Article 16

Article 16

Quan un escrit de demanda o un acte equivalent s’ha de transmetre a l’estranger a l’efecte de tramesa o notificació, segons les disposicions d’aquest Conveni, i s’ha dictat una decisió contra un demandat que no hagi comparegut, el jutge té la facultat d’eximir el demandat de la preclusió resultant de l’expiració dels terminis del recurs si es compleixen les condicions següents:

a) El demandat, sense que hi hagi culpa per part seva, no va tenir coneixement en temps oportú d’aquest acte per defensar-se i de la decisió per interposar-hi recurs,

b) Les al·legacions del demandat no estiguin desproveïdes de tot fonament. La demanda tendent a l’exempció de la preclusió només és admissible si es formula en un termini raonable a partir del moment en què el demandat va tenir coneixement de la decisió. Cada estat contractant té la facultat de declarar que aquesta demanda no és admissible si es formula després de l’expiració d’un termini de temps que ha de precisar en la seva declaració, sempre que aquest termini no sigui inferior a un any a comptar de la data de la decisió. Aquest article no s’aplica a les decisions relatives a l’estat civil de les persones.