Fórmula de signatura

En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats, signen aquest Conveni. Fet a l’Haia, el 18 de març de 1970, en francès i anglès, ambdós textos són igualment fefaents, en un sol exemplar, que es diposita en els arxius del Govern dels Països Baixos, i del qual es lliura, per la via diplomàtica, una còpia certificada conforme a cadascun dels estats representats en l’onzena sessió de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat. Situació a data de 10 d’agost del 2016 del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial Nombre d’estats contractants: 59 Estats membres de l’HCCH Signatura Ratificació / Adhesió / Successió Tipus Entrada en vigor Res/D/N Albània 16-VII-2010 A 14-IX-2010 D Alemanya 18-III-1970 27-IV-1979 R 26-VI-1979 D, Res Argentina 8-V-1987 A 7-VII-1987 D, Res Armènia 27-VI-2012 A 26-VIII-2012 D, Res Austràlia 23-X-1992 A 22-XII-1992 D, Res Bielorússia 7-VIII-2001 A 6-X-2001 D, Res Bòsnia i Hercegovina 16-VI-2008 A 15-VIII-2008 Brasil 9-IV-2014 A 8-VI-2014 D, Res Bulgària `a 23-XI-1999 A 22-I-2000 D, Res Corea, República de 14-XII-2009 A 12-II-2010 D, Res Costa Rica 16-III-2016 A 15-V-2016 Croàcia 1-X-2009 A 30-XI-2009 D, Res Dinamarca 18-IV-1972 20-VI-1972 R 7-X-1972 D, Res Eslovàquia 15-III-1993 Su 1-I-1993 D Eslovènia 18-IX-2000 A 17-XI-2000 Espanya 21-X-1976 22-V-1987 R 21-VII-1987 D, Res Estats Units d’Amèrica 27-VII-1970 8-VIII-1972 R 7-X-1972 D Estònia 2-II-1996 A 2-IV-1996 D Finlàndia 9-III-1976 7-IV-1976 R 6-VI-1976 D, Res França 24-VIII-1972 7-VIII-1974 R 6-X-1974 D, Res Grècia 18-I-2005 18-I-2005 R 19-III-2005 D, Res Hongria 13-VII-2004 A 11-IX-2004 D, Res Índia 7-II-2007 A 8-IV-2007 D Islàndia 10-XI-2008 A 9-I-2009 D, Res Israel 11-XI-1977 19-VII-1979 R 17-IX-1979 D Itàlia 6-II-1975 22-VI-1982 R 21-VIII-1982 D Letònia 28-III-1995 A 27-V-1995 D Lituània 2-VIII-2000 A 1-X-2000 D, Res Luxemburg 2-V-1975 26-VII-1977 R 24-IX-1977 D, Res Macedònia 19-III-2009 A 18-V-2009 D Malta 24-II-2011 A 25-IV-2011 Res Marroc 24-III-2011 A 23-V-2011 Mèxic 27-VII-1989 A 25-IX-1989 D, Res Mònaco 17-I-1986 A 18-III-1986 D, Res Montenegro 16-I-2012 A 16-III-2012 D, Res Noruega 18-III-1970 3-VIII-1972 R 7-X-1972 D, Res Països Baixos 8-IV-1981 R 7-VI-1981 D, Res Polònia 13-II-1996 A 13-IV-1996 Res Portugal 18-III-1970 12-III-1975 R 11-V-1975 D, Res Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 18-III-1970 16-VII-1976 R 14-IX-1976 D, N, Res República Txeca 28-VI-1993 Su 1-I-1993 D Romania 21-VIII-2003 A 20-X-2003 D, Res Rússia, Federació de 1-V-2001 A 30-VI-2001 Sèrbia 2-VII-2010 A 31-VIII-2010 D Singapur 27-X-1978 A 26-XII-1978 D, Res Sri Lanka 31-VIII-2000 A 30-X-2000 D, Res Sud-àfrica 8-VII-1997 A 6-IX-1997 D, Res Suècia 21-IV-1975 2-V-1975 R 1-VII-1975 D Suïssa 21-V-1985 2-XI-1994 R 1-I-1995 D, Res Turquia 13-XII-2000 13-VIII-2004 R 12-X-2004 D, Res Ucraïna 1-II-2001 A 1-IV-2001 D, Res Veneçuela 1-I-1 1-XI-1993 A 31-XII-1993 Res, D Xina, República Popular de la 8-XII-1997 A 6-II-1998 D, N, Res Xipre 13-I-1983 A 14-III-1983 D, Res Llegendes HCCH: Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat R: ratificació, A: adhesió, Su: successió, Res: reserva, D: declaració, N: notificació França L’instrument de ratificació de França menciona clarament que el Conveni s’aplica al conjunt del territori de la República Francesa. Per tant, el Conveni s’aplica, a més a més de a la França metropolitana i els departaments d’Ultramar (Guaiana Francesa, Guadalupe, Reunió i Martinica), al conjunt dels altres territoris d’ultramar francesos. República Txeca El 28 de gener de 1993, la República Txeca ha declarat que es considera vinculada pel Conveni –incloses les reserves i declaracions fetes per Txecoslovàquia- a partir de l’1 de gener de 1993, data de la divisió de Txecoslovàquia. Eslovàquia El 15 de març de 1993, la República Eslovaca ha declarat considerar-se vinculada pel Conveni – incloses les reserves i declaracions fetes per Txecoslovàquia i les objeccions de Txecoslovàquia a les reserves fetes per les altres parts en el Tractat – a partir de l’1 de gener de 1993, data de la divisió de Txecoslovàquia. Reserves/Declaracions/Notificacions Albània (Traducció) En virtut del primer paràgraf de l’article 33 del Conveni, la República d’Albània es reserva el dret de només acceptar les comissions rogatòries redactades en albanès o acompanyades d’una traducció oficial en albanès. De conformitat amb l’article 35, lletra c, del Conveni, la República d’Albània declara que no s’executaran les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut als estats de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents . Alemanya A. El Govern de la República Federal d’Alemanya, de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 33 del Conveni del 18 de març de 1970,fa les declaracions següents: La República Federal d’Alemanya formula la reserva prevista a la primera frase del primer paràgraf de l’article 33 del Conveni, pel que fa a l’aplicació de les disposicions del segon paràgraf de l’article 4 del Conveni. Les comissions rogatòries que s’hagin d’executar en virtut del capítol I del Conveni han d’estar redactades en alemany, de conformitat amb els paràgrafs 1r i 5è de l’article 4 del Conveni, o anar acompanyades d’una traducció en aquesta llengua. Segons la facultat prevista en la primera frase del primer paràgraf de l’article 33 del Conveni de formular una reserva contra l’aplicació de les disposicions del capítol II del Conveni, la República Federal d’Alemanya declara que l’obtenció de proves en el seu territori per agents diplomàtics o consulars no és admissible si concerneix nacionals alemanys. B. El Govern de la República Federal d’Alemanya, de conformitat amb l’article 35, del Conveni del 18 de març de 1970, fa les declaracions següents:
1. El tribunal cantonal ( Amtsgericht ), en la circumscripció del qual s’hagi de dur a terme la pràctica de la diligència oficial, és el competent per a l’execució de les comissions rogatòries.
2. De conformitat amb l’article 8 del Conveni, es declara que membres del tribunal requeridor d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria per part del tribunal cantonal, si l’autoritat central del land en el qual s’ha d’executar la comissió rogatòria ha atorgat l’autorització prèvia a aquest efecte.
3. Si l’obtenció de proves per agents diplomàtics o consulars, de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 16 del Conveni concerneix nacionals d’un estat tercer o apàtrides, només és admissible si ho autoritza l’autoritat central del país en el qual s’ha de dur a terme l’obtenció de proves. Segons el segon paràgraf de l’article 16 del Conveni, no es requereix l’autorització si el nacional d’un estat tercer posseeix, alhora, la nacionalitat de l’estat del tribunal requeridor.
4. Un comissari del tribunal requeridor només pot procedir a l’obtenció de proves, de conformitat amb l’article 17 del Conveni, si li ho autoritza l’autoritat central del land en el qual s’ha de dur a terme la diligència d’obtenció de proves. L’autorització pot estar sotmesa a condicions. El tribunal cantonal en la circumscripció del qual s’haurien d’efectuar diligències oficials en virtut d’una comissió rogatòria en el mateix cas està habilitat per vigilar la preparació i l’execució de l’obtenció de proves. Un membre d’aquest tribunal pot estar present en l’acte d’instrucció de conformitat amb la segona frase de l’article 19 del Conveni.
5. De conformitat amb l’article 23 del Conveni, la República Federal d’Alemanya declara que no s’executaran en el seu territori les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut als estats de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents . El 15 d’octubre de 1980,el Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos va rebre una nota de l’Ambaixada de la República Federal d’Alemanya a l’Haia, el text en anglès de la qual és el següent: (…)
1. Per mitjà d’una nota de 14 de desembre de 1979, adreçada al ministeri, la República Socialista Txecoslovaca ha fet una declaració relativa a la declaració feta per la República Federal d’Alemanya en el moment del dipòsit de l’instrument de ratificació del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, el 27 d’abril de 1979. Aquesta comunicació de la República Socialista Txecoslovaca va ser difosa per una notificació del Ministeri del 22 de gener de 1980.
2. Per mitjà d’una nota, de 12 d’agost de 1980, difosa per una notificació del Ministeri, del 19 de setembre de 1980, el Govern dels Estats Units d’Amèrica, després de fer consultes amb els Governs del Regne Unit i de França, va respondre a les afirmacions fetes en la comunicació de la República Socialista Txcoslovaca. El Govern de la República Federal d’Alemanya, sobre la base de la situació legal establerta en la nota dels Estats Units, desitja confirmar que l’aplicació a Berlín (Occidental) del Conveni abans esmentat, estesa per la República esmentada segons els procediments establerts, continua sent vigent i aplicable.
3. El Govern de la República Federal d’Alemanya desitja destacar que l’absència de resposta a altres comunicacions de naturalesa similar no s’ha de considerar que impliqui cap canvi de posició en aquest sentit.
4. L’Ambaixada de la República Federal d’Alemanya té l’honor de demanar que el contingut d’aquesta nota sigui portat a l’atenció dels governs dels estats que han rebut o rebran les notificacions abans esmentades. Argentina 03-09-1980 El Govern argentí declara que l’extensió del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial (18-03-1970), feta pel Regne Unit a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, identificades pel Regne Unit com a Illes Falkland i les seves dependències no afecta els drets de la República Argentina sobre l’arxipèlag esmentat. La República Argentina ha assenyalat constantment la il·licitud de l’acció del Regne Unit (ocupació per la força de les illes al 1833 i expulsió dels habitants locals). Igualment, les resolucions 2065(XX), 3160(XXVIII) i 31/49 de l’Assemblea General de les Nacions Unides insten els dos governs a accelerar les negociacions sobre el litigi de sobirania existent, i a posar fi a la situació colonial actual. Objecció del Regne Unit, 06-01-1981 El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord no té cap dubte sobre la sobirania del Regne Unit respecte de les Illes Falkland i les seves dependències. El Regne Unit té ple dret d’incloure-les en el camp d’aplicació dels acords internacionals dels quals n’és part. Per tant, el Regne Unit no pot acceptar la declaració d’Argentina abans esmentada en la mesura que pretén qüestionar el dret del Regne Unit d’estendre el Conveni esmentat a les Illes Falkland i les seves dependències ni pot acceptar que el Govern de la República Argentina hi tingui cap dret. De la mateixa manera, el Regne Unit no pot acceptar l’afirmació implícita en el darrer paràgraf de la declaració d’Argentina que les Nacions Unides han assenyalat la “il·licitud de l’acció del Regne Unit (ocupació per la força de les illes al 1833 i expulsió dels habitants locals)”. Les resolucions de les Nacions Unides simplement fan una crida a la resolució del litigi mitjançant negociació entre els dos governs. 08-05-1987 La República Argentina exclou totalment l’aplicació de les disposicions del segon paràgraf de l’article 4, i també les del capítol II. La República Argentina no executarà les comissions rogatòries que tinguin per objecte el procediment de pre-trial discovery of documents conegut als països de la common law . La República Argentina rebutja l’extensió de l’aplicació del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, adoptada a l’Haia el 18 de març de 1970, a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, notificada pel Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos, el 23 de novembre de 1979, i reafirma els seus drets de sobirania sobre les illes Malvines, Geòrgies del Sud i Sandwich del Sud, que formen part integrant del seu territori nacional. L’Assemblea General de les Nacions Unides ha adoptat les resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21 i 41/40 on es reconeix l’existència d’una disputa de sobirania referida a la qüestió de les illes Malvines i on s’urgeix a la República Argentina i al Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord a mantenir negociacions amb la finalitat de trobar, al més aviat possible, una solució pacífica i definitiva del litigi, mitjançant els bons oficis del secretari general de les Nacions Unides, que haurà d’informar l’Assemblea General sobre els progressos realitzats. Així mateix, la República Argentina rebutja l’acceptació que, el 19 de juny de 1986 i per a les Illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, ha formulat el Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord respecte de l’adhesió del Principat de Mònaco al Conveni esmentat. Objecció del Regne Unit, 18-08-1987 El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord no té cap dubte pel que fa a la sobirania del Regne Unit sobre les illes Falkland o Geòrgia del Sud i les illes Sandwich i té ple dret per incloure aquests territoris en el camp d’aplicació dels acords internacionals dels quals n’és part. Per tant, el Regne Unit no pot acceptar la declaració d’Argentina ja que pretén qüestionar el dret del Regne Unit a estendre el Conveni a les illes Falkland o Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud; com tampoc pot acceptar que el Govern de la República d’Argentina hi tingui cap mena de dret. Tot el suara esmentat s’aplica igualment al refús per part del Govern de la República Argentina en la declaració esmentada de l’acceptació per part del Regne Unit respecte de les illes Falkland, Geòrgia del Sud i les illes de Sandwich del Sud de l’adhesió de Mònaco al Conveni. 11-04-1988 Respecte de l’acceptació del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord de l’adhesió de la República Argentina al Conveni de l’Haia sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial declarada mitjançant la nota de 12 de febrer de 1988, el Govern argentí refusa la pretesa acceptació del Conveni esmentat formulada respecte de les illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i reafirma la sobirania de la República Argentina respecte de les illes esmentades, que són part integrant del territori nacional. Objecció del Regne Unit, 08-07-1988 El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord no té cap dubte de la sobirania del Regne Unit respecte de les illes Falkland o Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud i té ple dret per incloure aquests territoris en el camp d’aplicació dels acords internacionals dels quals n’és part. Per tant, el Regne Unit no pot acceptar la declaració d’Argentina que pretén qüestionar el dret del Regne Unit d’estendre el Conveni a les illes Falkland o Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud, ni pot acceptar que el Govern de la República Argentina hi tingui cap dret. Armènia (Traducció) De conformitat amb l’article 33 del Conveni, la República d’Armènia formula la reserva següent: - La República d’Armènia exclou, en la seva totalitat, l’aplicació de les disposicions que figuren al segon paràgraf de l’article 4 del Conveni. La República d’Armènia fa les declaracions següents: - De conformitat amb l’article 8 del Conveni, la República d’Armènia declara que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant només poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria si han obtingut l’autorització prèvia de les autoritats competents de la República d’Armènia; - De conformitat amb els articles 16 i 17 del Conveni, la República d’Armènia declara que un agent diplomàtic o consular o una persona formalment designada com a comissari pot practicar, sense compulsió, en el territori de la República d’Armènia, qualsevol acte d’instrucció, sempre que hagi obtingut l’autorització prèvia de les autoritats competents i que en respecti les condicions; - De conformitat amb l’article 18 del Conveni, la República d’Armènia declara que un agent diplomàtic o consular o un comissari, autoritzat a dur a terme un acte d’instrucció, de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, té la facultat d’adreçar-se a l’autoritat competent de la República d’Armènia per obtenir l’assistència necessària per acomplir aquest acte mitjançant compulsió; - De conformitat amb l’article 23 del Conveni, la República d’Armènia declara que no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents . Austràlia (Traducció) De conformitat amb l’article 33, Austràlia exclou l’aplicació de les disposicions del segon paràgraf de l’article 4. El Govern d’Austràlia declara per i en nom d’Austràlia que: (…) - De conformitat amb l’article 8, els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria sota reserva de l’autorització prèvia del jutge encarregat de l’execució de la comissió rogatòria; - De conformitat amb l’article 15, un agent diplomàtic o consular només pot practicar un acte d’instrucció si prèviament ha sol·licitat i ha obtingut l’autorització del S ecretary of the Attorney-General’s Department of the Commonwealth of Australia ; - De conformitat amb l’article 16, el Secretary to the Attorney-General’s Department of the Commonwealth of Australia és l’autoritat competent als efectes d’aquest article i té la facultat de fixar les condicions de les autoritzacions en virtut d’aquest article, i (…) - De conformitat amb l’article 23, no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut als estats de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents ; (…) - De conformitat amb l’article 40, el Conveni s’estendrà al conjunt dels territoris que representa en l’àmbit internacional. Bielorússia La República de Bielorússia ha formulat la reserva següent, de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 33 del Conveni: “La República de Bielorússia exclou totalment l’aplicació de les disposicions del segon paràgraf de l’article 4 del Conveni.” i les declaracions següents: “1. De conformitat amb l’article 8 del Conveni, la República de Bielorússia declara que els magistrats d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria en matèria civil o comercial sota reserva de l’autorització prèvia de l’autoritat competent de la República de Bielorússia. (…)
2. De conformitat amb els articles 16 i 17 del Conveni, la República de Bielorússia declara que un agent diplomàtic o consular o una persona formalrment designada a aquest efecte com a comissari, pot practicar, sense compulsió, qualsevol acte d’instrucció en el territori de la República de Bielorússia, en matèria civil i comercial, sempre que hagi obtingut l’autorització prèvia de les autoritats competents i que en respecti les condicions. (…)
3. De conformitat amb l’article 18 del Conveni, la República de Bielorússia declara que un agent diplomàtic o consular o un comissari, autoritzat a dur a terme una diligència d’obtenció de proves de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, té la facultat d’adreçar-se a l’autoritat competent de la República de Bielorússia per obtenir l’assistència necessària per acomplir aquesta diligència en matèria civil i comercial per la via de la compulsió. (…) I declara que les disposicions del Conveni abans esmentades es respectaran estrictament i fidelment.” Brasil […], el Congrés nacional ha aprovat el text del Conveni […], formulant la reserva prevista a l’article 33 relativa a l’aplicació de les disposicions de […] el segon paràgraf de l’article 4 i també del capítol II, i fent les declaracions previstes als articles 8 i
23. Bulgària (Traducció) Reserva considerada a l’article 33 La República de Bulgària exclou l’aplicació en el seu territori de les disposicions: - del segon paràgraf de l’article 4; - dels articles 16, 17, 18 i 19 del capítol II del Conveni. (…) Declaració considerada a l’article 8 Els representants de l’autoritat judicial de l’estat requeridor poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, després d’obtenir-ne l’autorització de l’autoritat búlgara competent. Declaració considerada al segon paràgraf de l’article 11 El magistrat que executa la comissió rogatòria és competent per reconèixer una exempció o una prohibició de declarar establerta per la llei d’un estat tercer, a condició que l’exempció o la prohibició de declarar establerta per la llei d’aquest estat s’especifiqui en la comissió rogatòria. Declaració considerada a l’article 23 La República de Bulgària declara que no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut als estats de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents . Corea, República de (Traducció) Reserves
1. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 4 i amb l’article 33, la República de Corea només acceptarà comissions rogatòries redactades en coreà o en anglès. El Govern de la República de Corea assenyala que l’execució de les comissions rogatòries que no vagin acompanyades d’una traducció en coreà serà més llarga que la de les comissions rogatòries acompanyades d’una traducció en aquesta llengua. La República de Corea només acceptarà comissions rogatòries en coreà de la part dels estats contractants que no accepten comissions rogatòries redactades en cap de les dues llengües esmentades en l’apartat anterior.
2. De conformitat amb l’article 33, la República de Corea exclou, en el seu territori, l’aplicació de les disposicions dels articles 16 i 17 del capítol II del Conveni. Declaracions
1. De conformitat amb l’article 8, el Govern de la República de Corea declara que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria si han obtingut l’autorització prèvia de l’autoritat competent de la República de Corea.
2. De conformitat amb l’article 23, la República de Corea declara que no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment conegut als estats de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents . Als efectes d’aquesta declaració, la República de Corea precisa que inclou en les comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment conegut sota el nom de pre-trial discovery of documents totes les comissions rogatòries que exigeixin que una persona: 1) indiqui quins documents pertinents en el marc del procediment al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder; o 2) que presenti qualsevol altre document, diferent dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria, que, segons el tribunal requerit, sembli estar o pugui, probablement, estar en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder. Croàcia Reserva relativa al segon paràgraf de l’article 4 i als articles 16 i 18 del Conveni. De conformitat amb el primer paràgraf de l’article 33 del Conveni, la República de Croàcia exclou l’aplicació de les disposicions del segon paràgraf de l’article 4 i dels articles 16 i 18 del Conveni. Declaració relativa a l’article 8 del Conveni De conformitat amb l’article 8 del Conveni, la República de Croàcia declara que el personal judicial de l’estat requeridor pot estar present en l’execució de la comissió rogatòria, després de rebre l’autorització del Ministeri de Justícia de la República de Croàcia. Declaració relativa a l’article 15 del Conveni De conformitat amb l’article 15 del Conveni, la República de Croàcia declara que un agent diplomàtic o consular d’un estat contractant pot, en el territori de la República de Croàcia, obtenir proves sense compulsió, com a assistència al procediment incoat davant els tribunals de l’estat que representa, sense l’autorització prèvia de l’autoritat central de Croàcia, sempre que l’obtenció de proves només estigui relacionada amb persones nacionals de l’estat que representa. Declaració relativa a l’article 23 del Conveni De conformitat amb l’article 23 del Conveni, la República de Croàcia declara que no executa comissions rogatòries emeses amb la finalitat del pre-trial discovery of documents tal com es coneix en els països de la common law . Dinamarca 1) Fent ús de les disposicions previstes a l’article 33, el Govern danès declara, de conformitat amb l’article 4, que Dinamarca no accepta comissions rogatòries en francès. 2) Fent ús de les disposicions previstes a l’article 33, el Govern danès declara, de conformitat amb l’article 17, que Dinamarca no accepta l’obtenció de proves per part de comissaris. Article 4 Les comissions rogatòries es poden adreçar en noruec i en suec, i Dinamarca no assumeix l’obligació de retornar les proves obtingudes redactades en una llengua diferent del danès. Article 8 Els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria si han obtingut l’autorització prèvia de l’autoritat danesa competent. Article 15 Un agent diplomàtic o consular pot practicar un acte d’instrucció per mitjà de l’autorització del Ministeri de Justícia. Article 16 El Ministeri de Justícia dóna l’autorització de procedir a l’obtenció de proves. Article 23 A Dinamarca no es poden executar comissions rogatòries que tinguin per objecte el procediment conegut amb el nom de pre-trial discovery of documents . Article 27 a Les comissions rogatòries poden ser transmeses, com fins ara, pels agents consulars dels estats estrangers a Dinamarca, directament al tribunal danès competent. Per mitjà d’una nota del 22 de juliol de 1980, rebuda el 23 de juliol de 1980, Dinamarca, fent referència a la seva declaració relativa a l’article 23 del Conveni, ha fet la declaració addicional següent: (Traducció) La declaració feta pel Regne de Dinamarca de conformitat amb l’article 23 relatiu a les “comissions rogatòries que tenen per objecte (un procediment de) pre-trial discovery of documents ” s’aplica a totes les comissions rogatòries que exigeixin d’una persona:
a) declarar quins documents relatius al cas al qual fa referència la comissió rogatòria, estan o han estat en la seva possessió, altres que els documents particulars especificats en la comissió rogatòria, o
b) que presenti documents altres que els documents particulars especificats en la comissió rogatòria que estan probablement en la seva possessió. Eslovàquia Declaracions fetes per l’antiga Txecoslovàquia: “La República Socialista Txecoslovaca declara pel que fa a l’article 16 del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial conclòs a l’Haia el 18 de març de 1970, que els actes d’instrucció, de conformitat amb el capítol II, poden dur-se a terme sense la seva autorització prèvia, a condició que hi hagi reciprocitat. La República Socialista Txecoslovaca declara, a més, sobre l’article 18 del mateix Conveni, que els agents diplomàtics o consulars o els comissaris, autoritzats a practicar un acte d’instrucció l, de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, tenen la facultat de demanar de practicar l’obtenció de proves al tribunal txecoslovac competent o al notariat d’estat txecoslovac als quals tramet un document per l’intermediari del Ministeri de Justícia de la República Socialista Txeca a Praga o del Ministeri de Justícia de la República Socialista Eslovaca a Bratislava, a condició que hi hagi reciprocitat. La República Socialista Txecoslovaca declara, en connexitat amb l’article 40 del Conveni que atorga als estats el dret de declarar que el Conveni està en vigor pels territoris que representen a escala internacional, que, segons la seva opinió, el manteniment de certs països en un estat de dependència està en contradicció amb el contingut i els objectius de la Declaració de l’ONU del 14 de desembre de 1960 sobre la independència atorgada als països i als pobles colonials, proclamant la necessitat d’una liquidació ràpida i incondicional del colonialisme sota totes les seves formes i aparences.” Ratificació amb declaracions similars a les declaracions fetes en signar. Per mitjà d’una nota del 24 de maig de 1978, el Govern de Txecoslovàquia ha fet saber al Ministeri d’Afers Exteriors que el Ministeri de Justícia de la República Socialista Txeca i el Ministeri de Justícia de la República Socialista Eslovaca han estat designats com a autoritats centrals de conformitat amb els articles 2 i 24 del Conveni. Per mitjà d’una nota del 14 de desembre de 1979, rebuda al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos el 18 de desembre de 1979, la República Socialista Txecoslovaca ha fet una declaració relativa a la declaració feta per la República Federal d’Alemanya en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació del Conveni abans esmentat el 27 d’abril de 1979. El text d’aquesta declaració és el següent: “L’Ambaixada de la República Socialista Txecoslovaca en el Regne dels Països Baixos presenta els seus respectes al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos i en relació amb la ratificació per part de la República Federal d’Alemanya del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial conclòs a l’Haia el 18 de març de 1970, entrat en vigor per a la República Socialista Txecoslovaca l’11 de juliol de 1976, té l’honor, segons les instruccions del Ministeri Federal d’Afers Exteriors, de portar al seu coneixement que en la declaració del Govern de la República Federal d’Alemanya, la validesa del Conveni ha estat ampliada al Land Berlin ; a més, aquesta declaració conté, en virtut de les disposicions respectives d’aquest Conveni, un llistat d’autoritats centrals dels Länder ; en el qual figura com un dels Länder federals un Land Berlin , com si fos part de la República Federal d’Alemanya. Se sap que Berlín Occidental no és un Land Berlin que forma part de la República Federal d’Alemanya. L’Acord a quatre bandes del 3 de setembre de 1971 estableix expressament que els sectors occidentals de Berlín no formen part de la República Federal d’Alemanya i, per tant, no els pot administrar. Per consegüent, la declaració en qüestió del Govern de la República Federal d’Alemanya està en contradicció flagrant amb l’Acord a quatre bandes i no pot tenir efectes jurídics. Per aquest motiu, la República Socialista Txecoslovaca no reconeix l’extensió de la validesa del Conveni als sectors occidentals de Berlín i no l’aplicarà. L’Ambaixada de la República Socialista Txecoslovaca té l’honor de sol·licitar al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos que informi de la declaració de la República Socialista Txecoslovaca als governs dels estats que són o que, en el futur, seran parts del Conveni abans esmentat.” El Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos ha rebut una nota de l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica del 12 d’agost de 1980 que conté una declaració feta en nom del Govern dels Estats Units d’Amèrica, del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord i del Govern de França sobre la qüestió de la declaració feta per la República Socialista Txecoslovaca en la seva nota del 14 de desembre de 1979. La declaració es llegeix com segueix: (Traducció) En la comunicació abans esmentada, el Govern de Txecoslovàquia s’oposa a la utilització del terme Land Berlin en la declaració feta per la República Federal d’Alemanya en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació del Conveni en qüestió, el 27 d’abril de 1979. L’extensió d’aquest Conveni als sectors occidentals de Berlín ha estat aprovada per les tres potències en l’exercici de la seva autoritat suprema, de conformitat amb els procediments establerts. La utilització del terme Land Berlin derivada de la Constitució adoptada pels diputats de Berlín el 1949 (modificada per les reserves de la Kommandatur interaliada expressades en BK/O (50 75)), no implica que Berlín sigui un Land de la República Federal d’Alemanya. L’extensió d’aquest tractat a Berlín continua, per tant, en vigor. En relació amb els comentaris del Govern de Txecoslovàquia sobre l’Acord a quatre bandes del 3 de setembre de 1971, els tres governs reafirmen que els estats que no són part de l’Acord a quatre bandes no tenen cap competència per interpretar de forma autoritzada les disposicions d’aquest acord. Els tres governs no consideren necessari i no tenen la intenció de respondre altres comunicacions d’estats que no són parts de l’Acord a quatre bandes. Això no implica, en cap cas, que la posició dels tres governs en aquest assumpte hagi canviat. Espanya “De conformitat amb l’article 33, i en relació amb el segon paràgraf de l’article 4, Espanya no accepta comissions rogatòries que no estiguin redactades en espanyol o que no vagin acompanyades d’una traducció.
a) (…)
b) Després de rebre l’autorització del Ministeri de Justícia espanyol, un jutge de l’estat requeridor pot intervenir en l’execució d’una comissió rogatòria, de conformitat amb l’article 8.
c) De conformitat amb els articles 16 i 17, es pot practicar la prova, sense necessitat d’autorització prèvia de l’autoritat espanyola, en els locals de la representació diplomàtica o consular de l’estat requeridor.
d) Pel que fa a l’article 23, Espanya no accepta les comissions rogatòries derivades del procediment pre-trial discovery of documents conegut en els països de la common law . Estats Units d’Amèrica Traducció (…) De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 4, els Estats Units accepten rebre comissions rogatòries redactades en francès o traduïdes al francès. Ara bé, els Estats Units precisen que, atès que, caldrà traduir aquests documents a l’anglès, l’autoritat central trigarà més a executar les comissions rogatòries redactades o traduïdes en francès que les comissions rogatòries redactades en anglès. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 4, els Estats Units declaren que també accepten comissions rogatòries en espanyol lliurades per execució en el Commonwealth de Puerto Rico. De conformitat amb l’article 8, els Estats Units declaren que, sota reserva d’una autorització prèvia, els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria. El Ministeri de Justícia és l’autoritat competent per a l’aplicació d’aquest article. Els Estats Units declaren que, de conformitat amb els articles 16 i 17, es pot practicar qualsevol acte d’instrucció en el territori dels Estats Units sense autorització prèvia. De conformitat amb l’article 18, els Estats Units declaren que un agent diplomàtic o consular o un comissari, autoritzat a practicar un acte d’instrucció, de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, té la facultat d’adreçar-se a l’autoritat competent per obtenir l’assistència necessària per dur a terme aquest acte amb mesures de compulsió. Per a l’aplicació de l’article 18, l’autoritat competent és el tribunal del districte on es trobi o resideixi la persona. El tribunal pot ordenar-li testimoniar o fer una declaració, presentar un document o tot allò que sigui útil per a les actuacions judicials d’un tribunal estranger. L’ordre pot estipular que es prengui el testimoni o es faci la declaració, o que es lliuri, a una persona designada pel tribunal, el document o altre objecte. Estònia (Traducció) 1) Prenent com a base l’article 8, els jutges de l’estat requeridor tenen el dret de participar en l’execució de la mesura sotmesa a autorització prèvia del Ministeri de Justícia de la República d’Estònia; 2) Basant-se en l’article 11, una persona pot rebutjar participar en l’establiment de la prova o en l’execució de la mesura si la llei del seu estat d’origen li obliga a fer-ho o li ho permet; 3) Prenent com a base l’article 23, la República d’Estònia executa una comissió rogatòria que requereixi la presentació d’un document o de la seva còpia si es compleixen les condicions següents:
a) el judici ja s’ha iniciat;
b) els documents han estat raonablement identificats pel que fa a les dates, el contingut o altres informacions;
c) s’han constatat circumstàncies que fan pressuposar que els documents són propietat de l’interessat, estan en la seva possessió o n’és coneixedor. Finlàndia Reserva (Traducció) De conformitat amb l’article 33, Finlàndia formula una reserva pel que fa al segon paràgraf de l’article 4 en el sentit que no s’accepten les comissions rogatòries redactades en francès o en anglès. Per mitjà d’una nota de l’11 de desembre de 1980, rebuda el 12 de desembre de 1980, el Govern de Finlàndia retira, en part, la reserva relativa al segon paràgraf de l’article 4 formulada amb motiu de la ratificació. El Govern de Finlàndia accepta, a partir d’ara, les comissions rogatòries redactades o traduïdes en anglès. De conformitat amb l’article 35, lletra c, el Govern de Finlàndia ha fet la declaració següent: (Traducció) El fet que la República de Finlàndia accepti les comissions rogatòries en anglès no implica que s’encarregui d’executar la comissió, o de transmetre la prova així obtinguda en anglès, ni tampoc de fer traduir els documents que constatin l’execució de la comissió rogatòria. Declaracions (Traducció) (…)
2. El suec és la segona llengua oficial de Finlàndia. Finlàndia accepta, de conformitat amb el segon paràgraf de l’article 4, les comissions rogatòries redactades en suec. La resposta es donarà en suec si se n’ha fet la demanda expressa per a la comissió rogatòria en qüestió.
3. Un magistrat de l’autoritat requeridora pot, de conformitat amb l’article 8, assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, a condició que el Ministeri de Justícia finlandès n’hagi donat l’autorització.
4. Es poden practicar els actes d’instrucció als quals fan referència els articles 16 i 17 del Conveni sense l’autorització prèvia de les autoritats finlandeses.
5. Finlàndia no executa les comissions rogatòries, a les quals fa referència l’article 23, que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents . A més, el Govern de Finlàndia va modificar la declaració relativa a l’article 23 del Conveni abans esmentat feta amb motiu de la ratificació. La declaració modificada es llegeix com segueix: (Traducció) La declaració feta per la República de Finlàndia pel que fa a l’article 23, relativa “a les comissions rogatòries que tenen per objecte (un procediment de) pre-trial discovery of documents , només s’aplica a les comissions rogatòries que exigeixen d’una persona:
a) que declari quins documents relatius al cas al qual fa referència la comissió rogatòria estan o han estat en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder, o
b) que presenti qualsevol altre document diferent dels documents concrets especificats en la comissió rogatòria, que probablement estan en la seva possessió, sota la seva custòdia o en el seu poder. França “De conformitat amb les disposicions de l’article 33, el Govern francès declara: - que, per aplicació del segon paràgraf de l’article 4 només executarà les comissions rogatòries redactades en francès o acompanyades d’una traducció al francès; - que, per aplicació de l’article 23, no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents ; (…) De conformitat amb les disposicions de l’article 16, es designa el Ministeri de Justícia com a autoritat competent per autoritzar els agents diplomàtics o consulars d’un estat contractant a practicar, sense compulsió, actes d’instrucció que afectin persones que no siguin nacionals d’aquest estat i que facin referència a un procediment incoat davant un tribunal de l’estat que representen. Aquesta autorització es donarà per cada cas particular i anirà acompanyada, si escau, de condicions particulars, i estarà sotmesa a les condicions generals següents: 1 Els actes d’instrucció hauran de practicar-se exclusivament en el recinte de les ambaixades o dels consolats; 2 La data i l’hora dels actes d’instrucció s’han de notificar amb antelació suficient al Servei Civil de Cooperació Judicial Internacional perquè, eventualment, es pugui fer representar; 3 Els actes d’instrucció s’han de dur a terme en un local accessible al públic; 4 Les persones concernides per l’acte d’instrucció han de ser convocades formalment per mitjà d’un document oficial redactat en francès o acompanyat d’una traducció en francès; i el document ha de mencionar:
a) que l’acte d’instrucció al qual es procedeix es duu a terme de conformitat amb les disposicions del Conveni de l’Haia del 18 de març de 1970 sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, i s’insereix en el marc d’un procediment judicial seguit davant d’una jurisdicció determinada d’un estat contractant;
b) que la compareixença és voluntària i que la no compareixença no hauria de comportar accions penals a l’estat requeridor;
c) que les parts en el procés, si escau, han donat el seu consentiment i, si no és així, els motius de la seva oposició;
d) que la persona concernida per l’acte d’instrucció pot fer-se assistir per un advocat;
e) que la persona concernida per l’acte d’instrucció pot invocar una exempció o una prohibició de declarar. S’ha d’enviar una còpia d’aquestes citacions al Ministeri de Justícia. 5 S’informarà el Servei Civil de Cooperació Judicial Internacional de qualsevol dificultat. De conformitat amb les disposicions de l’article 17, es designa el Ministeri de Justícia com a autoritat competent per autoritzar les persones oficialment designades com a comissaris a practicar, sense compulsió, actes d’instrucció relatius a un procediment incoat davant un tribunal d’un estat contractant. Aquesta autorització, que s’atorga per cada cas particular, comporta, si escau, condicions particulars i està sotmesa a les condicions generals següents: 1 Els actes d’instrucció s’han de practicar exclusivament a l’interior del recinte de les ambaixades; 2 La data i l’hora dels actes d’instrucció s’han de notificar amb antelació suficient al Servei Civil de Cooperació Judicial Internacional per tal que, eventualment, es pugui fer representar; 3 Els actes d’instrucció s’han de dur a terme en un local accessible al públic; 4 Les persones concernides per l’acte d’instrucció han de ser convocades formalment per mitjà d’un document oficial redactat en francès o acompanyat d’una traducció en francès, i el document ha de mencionar:
a) que l’acte d’instrucció al qual es procedeix es duu a terme de conformitat amb les disposicions del Conveni de l’Haia del 18 de març de 1970 sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, i s’insereix en el marc d’un procediment judicial seguit davant una jurisdicció determinada d’un estat contractant;
b) que la compareixença és voluntària i que la no compareixença no hauria de comportar accions penals a l’estat requeridor;
c) que les parts en el procés, si escau, han donat el seu consentiment i, si no és així, els motius de la seva oposició;
d) que la persona a la qual fa referència l’acte d’instrucció pot fer-se assistir per un advocat;
e) que la persona a la qual fa referència l’acte d’instrucció pot invocar una exempció o una prohibició de declarar. S’ha d’enviar una còpia d’aquestes citacions al Ministeri de Justícia. 5 S’informarà el Servei Civil de Cooperació Judicial Internacional de qualsevol dificultat. La demanda d’autorització que l’autoritat requeridora adreçarà al Ministeri de Justícia ha de precisar: 1) Els motius que han portat, tenint present els imports de les costes judicials que ha comportat, a escollir de preferència aquest mètode d’investigació en comptes de la comissió rogatòria. 2) Els criteris de designació dels comissaris quan la personalitat designada no resideixi a França. El Govern francès declara que, en aplicació de les disposicions de l’article 8, els magistrats de l’autoritat requeridora d’un estat contractant, poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria.” Modificació del 19 de gener de 1987 de la declaració relativa a l’article 23: “La declaració feta per la República Francesa, de conformitat amb l’article 23 relatiu a les comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment de pre-trial discovery of documents no s’aplica quan els documents demanats són enumerats limitativament en la comissió rogatòria i tenen una relació directa i precisa amb l’objecte del litigi.” L’instrument de ratificació de França menciona clarament que el Conveni s’aplica al conjunt del territori de la República Francesa. Així, el Conveni s’aplica, a més de a la França metropolitana i als departaments d’Ultramar (Guaiana Francesa, Guadalupe, Reunió i Martinica), al conjunt dels altres territoris d’ultramar francesos . Grècia (Traducció)
1. (…)
2. Sens perjudici de l’article 33, Grècia declara que, segons els termes del segon paràgraf de l’article 4 del Conveni, les comissions rogatòries s’han de redactar en grec o han d’anar acompanyades d’una traducció en grec.
3. Segons els articles 8 i 35, paràgraf 2c, del Conveni, els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, a condició que la seva presència hagi estat prèviament autoritzada per l’autoritat central de Grècia.
4. Segons l’article 18, Grècia declara que facilitarà l’assistència necessària per practicar actes d’instrucció com els que figuren als articles 15, 16 i 17, a condició que es procedeixi de conformitat amb la legislació grega.
5. Grècia declara que, de conformitat amb l’article 23 del Conveni, no executarà les comissions rogatòries amb vista a un pre-trial discovery of documents . Hongria Declaració considerada a l’article 2 La República d’Hongria designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central, de conformitat amb l’article 2 del Conveni. Declaració considerada a l’article 8 Els magistrats de l’autoritat requeridora poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria pel tribunal requerit, sempre que hi hagi una autorització prèvia de l’autoritat central de la República d’Hongria. Declaració considerada a l’article 15 De conformitat amb les disposicions de l’article 15 del Conveni, un agent diplomàtic o consular d’un estat contractant pot practicar, en el territori de la República d’Hongria, actes d’instrucció necessaris en un procediment incoat davant un tribunal de l’estat que representa, sense autorització prèvia de les autoritats hongareses, a condició que la persona afectada sigui exclusivament nacional de l’estat que representa l’agent diplomàtic o consular. L’obtenció de proves no ha de comportar l’aplicació, ni l’amenaça de l’aplicació, de mesures de compulsió ni cap perjudici jurídic. Declaració considerada a l’article 17 L’autoritat central de la República d’Hongria està habilitada per donar l’autorització a la qual fa referència el segon paràgraf de l’article 17 del Conveni. Declaració considerada a l’article 23 Les autoritats hongareses no executaran les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut sota el nom de pre-trial discovery of documents . Reserva considerada al segon paràgraf de l’article 4 La República d’Hongria exclou l’aplicació de les disposicions del segon paràgraf de l’article 4 del Conveni. Reserva considerada a l’article 16 La República d’Hongria exclou l’aplicació de les disposicions de l’article 16 del Conveni. Reserva considerada a l’article 18 Les autoritats hongareses no atorgaran a l’agent diplomàtic o consular, en aplicació de les disposicions de l’article 15 del Conveni, o al comissari, en aplicació de les disposicions de l’article 17 del Conveni, l’assistència necessària per obtenir proves aplicant mesures de compulsió. Índia Traducció Les comissions rogatòries a les quals fa referència el Conveni han d’estar redactades en anglès o han d’anar acompanyades d’una traducció en aquesta llengua. Els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, sota reserva de l’autorització prèvia de l’autoritat central i del tribunal encarregat de l’execució. De conformitat amb l’article 16 del Conveni, un agent diplomàtic o consular pot practicar qualsevol acte d’instrucció que concerneixi nacionals indis o nacionals d’un país tercer, sota reserva de l’autorització prèvia de l’autoritat central. De conformitat amb l’article 17 del Conveni, un comissari, als efectes del que disposa aquest article, pot practicar qualsevol acte d’instrucció, sota reserva de l’autorització prèvia de l’autoritat central. En virtut de l’article 18, un agent diplomàtic o consular o un comissari, autoritzat a practicar un acte d’instrucció de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, té la facultat d’adreçar-se al tribunal del districte competent per obtenir l’assistència necessària per dur a terme aquesta actuació per la via de la compulsió. En virtut de l’article 23 del Conveni, la República Índia no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte el procediment conegut per pre-trial discovery of documents que exigeix d’una persona que presenti altres documents que els especificats en la comissió rogatòria, com ara documents que sembli que estiguin en la seva possessió, custòdia o poder. Islàndia Traducció De conformitat amb el primer paràgraf de l’article 33 del Conveni, Islàndia s’oposa a l’aplicació del segon paràgraf de l’article 4 del Conveni pel que fa a la llengua francesa. No s’acceptaran les comissions rogatòries en francès o acompanyades d’una traducció en francès. De conformitat amb l’article 8 del Conveni, Islàndia declara que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria si el Ministeri de Justícia i dels Afers Eclesiàstics ha donat prèviament la seva autorització. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, Islàndia declara que un agent diplomàtic o consular només pot practicar un acte d’instrucció per mitjà d’una autorització atorgada pel Ministeri de Justícia i dels Afers Eclesiàstics, després que se n’hagi fet la demanda per part d’aquest agent o en el seu nom. De conformitat amb l’article 23, Islàndia declara que no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law amb el nom de pre-trial discovery of documents . Israel De conformitat amb l’article 8, Israel declara que els magistrats de l’autoritat requeridora poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria sense autorització prèvia. L’autoritat central designada per l’Estat d’Israel, de conformitat amb l’article 2 del Conveni, és el Director of the Courts , 19 Jaffa Road, Jerusalem. El Director of the Courts també és l’autoritat designada als efectes dels articles 16 i 17 per atorgar les autoritzacions considerades en aquests articles. Itàlia El Govern italià declara, de conformitat amb l’article 8, que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent designada per l’estat italià. El Govern italià declara, de conformitat amb l’article 18, que un agent diplomàtic o consular o un comissari, que procedeix a practicar un acte d’instrucció de conformitat amb els articles 15, 16 i 17, té la facultat d’adreçar-se a l’autoritat designada per l’Estat Italià, per obtenir l’assistència necessària per acomplir aquesta actuació per la via de la compulsió. El Govern italià declara, de conformitat amb l’article 23, que no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents . El Govern italià designa, de conformitat amb l’article 35, el Ministeri d’Afers Exteriors com a autoritat central, prevista a l’article 2, que assumeix la responsabilitat de rebre les comissions rogatòries que emanen d’una autoritat judicial d’un altre estat contractant, i de trametre-les a l’autoritat competent amb vistes a la seva execució. Letònia (Traducció) De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 4 del Conveni, la República de Letònia declara que, ultra els idiomes previstos en l’article esmentat, accepta igualment les comissions rogatòries redactades en rus. De conformitat amb l’article 8 del Conveni, la República de Letònia declara que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria. En aquest cas es requereix l’autorització prèvia del Ministeri de Justícia de la República de Letònia, autoritat designada com a competent. Les persones que, en virtut dels articles 16 i 17 del Conveni, desitgin practicar un acte d’instrucció a la República de Letònia han de sol·licitar-ho al Ministeri de Justícia letó. Lituània (Traducció) (…) Vistes les disposicions del quart paràgraf de l’article 4 del Conveni, la República de Lituània declara que només accepta les comissions rogatòries redactades en lituà, en anglès, en francès o en rus, o si la comissió rogatòria no està redactada en cap d’aquestes llengües, que la comissió rogatòria i els documents adjunts han d’anar acompanyats d’una traducció en lituà, en anglès, en francès o en rus. Vistes les disposicions de l’article 8 del Conveni, la República de Lituània declara que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant només poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria després de rebre’n l’autorització del Ministeri de Justícia de la República de Lituània. Vistes les disposicions de l’article 16 del Conveni, la República de Lituània declara que un agent diplomàtic o consular d’un estat contractant només pot practicar, sense compulsió, un acte d’instrucció que afecti nacionals de la República de Lituània, segons el que disposa la llei sobre la ciutadania de la República de Lituània, si prèviament ha obtingut l’autorització del Ministeri de Justícia de la República de Lituània. L’autorització per practicar un acte d’instrucció atorgada pel Ministeri de Justícia de la República de Lituània ha d’indicar que:
a) l’agent diplomàtic o consular només practicarà l’acte d’instrucció en els locals de l’ambaixada o del consolat de l’estat que representa;
b) el Ministeri de Justícia de la República de Lituània ha de ser informat de la data, de l’hora i del lloc on es practicarà l’acte d’instrucció;
c) el document relatiu a la diligència en qüestió s’ha de redactar en lituà o en una altra llengua accessible a la persona que participi o procedeixi a practicar l’acte d’instrucció, i ha d’anar acompanyat d’una traducció en lituà o en una altra llengua accessible a aquesta persona;
d) el document relatiu a l’acte d’instrucció, redactat en una llengua accessible a la persona que participi en l’obtenció de proves, ha d’estar signat per aquesta persona. S’ha d’enviar una còpia d’aquest document al Ministeri de Justícia de la República de Lituània. Vistes les disposicions de l’article 17 del Conveni, la República de Lituània declara que tota persona degudament designada a aquest efecte com a comissari, pot practicar, sense compulsió, en el territori de la República de Lituània, qualsevol acte d’instrucció que afecti un ciutadà de la República de Lituània, segons disposa la llei sobre la ciutadania de la República de Lituània, si el Ministeri de Justícia de la República de Lituània li ha autoritzat prèviament per escrit. L’autorització atorgada pel Ministeri de Justícia de la República de Lituània ha d’indicar que:
a) el Ministeri de Justícia de la República de Lituània ha de ser informat de la data, de l’hora i del lloc de l’acte d’instrucció;
b) el document relatiu a l’acte d’instrucció s’ha de redactar en lituà o en una altra llengua accessible a la persona que participi o practiqui l’acte d’instrucció, i ha d’anar acompanyat d’una traducció en lituà o en una altra llengua accessible a aquesta persona;
c) el document relatiu a l’acte d’instrucció, redactat en una llengua accessible a la persona que participi en l’acte d’instrucció, ha d’estar signat per aquesta persona. S’ha d’enviar una còpia d’aquest document al Ministeri de Justícia de la República de Lituània. Vistes les disposicions de l’article 23 del Conveni, la República de Lituània declara que no executarà les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment de pre-trial discovery of documents . Luxemburg “(…) - En aplicació del quart paràgraf de l’article 4 també s’accepten les comissions rogatòries redactades en alemany. - En aplicació de l’article 23, no s’executaran les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents . - De conformitat amb les disposicions de l’article 16, es designa la fiscalia general com a autoritat competent per autoritzar els agents diplomàtics o consulars d’un estat contractant a practicar, sense compulsió, qualsevol acte d’instrucció que afecti persones que no siguin nacionals d’aquest estat i que facin referència a un procediment incoat en un tribunal de l’estat que representen. Aquesta autorització, que es dóna per cada cas particular, està supeditada, si escau, a condicions particulars i està sotmesa a les condicions generals següents: 1 els actes d’instrucció hauran de practicar-se exclusivament a l’interior del recinte de les ambaixades o dels consolats; 2 el lloc, la data i l’hora dels actes d’instrucció s’han de notificar amb antelació suficient a la fiscalia general per permetre-li que, eventualment, es pugui fer representar; 3 les persones concernides per l’acte d’instrucció han de ser convocades formalment per mitjà d’un document oficial redactat en francès o en alemany o acompanyat d’una traducció en una d’aquestes llengües. Aquest document ha de mencionar:
a) que l’acte d’instrucció es du a terme de conformitat amb les disposicions del Conveni de l’Haia del 18 de març de 1970 sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, i s’insereix en el marc d’un procediment judicial seguit davant una jurisdicció determinada d’un estat contractant;
b) que la compareixença és voluntària i que la no compareixença no hauria de comportar accions penals en l’estat requeridor;
c) que les parts en el procés, si escau, han donat el seu consentiment i, si no és així, els motius de la seva oposició;
d) que la persona concernida per l’acte d’instrucció pot fer-se assistir per un advocat;
e) que la persona concernida per l’acte d’instrucció pot invocar una exempció o una prohibició de declarar. - De conformitat amb disposicions de l’article 17, es designa la fiscalia general com a autoritat competent per autoritzar les persones oficialment designades com a comissaris a practicar, sense compulsió, qualsevol acte d’instrucció relatiu a un procediment incoat davant un tribunal d’un estat contractant. Aquesta autorització, que es dóna per cada cas particular, està supeditada, si escau, a condicions particulars i està sotmesa a les condicions generals següents: 1 el lloc, la data i l’hora de l’acte d’instrucció s’han de notificar amb antelació suficient a la fiscalia general per permetre-li que, eventualment, es pugui fer representar; 2 les persones concernides per l’acte d’instrucció han de ser convocades formalment per mitjà d’un document oficial redactat en francès o en alemany o acompanyat d’una traducció en una d’aquestes llengües; Aquest document ha de mencionar:
a) que l’acte d’instrucció a què es procedeix es du a terme de conformitat amb les disposicions del Conveni de l’Haia del 18 de març de 1970 sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, i s’insereix en el marc d’un procediment judicial seguit davant una jurisdicció determinada d’un estat contractant;
b) que la compareixença és voluntària i que la no compareixença no hauria de comportar accions penals en l’estat requeridor;
c) que les parts en el procés, si escau, han donat el seu consentiment i, si no és així, els motius de la seva oposició;
d) que la persona concernida per l’acte d’instrucció pot fer-se assistir per un advocat;
e) que la persona concernida per l’acte d’instrucció pot invocar una exempció o una prohibició de declarar. - En aplicació de l’article 8, els magistrats de l’autoritat requeridora d’un estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria.” Macedònia (Traducció) De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 4 del Conveni, la República de Macedònia declara que les comissions rogatòries que s’hagin d’executar en aplicació del Conveni, i també els seus annexos, s’han de redactar en macedoni o s’han d’acompanyar d’una traducció en aquesta llengua, de conformitat amb l’article 7 de la Constitució de la República de Macedònia de 17 de novembre de 1991. De conformitat amb l’article 8, el Govern de la República de Macedònia declara que els magistrats de l’autoritat requeridora d’un altre estat contractant poden assistir a l’execució d’una comissió rogatòria, a condició d’haver obtingut l’autorització prèvia d’un tribunal de primera instància de la República de Macedònia. De conformitat amb l’article 23 del Conveni, la República de Macedònia declara que no executa les comissions rogatòries que tenen per objecte un procediment conegut en els estats de la common law sota el nom de pre-trial discovery of documents. Malta Declaració de l’1 d’agost del 2012 (Traducció) Malta declara que la seva adhesió al Conveni només serà efectiva un cop s’hagin complert tots els procediments relatius a l’adhesió esmentada en el si de la Unió Europea i, en concret, l’adopció d’una decisió del Consell que autoritzi Malta a adherir-se al Conveni. Quan aquesta decisió hagi estat adoptada, Malta notificarà al dipositari la data en la qual el Conveni esmentat s’aplicarà a Malta. 24 de febrer del 2011 (Traducció) De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 4 del Conveni, el Govern de Malta declara que es reserva el dret d’acceptar només les comissions rogatòries redactades en anglès. Mèxic A) TRANSMISSIÓ I EXECUCIÓ D’EXHORTS
1. (…)
2. Requisits en matèria de llengües (article 4) 2.1 Els Estats Units Mexicans formulen una reserva expressa a les disposicions del segon paràgraf de l’article 4 i declaren, de conformitat amb el seu quart paràgraf, que els exhorts o les comissions rogatòries que s’enviïn a la seva autoritat central o a les seves autoritats judicials han d’estar redactats en espanyol o anar acompanyats d’una traducció en aquesta llengua. B) OBTENCIÓ DE PROVES A L’ESTRANGER PER PART DE DIPLOMÀTICS, CONSULARS I COMISSIONS (CAPÍTOL II)
3. Els Estats Units Mexicans formulen una reserva expressa i total sobre les disposicions contingudes en els articles 17 i 18 d’aquest capítol pel que fa als Comisionados i a l’ús de mesures de compulsió per part d’agents diplomàtics i consulars. C) PREPARACIÓ D’ACTES PREJUDICIALS
4. En relació amb l’article 23 del Conveni, els Estats Units Mexicans declaren que, de conformitat amb el seu dret, només poden executar exhorts pels quals se sol·licita l’exhibició i la transcripció de documents, quan es compleixin els requisits següents:
a) Que s’hagi iniciat el procés.
b) Que els documents estiguin raonablement identificats pel que fa a la seva data, el seu contingut i altres informacions pertinents; que s’especifiquin els fets o les circumstàncies que permetin creure raonablement la part sol·licitant en el fet que els documents demanats són del coneixement de la persona de qui es requereixen o que es troben o es trobaven en la seva possessió o sota el seu control o custòdia.
c) S’haurà d’identificar la relació directa entre la prova o la informació sol·licitada i el procés pendent. D) ALTRES CANALS DE TRANSMISSIÓ A LES AUTORITATS JUDICIALS DIFERENTS DE LES PREVISTES A L’ARTICLE 2
5. En relació amb l’article 27, lletra
a) del Conveni, els Estats Units Mexicans declaren que els exhorts o les comissions rogatòries poden ser tramesos a les seves autoritats judicials no solament a través de l’autoritat central, sinó també per la via diplomàtica o consular o per la via judicial (directament de tribunal a tribunal) sempre que en el darrer cas es compleixin els requisits de legalització de signatures.
6. Pel que fa a l’article 32 del Conveni, els Estats Units Mexicans informen que és estat part del Conveni interamericà sobre recepció de proves a l’estranger subscrit a Panamà, el 30 de gener de 1975 i del seu