979, rebuda al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos el 18 de desembre de 1979, la República Socialista Txecoslovaca ha fet una declaració relativa a la declaració feta per la República Federal d’Alemanya en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació del Conveni esmentat el 27 d’abril de 1979. El text d’aquesta declaració és el següent: “L’Ambaixada de la República Socialista Txecoslovaca en el Regne dels Països Baixos presenta els seus respectes al seu Ministeri d’Afers Exteriors i en relació amb la ratificació per part de la República Federal d’Alemanya del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial conclòs a l’Haia el 18 de març de 1970, entrat en vigor per a la República Socialista Txecoslovaca l’11 de juliol de 1976, té l’honor, segons les instruccions del Ministeri Federal d’Afers Exteriors, de portar al seu coneixement que, en la declaració del Govern de la República Federal d’Alemanya, la validesa del Conveni ha estat estesa al Land Berlin ; a més, aquesta declaració conté, en virtut de les disposicions respectives d’aquest Conveni, un llistat d’autoritats centrals dels Länder ; en aquest llistat hi figura un Land Berlin com un dels Länder federals, com si fos part de la República Federal d’Alemanya.

És conegut que Berlín Occidental no és un Land Berlin que faci part de la República Federal d’Alemanya.

L’Acord a quatre bandes, del 3 de setembre de 1971 estipula expressament que els sectors occidentals de Berlín no formen part de la República Federal d’Alemanya i, per tant, no els pot administrar.

Per consegüent, la declaració en qüestió del Govern de la República Federal d’Alemanya està en contradicció flagrant amb l’Acord a quatre bandes, i no pot tenir efectes jurídics.

Per aquest motiu la República Socialista Txecoslovaca no reconeix l’extensió de la validesa del Conveni als sectors occidentals de Berlín i no l’aplicarà.

L’Ambaixada de la República Socialista Txecoslovaca té l’honor de sol·licitar al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos que informi d’aquesta declaració de la República Socialista Txecoslovaca als governs dels estats que són o que en el futur seran parts del Conveni esmentat.” El Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos va rebre una nota de l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica, el 12 d’agost de 1980, que contenia una declaració feta en nom del Govern dels Estats Units d’Amèrica, del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord i del Govern de França sobre la declaració feta per la República Socialista Txecoslovaca en la seva nota del 14 de desembre de 1979. La declaració es llegeix com segueix: (Traducció) En la comunicació esmentada, el Govern de Txecoslovàquia s’oposa a la utilització del terme Land Berlin en la declaració feta per la República Federal d’Alemanya en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació del Conveni en qüestió, el 27 d’abril de 1979. L’extensió d’aquest Conveni als sectors occidentals de Berlín ha estat aprovada per les tres potències en l’exercici de la seva autoritat suprema, de conformitat amb els procediments establerts.

La utilització del terme Land Berlin es deriva de la Constitució adoptada pels diputats de Berlín el 1949 (modificada per les Reserves de la Kommandatur interaliada expressades en BK/O (50 75)), no implica que Berlín sigui un Land de la República Federal d’Alemanya.

L’extensió d’aquest tractat a Berlín continua, per tant, en vigor.

En relació amb els comentaris del Govern de Txecoslovàquia sobre l’Acord a quatre bandes del 3 de setembre de 1971, els tres governs reafirmen que els estats que no són part de l’Acord a quatre bandes no tenen cap competència per interpretar de manera autoritzada les disposicions d’aquest Acord.

Els tres governs no consideren necessari i no tenen la intenció de respondre a altres comunicacions d’estats que no són part de l’Acord a quatre bandes.

Això no implica, en cap cas, que la posició dels tres governs en la matèria hagi canviat.

Romania “A. Declaracions

1. (…)

2. En aplicació de l’article 8 del Conveni, els magistrats de l’autoritat requeridora poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, després d’informar prèviament l’autoritat central competent.

3. En aplicació de l’article 23 del Conveni, Romania declara que executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents en la mesura en què aquesta expressió tingui per objecte el subministrament de proves ( inquest in futurum ). B. Reserva En aplicació del primer paràgraf de l’article 33 del Conveni, Romania no aplicarà les disposicions dels articles 16, 17 i 18 del capítol II del Conveni. Declara que els articles 19 i 21 no són aplicables en la mesura que concerneixen els articles 16, 17 i 18 que són objecte de la reserva.” Sèrbia (Traducció)

a) La República de Sèrbia s’oposa a l’aplicació del segon paràgraf de l’article 4 del Conveni.

b) De conformitat amb l’article 8 del Conveni, els magistrats de l’estat requeridor poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria a la República de Sèrbia després d’haver obtingut l’autorització del ministeri competent per a l’administració de justícia.

c) De conformitat amb l’article 35 del Conveni, la República de Sèrbia declara que els actes d’instrucció previstos en els articles 16 i 17 del Conveni no es poden practicar sense l’autorització prèvia del ministeri competent per a l’administració de justícia.

d) De conformitat amb l’article 18 del Conveni, els agents diplomàtics o consulars o els representants habilitats a la República de Sèrbia, autoritzats a practicar un acte d’instrucció en virtut dels articles 15, 16 i 17 del Conveni, tenen la facultat de demanar l’assistència necessària per la pràctica d’aquest acte amb compulsió. A la República de Sèrbia l’òrgan competent per a l’aplicació de l’article 18 del Conveni és el tribunal de primera instància en la circumscripció del qual la persona tingui la seva residència permanent o temporal. Singapur (Traducció) i. No és aplicable a la República de Singapur tot el capítol II del Conveni; ii. Pel que fa al segon paràgraf de l’article 4, la República de Singapur només accepta comissions rogatòries en una altra llengua que sigui l’anglès, atès que és la llengua utilitzada per la magistratura a Singapur. De conformitat amb l’article 23, el Govern de la República de Singapur ha declarat que la República de Singapur no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents . El Govern de la República de Singapur ha declarat, a més, que als efectes de la declaració anterior, també entén per “comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment de pre-trial discovery of documents ” totes les comissions rogatòries que exigeixin d’una persona:

a) que indiqui quins documents pertinents per al procediment al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder, o

b) que presenti qualsevol document diferent dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria, com ara documents que, segons l’opinió del tribunal requerit estan o probablement estan en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder. I que s’entén que, per a la República de Singapur, la referència a les accions civils o comercials en el Conveni no inclou les qüestions fiscals. Sri Lanka (Traducció)

i) (…) ii) Als efectes de l’article 4 del Conveni, la comissió rogatòria ha d’estar redactada en anglès o en francès i acompanyada d’una traducció en anglès. iii) Als efectes de l’article 8 del Conveni, es requereix l’autorització prèvia de l’autoritat competent designada en aplicació de l’article 2. iv) El Govern de Sri Lanka declara a més, en aplicació de l’article 23 del Conveni, que no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut sota el nom de pre-trial discovery of documents .

v) En aplicació de l’article 33, el Govern de Sri Lanka exclou l’aplicació, en la seva totalitat, de les disposicions del capítol II del Conveni. Sud-àfrica (Traducció)

1. Reserves La República de Sud-àfrica exclou el que segueix en virtut de l’article 33 del Conveni, a saber: (a) l’aplicació de la disposició del segon paràgraf de l’article 4 del Conveni, que preveu que s’accepti una comissió rogatòria redactada en francès, i (b) l’aplicació de les disposicions dels articles 15 i 16 del capítol II del Conveni.

2. (…)

3. Declaracions De conformitat amb el Conveni, la República de Sud-àfrica fa les declaracions següents: (a) Als efectes del quart paràgraf de l’article 4 del Conveni, si una comissió rogatòria no està redactada en anglès, també es pot enviar a l’autoritat central en una de les llengües següents: sepedi, sesotho, setswana, swazi, tshivenda, xitsonga, afrikaans, ndebele del sud, xhosa i zulu. (b) L’autoritat competent a la qual fa referència l’article 8 del Conveni pot autoritzar magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant a assistir a l’execució d’una comissió rogatòria prevista en aquest article. (c) No es pot dur a terme actes d’instrucció en virtut de l’article 17 del Conveni sense l’autorització prèvia de l’autoritat competent a la qual fa referència aquest article. (d) En virtut de l’article 18 del Conveni, un comissari autoritzat a dur a terme un acte d’instrucció, de conformitat amb l’article 17 del Conveni, té la facultat d’adreçar-se a l’autoritat competent a la qual fa referència aquest article per obtenir aquesta prova per la via de la compulsió, sota reserva d’aplicar els mitjans de compulsió apropiats prescrits pel dret sud-africà aplicable als procediments interns. (e) De conformitat amb les disposicions de l’article 23, no s’executaran les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut als estats de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents . Suècia

• Que, en aplicació del quart paràgraf de l’article 4, s’accepten les comissions rogatòries en danès i en noruec;
• Que, en aplicació de l’article 8, els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria sense autorització prèvia;
• Que, en aplicació del segon paràgraf de l’article 15, un agent diplomàtic o consular només pot practicar un acte d’instrucció si disposa de l’autorització atorgada per l’autoritat competent sueca.
• Que, en aplicació de l’article 23, no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents .
• Que Suècia es compromet a lliurar els documents que constatin l’execució de la comissió rogatòria només en suec. Per mitjà d’una carta de 10 de juliol de 1980, rebuda l’11 de juliol de 1980, Suècia, fent referència a la declaració relativa a l’article 23 del Conveni, ha fet la declaració addicional següent:

1. (Traducció) Als efectes de la declaració anterior, el Govern suec entén que “les comissions rogatòries que tenen per objecte (un procediment de) pre-trial discovery of documents ”, també inclouen les comissions rogatòries que demanin a una persona:

a) que declari quins documents pertinents pel procediment al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder, o

b) que presenti qualsevol document, diferent dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria, que està o probablement està en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder. Suïssa “Ad article 1

1. Fent referència a l’article 1, Suïssa considera que el Conveni s’aplica de manera exclusiva entre els estats contractants. A més, fent referència a les conclusions de la Comissió especial reunida a l’Haia l’abril de 1989, considera que, sigui quina sigui l’opinió dels estats contractants sobre l’aplicació exclusiva del Conveni, s’ha de donar prioritat, en qualsevol cas, als procediments previstos pel Conveni per les demandes d’obtenció de proves a l’estranger. Ad articles 2 i 24

2. De conformitat amb el primer paràgraf de l’article 35, Suïssa designa les autoritats cantonals segons la relació disponible en línia com a autoritats centrals en el sentit dels articles 2 i 24 del Conveni. Les demandes d’obtenció de proves o de realització de qualsevol altra diligència judicial també es poden adreçar al Departament Federal de Justícia i de Policia de Berna, que s’encarregarà de trametre-les a les autoritats centrals competents. Ad article 4, segon i tercer paràgrafs

3. De conformitat amb els articles 33 i 35, Suïssa declara, pel que fa al segon i al tercer paràgrafs de l’article 4, que les comissions rogatòries i els seus annexos han d’estar redactats en la llengua de l’autoritat requerida, és a dir, en alemany, en francès o en italià, o han d’anar acompanyats d’una traducció en una d’aquestes llengües, en funció de la regió de Suïssa en la qual s’han d’executar. Els documents que constaten l’execució es redactaran en la llengua oficial de l’autoritat requerida. Ad article 8

4. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 35, Suïssa declara, pel que fa a l’article 8, que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria si han obtingut l’autorització prèvia de l’autoritat d’execució. Ad articles 15, 16 i 17

5. En relació amb l’article 35, Suïssa declara que l’obtenció de proves de conformitat amb els articles 15, 16 i 17 està subordinada a una autorització prèvia del Departament Federal de Justícia i de Policia. La demanda d’autorització ha d’adreçar-se a l’autoritat central del cantó en el qual es practicarà l’acte d’instrucció. Ad article 23

6. De conformitat amb l’article 23, Suïssa declara que no s’executaran les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment de pre-trial discovery of documents si:

a) la demanda no té cap relació directa i necessària amb el procediment subjacent;

b) exigeix d’una persona que indiqui quins documents pertinents per al procediment al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder de disposició;

c) exigeix d’una persona que presenti també documents diferents dels documents concrets especificats en la demanda d’assistència judicial, com ara documents que probablement estan en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder de disposició;

d) existeix el risc de comprometre interessos dignes de protecció de les persones a les quals fa referència. Turquia (Traducció) De conformitat amb l’article 33 del Conveni, la República de Turquia es reserva el dret de no aplicar les disposicions del segon paràgraf de l’article 4, en el seu territori. Les comissions rogatòries que s’han d’executar en virtut del capítol I del Conveni s’han de redactar en turc o han d’anar acompanyades d’una traducció en turc, de conformitat amb el primer i el cinquè paràgrafs de l’article 4. De conformitat amb l’article 35 del Conveni, la República de Turquia declara que: - el Ministeri de Justícia ha estat designat com l‘autoritat competent habilitada a atorgar l’autorització prevista en els articles 16 i 17, i - que no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents , com s’estableix a l’article 23. Ucraïna (Traducció) Ucraïna declara que:

• (…)
• De conformitat amb l’article 4 del Conveni, les comissions rogatòries que s’han d’executar en virtut del capítol I del Conveni han d’estar redactades en ucraïnès o anar acompanyades d’una traducció en aquesta llengua;
• De conformitat amb l’article 8 del Conveni, els magistrats de l’autoritat requeridora o d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, si el Ministeri de Justícia d’Ucraïna confirma la possibilitat d’aquesta presència per mitjà d’una autorització;
• De conformitat amb l’article 23 del Conveni, Ucraïna no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents . De conformitat amb l’article 33 del Conveni, Ucraïna formula les reserves següents
• Ucraïna exclou, en la seva totalitat, l’aplicació de les disposicions del segon paràgraf de l’article 4 del Conveni;
• Ucraïna exclou l’aplicació, en el seu territori, de les disposicions del capítol II del Conveni, llevat dels articles 15, 20, 21 i 22. 16 d’octubre del 2015 (Traducció) El mes de febrer del 2014, la Federació de Rússia va llençar una agressió armada contra Ucraïna i ha ocupat una part del seu territori – la República autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol-, i actualment exerceix el control efectiu sobre alguns districtes de les óblast de Donetsk i de Luhansk. Aquests actes constitueixen una greu violació de la Carta de les Nacions Unides i una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals. En virtut del dret internacional, la Federació de Rússia és, com a estat agressor i potència ocupant, totalment responsable dels seus actes i de les seves conseqüències. La resolució A/RES/68/262, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 27 de març del 2014, ha confirmat la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna a l’interior de les seves fronteres internacionalment reconegudes. Les Nacions Unides també han demanat a tots els estats, organitzacions internacionals i agències especialitzades que no reconeguin cap modificació de l’estatut de la República autònoma de Crimea i de la ciutat de Sebastopol. Per tant, Ucraïna declara que a comptar del 20 de febrer del 2014, i això, durant el període d’ocupació temporal per part de la Federació de Rússia d’una part del seu territori –la República autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol– com a conseqüència de l’agressió armada duta a terme contra ella per la Federació esmentada fins a la plena restauració de l’ordre jurídic constitucional i del control efectiu d’Ucraïna sobre els territoris que han estat així ocupats i sobre alguns districtes de les óblast de Donetsk i de Luhansk, que temporalment escapen al seu control com a conseqüència de l’agressió de la Federació de Rússia, l’aplicació i la posada en pràctica per Ucraïna de les obligacions en virtut dels convenis esmentats estan limitades i no garantides en les parts del seu territori precisades més amunt, que estan ocupades i sobre les quals no té control. Els documents o demandes que emanin de les autoritats ocupants de la Federació de Rússia, dels seus funcionaris, independentment del nivell, a la República autònoma de Crimea i a la ciutat de Sebastopol i de les autoritats il·legals en alguns districtes de les óblast de Donetsk i de Luhansk que escapen temporalment al control d’Ucraïna, són nuls de ple dret i no produeixen cap efecte jurídic, tant si són sotmesos directament o indirecta per les autoritats de la Federació de Rússia. Les disposicions dels convenis relatives a les possibilitats de comunicació directa o d’interacció no s’apliquen als òrgans territorials ucraïnesos a la República autònoma de Crimea i a la ciutat de Sebastopol, ni als districtes de les óblasts de Donetsk i de Luhansk que temporalment escapen al control d’Ucraïna. El mètode de comunicació pertinent es fixa per part de les autoritats centrals ucraïneses a Kiev. Veneçuela

1. Respecte del segon paràgraf de l’article 4: “La República de Veneçuela acceptarà les comissions rogatòries i els documents i altres missatges que s’hi annexin, només quan estiguin degudament traduïts al castellà”.

2. Respecte del capítol II: “La República de Veneçuela no permetrà la intervenció en l’obtenció de proves dels comissaris previstos en el capítol II d’aquest Conveni”.

3. Respecte de l’article 23: “La República de Veneçuela declara que només executarà les comissions rogatòries que tinguin per objecte el procediment conegut en els països de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents quan es compleixin les condicions següents:

a) que s’hagi iniciat el procés;

b) que els documents l’exhibició o la transcripció dels quals se sol·licita estiguin raonablement identificats pel que fa a la seva data, el seu contingut o altra informació pertinent;

c) que s’especifiquin els fets o les circumstàncies que permetin creure raonablement la part sol·licitant en el fet que els documents demanats són del coneixement de la persona de qui es requereixen o que es troben o es trobaven en la seva possessió o sota el seu control o la seva custòdia;

d) que s’indiqui amb tota claredat la relació entre la prova o la informació demanada i el procés pendent.” Xina, República Popular de la (Traducció)

1. (…) 2. de conformitat amb l’article 23 del Conveni relatiu a les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents , només s’executaran les comissions rogatòries que tinguin per objecte la divulgació de documents clarament enumerats en les comissions rogatòries i que tinguin una relació directa i estreta amb la qüestió en litigi; 3. de conformitat amb l’article 33 del Conveni, no són aplicables les disposicions del capítol II del Conveni, amb l’excepció de l’article 15.” (…) L’adhesió no té cap efecte sobre la notificació i les declaracions adjuntes contingudes en la nota de l’Ambaixada de la República Popular de la Xina del 10 de juny de 1997, relativa a l’aplicació del Conveni a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong.

Regió Administrativa de Hong Kong (entrada en vigor: 22 d’agost de 1978) El Conveni està en vigor entre la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i els estats contractants següents: Com a resultat de la continuïtat en l’aplicació del Conveni sobre l’obtenció de proves a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina (vegeu les declaracions de la Xina), aquest Conveni no ha deixat mai d’aplicar-se entre Hong Kong i els estats contractants amb els quals era aplicable abans que Hong Kong es restaurés a la República Popular de la Xina.

El Conveni sobre l’obtenció de proves està en vigor entre la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i els estats que l’han ratificat següents: República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Israel, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Portugal, Eslovàquia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia, Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, Estats Units d’Amèrica.

El Conveni sobre l’obtenció de proves està en vigor entre la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i els estats següents que es van adherir i l’adhesió dels quals va ser acceptada pel Regne Unit i estesa a Hong Kong (ara Regió Administrativa Especial de Hong Kong): Entrada en vigor entre Hong Kong (ara Regió Administrativa Especial de Hong Kong) i Entrada en vigor Argentina 12-IV-1988 Austràlia 20-IV-1993 Barbados 21-IX-1981 Estònia 21-II-1997 Letònia 12-IX-1995 Mèxic 16-III-1990 Mònaco 18-VIII-1986 Polònia 21-II-1997 Singapur 13-V-1979 Veneçuela 15-VIII-1994 Xipre 18-X-1983 El Conveni sobre l’obtenció de proves està en vigor entre la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i els estats següents que es van adherir i l’adhesió dels quals va ser acceptada per la República Popular de la Xina en nom de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong: Entrada en vigor entre la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i Entrada en vigor Albània 14-XII-2010 Bielorússia 25-VIII-2003 Bòsnia i Hercegovina 27-III-2009 Brasil 26-VIII-2014 Bulgària 25-VIII-2003 Croàcia 27-III-2010 Eslovènia 25-VIII-2003 Federació Russa 25-VIII-2003 Kuwait 25-VIII-2003 Lituània 25-VIII-2003 Macedònia 20-IX-2009 Malta 31-I-2012 Marroc 31-I-2012 República de Corea 17-V-2010 Romania 16-X-2005 Sèrbia 8-I-2011 Sri Lanka 25-VIII-2003 Sud-àfrica 24-XI-1998 Ucraïna 25-VIII-2003 El Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos, dipositari del Conveni, ha fet saber que el ministre d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos ha rebut, el 16 de juny de 1997, una nota, de l’11 de juny de 1997, de l’ambaixador del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord a l’Haia, i una nota, de 10 de juny de 1997, de l’ambaixador de la República Popular de la Xina a l’Haia sobre Hong Kong.

La nota de l’ambaixador del Regne Unit és la següent: (Traducció) Senyor ministre, Her Britannic Majesty’s Principal Secretary of State for Foreign and Commonwealth Affairs m’ha encomanat de fer referència al Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, signat a l’Haia el 18 de març de 1970 (en endavant el Conveni), que s’aplica actualment a Hong Kong.

També se m’ha encomanat que declari que, de conformitat amb la Declaració conjunta del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord i de la República Popular de la Xina sobre la qüestió de Hong Kong, signada el 19 de desembre de 1984, el Govern del Regne Unit retornarà Hong Kong a la República Popular de la Xina a partir de l’1 de juliol de 1997. El Govern del Regne Unit continuarà assumint la responsabilitat internacional de Hong Kong fins aquesta data.

Per consegüent, a partir d’aquesta data, el Govern del Regne Unit ja no serà responsable de les obligacions i dels drets internacionals que es derivin de l’aplicació del Conveni a Hong Kong.

Us agrairia que tinguéssiu a bé consignar oficialment aquesta nota i que la notifiquéssiu a les altres parts del Conveni.

(…) (signat Rosemary Spencer).

La nota de l’ambaixador de la República Popular de la Xina és la següent: (Traducció) Senyor ministre, De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Popular de la Xina i del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord sobre la qüestió de Hong Kong, signada el 19 de desembre de 1984 (en endavant la Declaració conjunta), la República Popular de la Xina reprendrà l’exercici de la sobirania sobre Hong Kong a partir de l’1 de juliol de 1997. A partir d’aquesta data, Hong Kong esdevindrà una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina i gaudirà d’un alt grau d’autonomia, excepte en els àmbits dels afers exteriors i de la defensa, que són responsabilitat del Govern central de la República Popular de la Xina.

La secció XI de l’annex I de la Declaració conjunta, “Elaboració pel Govern de la República Popular de la Xina de les seves polítiques fonamentals relatives a Hong Kong”, i l’article 153 de la Llei fonamental de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina, que fou adoptada el 4 d’abril de 1990 pel Congrés Nacional Popular de la República Popular de la Xina, preveuen que els convenis internacionals dels quals Xina no és part, però que són aplicables a Hong Kong, continuaran aplicant-se a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong.

De conformitat amb les disposicions esmentades, el ministre d’Afers Exteriors de la República Popular de la Xina m’ha encomanat que faci la notificació següent: El Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, signat a l’Haia el 18 de març de 1970 (en endavant el “Conveni”), del qual n’és dipositari el Govern del Regne dels Països Baixos, que s’aplica actualment a Hong Kong, continuarà aplicant-se a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong, a partir de l’1 de juliol de 1997. (…) Us agrairia que tinguéssiu a bé consignar oficialment aquesta nota i que la notifiquéssiu a les altres parts del Conveni.

(…) (signat Zhu Manli).

Declaracions (articles 4, 16, 23 i 33):

1. Pel que fa a les disposicions de l’article 16 del Conveni, a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong no s’autoritzarà l’agent diplomàtic o consular de l’altre estat contractant a practicar un acte d’instrucció que afecti nacionals de la República Popular de la Xina o d’un estat tercer.

2. De conformitat amb l’article 23 del Conveni, la Regió Administrativa Especial de Hong Kong no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut sota el nom de pre-trial discovery of documents . Als efectes de la declaració anterior, les comissions rogatòries que tinguin per objecte el procediment de pre-trial discovery of documents inclouen totes les comissions rogatòries que demanin a una persona: 1) que declari quins documents pertinents pel procediment al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder, o 2) que presenti qualsevol document diferent dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria, com ara documents que, segons l’opinió de l’autoritat requerida, estan o són susceptibles d’estar en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder.

3. (…)

4. De conformitat amb els articles 4 i 33 del Conveni, la Regió Administrativa Especial de Hong Kong no acceptarà les comissions rogatòries redactades en francès.

En els límits abans indicats, la responsabilitat de les obligacions i dels drets internacionals d’una part del Conveni serà assumida pel Govern de la República Popular de la Xina.

Regió Administrativa Especial de Macau (entrada en vigor: 14 de desembre de 1999) L’ambaixador de Portugal a l’Haia ha comunicat el que segueix al ministre d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos, per mitjà d’una carta del 16 de desembre de 1999: (Traducció) Seguint les instruccions del meu Govern i fent referència al Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, conclòs a l’Haia el 18 de març de 1970 (en endavant el Conveni), que s’aplica actualment a Macau, tinc l’honor d’informar a Vostra Excel·lència el que segueix: De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Portuguesa i del Govern de la República Popular de la Xina sobre la qüestió de Macau, signada a Pequín el 13 d’abril de 1987, el Govern de la República Portuguesa continuarà sent responsable de les relacions exteriors de Macau fins el 19 de desembre de 1999. A partir del 20 de desembre de 1999, la República Popular de la Xina reprendrà l’exercici de la sobirania sobre Macau.

A partir del 20 de desembre de 1999, la República Portuguesa ja no serà responsable dels drets i de les obligacions internacionals que es derivin de l’aplicació del Conveni a Macau.

L’ambaixador de la República Popular de la Xina a l’Haia ha comunicat el que segueix al ministre d’Afers Exteriors, per mitjà d’una carta del 16 de desembre de 1999: (Traducció) “De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Popular de la Xina i del Govern de la República Portuguesa sobre la qüestió de Macau, signada a Pequín el 13 d’abril de 1987, el Govern de la República Popular de la Xina reprendrà l’exercici de la sobirania sobre Macau el 20 de desembre de 1999. A partir d’aquesta data, Macau esdevindrà una Regió Administrativa Especial de la República Popular de la Xina i gaudirà d’un alt grau d’autonomia, excepte en els àmbits dels afers exteriors i de la defensa, que són responsabilitat del Govern central de la República Popular de la Xina.

En aquest context, el ministre d’Afers Exteriors de la República Popular de la Xina m’ha encomanat que us informi del següent: El Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, conclòs a l’Haia el 18 de març de 1970 (en endavant el Conveni), per al qual el Govern de la República Popular de la Xina ha dipositat el seu instrument d’adhesió el 8 de desembre de 1997, s’aplicarà a Macau a partir del 20 de desembre de 1999. (…) El Govern de la República Popular de la Xina assumirà la responsabilitat dels drets i de les obligacions internacionals que es derivin de l’aplicació del Conveni a la Regió Administrativa Especial de Macau.

(…) Declaracions (articles 4, 23 i 33):

1. (…)

2. De conformitat amb l’article 23 del Conveni, declara que la Regió Administrativa Especial de Macau no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents .

3. De conformitat amb l’article 33 del Conveni, declara que no s’aplicaran a la Regió Administrativa Especial de Macau les disposicions del capítol II del Conveni, excepció feta de l’article 15; el segon paràgraf de l’article 4 del Conveni no s’aplicarà a la Regió Administrativa Especial de Macau. Per mitjà d’una carta datada del primer dia de novembre de l’any 2000, l’Ambaixada de la República Popular de la Xina a l’Haia ha informat el Ministeri d’Afers Exteriors dels Països Baixos de les modificacions següents relatives al contingut de la nota del 16 de desembre de 1999 abans esmentada: (Traducció) “1. (…)

2. El Govern de la República Popular de la Xina desitja també fer la declaració addicional següent: “De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 4 del Conveni, declara que la Regió Administrativa Especial de Macau només acceptarà comissions rogatòries sia en xinès sia en portuguès, o les que vagin acompanyades d’una traducció al xinès o al portuguès.”

3. (…)”. Xipre (Traducció) (…)

4. De conformitat amb l’article 18, la República de Xipre declara que un agent diplomàtic o consular o un comissari, autoritzat a practicar un acte d’instrucció de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, té la facultat d’adreçar-se a l’autoritat competent per obtenir l’assistència necessària per acomplir aquesta diligència per mitjà de les vies de compulsió previstes per la legislació interna, sempre que l’estat contractant requeridor hagi fet una declaració atorgant facilitats recíproques segons l’article 18. (…)

5. De conformitat amb l’article 23, el Govern de la República de Xipre declara que la República de Xipre no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment conegut sota el nom de pre-trial discovery of documents . El Govern de la República de Xipre declara, a més, que la República de Xipre, als efectes de la declaració anterior, engloba dins de l’expressió “comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment conegut sota el nom de pre-trial discovery of documents totes les comissions rogatòries segons les quals una persona ha de:

a) donar a conèixer quins documents relacionats amb el procediment al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o a la seva disposició, o

b) presentar tots els documents diferents dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria, com ara els que, segons el tribunal requerit, estan o són susceptibles d’estar en la seva possessió, sota la seva custòdia o a la seva disposició. La República de Xipre ha fet les reserves següents:

1. De conformitat amb l’article 8, la República de Xipre declara que els magistrats de l’autoritat requeridora poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria.

2. De conformitat amb les disposicions de l’article 33, la República de Xipre no acceptarà comissions rogatòries redactades en francès.

Estats no membres de l’HCCH Adhesió Tipus Entrada en vigor Res/D/N Barbados 5-III-1981 A 4-V-1981 Colòmbia 13-I-2012 A 13-III-2012 Kuwait 8-V-2002 A 7-VII-2002 Liechtenstein 12-XI-2008 A 11-I-2009 D Seychelles 7-I-2004 A 7-III-2004 D Llegendes HCCH: Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat A: adhesió, Res: reserva, D: declaració, N: notificació Reserves /Declaracions /Notificacions Liechtenstein Traducció Declaració relativa a l’article 4 del Conveni: En virtut dels articles 33 i 35 i de conformitat amb el segon i el tercer paràgraf de l’article 4 del Conveni, el Principat de Liechtenstein declara que les comissions rogatòries i els seus annexos han d’estar redactats en alemany o han d’anar acompanyats d’una traducció en aquesta llengua.

La confirmació de l’execució del requeriment es redactarà en alemany.

Declaració relativa a l’article 8 del Conveni: En virtut del segon paràgraf de l’article 35 del Conveni, el Principat de Liechtenstein declara que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, quan hagin rebut l’autorització prèvia de les autoritats competents.

Declaració relativa a l’article 11 del Conveni: En virtut de l’article 11 del Conveni, el Principat de Liechtenstein reconeix les exempcions i prohibicions de declarar invocades per la persona concernida per la comissió rogatòria, en la mesura que aquestes exempcions i prohibicions estan establertes per la llei de l’estat d’origen de la persona esmentada.

Declaració relativa als articles 15, 16 i 17 del Conveni: En virtut de l’article 35 del Conveni, el Principat de Liechtenstein declara que els actes d’instrucció previstos en els articles 15, 16 i 17 del Conveni no poden practicar-se sense l’autorització prèvia del Govern del Principat de Liechtenstein.

Declaració relativa a l’article 18 del Conveni: El Principat de Liechtenstein no atorga cap assistència als agents diplomàtics o consulars en l’aplicació de mesures de compulsió amb vista a practicar un acte d’instrucció de conformitat amb els articles 15, 16 i 17 del Conveni.

Declaració relativa a l’article 23 del Conveni: En virtut de l’article 23 del Conveni, el Principat de Liechtenstein declara que no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment de pre-trial discovery of documents .

Seychelles (Traducció) (…) que en aplicació de l’article 35, lletra a i de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 23 del Conveni, la República de les Seychelles no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents .

Reserva i declaracions del Principat d’Andorra relatives al Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, del 18 de març de 1970 Reserva: El Principat d’And orra, de conformitat amb les disposicions de l’article 33, emet la reserva següent: Pel que fa a aplicació del segon paràgraf de l’article 4, només executarà les comissions rogatòries redactades en català, castellà o f rancès o acompanyades d’una traducció en aquestes llengües.

Declaracions: El Principat d’Andorra, de conformitat amb les disposicions de l’article 35, formula les declaracions següents:

1. El Principat d’Andorra designa el ministeri encarregat de la justícia com l’autoritat central prevista a l’article 2 i l’autoritat competent per autoritzar els magistrats de l’autoritat requeridora a assistir a l’execució d’una comissió rogatòria prevista a l’article 8: Adreça: Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior Edifici administratiu de l’Obac Ctra. de l’Obac AD700 Escaldes-Engordany Principat d’Andorra Tel.: +376 872 080 Fax: +376 864 950 Correu electrònic: [email protected]

2. En aplicació del segon paràgraf de l’article 15, els agents diplomàtics o consulars només poden practicar un acte d’instrucció amb l’autorització prèvia de l’autoritat central.

3. En aplicació dels articles 16 i 17, es designa l’autoritat central com a autoritat competent, per autoritzar, si escau: - els agents diplomàtics o consulars d’un estat contractant per practicar sense compulsió actes d’instrucció que concerneixin persones que no siguin nacionals d’aquest estat i referits a un procediment incoat davant d’un tribunal de l’estat que representen; - les persones oficialment designades com a comissaris per practicar sense compulsió actes d’instrucció referits a un procediment incoat davant d’un tribunal d’un estat contractant. Aquesta autorització, que s’atorgarà per a cada cas concret, està supeditada, si escau, a condicions particulars i està sotmesa a les condicions generals següents:

a) els actes d’instrucció han de practicar-se exclusivament en el recinte de les representacions diplomàtiques o consulars quan estigui situat en el territori del Principat d’Andorra o bé en el lloc que determini l’autoritat central en els altres casos;

b) la data i l’hora dels actes d’instrucció s’han de notificar amb antelació suficient a l’autoritat central perquè eventualment es pugui fer representar;

c) Les persones concernides per un acte d’instrucció han de ser convocades formalment per mitjà d’un document oficial redactat en català o acompanyat d’una traducció en aquesta llengua. El document ha d’esmentar que l’acte d’instrucció es practica de conformitat amb les disposicions del Conveni de l’Haia del 18 de març de 1970 sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial i s’insereix en un procés judicial seguit davant d’una jurisdicció determinada de l’estat requeridor. El document ha de contenir igualment les mencions a què es refereix l’article 21 del Conveni. Es trametrà còpia de la citació a l’autoritat central, a qui s’informarà igualment de qualsevol dificultat.

4. En relació amb l’article 8, la presència de magistrats de l’autoritat requeridora només serà possible amb l’autorització prèvia de l’autoritat central.

5. En aplicació de l’article 23, no s’executaran les comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment conegut per pre-trial discovery of documents .