Article 41

Article 41 1. Tot estat part en aquest Pacte pot declarar, en virtut d'aquest article i en qualsevol moment, que reconeix la competència del Comitè per rebre i examinar comunicacions en les quals un estat part pretén que un altre estat part no compleix les seves obligacions pel que fa a aquest Pacte. Les comunicacions fetes en virtut d'aquest article només es poden admetre i examinar si emanen d'un estat part que ha fet una declaració en la qual reconeix la competència del Comitè respecte a ell mateix. El Comitè no admet cap comunicació que interessi un estat part que no ha fet aquesta declaració. Les comunicacions rebudes en virtut d'aquest article es trameten d'acord amb el procediment següent:
a) Si un estat part en aquest Pacte considera que un altre estat part no aplica les disposicions del Pacte, pot cridar l'atenció de l'estat part sobre aquesta qüestió a través d'una comunicació escrita. En un termini de tres mesos d'ençà que hagi rebut la comunicació, l'estat destinatari ha de lliurar, per escrit, a l'estat que li hagi adreçat la comunicació una explicació o qualsevol altra declaració que aclareixi l'assumpte, que ha d'incloure, en la mesura que sigui possible i pertinent, indicacions sobre les normes processals i sobre les vies de recurs existents, tant si ja s'han utilitzat, com si es troben en instància o que encara estiguin obertes.
b) Si l'assumpte no es resol satisfactòriament pels dos estats part interessats en un termini de sis mesos a comptar des que l'estat destinatari hagi rebut la primera comunicació, qualsevol dels dos estats part interessats té el dret de sotmetre'l al Comitè, amb una notificació dirigida al Comitè i també a l'altre estat interessat.
c) El Comitè només pot conèixer l'assumpte que se li sotmeti després d'haver- se assegurat que s'han interposat i s'han exhaurit tots els recursos disponibles en la jurisdicció interna, d'acord amb els principis de dret internacional generalment admesos. No s'aplica aquesta norma quan la tramitació d'aquests recursos excedeix els terminis raonables.
d) El Comitè celebra les sessions a porta tancada quan examina les comunicacions previstes en aquest article.
e) Sota reserva de les disposicions de la lletra c, el Comitè posa els seus bons oficis a disposició dels estats part interessats, a fi i efecte d'arribar a una solució amistosa de la qüestió, fundada en el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals, com es reconeixen en aquest Pacte.
f) En els afers que hom li sotmet, el Comitè pot sol·licitar als estats part interessats als quals fa referència la lletra b, que li facilitin qualsevol informació pertinent.
g) Els estats part interessats als quals fa referència la lletra b tenen el dret de fer-se representar quan el Comitè examini l'afer, i de presentar observacions orals o escrites, o d'ambdues maneres.
h) El Comitè, dins els dotze mesos següents a la data de la recepció de la notificació a la qual fa referència la lletra b, ha de presentar un informe en el qual: Si s'ha arribat a una solució de conformitat amb les disposicions de la lletra e, el Comitè limita el seu informe a una exposició breu dels fets i a la solució aconseguida; Si no s'ha arribat a una solució de conformitat amb les disposicions de la lletra e, el Comitè limita el seu informe a una exposició breu dels fets; el text de les observacions escrites i les actes de les observacions orals presentades pels estats part interessats s'han d'adjuntar a l'informe. En cada afer s'ha d'enviar l'informe als estats part interessats.
2. Les disposicions d'aquest article entren en vigor quan deu estats part en aquest Pacte hagin fet la declaració prevista en l'apartat 1. L'estat part ha de dipositar la declaració esmentada en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions Unides, el qual n'ha de trametre còpies als altres estats part. Les declaracions poden retirar-se en qualsevol moment mitjançant una notificació adreçada al secretari general. El fet de retirar-les no serà un obstacle per examinar qualsevol assumpte objecte d'una comunicació que ja hagi estat tramesa en virtut d'aquest article; no es pot admetre cap més comunicació d'un estat part un cop el secretari general de les Nacions Unides ha rebut la notificació de la retirada de la declaració, llevat que l'estat part interessat faci una nova declaració.