Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l'estranger d'actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial

(fet el 15 de novembre de 1965) Els estats signataris d’aquest Conveni, Desitjant crear els mitjans necessaris perquè els actes judicials i extrajudicials que han de ser objecte de tramesa o notificació a l’estranger siguin coneguts pels seus destinataris en temps oportú. Interessats a millorar a aquest efecte la cooperació judicial, simplificant i accelerant el procediment. Han resolt concloure un conveni amb aquesta finalitat i han acordat les disposicions següents:

Article 1

Aquest Conveni s’aplica, en matèria civil o comercial, a tots els casos en què un acte judicial o extrajudicial s’hagi de transmetre a l’estranger per a la seva tramesa o notificació. El Conveni no s’ha d’aplicar quan no es conegui l’adreça del destinatari de l’acte.

Article 2

Cada estat contractant ha de designar una autoritat central que assumeix, de conformitat amb els articles 3 a 6, la responsabilitat de rebre les demandes de tramesa o de notificació procedents d’un altre estat contractant i fer-ne un seguiment. L’autoritat central s’ha d’organitzar segons les normes establertes per l’estat requerit.

Article 3

L’autoritat o la persona investida de funció pública competents segons les lleis de l’estat d’origen, adreça a l’autoritat central de l’estat requerit una demanda conforme al formulari model annex a aquest Conveni, sense que sigui necessària la legalització dels documents ni cap altra formalitat anàloga. La demanda ha d’anar acompanyada de l’acte judicial o de la seva còpia, tot en doble exemplar.

Article 4

Si l’autoritat central estima que no s’han respectat les disposicions del Conveni, n’ha d’informar immediatament el requeridor precisant les seves objeccions contra la demanda.

Article 5

L’autoritat central de l’estat requerit ha de procedir o ordenar procedir a la tramesa o la notificació de l’acte:

a) Sia segons les formes prescrites per la legislació de l’estat requerit per a la tramesa o la notificació dels actes realitzats en aquest país i que es destinin a persones que es trobin al seu territori,

b) Sia segons la forma particular demanada pel requeridor, sempre que no sigui incompatible amb la llei de l’estat requerit. Llevat del cas que preveu la lletra b del primer paràgraf, l’acte es pot lliurar sempre al destinatari que l’accepti voluntàriament. Si l’acte ha de ser objecte de tramesa o notificació de conformitat amb el primer paràgraf, l’autoritat central pot sol·licitar que l’acte sigui redactat o traduït a la llengua o a una de les llengües oficials del seu país. La part de la demanda que, conforme al formulari model annex a aquest Conveni, conté els elements essencials de l’acte s’ha de remetre al destinatari.

Article 6

L’autoritat central de l’estat requerit o qualsevol autoritat que s’hagi designat a aquest efecte ha d’expedir un certificat conforme al formulari model annex a aquest Conveni. El certificat ha de descriure l’execució de la demanda; ha d’indicar la forma, el lloc i la data de l’execució així com la persona a la qual s’ha remès l’acte. Si escau, ha de precisar el fet que n’hagi impedit l’execució. El requeridor pot demanar que el certificat que no hagi estat expedit per l’autoritat central o per una autoritat judicial sigui validat per una d’aquestes autoritats. El certificat s’ha d’adreçar directament al requeridor.

Article 7

Les mencions impreses en el formulari model annex a aquest Conveni han d’estar redactades obligatòriament en llengua francesa o en llengua anglesa. A més, es poden redactar en la llengua oficial o en una de les llengües oficials de l’estat d’origen. Els espais en blanc corresponents a aquestes mencions s’han d’omplir en la llengua de l’estat requerit, en llengua francesa o en llengua anglesa.

Article 8

Cada estat contractant té la facultat d’adreçar directament, sense cap mesura de compulsió, per mitjà dels seus agents diplomàtics o consulars, les trameses o notificacions d’actes judicials a les persones que es trobin a l’estranger. Qualsevol estat pot declarar que s’oposa a la utilització d’aquesta facultat dins el seu territori, tret que l’acte hagi de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat d’origen.

Article 9

Cada estat contractant té, a més, la facultat d’utilitzar la via consular per transmetre, a l’efecte de tramesa o notificació, els actes judicials a les autoritats d’un altre estat contractant que aquest estat hagi designat. Si així ho exigeixen circumstàncies excepcionals, cada estat contractant té la facultat d’utilitzar, al mateix efecte, la via diplomàtica.

Article 10

Llevat que l’estat de destinació declari que s’hi oposa, aquest Conveni no impedeix:

a) La facultat d’adreçar directament, per la via postal, els actes judicials a les persones que es trobin a l’estranger,

b) La facultat, per part de persones investides de funció pública, de funcionaris o d’altres persones competents de l’estat d’origen, de procedir a la tramesa o la notificació d’actes judicials directament a través de les persones investides de funció pública, dels funcionaris o d’altres persones competents de l’estat de destinació,

c) La facultat, per a qualsevol persona que tingui un interès en un procediment judicial, de procedir a les trameses o les notificacions d’actes judicials directament a través de persones investides de funció pública, de funcionaris o d’altres persones competents de l’estat de destinació.

Article 11

Aquest Conveni no impedeix que els estats contractants acordin admetre, a l’efecte de tramesa o notificació d’actes judicials, altres vies de transmissió diferents de les que preveuen els articles anteriors i, en particular, la comunicació directa entre les seves autoritats corresponents.

Article 12

La tramesa o la notificació d’actes judicials provinents d’un estat contractant no poden donar lloc al pagament o al reemborsament de taxes o despeses pels serveis de l’estat requerit. El requeridor està obligat a pagar o reemborsar les despeses ocasionades per:

a) La intervenció d’una persona investida de funció publica o d’una persona competent segons la llei de l’estat de destinació,

b) La utilització d’una forma particular.

Article 13

L’execució d’una demanda de tramesa o notificació conforme a les disposicions d’aquest Conveni només es pot denegar si l’estat requerit estima que aquesta execució pot perjudicar la seva sobirania o seguretat. L’execució no es pot denegar pel sol motiu que la llei de l’estat requerit reivindiqui la competència judicial exclusiva en cas que es tracti, o no admeti vies jurídiques que responguin a l’objecte de la demanda. En cas de denegació, l’autoritat central ha d’informar-ne immediatament el requeridor i indicar-ne els motius.

Article 14

Les dificultats que sorgeixin en ocasió de la transmissió, a l’efecte de tramesa o notificació d’actes judicials, s’han de resoldre per la via diplomàtica.

Article 15

Quan un escrit de demanda o un acte equivalent s’hagi transmès a l’estranger a l’efecte de tramesa o notificació, segons les disposicions d’aquest Conveni, i el demandat no comparegui, el jutge ha d’ajornar la seva decisió el temps que calgui fins que s’estableixi que:

a) L’acte s’ha tramès o notificat segons les formes prescrites per la legislació de l’estat requerit per a la tramesa o la notificació dels actes atorgats en aquest país i que estan destinats a les persones que es troben al seu territori, o bé

b) Que l’acte s’ha lliurat efectivament al demandat o en el seu domicili segons un altre procediment previst per aquest Conveni, i que, en qualsevol d’aquests casos, sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, ha tingut lloc en temps oportú perquè el demandat s’hagi pogut defensar. Cada estat contractant té la facultat de declarar que els seus jutges, no obstant les disposicions del primer paràgraf, poden decidir, malgrat que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, si es donen les condicions següents:

a) L’acte s’ha transmès per mitjà d’una de les formes que preveu aquest Conveni,

b) Ha transcorregut, des de la data d’enviament de l’acte, un termini que el jutge ha d’apreciar en cada cas particular i que ha de ser, almenys, de sis mesos,

c) No obstant totes les diligències oportunes davant les autoritats competents de l’estat requerit, no s’ha pogut obtenir cap certificat. Aquest article no impedeix que, en cas d’urgència, el jutge ordeni qualssevol mesures provisionals o cautelars.

Article 16

Quan un escrit de demanda o un acte equivalent s’ha de transmetre a l’estranger a l’efecte de tramesa o notificació, segons les disposicions d’aquest Conveni, i s’ha dictat una decisió contra un demandat que no hagi comparegut, el jutge té la facultat d’eximir el demandat de la preclusió resultant de l’expiració dels terminis del recurs si es compleixen les condicions següents:

a) El demandat, sense que hi hagi culpa per part seva, no va tenir coneixement en temps oportú d’aquest acte per defensar-se i de la decisió per interposar-hi recurs,

b) Les al·legacions del demandat no estiguin desproveïdes de tot fonament. La demanda tendent a l’exempció de la preclusió només és admissible si es formula en un termini raonable a partir del moment en què el demandat va tenir coneixement de la decisió. Cada estat contractant té la facultat de declarar que aquesta demanda no és admissible si es formula després de l’expiració d’un termini de temps que ha de precisar en la seva declaració, sempre que aquest termini no sigui inferior a un any a comptar de la data de la decisió. Aquest article no s’aplica a les decisions relatives a l’estat civil de les persones.

Article 17

Els actes extrajudicials que emanin d’autoritats o de persones investides de funció pública d’un estat contractant es poden transmetre a l’efecte de tramesa o notificació en un altre estat contractant segons les formes i condicions que preveu aquest Conveni.

Article 18

Cada estat contractant pot designar, a més de l’autoritat central, altres autoritats, de les quals ha de determinar les competències. No obstant això, el requeridor sempre té dret a dirigir-se directament a l’autoritat central. Els estats federals tenen la possibilitat de designar diverses autoritats centrals.

Article 19

Aquest Conveni no impedeix que la llei interna d’un estat contractant permeti altres formes de transmissió que no prevegin els articles anteriors, a l’efecte de tramesa o notificació, al seu territori, d’actes procedents de l’estranger.

Article 20

Aquest Conveni no impedeix que els estats contractants arribin a un acord per derogar:

a) El segon paràgraf de l’article 3, pel que fa a l’exigència de dobles exemplars dels documents transmesos,

b) El tercer paràgraf de l’article 5 i l’article 7, pel que fa a la utilització de les llengües,

c) El quart paràgraf de l’article 5,

d) El segon paràgraf de l’article 12.

Article 21

Cada estat contractant ha de notificar al Ministeri d’Afers Exteriors dels Països Baixos, sia en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació o adhesió, sia ulteriorment:

a) La designació de les autoritats que preveuen els articles 2 i 18,

b) La designació de l’autoritat competent per expedir el certificat que preveu l’article 6,

c) La designació de l’autoritat competent per rebre els actes transmesos per la via consular segons l’article 9. Si escau, i en les mateixes condicions, ha de notificar:

a) La seva oposició a l’ús de les vies de transmissió que preveuen els articles 8 i 10,

b) Les declaracions que preveuen el segon paràgraf de l’article 15 i el tercer paràgraf de l’article 16,

c) Qualsevol modificació de les designacions, l’oposició i les declaracions esmentades anteriorment.

Article 22

Aquest Conveni substitueix, en les relacions entre els estats que l’hagin ratificat, els articles 1 a 7 dels convenis sobre procediment civil, signats a l’Haia el 17 de juliol de 1905 i l’1 de març de 1954, respectivament, en la mesura que aquests estats siguin part d’un o l’altre d’aquests convenis.

Article 23

Aquest Conveni no impedeix l’aplicació de l’article 23 del Conveni sobre procediment civil signat a l’Haia el 17 de juliol de 1905 ni de l’article 24 del signat a l’Haia l’1 de març de 1954. No obstant això, aquests articles només són aplicables si es fa ús de sistemes de comunicació idèntics als que preveuen aquests convenis.

Article 24

Els acords addicionals als convenis de 1905 i 1954 esmentats, conclosos pels estats contractants, es consideren igualment aplicables a aquest Conveni, llevat que els estats interessats acordin altrament.

Article 25

Sense perjudici de l’aplicació dels articles 22 i 24, aquest Conveni no deroga els convenis dels quals els estats contractants siguin part, actualment o en el futur, i que continguin disposicions sobre matèries regulades per aquest Conveni.

Article 26

Aquest Conveni està obert a la signatura dels estats representats en la desena sessió de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat. El Conveni ha de ser ratificat i els instruments de ratificació s’han de dipositar davant el Ministeri d’Afers Exteriors dels Països Baixos.

Article 27

Aquest Conveni entrarà en vigor seixanta dies després del dipòsit del tercer instrument de ratificació previst al segon paràgraf de l’article 26. El Conveni entrarà en vigor, per a cada estat signatari que el ratifiqui posteriorment, seixanta dies després del dipòsit del seu instrument de ratificació.

Article 28

Qualsevol estat no representat en la desena sessió de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat es pot adherir a aquest Conveni després de la seva entrada en vigor, en virtut del que disposa el primer paràgraf de l’article 27. L’instrument d’adhesió s’ha de dipositar davant el Ministeri d’Afers Exteriors dels Països Baixos. El Conveni entrarà en vigor per a aquest estat només si no hi ha oposició per part d’algun estat que hagi ratificat el Conveni abans d’aquest dipòsit, notificada al Ministeri d’Afers Exteriors dels Països Baixos, en el termini de sis mesos a partir de la data en què aquest Ministeri hauria notificat aquesta adhesió. Si no hi ha oposició, el Conveni entrarà en vigor per a l’estat adherent el primer dia del mes següent a l’expiració de l’últim dels terminis esmentats en el paràgraf anterior.

Article 29

Qualsevol estat pot declarar, en el moment de la signatura, la ratificació o l’adhesió, que aquest Conveni s’estén al conjunt dels territoris que aquest estat representa en l’àmbit internacional, o bé a un o diversos d’aquests territoris. Aquesta declaració tindrà efecte en el moment de l’entrada en vigor del Conveni per a aquest estat. Posteriorment, qualsevol extensió d’aquesta naturalesa s’ha de notificar al Ministeri d’Afers Exteriors dels Països Baixos. Per als territoris esmentats en l’extensió, el Conveni entrarà en vigor seixanta dies després de la notificació esmentada en el paràgraf anterior.

Article 30

Aquest Conveni té una durada de cinc anys a partir de la data en què entra en vigor, de conformitat amb el que disposa el primer paràgraf de l’article 27, fins i tot per als estats que l’hagin ratificat o s’hi hagin adherit amb posterioritat. Excepte en cas de denúncia, el Conveni es renova tàcitament cada cinc anys. La denúncia s’ha de notificar al Ministeri d’Afers Exteriors dels Països Baixos, almenys sis mesos abans del venciment del termini de cinc anys. La denúncia es pot limitar a certs territoris als quals s’aplica el Conveni. La denúncia només té efecte respecte de l’estat que l’hagi notificat. El Conveni continua en vigor per a la resta d’estats contractants.

Article 31

El Ministeri d’Afers Exteriors dels Països Baixos ha de notificar als estats a què fa referència l’article 26, així com als estats que s’hi hagin adherit de conformitat amb el que disposa l’article 28:

a) Les signatures i ratificacions que preveu l’article 26;

b) La data en què aquest Conveni ha d’entrar en vigor de conformitat amb el que disposa el primer paràgraf de l’article 27;

c) Les adhesions que preveu l’article 28 i la data en què han de tenir efecte;

d) Les extensions que preveu l’article 29 i la data en què han de tenir efecte;

e) Les designacions, oposició i declaracions esmentades en l’article 21;

f) Les denúncies que preveu el tercer paràgraf de l’article 30.

En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats, signen aquest Conveni.

Fet a l’Haia, el 15 de novembre de 1965, en francès i anglès, ambdós textos són igualment fefaents, en un sol exemplar, que es diposita en els arxius del Govern dels Països Baixos, i del qual es lliura, per la via diplomàtica, una còpia certificada a cadascun dels estats representats en la desena sessió de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat.

Situació el 20 de juliol del 2016 del Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial Nombre d’estats contractants: 71 Estats membres de l’HCCH Signatura Ratificació/Adhesió Tipus Vig.

Res/D/N Albània 1-XI-2006 A 1-VII-2007 Alemanya 15-XI-1965 27-IV-1979 R 26-VI-1979 D Argentina 2-II-2001 A 1-XII-2001 D, Res Armènia 27-VI-2012 A 1-II-2013 Austràlia 15-III-2010 A 1-XI-2010 D Bèlgica 21-I-1966 19-XI-1970 R 18-I-1971 D Bielorússia 6-VI-1997 A 1-II-1998 Bòsnia i Hercegovina 16-VI-2008 A 1-II-2009 Bulgària 23-XI-1999 A 1-VIII-2000 D Canadà 26-IX-1988 A 1-V-1989 D Corea, República de 13-I-2000 A 1-VIII-2000 D, Res Costa Rica 16-III-2016 A 1-X-2016 Croàcia 28-II-2006 A 1-XI-2006 Res, D Dinamarca 7-I-1969 2-VIII-1969 R 1-X-1969 D Egipte 1-III-1966 12-XII-1968 R 10-II-1969 Res Eslovàquia 15-III-1993 Su 1-I-1993 D Eslovènia 18-IX-2000 A 1-VI-2001 D, Res Espanya 21-X-1976 4-VI-1987 R 3-VIII-1987 D Estats Units d’Amèrica 15-XI-1965 24-VIII-1967 R 10-II-1969 D Estònia 2-II-1996 A 1-X-1996 D Finlàndia 15-XI-1965 11-IX-1969 R 10-XI-1969 D França 12-I-1967 3-VII-1972 R 1-IX-1972 D Grècia 20-VII-1983 20-VII-1983 R 18-IX-1983 D Hongria 13-VII-2004 A 1-IV-2005 D Índia 23-XI-2006 A 1-VIII-2007 D, Res Irlanda 20-X-1989 5-IV-1994 R 4-VI-1994 D, Res Islàndia 10-XI-2008 A 1-VII-2009 D, Res Israel 25-XI-1965 14-VIII-1972 R 13-X-1972 D, Res Itàlia 25-I-1979 25-XI-1981 R 24-I-1982 D Japó 12-III-1970 28-V-1970 R 27-VII-1970 D Letònia 28-III-1995 A 1-XI-1995 D Lituània 2-VIII-2000 A 1-VI-2001 D, Res Luxemburg 27-X-1971 9-VII-1975 R 7-IX-1975 D, Res Macedònia 23-XII-2008 A 1-IX-2009 D, Res Malta 24-II-2011 A 1-X-2011 D Marroc 24-III-2011 A 1-XI-2011 Mèxic 2-XI-1999 A 1-VI-2000 D Mònaco 1-III-2007 A 1-XI-2007 D Montenegro 16-I-2012 A 1-IX-2012 D Noruega 15-X-1968 2-VIII-1969 R 1-X-1969 D, Res Països Baixos 15-XI-1965 3-XI-1975 R 2-I-1976 D Polònia 13-II-1996 A 1-IX-1996 Res Portugal 5-VII-1971 27-XII-1973 R 25-II-1974 D Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 10-XII-1965 17-XI-1967 R 10-II-1969 D República de Moldàvia 4-VII-2012 A 1-II-2013 D, Res República Txeca 28-I-1993 Su 1-I-1993 D, Res Romania 21-VIII-2003 A 1-IV-2004 D Rússia, Federació de 1-V-2001 A 1-XII-2001 D, Res Sèrbia 2-VII-2010 A 1-II-2011 D Sri Lanka 31-VIII-2000 A 1-VI-2001 D Suècia 4-II-1969 2-VIII-1969 R 1-X-1969 D Suïssa 21-V-1985 2-XI-1994 R 1-I-1995 D, Res Turquia 11-VI-1968 28-II-1972 R 28-IV-1972 Res, D Ucraïna 1-II-2001 A 1-XII-2001 D, Res Veneçuela 29-X-1993 A 1-VII-1994 D, Res Vietnam 16-III-2016 A 1-X-2016 D,N Xina, República Popular de la 6-V-1991 A 1-I-1992 D, N Xipre 26-X-1982 A 1-VI-1983 D Llegendes HCCH: Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat R: ratificació, A: adhesió, Su: successió, Res: reserva, D: declaració, N: notificació Estats Units d’Amèrica Ratificació per a tots els estats dels Estats Units, el districte de Columbia, Guam, Puerto Rico i les illes Verges.

França França ha indicat que, llevat que hi hagi una declaració contrària, el Conveni Notificació s’aplica al conjunt del territori de la República Francesa (vegeu en aquest sentit la circular del Ministeri de Justícia francès de l’1 de febrer del 2006, disponible a l’adreça següent: http://www.entraide-civile-internationale.justice.gouv.fr).

El Conveni a més de a la França metropolitana i als departaments d’Ultramar (Guaiana Francesa, Guadalupe, Reunió, Martinica) també s’aplica al conjunt dels altres territoris d’ultramar francesos.

República Txeca El 28 de gener de 1993, la República Txeca ha declarat considerar-se vinculada pel Conveni –incloses les reserves i les declaracions fetes per Txecoslovàquia- a partir de l’1 de gener de 1993, data de la divisió de Txecoslovàquia.

Eslovàquia El 15 de març de 1993, la República Eslovaca ha declarat considerar-se vinculada pel Conveni –incloses les reserves i les declaracions fetes per Txecoslovàquia i també les objeccions de Txecoslovàquia a les reserves fetes per les altres parts del Tractat– a partir de l’1 de gener de 1993, data de la divisió de Txecoslovàquia.

Reserves/Declaracions/Notificacions Alemanya Text de les declaracions: (…) Les autoritats centrals estan habilitades per fer executar les demandes de tramesa o de notificació directament per correu postal si es compleixen les condicions pertinents previstes a la lletra a del primer paràgraf de l’article 5 del Conveni.

En aquest cas, l’autoritat central competent remet al servei de correus, a l’efecte de notificació, el document que s’ha de trametre.

En els altres casos, l’autoritat competent per a l’execució de les demandes de tramesa o de notificació és el tribunal cantonal (Amstgericht) de la circumscripció en la qual s’ha de dur a terme la tramesa o la notificació.

El secretari del tribunal cantonal procedeix a la tramesa o la notificació.

La tramesa o la notificació formal (primer paràgraf de l’article 5 del Conveni) només és admissible si l’acte que s’ha de trametre o notificar està redactat en alemany o traduït a aquesta llengua.

2. Si l’autoritat central s’ha encarregat d’executar directament per la via postal la demanda de tramesa o de notificació expedeix el certificat de tramesa o de notificació (primer i segon paràgrafs de l’article 6 del Conveni). Si aquest no és el cas, el certificat l’expedeix el secretari del tribunal cantonal.

3. (…)

4. De conformitat amb la lletra a del segon paràgraf de l’article 21 del Conveni, el Govern de la República Federal d’Alemanya s’oposa a la utilització de les vies de transmissió previstes en els articles 8 i 10 del Conveni. La tramesa o la notificació per part d’agents diplomàtics o consulars (article 8 del Conveni) només és, doncs, admissible si l’acte s’ha de trametre o notificar a un nacional de l’estat del qual emana. No es produirà cap tramesa o notificació segons l’article 10 del Conveni. Per mitjà d’una nota del 19 de novembre de 1992, la República Federal d’Alemanya ha fet la declaració següent: (Traducció)

1. Malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 15, i tot i que no s’hagi rebut cap certificat que constati sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, un jutge alemany pot decidir si es reuneixen les condicions següents: - que l’acte s’hagi tramès de conformitat amb una de les formes previstes pel Conveni, - que des de la data de l’enviament de l’acte, hagi transcorregut un termini que el jutge ha de considerar en cada cas concret i que ha de ser, com a mínim, de sis mesos, - Que, malgrat tots les diligències oportunes realitzades davant les autoritats competents de l’estat requerit, no s’hagi pogut obtenir cap certificat.

2. La demanda que té per objecte l’exempció de la preclusió, de conformitat amb l’article 16, no és admissible si ha estat presentada després de l’expiració del termini d’un any a comptar de la finalització del termini que no ha estat respectat.

Argentina Text de les declaracions: (…) 1- Al tercer paràgraf de l’article 5, “La República Argentina no accepta cap document de tramesa o de notificació que no vagi acompanyat de la traducció a l’espanyol.” 2- A la lletra a del primer paràgraf de l’article 21, “El Govern argentí designa com a autoritat central el Ministeri d’Afers Exteriors, Comerç Internacional i Culte.” 3- A la lletra a del segon paràgraf de l’article 21, “La República Argentina s’oposa a la utilització de les vies de transmissió previstes a l’article 10.” 4- A la lletra b del segon paràgraf de l’article 21, “El Govern argentí accepta les declaracions previstes als articles 15, segon paràgraf, i 16, tercer paràgraf.” 5- “La República Argentina rebutja la pretesa extensió de l’aplicació del Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil i comercial, adoptat a l’Haia el 14 de novembre de 1965, a les illes Malvines, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud, notificada pel Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord al Regne dels Països Baixos com a dipositari del Conveni, en data de 20 de maig de 1970, sota la denominació incorrecta de “ Falkland Islands and dependencies ”.

Per consegüent, la República Argentina, rebutja igualment que, a les illes Malvines, es designi, com a autoritat d’aplicació d’aquest Conveni, el “ Registrar of the Supreme Court ”, designació que s’ha produït en el mateix moment, i també qualsevol altre acte que es derivi o que pugui derivar-se d’aquesta pretesa extensió territorial.

L’Assemblea General de les Nacions Unides, havent reconegut l’existència d’un litigi de sobirania sobre les illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, ha insistit prop de la República Argentina i del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord perquè mantinguin negociacions per, en els millors terminis, trobar una solució pacífica i definitiva al litigi, per mitjà dels bons oficis del secretari general de les Nacions Unides que haurà de mantenir informada l’Assemblea General dels progressos realitzats (Resolucions 2065 (XX), 3160 (XXVIII), 31/49, 37/9, 38/12, 39/6, 40/21, 41/40, 42/19 et 43/25).

Havent-se manifestat el Comitè Especial per a la Descolonització en el mateix sentit, ha adoptat, anualment, una resolució que expressa que, per posar fi a aquesta situació colonial, s’han de reprendre les negociacions amb l’objectiu de resoldre de manera amistosa i definitivament aquest litigi de sobirania.

La darrera d’aquestes resolucions fou adoptada l’1 de juliol de 1999. La República Argentina reafirma els seus drets sobirans sobre les illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i també sobre els espais marítims circumdants, que formen part integrant del seu territori nacional.

Austràlia (Traducció) Article 5, tercer paràgraf – Exigència de traducció Els actes que s’han de trametre o notificar de conformitat amb l’article 5, primer paràgraf, lletres a i b, han d’estar redactats en o traduïts a l’anglès.

No cal la traducció si el destinatari accepta voluntàriament la tramesa o la notificació d’actes redactats en una llengua diferent i si l’autoritat central o addicional requerida no hi formula cap objecció.

En aquest cas, s’ha de confirmar en la demanda que els actes que s’han de trametre o notificar estan degudament legalitzats.

Article 8 Austràlia no s’oposa a la tramesa o la notificació a un nacional d’un estat diferent de l’estat d’origen.

Article 9 Les disposicions relatives al formulari model i a la traducció, previstes en els articles 3 i 5, s’apliquen als actes transmesos per la via consular amb la finalitat de ser tramesos o notificats.

Article 10, lletra a- Tramesa o notificació per la via postal Austràlia no s’oposa a la tramesa o la notificació per la via postal si la jurisdicció per davant de la qual es duu a terme el procés ho autoritza.

Els actes transmesos per la via postal han de ser enviats per correu certificat amb acusament de recepció.

Article 15, segon paràgraf- Sentència en rebel·lia Sempre que es compleixin les condicions previstes al segon paràgraf de l’article 15, Austràlia accepta que el jutge decideixi en rebel·lia encara que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti la tramesa o la notificació.

Article 16, tercer paràgraf- Exempció de la preclusió resultant de l’expiració dels terminis de recurs No es pot admetre cap demanda, presentada pel demandat, que tingui per objecte l’exempció de la preclusió resultant de l’expiració dels terminis previstos per presentar recurs, si es presenta més enllà d’un any després que s’hagi dictat la sentència, llevat que la jurisdicció requerida declari el contrari.

Article 17 L’estat d’origen es fa càrrec de les despeses que resultin de la intervenció d’un agent competent per dur a terme la tramesa o la notificació d’actes extrajudicials a Austràlia.

Article 29 Territoris externs El Conveni s’estén al conjunt dels estats i dels territoris d’Austràlia, inclosos els territoris externs.

Bèlgica Text de les declaracions: (…)

3. El Govern belga s’oposa a l’ús en el territori belga de la facultat prevista al primer paràgraf de l’article 8;

4. El Govern belga declara acollir-se a la disposició continguda al segon paràgraf de l’article 15;

5. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16, el Govern belga declara que les demandes a les quals fa referència el segon paràgraf de l’article 16 no són admissibles si es presenten un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió;

6. El Govern belga creu que ha d’atreure l’atenció sobre el fet que les demandes de tramesa o de notificació fetes en aplicació de l’article 5, primer paràgraf, lletres a o b, donen lloc a la intervenció d’un agent judicial i que les despeses que se’n deriven s’han de reemborsar de conformitat amb l’article 12 del Conveni.

Bulgària Text de les declaracions: Traducció Declaració de conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 5 La República de Bulgària demana que l’acte que ha de ser tramès o notificat estigui redactat o vagi acompanyat d’una traducció en búlgar.

(…) Declaració de conformitat amb el segon paràgraf de l’article 8 La República de Bulgària declara que els agents diplomàtics i consulars estrangers només poden trametre o notificar actes judicials i extrajudicials en el territori búlgar a nacionals de l’estat que representen.

Declaració de conformitat amb l’article 10 La República de Bulgària s’oposa a l’ús de les vies de transmissió a les quals fa referència l’article 10 per a la tramesa o la notificació.

Declaració de conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 El jutge només pot decidir si s’han rebut tots els certificats als quals fa referència el segon paràgraf de l’article 15. Declaració de conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 La República de Bulgària no acceptarà demandes que tinguin per objecte l’exempció de la preclusió presentades d’acord amb el primer paràgraf d’aquest article, un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

Canadà Declaracions fetes en virtut dels articles 15, segon paràgraf, i 16, tercer paràgraf.

1. Suspensió del procediment (segon paràgraf de l’article 15) El Canadà declara que els jutges poden decidir segons les condicions estipulades a l’article 15 del Conveni.

2. Exempció de preclusió (tercer paràgraf de l’article 16) El Canadà declara que una demanda feta en virtut de l’article 16 del Conveni no és admissible si es presenta després de l’expiració del termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió, llevat de casos excepcionals determinats per les normes del tribunal que s’ha de pronunciar al respecte. Corea, República de Text de les declaracions: (Traducció)

1. De conformitat amb les disposicions de l’article 8, la República de Corea declara que s’oposa a la tramesa o la notificació d’actes judicials per mitjà d’agents diplomàtics o consulars a persones que es trobin en el seu territori, llevat que els actes en qüestió hagin de ser tramesos o notificats a un nacional de l’estat d’origen.

2. De conformitat amb les disposicions de l’article 10, la República de Corea declara que s’oposa:

a) a la facultat d’adreçar directament, per la via postal, actes judicials a persones que es trobin a l’estranger,

b) a la facultat, per les persones investides de funció pública, pels funcionaris o per altres persones competents de l’estat d’origen, de fer procedir a les trameses o les notificacions d’actes judicials directament a través de persones investides de funció pública, funcionaris o altres persones competents de l’estat de destinació,

c) a la facultat, per a qualsevol persona interessada en un procediment judicial, de fer procedir a la tramesa o la notificació d’actes judicials directament a través de persones investides de funció pública, de funcionaris o d’altres persones competents de l’estat de destinació.

1. De conformitat amb les disposicions del segon paràgraf de l’article 15, els jutges de la República de Corea poden decidir si es reuneixen les condicions següents, i això malgrat que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte:

a) L’acte s’ha tramès segons una de les vies que preveu aquest Conveni,

b) Des de la data de l’enviament de l’acte ha transcorregut un termini que el jutge ha d’apreciar en cada cas particular i que ha de ser, com a mínim, de sis mesos,

c) Malgrat totes les diligències oportunes davant les autoritats competents de l’estat requerit, no s’ha pogut obtenir cap certificat.

Croàcia Traducció Declaració en aplicació de l’article 5 del Conveni: La República de Croàcia declara que els actes tramesos o notificats de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 5, han d’anar acompanyats d’una traducció en llengua croata.

Declaració en aplicació de l’article 6 del Conveni: La República de Croàcia declara que els tribunals municipals on el destinatari té la residència, el domicili o la seu social en el territori sota la seva competència són els competents per expedir els certificats de recepció de documents.

Declaració en aplicació de l’article 8 del Conveni: La República de Croàcia declara que s’oposa a la tramesa o la notificació directa d’actes judicials a una persona que es trobi en el seu territori per l’intermediari d’agents diplomàtics o consulars, llevat que aquesta persona sigui un nacional de l’estat d’origen.

Declaració en aplicació de l’article 9 del Conveni: La República de Croàcia declara que els actes judicials lliurats o notificats de conformitat amb l’article 9 del Conveni s’adrecen al Ministeri de Justícia de la República de Croàcia a l’efecte de tramesa o de notificació a les parts.

Declaració en aplicació de l’article 10 del Conveni: La República de Croàcia declara que s’oposa a la forma de tramesa i de notificació a la qual fa referència l’article 10 del Conveni.

Declaració en aplicació de l’article 15 del Conveni: La República de Croàcia declara que els jutges croates poden decidir si es reuneixen totes les condicions considerades al segon paràgraf de l’article 15 del Conveni.

Declaració en aplicació de l’article 16 del Conveni: La República de Croàcia declara que les demandes que tinguin per objecte l’exempció de la preclusió a la qual fa referència l’article 16 del Conveni, no seran admissibles si es presenten un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

Dinamarca Text des declaracions: (…) ad art. 10 Dinamarca no pot reconèixer la manera de fer procedir a trameses i notificacions prevista a la lletra c de l’article 10. ad art. 15 Dinamarca utilitzarà la facultat prevista al segon paràgraf de l’article 15, de manera que el jutge pugui decidir sobre un cas fins i tot si les disposicions del paràgraf primer de l’article 15 no es compleixen. ad art. 16 Dinamarca utilitzarà la facultat prevista al tercer paràgraf de l’article 16 de manera que no serà admissible una demanda si es presenta un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

La qüestió de la represa d’un cas en el qual una persona sigui jutjada en rebel·lia es decideix d’acord amb les normes del Codi de procediment article 373 i article 374, cfr article 434. De conformitat amb aquestes normes, qualsevol persona condemnada en rebel·lia en un cas jutjat en primera instància, pot demanar que es reprengui el cas quan pot provar que no se li pot imputar la rebel·lia.

La demanda de represa s’ha de presentar al més ràpidament possible i no es pot presentar més enllà del termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la sentència.” Egipte Text de les declaracions: El Govern de la República Àrab Unida s’oposa a la utilització de les vies per transmetre a l’estranger actes judicials i extrajudicials segons els articles 8 i 10 del Conveni.

Eslovàquia Text de les declaracions (fetes per l’antiga Txecoslovàquia): Declaracions fetes per l’antiga Txecoslovàquia: (Traducció)

• De conformitat amb l’article 8 del Conveni, en el territori de la República Socialista Txecoslovaca només es poden trametre o notificar actes judicials directament per mitjà d’agents diplomàtics o consulars d’un altre estat contractant, si s’han de trametre o notificar a un nacional de l’estat d’origen;
• De conformitat amb l’article 10 del Conveni, en el territori de la República Socialista Txecoslovaca, els actes judicials d’un altre estat contractant no poden ser tramesos ni notificats ni per la via postal, ni tampoc per persones investides de funció pública, funcionaris o altres persones competents;
• De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, els jutges txecoslovacs també poden decidir en cas que no es compleixin les condicions previstes al primer paràgraf de l’article 15;
• Les disposicions de l’article 29 del Conveni, relatives a l’extensió de la validesa del Conveni als territoris que els estats contractants representen en l’àmbit internacional, estan en contradicció amb la Declaració de l’Assemblea General de les Nacions Unides sobre l’atorgament de la independència als països i als pobles colonials, del 14 de desembre de 1960, i, per aquest motiu, la República Socialista Txecoslovaca no es considera vinculada per les disposicions esmentades. Per mitjà d’una Nota del 31 de març de 1982, rebuda al Ministeri d’Afers Exteriors l’1 d’abril de 1982, l’Ambaixada de la República Socialista Txecoslovaca ha comunicat el que segueix en relació amb la Declaració citada més amunt sobre l’article 29 del Conveni: (Traducció) Aquesta declaració no es pot considerar com una reserva perque no persegueix objectius diferents dels de la declaració similar, feta en el moment de la ratificació del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, tot i que la formulació escollida sigui diferent. Amb aquesta declaració, la República Socialista Txecoslovaca expressa el seu desacord de principi sobre l’estatut de les colònies i altres territoris dependents, que està en contradicció amb la Declaració de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre la independència atorgada als països i als pobles colonials, del 14 de desembre de 1960. Tot i així, la República Socialista Txecoslovaca no té la intenció d’excloure de l’àmbit d’aplicació del Conveni les relacions amb els territoris als quals la validesa del Conveni ha estat estesa de conformitat amb el seu article 29. Eslovènia 18 de desembre del 2012 (Traducció) En virtut del segon paràgraf de l’article 8 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que s’oposa a la tramesa i la notificació de documents en el seu territori per part d’agents diplomàtics o consulars d’un altre estat, llevat que l’acte s’hagi de trametre o notificar a un nacional de l’estat d’origen. En virtut de l’article 10 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que la transmissió d’actes judicials en el sentit de l’article 10, lletra a, només s’autoritza per carta certificada amb acusament de recepció i si els documents estan redactats en eslovè o van acompanyats d’una traducció en aquest idioma. En virtut de l’article 10 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que s’oposa a les vies de transmissió a les quals fa referència l’article 10, lletres b i c. En virtut del segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que els seus jutges, malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 15 poden decidir, tot i que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, sempre que es compleixin les condicions previstes al segon paràgraf de l’article 15. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, la República d’Eslovènia declara que les demandes que tinguin per objecte l’exempció de la preclusió no són admissibles si es presenten un cop transcorregut el termini d’un any a comptar del moment en el qual el demandat ha tingut coneixement de la decisió. Espanya Text de les declaracions: 1) L’Estat espanyol declara que els seus jutges, malgrat les disposicions de l’article 15, poden decidir tot i no haver rebut cap mena de notificació que acrediti la notificació o el lliurament d’actes, si es compleixen els requisits previstos al segon paràgraf de l’article 15 esmentat. 2) L’Estat espanyol declara que el termini de preclusió al qual fa referència l’article 16 és de setze mesos a comptar de la data de la decisió. Estats Units d’Amèrica Text de les declaracions: (Traducció) (…)

3. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15, es declara que el jutge, malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 15, pot decidir encara que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, sempre que es compleixin les condicions que s’estipulen a les lletres a, b i c del segon paràgraf de l’article 15.

4. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16, es declara que les demandes a les quals fa referència l’article 16 no són admissibles si es presenten

a) després de l’expiració del termini durant el qual es pot presentar segons les normes de procediment del Tribunal on s’hagi dictat la decisió, o

b) un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió, sigui quina sigui la data ulterior.

5. De conformitat amb l’article 29, es declara que el Conveni s’estén a tots els estats dels Estats Units, al districte de Columbia, a Guam, a Puerto Rico i a les Illes Verges.

Per mitjà d’una nota de 22 d’abril de 1970, l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica a l’Haia ha facilitat la informació següent: (Traducció) A l’article 2 del Conveni es demana que cada estat designi una autoritat central encarregada de rebre les demandes de tramesa o de notificació d’actes judicials que provinguin d’altres estats.

Tot i que aquesta autoritat central ha d’estar sempre disponible, no és obligatori recórrer-hi, i existeixen disposicions (articles 8 a 11) que permeten procedir a trameses o a notificacions per vies de transmissió altres que les de l’autoritat central, això com per mitjà d’agents diplomàtics o consulars.

Aquestes disposicions són, però, facultatives, i atès que el reglament prohibeix que els agents consulars dels Estats Units procedeixin a trameses o a notificacions de procediments judicials o que designin altres persones per fer-ho, els Estats Units no faran ús d’aquestes disposicions del Conveni.

Està previst que els Tribunals dels Estats Units siguin informats pel Ministeri de Justícia de la possibilitat d’adreçar demandes de tramesa o de notificació d’actes judicials directament a l’autoritat central del país interessat.

Notificació de conformitat amb l’article 31 del Conveni (11-III-2015) (Traducció) [... ] informa el Ministeri. d’alguns canvis relatius a les modalitats segons les quals el Govern dels Estats Units atorga assistència judicial als tribunals estrangers i a les parts que compareixen per davant dels mateixos.

Des de l’any 2003, el Ministeri de Justícia dels Estats Units d’Amèrica ha delegat a un prestatari privat la responsabilitat de tractar les demandes de tramesa i de notificació en matèria civil o comercial que, de conformitat amb el Conveni de l’Haia relatiu a la tramesa i la notificació d’actes a l’estranger, és competència de l’autoritat central.

El Ministeri de Justícia dels Estats Units d’Amèrica ha informat el Departament d’Estat que el contracte subscrit a aquest efecte amb l’empresa ABC Legal, que opera sota el nom de Process Forwarding International, societat amb seu a Seattle, a l’estat de Washington, ha estat renovat l’1 de febrer del 2015. El nou contracte té validesa fins al 31 de gener del 2016 i es podrà prorrogar fins al 31 de desembre del 2020. L’adjudicació de la responsabilitat de trametre i de notificar no implica la designació d’una nova autoritat central als efectes del Conveni, i afecta només a la delegació d’algunes activitats de l’autoritat central, que continua sent el Ministeri de Justícia.

Process Forwarding International és l’única empresa privada de tramesa i de notificació habilitada per actuar en nom dels Estats Units i rebre demandes de tramesa o de notificació, trametre o notificar actes, i expedir-ne un certificat.

Process Forwarding International tracta les demandes de tramesa i de notificació a les regions següents: Estats Units (els cinquanta estats i el districte de Columbia) Guam, Samoa Americana, Puerto Rico, Illes Verges americanes i Illes Mariannes del Nord.

La via utilitzada per totes les demandes és, de preferència, la notificació personal.

Quan això no és possible, Process Forwarding International procedeix de conformitat amb un o més mètodes autoritzats per la legislació en vigor en la jurisdicció on s’ha d’efectuar la tramesa o la notificació.

Tal com ja estava previst en el contracte anterior, Process Forwarding International ha d’executar la tramesa o la notificació i ha d’enviar el certificat al requeridor estranger en el termini de 30 dies hàbils a comptar de la data de recepció de la demanda.

Segons les clàusules del nou contracte, la societat ha d’acceptar, a més, les demandes de tramesa o de notificació urgent i tractar-les en el decurs dels set (7) dies hàbils següents a la recepció de la demanda, sense despeses suplementàries, sempre que la demanda estipuli explícitament que es tracta d’un procediment urgent; en cas contrari, la tramitació s’efectua en el termini de 30 dies hàbils.

Les demandes de tramesa i de notificació d’actes han d’adreçar-se a: Process Forwarding International 633 Yesler Way Seattle, Washington 98104 Estats Units Telèfon: 001-206-521-2979 Fax: 001-206-224-3410 E-mail: [email protected] Lloc web: http://www.hagueservice.net Les demandes s’han d’enviar per duplicat i s’hi ha d’adjuntar una traducció adequada (Process Forwarding International conservarà un exemplar pels tràmits de la gestió de la demanda, l’altre exemplar serà retornat al requeridor acompanyat d’un certificat).

La demanda ha de mencionar el nom i l’adreça completa de la persona o de la instància a la qual s’ha de trametre o notificar l’acte.

Les demandes fetes a títol del Conveni de l’Haia relatiu a la tramesa i la notificació d’actes a l’estranger s’han de transmetre segons el formulari previst a aquest efecte.

La tramitació de les demandes de tramesa i de notificació instades per persones que resideixin en un dels països que formen part del Conveni queda sotmesa al pagament de drets, l’import dels quals és de 95 dòlars estatunidencs fins que expiri el contracte el 31 de gener del 2016. La tramitació urgent no comporta cap despesa suplementària.

Els drets poden satisfer-se amb targeta VISA/Master Card i també amb la majoria de targetes de crèdit internacionals, transferència bancària, girs internacionals i xecs del Tresor a l’ordre de Process Forwarding International.

No s’accepten els xecs personals.

Els drets corresponents a la demanda s’han de satisfer de conformitat amb els terminis i els mètodes indicats en el lloc web de Process Forwarding International, si no fos així es retorna la demanda al requeridor sense tramitar-la.

El lloc web de Process Forwarding International facilita les indicacions precises relatives al mètode de pagament i permet fer el seguiment de la tramitació d’una demanda en curs.

Els Estats Units destaquen que no existeix en la seva legislació federal cap disposició que imposi adreçar-se a Process Forwarding International per fer trametre o notificar actes estrangers.

No tenen cap objecció al fet que aquests actes siguin transmesos de manera informal per un membre d’una missió diplomàtica o consular establerta als Estats Units, per la via electrònica o en persona, sempre que això sigui conforme a la legislació aplicable i a condició que no s’exerceixi cap mena de coacció.

Estònia Text de les declaracions:

1. La República d’Estònia s’oposa a la via de comunicació al qual fa referència l’article 10, lletra c; 2. sobre la base de l’article 15, el jutge pot decidir si es compleixen les condicions indicades; 3. el termini al qual fa referència el tercer paràgraf de l’article 16, és de tres anys. Finlàndia Text de les declaracions: “1. El Ministeri de Justícia ha estat designat com a autoritat central, de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 2 del Conveni.

2. L’autoritat central (el Ministeri de Justícia) actua com l’autoritat que s’estableix a l’article 9 del Conveni.

3. Les autoritats fineses no estan obligades a assistir en el lliurament d’actes transmesos utilitzant alguna de les vies a les quals fan referència les lletres b i c de l’article 10 del Conveni.” Informació addicional relativa als requisits de traducció (article 5) No es requereix una traducció; ara bé, si el destinatari no accepta un document redactat en una llengua estrangera, la tramesa o la notificació només es pot efectuar si el document es tradueix a un dels idiomes oficials de Finlàndia, és a dir finès o suec, o si es considera que el destinatari ha d’entendre la llengua estrangera.

Consegüentment, p. ex. es presumeix que les empreses amb relacions comercials internacionals han d’entendre l’anglès, l’alemany o el francès.

França Text de les declaracions: 4) El Govern de la República Francesa declara que s’oposa, com es preveu a l’article 8, a la notificació directa, per mitjà d’agents diplomàtics i consulars dels estats contractants, d’actes destinats a persones que no són nacionals d’aquests estats. 5) El Govern de la República Francesa declara que les disposicions del segon paràgraf de l’article 15, reben la seva conformitat.

Així mateix, declara, fent referència al tercer paràgraf de l’article 16 que la demanda que té per objecte l’exempció de la preclusió que resulta de l’expiració dels terminis de recurs no és admissible si es presenta més de dotze mesos després que s’hagi dictat la decisió.

França ha indicat que, en absència de declaració contrària, el Conveni Notificació s’aplica al conjunt del territori de la República Francesa (vegeu en aquest sentit la circular del Ministeri de Justícia francès de l’1 de febrer del 2006, disponible a l’adreça següent:http://www.entraide-civile-internationale.justice.gouv.fr).

Així, el Conveni s’aplica també, ultra a la França metropolitana i als departaments d’Ultramar (Guaiana Francesa, Guadalupe, Reunió, Martinica), al conjunt dels altres territoris d’ultramar francesos.

Grècia Text de les declaracions: Els jutges de la República Hel·lènica estan habilitats per decidir si es compleixen totes les condicions previstes a les lletres a, b i c del segon paràgraf de l’article 15 d’aquest Conveni, encara que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte.

Grècia declara que la tramesa o la notificació oficial només s’efectuarà si el document que s’ha de trametre o notificar està redactat en o traduït al grec.

Grècia s’oposa a la via de tramesa o de notificació prevista a l’article 8, llevat que l’acte s’hagi de trametre o de notificar a un nacional de l’estat requeridor.

Grècia s’oposa a les vies de tramesa o notificació previstes a l’article 10. Declaració del 27 de juliol del 2009 (Traducció) Pel que fa a la declaració de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia relativa a l’article 5 del Conveni de l’Haia de 1965 relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, adjuntada al seu instrument d’adhesió, Grècia declara que tots els documents intercanviats en virtut d’aquest Conveni entre Grècia i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia continuaran sent redactats en o traduïts al francès, i això de conformitat amb la pràctica establerta pel Conveni de 1959, entre Grècia i l’Antiga República Federativa Socialista de Iugoslàvia, relatiu a les relacions jurídiques mútues, la validesa del qual ha estat confirmada per l’article 12 de l’Acord interí subscrit entre aquests dos països, el 13 de setembre de 1995. Entre d’altres, continuaran aplicant-se les disposicions del Memoràndum d’aplicació de “mesures concretes” de l’Acord interí relatives a la correspondència oficial entre els dos països.

El no exercici per part de Grècia del seu dret a oposar-se a l’adhesió de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia al Conveni de 1965 està sotmès a aquestes condicions.

Hongria Text de les declaracions: (Traducció) Declaració en virtut de l’article 2 La República d’Hongria designa el Ministeri de Justícia com a autoritat central, de conformitat amb l’article 2 del Conveni.

Declaració en virtut de l’article 5 Les vies de tramesa o de notificació als quals fa referència el primer paràgraf de l’article 5 del Conveni només són aplicables en el territori de la República d’Hongria si el document que s’ha de trametre o notificar va acompanyat d’una traducció oficial en hongarès.

Declaració en virtut de l’article 6 A la República d’Hongria, el certificat al qual fa referència l’article 6 del Conveni, l’expedeix el tribunal que ha tramès o notificat el document.

Declaració en virtut de l’article 8 La República d’Hongria s’oposa a la tramesa o la notificació d’actes efectuada directament per agents diplomàtics o consulars estrangers en el territori de la República d’Hongria, llevat que el destinatari sigui un nacional de l’estat d’origen de l’agent diplomàtic o consular.

Declaració en virtut de l’article 9 De conformitat amb les disposicions de l’article 9 del Conveni, el Ministeri de Justícia de la República d’Hongria rep els actes que s’han de trametre o notificar transmesos per la via consular.

Declaració en virtut de l’article 10 La República d’Hongria s’oposa a l’ús de les vies de tramesa o de notificació a les quals fa referència l’article 10 del Conveni.

Declaració en virtut de l’article 15 La República d’Hongria declara que els tribunals hongaresos poden decidir si es compleixen les condicions enumerades al segon paràgraf de l’article 15. Declaració en virtut de l’article 16 La República d’Hongria declara que les demandes que tenen per objecte l’exempció de la preclusió a les quals fa referència l’article 16 del Conveni, no són admissibles si es presenten més d’un any després de la data en la qual s’ha dictat la sentència.

Índia Traducció Les demandes de tramesa o de notificació de documents han d’estar redactades en llengua anglesa o anar acompanyades d’una traducció en anglès; La tramesa o la notificació de documents jurídics per la via diplomàtica o consular està limitada als nacionals de l’estat d’origen; Índia s’oposa a les vies de tramesa o de notificació previstos a l’article 10; En virtut de les disposicions de l’article 15, els tribunals de l’Índia poden decidir si es compleixen totes les condicions previstes al segon paràgraf d’aquest article i Amb la finalitat enunciada a l’article 16, no serà admissible una demanda que tingui per objecte l’exempció de la preclusió si es presenta després de l’expiració d’un termini superior a un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

Irlanda Text de les declaracions: (Traducció) Article 15 De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15, el jutge irlandès pot decidir, si es compleixen les condicions citades en el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, encara que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte.

Article 10 De conformitat amb les disposicions de l’article 10 del Conveni, el Govern d’Irlanda declara que s’oposa: (i) a la facultat prevista a l’article 10b, per a les persones investides de funció pública, per als funcionaris o per altres persones competents de l’estat d’origen, de procedir a Irlanda a la tramesa o la notificació d’actes judicials directament a través de les persones investides de funció pública, dels funcionaris o d’altres persones competents, i (ii) a la facultat prevista a l’article 10c, per a qualsevol persona interessada en un procediment judicial, de fer procedir a la tramesa o la notificació d’actes judicials directament a través de persones investides de funció pública, de funcionaris o d’altres persones competents.

S’entén que això no tendeix a impedir que qualsevol persona d’un altre estat contractant interessada en un procediment judicial (inclòs el seu advocat) faci procedir a fer trameses o notificacions directament per mitjà d’un solicitor a Irlanda.

Islàndia Traducció Islàndia s’oposa a la utilització, en el seu territori, de les vies de tramesa i de notificació d’actes esmentats a les lletres b i c de l’article 10 del Conveni.

Islàndia declara que, malgrat les disposicions de l’apartat 1 de l’article 15, un jutge pot decidir tot i que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia el trasllat o la notificació, sia el lliurament de l’acte, si es compleixen les condicions a les quals fa referència el segon paràgraf de l’article 15. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, Islàndia declara que una demanda que tingui per objecte l’exempció de la preclusió no és admissible si es presenta un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

Israel Text de les declaracions:

b) L’Estat d’Israel, en la seva qualitat d’estat destinatari, pel que respecta a les lletres b i c de l’article 10 del Conveni, durà a terme la tramesa i la notificació de documents judicials només a través de la Direcció dels Tribunals, i només quan la demanda d’aquest servei emani d’una autoritat judicial o d’una representació diplomàtica o consular d’un estat contractant;

c) Les demandes que tinguin per objecte l’exempció per al demandat de la preclusió del recurs en el marc de l’article 16 del Conveni, només s’admetran si es presenten en el decurs d’un any a comptar de la data de la sentència en qüestió. Itàlia Text de les declaracions: (…)

d) Les despeses que se’n derivin de les demandes de notificació, de conformitat amb les lletres a i b del primer paràgraf de l’article 4 que requereixin la intervenció d’un agent judicial s’han de pagar a la bestreta per un import de 6.000 lires, llevat d’ajustament quan es restitueixi l’acte notificat.

Tot i així, les despeses relatives a l’acte notificat de conformitat amb el segon paràgraf de l’article 12 del Conveni, es poden pagar després de la seva restitució per l’import fixat específicament per l’agent judicial.

L’Estat italià no exigirà cap avançament o reemborsament de despeses per la notificació d’actes sol·licitada pels estats contractants, sempre quen aquests estats tampoc exigeixin el pagament o el reemborsament de les despeses pels actes que provinguin d’Itàlia.

Japó Text de les declaracions: (…) (4) El Govern del Japó declara que s’oposa a l’ús de les vies de tramesa i de notificació als quals fan referència les lletres b i c de l’article 10. (5) El Govern del Japó declara que els tribunals japonesos poden decidir si es compleixen totes les condicions precisades al segon paràgraf de l’article 15. Macedònia (Traducció) La República de Macedònia declara que tots els actes tramesos o notificats de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 5 del Conveni, han d’estar redactats en o traduïts al macedoni, de conformitat amb l’article 7 de la Constitució de la República de Macedònia de 17 de novembre de 1991 De conformitat amb l’article 6 del Conveni, la República de Macedònia designa els tribunals de primera instància de la República de Macedònia com a autoritat competent per expedir el certificat conforme al model de formulari annex al Conveni.

De conformitat amb l’article 15 del Conveni, la República de Macedònia declara que els seus jutges poden decidir si es reuneixen les condicions a les quals fa referència el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni.

De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, la República de Macedònia declara que no s’admetran les demandes que tinguin per objecte l’exempció de la preclusió i que siguin presentades després de l’expiració d’un termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

De conformitat amb la lletra a del segon paràgraf de l’article 21 del Conveni, la República de Macedònia notifica la seva oposició a la utilització de les vies de transmissió previstes als articles 8 i 10 del Conveni.

De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 8 del Conveni, la República de Macedònia declara que en el seu territori només es pot procedir a la tramesa o la notificació d’actes judicials directament per mitjà d’agents diplomàtics o consulars d’un altre estat contractat, si l’acte ha de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat d’origen de l’acte.

La República de Macedònia s’oposa a l’ús de les facultats a les quals fa referència l’article 10 del Conveni.

La República de Macedònia declara que els actes tramesos o notificats de conformitat amb l’article 9 del Conveni es transmeten al Ministeri de Justícia de la República de Macedònia amb la finalitat de ser tramesos o notificats a les parts.

Letònia (Traducció) De conformitat amb el segon i el tercer paràgrafs de l’article 5 del Conveni, el Ministeri de Justícia de la República de Letònia demana, com a autoritat central, que el document sigui traduït a la llengua oficial o en una llengua comprensible per al destinatari si ha rebutjat acceptar l’acte, en els casos previstos pel Codi de procediment civil de la República.

De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 8 del Conveni, la República de Letònia declara que s’oposa a la facultat de fer procedir a trameses o notificacions d’actes judicials en el seu territori en virtut de l’article 8, llevat que l’acte hagi de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat d’origen.

De conformitat amb l’article 10 del Conveni, la República de Letònia declara que no s’oposa a la facultat d’enviar directament, per la via postal, un acte judicial a un destinatari de la República de Letònia (article 10, lletra a), si el document que s’ha de trametre o notificar està redactat en letó o va acompanyat d’una traducció en letó, i si s’envia al destinatari per correu certificat (amb acusament de recepció).

De conformitat amb l’article 10 del Conveni, la República de Letònia declara que s’oposa a les vies de transmissió establertes a les lletres b i c de l’article esmentat.

De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, la República de Letònia declara que els seus jutges poden decidir tal com preveu el seu Codi de procediment civil, encara que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia el trasllat o la notificació, sia el lliurament de l’acte, sempre que es compleixin totes les condicions especificades en l’apartat esmentat.

Lituània Text de les declaracions: (Traducció) (…) Vistes les disposicions de l’article 8 del Conveni esmentat, la República de Lituània declara que s’oposa a les vies de tramesa o de notificació d’actes judicials previstos en aquest article, llevat que l’acte hagi de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat d’origen; Vistes les disposicions de l’article 10 del Conveni esmentat, la República de Lituània declara que s’oposa a les vies de tramesa o de notificació d’actes judicials previstos en aquest article; Vistes les disposicions del segon paràgraf de l’article 15 del Conveni esmentat, la República de Lituània declara que el jutge de la República de Lituània està autoritzat a decidir, encara que no s’hagi rebut cap certificat acreditant sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, sempre que es compleixin totes les condicions del segon paràgraf de l’article 15; Vistes les disposicions del segon paràgraf de l’article 16 del Conveni esmentat, la República de Lituània declara que no és admissible una demanda que tingui per objecte l’exempció de la preclusió si es presenta un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha pronunciat la decisió; (…) Luxemburg Text de les declaracions: (…)

2. De conformitat amb l’article 8, el Govern luxemburguès s’oposa que els agents diplomàtics i consulars procedeixin directament en el seu territori a efectuar trameses i notificacions d’actes judicials, llevat que el destinatari sigui una persona nacional del seu propi país. (…)

4. Quan els actes judicials estrangers es transmeten en aplicació dels articles 5, lletra a, i 10 lletres b i c, per l’intermediari d’un agent judicial luxemburguès, han d’estar redactats en francès o en alemany o bé anar acompanyats d’una traducció en una d’aquestes llengües.

5. El Govern luxemburguès declara que malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 15 del Conveni, els seus jutges poden decidir si es compleixen les condicions previstes al segon paràgraf de l’article esmentat. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, el Govern luxemburguès declara que les demandes a les quals fa referència el segon paràgraf del mateix article no són admissibles si es presenten després que hagi expirat un termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió. Malta (Traducció) De conformitat amb l’article 8 del Conveni, el Govern de Malta declara que s’oposa a la tramesa o a la notificació d’actes en el seu territori directament per agents diplomàtics o consulars d’un altre estat contractant, tal com preveu el primer paràgraf de l’article esmentat, llevat que l’acte en qüestió s’hagi de trametre o notificar a un nacional d’aquest estat contractant. De conformitat amb l’article 10 del Conveni, el Govern de Malta declara que s’oposa a l’ús, en el seu territori, pels altres estats contractants de totes les vies de transmissió, de tramesa i de notificació d’actes esmentats a l’article 10 esmentat. Mèxic Declaració de maig del 2011:

1. El Govern dels Estats Units Mexicans modifica les declaracions fetes en el moment d’adherir-se al Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, fet a l’Haia el 15 de novembre de 1965, en el sentit següent: I. Pel que fa a l’article 2, el Govern de Mèxic designa la Direcció General d’Afers Jurídics del Ministeri d’Afers Exteriors com a autoritat central per rebre demandes de tramesa o notificació d’actes de procediments judicials i extrajudicials d’altres estats contractants, qui els transmetrà a l’autoritat judicial competent per a trametre’ls o notificar-los.

II.

Pel que fa a l’article 5, quan en territori mexicà s’hagin de trametre o notificar actes judicials o extrajudicials redactats en un idioma que no sigui l’espanyol, han d’anar acompanyats de la seva traducció a l’espanyol.

III.

Pel que fa a l’article 6, l’autoritat judicial competent per tramitar la demanda de tramesa o de notificació també és l’autoritat responsable d’expedir el certificat que acrediti la tramesa o la notificació de conformitat amb el formulari model.

L’autoritat central només valida el certificat.

IV.

Pel que fa al segon paràgraf de l’article 7, s’agrairia que els espais en blanc del formulari fossin omplerts en espanyol.

V. Pel que fa a l’article 8, els estats contractats no poden trametre o notificar directament, ni dur a terme el procés de tramesa o de notificació d’actes judicials a través d’agents diplomàtics o consulars en el territori mexicà, llevat que els actes en qüestió hagin de ser tramesos o notificats a un nacional de l’estat en el qual s’originen els actes, sempre que aquest procediment no contravingui l’ordre públic ni violi cap dret constitucional.

VI.

Pel que fa al segon paràgraf de l’article 12, el cost de trametre o de notificar actes judicials o extrajudicials corre a càrrec del sol·licitant.

VII.

Pel que fa al segon paràgraf de l’article 15, el Govern de Mèxic no reconeix la facultat de l’autoritat judicial per dictar sentència, quan el demandat no compareix i no existeix cap comunicació que palesi que l’acte ha estat tramès o notificat o que els documents originats fora del país han estat efectivament lliurats, com estableixen les lletres a i b del primer paràgraf.

VIII.

Pel que fa al tercer paràgraf de l’article 16, el Govern de Mèxic declara que l’aplicació a la qual fa referència no es considerarà si es presenta després d’un any de la data de la sentència, o d’un període més llarg que el jutge consideri raonable.

El Govern de Mèxic entendrà que en casos en els quals la sentència s’hagi dictat sense que s’hagi notificat degudament al demandat, l’anul·lació del procediment s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la legislació aplicable.

2. Pel que fa a la lletra

a) del segon paràgraf de l’article 21, Mèxic declara que s’oposa a la utilització en el seu territori de les vies de transmissió a les quals fa referència l’article 10. Declaració de 24 de gener del 2002: (…) de conformitat amb l’article 5 del Conveni, les demandes adreçades a l’autoritat central mexicana, han de ser presentades en castellà, a més de fer-ho en francès i en anglès.

Declaracions fetes en el moment de l’adhesió (1999): (Traducció de cortesia) II.

Pel que fa a l’article 5, quan s’hagin de trametre o notificar actes judicials o extrajudicials en territori mexicà redactats en un idioma que no sigui l’espanyol, han d’anar acompanyats de la traducció a l’espanyol corresponent.

IV.

Pel que fa a l’article 8, els estats contractats no poden trametre o notificar directament actes judicials a través d’agents diplomàtics o consulars en territori mexicà, llevat que l’acte en qüestió hagi de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat en el qual s’originen els actes i sempre que, aquest procediment no contravingui la legislació ni violi cap garantia individual.

V. Pel que fa a l’article 10, els Estats Units Mexicans s’oposen a la tramesa i la notificació directa d’actes a través d’agents diplomàtics o consulars a persones en territori mexicà segons les vies descrites en les lletres a, b i c d’aquest article, llevat que l’autoritat judicial atorgui excepcionalment la simplificació diferent de la normativa nacional, i sempre que aquesta via no contravingui la legislació o violi les garanties individuals.

La demanda ha de contenir la descripció dels tràmits formals que es requereix que s’apliquin perquè el lliurament de l’acte sigui efectiu.

VI.

Pel que fa al primer paràgraf de l’article 12, els costos ocasionats per la tramesa o la notificació dels actes judicials o extrajudicials són a càrrec del sol·licitant, llevat que l’estat origen dels actes no sol·liciti el pagament per aquests serveis a Mèxic.

VII.

Pel que fa al segon paràgraf de l’article 15, el Govern de Mèxic no reconeix la facultat de l’autoritat judicial per dictar sentència, quan el demandat no compareix i no existeix cap comunicació que palesi que l’acte ha estat notificat, o que els documents originats fora del país han estat efectivament lliurats, com estableixen les lletres a i b del primer paràgraf.

VIII.

Pel que fa al tercer paràgraf de l’article 16, el Govern de Mèxic declara que la demanda a la qual fa referència no s’admetrà si es presenta després d’un any de la data de la decisió, o d’un període més llarg que el jutge consideri raonable.

El Govern de Mèxic entendrà que en casos en els quals la sentència s’hagi dictat sense que s’hagi citat degudament el demandat, l’anul·lació del procediment s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la legislació aplicable.

Mònaco

1. El Principat de Mònaco declara que s’oposa, com es preveu a l’article 8, a la notificació directa, per mitjà d’agents diplomàtics i consulars dels estats contractants, d’actes destinats a persones que no siguin nacionals d’aquests estats.

2. El Principat de Mònaco declara que s’oposa a l’exercici de la facultat prevista a la lletra a del primer paràgraf de l’article 10.

3. El Principat de Mònaco declara que les disposicions del segon paràgraf de l’article 15 reben la seva conformitat.

4. El Principat de Mònaco declara –pel que fa al tercer paràgraf de l’article 16- que la demanda que tingui per objecte l’exempció de la preclusió que resulti de l’expiració dels terminis de recurs, no serà admissible si es presenta més de dotze mesos després de la data en la qual s’ha dictat la decisió. Montenegro (Traducció) […]

b) Montenegro s’oposa a la notificació i a la tramesa d’actes judicials directament per mitjà d’agents diplomàtics o consulars estrangers com es preveu a l’article 8 del Conveni, llevat que l’acte en qüestió s’hagi de trametre o notificar a un nacional de l’estat d’origen;

c) Montenegro s’oposa a la utilització de les vies de transmissió previstes a l’article 10 del Conveni;

d) els tribunals montenegrins poden decidir si es compleixen les condicions descrites al segon paràgraf de l’article 15 del Conveni;

e) la demanda que tingui per objecte l’exempció de la preclusió no és admissible si es presenta després de l’expiració del termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió. […] Noruega Text de les declaracions: (Traducció) (…)

4. El Govern noruec s’oposa a la utilització en el seu territori de les vies de tramesa, de notificació o de transmissió d’actes a les quals fan referència els articles 8 i 10 del Conveni.

5. Les jurisdiccions noruegues poden decidir quan es compleixen totes les condicions especificades al segon paràgraf de l’article 15.

6. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16, les demandes que tinguin per objecte l’exempció de la preclusió en virtut de l’article 16, no són admissibles si es presenten per davant de les autoritats noruegues competents després de l’expiració d’un termini de tres anys a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió. Països Baixos Text de les declaracions: (…)

5. Per derogació de les disposicions del primer paràgraf de l’article 15 del Conveni, el jutge neerlandès pot decidir fins i tot si no ha rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte, sempre que es compleixin les condicions següents: a. l’acte ha estat transmès de conformitat amb un dels mètodes previstos en el Conveni; b. des de la data de l’enviament de l’acte ha transcorregut un termini que el jutge fixarà en cada cas i que, com a mínim, serà de sis mesos; c. malgrat la realització de totes les diligències pertinents prop de les autoritats competents no s’ha pogut obtenir cap certificat sia de tramesa o de notificació, sia de lliurament de l’acte.

6. Només es pot admetre una demanda d’un nou termini, en el sentit de l’article 16 del Conveni, si es presenta en el decurs d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió. Polònia Text de les declaracions: La República de Polònia ha decidit adherir-se al Conveni i declara que s’oposa a les vies de tramesa o de notificació en el seu territori especificades en els articles 8 i

10. Portugal Text de les declaracions: (…) De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 8 del Conveni, el Govern portuguès reconeix als agents diplomàtics o consulars la facultat de dur a terme trameses o notificacions només als seus propis nacionals. El Govern portuguès declara que, malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 15 del Conveni, els seus jutges poden decidir si es compleixen les condicions a les quals fa referència el segon paràgraf de l’article esmentat. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, el Govern portuguès declara que les demandes a les quals fa referència el segon paràgraf de l’article 16 no són admissibles si es presenten després de l’expiració d’un termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió. Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord Text de les declaracions: (Traducció)

a) De conformitat amb els articles 2 i 18 del Conveni, es designa com a autoritat central el ministre d’Afers Exteriors; es designen com a autoritats addicionals per a Anglaterra i el País de Gal·les, per a Escòcia i per a Irlanda del Nord respectivament el Senior Master del Tribunal Suprem (…), l’”Scottish Executive Justice Department” (…) i el secretari (“Registrar”) del Tribunal Suprem (…) Per mitjà d’una nota del 10 de juny de 1980, el Govern britànic ha fet saber que el “Registrar of the Supreme Court of Northern Ireland” designat el 1967 com a autoritat addicional, de conformitat amb l’article 18 del Conveni, ha estat substituït pel “Master (Queen’s Benchand Appeals)”. L’adreça del “Master (Queen’s Benchand Appeals)” és: Royal Courts of Justice, Belfast 1.

b) Les autoritats competents, de conformitat amb l’article 6, per expedir el certificat són les autoritats designades en els articles 2 i 18.

c) De conformitat amb l’article 9 del Conveni, el Regne Unit designa com a persones habilitades per rebre les trameses o les notificacions transmeses per la via consular les mateixes autoritats que les designades en els articles 2 i 18.

d) De conformitat amb les lletres b i c de l’article 10, els actes judicials que s’hagin de trametre o notificar a través de les persones investides de funció pública, de funcionaris o d’altres persones competents només s’admetran al Regne Unit per l’autoritat central o les autoritats addicionals, i això només si els actes provenen de persones investides de funció pública competents, o d’agents consulars o diplomàtics d’altres estats contractants.*

e) El Regne Unit declara que accepta el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni.

f) De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16, el Regne Unit declara que, només pel que fa a Escòcia, les demandes que tinguin per objecte que una sentència sigui revocada al·legant que el demandat no ha tingut coneixement de la causa en el moment oportú per defensar-se, no són admissibles si es presenten després de transcorregut un termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

Les autoritats designades pel Regne Unit exigiran que tots els documents que els siguin transmesos per ser tramesos o notificats de conformitat amb les disposicions del Conveni siguin presentats per duplicat i, de conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 5, estiguin redactats en anglès o traduïts a aquest idioma.

En el moment oportú, s’adreçarà una notificació al Govern del Regne dels Països Baixos, de conformitat amb el primer i el segon paràgrafs de l’article 29, pel que fa a l’extensió del Conveni als territoris que el Regne Unit representa a escala internacional. *Extracte d’una carta de l’11 de setembre de 1980 adreçada pel Foreign and Commonwealth Office a l’Oficina Permanent: “(…) Us agraeixo la vostra carta de 31 de juliol en la qual sol·liciteu assistència per a la interpretació de la declaració feta pel Regne Unit el dia 17 de novembre de 1967 en relació amb l’article 10c del Conveni.

Em complau confirmar-vos que la nostra declaració no impedeix que una persona en un altre estat contractant que estigui interessada en una causa judicial (inclòs el seu advocat) pugui efectuar “directament” trameses o notificacions en el Regne Unit a través d’una persona competent diferent d’un agent judicial, p. e. un “solicitor” (…)” República de Moldàvia (Traducció)

1. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 5 del Conveni, s’autoritza la tramesa o la notificació d’actes en el territori de la República de Moldàvia només si els actes en qüestió han estat redactats o traduïts en la llengua oficial de la República de Moldàvia.

2. La República de Moldàvia declara que s’oposa a les vies de tramesa i de notificació d’actes judicials esmentats al primer paràgraf de l’article 8 del Conveni en el seu territori, llevat que l’acte hagi de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat d’origen, i també a les vies de transmissió d’actes que figuren a l’article 10 del Conveni.

3. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, la República de Moldàvia declara que els seus jutges poden decidir tot i que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l‘acte, sempre que es compleixin totes les condicions que figuren en el paràgraf esmentat.

4. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, la República de Moldàvia declara que no s’admetrà cap demanda de conformitat amb les condicions de l’article 16 del Conveni, si es presenta en un termini superior a un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió. República Txeca 28-01-1993 La República Txeca manté les declaracions fetes per Txecoslovàquia. Text de les declaracions fetes per l’antiga Txecoslovàquia: (Traducció)

• De conformitat amb l’article 8 del Conveni, en el territori de la República Socialista Txecoslovaca, els actes judicials només poden ser tramesos o notificats directament per mitjà d’agents diplomàtics o consulars d’un altre estat contractant, si els actes s’han de trametre o notificar a un nacional de l’estat d’origen.
• De conformitat amb l’article 10 del Conveni, en el territori de la República Socialista Txecoslovaca, els actes judicials d’un altre estat contractant no poden ser tramesos ni notificats ni per la via postal, ni tampoc per persones investides de funció pública, funcionaris o altres persones competents.
• De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, els jutges txecoslovacs també poden decidir en cas que no es compleixin les condicions previstes en el primer paràgraf de l’article 15.
• Les disposicions de l’article 29 del Conveni relatives a l’extensió de la validesa del Conveni als territoris que els estats contractants representen en l’àmbit internacional estan en contradicció amb la Declaració de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre l’atorgament de la independència als països i als pobles colonials, de 14 de desembre de 1960 i, per aquest motiu, la República Socialista Txecoslovaca no es considera vinculada per les disposicions esmentades. Per mitjà d’una nota de 31 de març de 1982, rebuda al Ministeri d’Afers Exteriors l’1 d’abril de 1982, l’Ambaixada de la República Socialista Txecoslovaca ha comunicat el que segueix en relació amb la Declaració esmentada més amunt sobre l’article 29 del Conveni. (Traducció) Aquesta declaració no es pot considerar com una reserva ja que no persegueix objectius diferents dels de la declaració similar feta en el moment de la ratificació del Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, tot i que la formulació escollida sigui diferent. Amb aquesta declaració, la República Socialista Txecoslovaca expressa el seu desacord de principi sobre l’estatut de les colònies i altres territoris dependents, que està en contradicció amb la Declaració de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides sobre la independència atorgada als països i als pobles colonials, del 14 de desembre de 1960. Tot i així, la República Socialista Txecoslovaca no té la intenció d’excloure de l’àmbit d’aplicació del Conveni les relacions amb els territoris als quals la validesa del Conveni ha estat ampliada de conformitat amb el seu article 29. Romania Text de les declaracions: (Traducció) (…)

3. En aplicació del segon paràgraf de l’article 8 del Conveni, Romania declara que els agents diplomàtics i consulars estrangers només tenen la facultat de trametre o de notificar actes judicials o extrajudicials, en el territori de Romania, als nacionals de l’estat que representen.

4. En aplicació del tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, Romania no admetrà les demandes fetes en virtut del segon paràgraf de l’article 16 del Conveni si s’han presentat un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’hagi dictat la decisió. Rússia, Federació de (Traducció) “De conformitat amb l’article 21 del Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, del 15 de novembre de 1965 (a partir d’ara anomenat el Conveni), la Federació de Rússia informa al ministre d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos del següent: I. Als efectes de l’article 2 del Conveni, es designa el Ministeri de Justícia de la Federació de Rússia com a autoritat central, i també, de conformitat amb l’article 9 del Conveni, com a autoritat competent per rebre els actes transmesos per la via consular. II. Les autoritats següents són competents per transmetre demandes de conformitat amb l’article 3 del Conveni

• Tribunals federals (el Tribunal Constitucional de la Federació de Rússia; el Tribunal Suprem de la Federació de Rússia; els tribunals suprems de les Repúbliques, els tribunals dels Krai (territori) i de les Óblast (regió), els tribunals de les ciutats d’importància federal (Moscou i Sant Petersburg), els tribunals de les Óblast autònomes i dels Ókrug autònoms, els tribunals regionals, els tribunals militars i els especialitzats, que constitueixen el sistema de tribunals federals de jurisdicció ordinària; l’Alt Tribunal d’Arbitratge de la Federació Russa, els tribunals federals d’arbitratge dels Ókrug (tribunals de cassació d’arbitratge), els tribunals d’apel·lació d’arbitratges, els tribunals d’arbitratge dels subjectes de la Federació Russa, que constitueixen el sistema de tribunals d’arbitratge federal, els tribunals constitucionals (carta) i els jutges de pau dels subjectes de la Federació Russa; -Els òrgans federals del poder executiu i els òrgans del poder executiu dels subjectes de la Federació Russa;
• L’Oficina del Fiscal de la Federació Russa;
• Les oficines de Registre Civil;
• Els notaris i altres persones investides de funció pública autoritzades a exercir funcions notarials;
• Els organismes de fidúcia i de tutela;
• Els membres de l’advocacia. III. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 5 del Conveni, els actes que s’hagin de trametre o de notificar en el territori de la Federació Russa només s’acceptaran si estan redactats en rus o si s’han traduït al rus. Els formularis de demanda de tramesa o de notificació, de certificat de tramesa o de notificació, i de sumari (amb els termes estàndard traduïts al rus) estan disponibles. S’agrairà que s’ompli el formulari en rus. IV. És altament desitjable que els documents que s’hagin de trametre o de notificar a la Federació Russa, al president de la Federació Russa, al Govern de la Federació Russa, al ministre d’Afers Exteriors de la Federació Russa es transmetin per la via diplomàtica, és a dir, per mitjà de notes verbals de les missions diplomàtiques dels estats estrangers acreditats a la Federació Russa. V. De conformitat amb l’article 8 del Conveni, no es permet que agents diplomàtics i consulars d’estats estrangers duguin a terme la tramesa o la notificació d’actes en el territori de la Federació Russa, llevat que l’acte s’hagi de trametre o notificar a un ciutadà de l’estat en el qual s’origina l’acte en qüestió. VI. En el territori de la Federació Russa no es permet la tramesa o la notificació d’actes per mitjà de les vies que figuren a l’article 10 del Conveni. VII. Els certificats de tramesa o de notificació als quals fa referència l’article 6 del Conveni, són expedits i validats pels tribunals de la Federació Russa que executen directament la demanda de tramesa o de notificació d’actes. VIII. La Federació Russa assumeix que, de conformitat amb l’article 12 del Conveni, la tramesa o la notificació d’actes judicials que provinguin d’un estat contractant no donarà lloc al pagament o al reemborsament de taxes o de despeses pels serveis prestats per l’estat receptor. El cobrament d’aquests costos (excepció feta dels que figuren en les lletres a i b del segon paràgraf de l’article 12) per part d’un estat contractant es considerarà per part de la Federació Russa com a negativa d’aplicar el Conveni en relació a la Federació Russa i, consegüentment, la Federació Russa no aplicarà el Conveni en relació a aquest estat contractant. IX. De conformitat amb la legislació de la Federació Russa, els tribunals de la Federació Russa poden dictar sentència de conformitat amb les disposicions del segon paràgraf de l’article 15 del Conveni.” Sèrbia (Traducció) De conformitat amb l’article 21 del Conveni, la República de Sèrbia declara:

a) La República de Sèrbia aplicarà els mètodes descrits per a la tramesa o la notificació d’actes previstos al primer paràgraf de l’article 5 del Conveni, si l’acte en qüestió va acompanyat d’una traducció oficial en llengua sèrbia.

b) El tribunal competent per a la tramesa o la notificació del document expedeix el certificat previst a l’article 6 del Conveni.

c) En virtut de l’article 8 del Conveni, la República de Sèrbia s’oposa a l’ús, per un estat contractant, de la facultat de fer procedir a trameses o notificacions d’actes judicials en el territori serbi a través d’agents diplomàtics o consulars, llevat que el document s’hagi de trametre o de notificar a un nacional de l’estat d’origen.

d) La República de Sèrbia s’oposa a la forma de lliurament dels actes judicials a la qual fa referència l’article 10, lletres a i c del Conveni.

e) De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, la República de Sèrbia declara que tots els seus tribunals poden decidir quan es compleixin totes les condicions previstes.

f) La República de Sèrbia declara que la demanda d’exempció de preclusió, a la qual fa referència l’article 16 del Conveni, no serà admissible si es presenta un cop transcorregut un termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió. Sri Lanka Text de les declaracions: (Traducció) (…)

c) Als efectes de l’article 7, els actes es redactaran en anglès.

d) Als efectes de l’article 8, la limitació de la tramesa o la notificació d’actes judicials per la via diplomàtica o consular no s’aplica als nacionals de l’estat d’origen dels documents en qüestió.

e) El secretari/Ministeri d’Afers Exteriors és l’autoritat competent per rebre els actes transmesos per la via consular, de conformitat amb l’article 9.

f) Als efectes de l’article 10, Sri Lanka no posa obstacle al procediment previst a la lletra b. No obstant això, no accepta les vies previstes a les lletres a i c.

g) Pel que fa a l’article 15, Sri Lanka declara que el jutge pot decidir, fins i tot en absència d’un certificat que constati la tramesa o la notificació, sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 15. Suècia Text de les declaracions: (Traducció)

c) Les autoritats sueques no estan obligades a atorgar la seva assistència per a la tramesa o la notificació d’actes transmesos per una de les vies a les quals fan referència les lletres b i c de l’article 10. En virtut del tercer paràgraf de l’article 5 del Conveni, l’autoritat central demana que els actes que s’hagin de trametre o de notificar de conformitat amb el primer paràgraf de l’article esmentat siguin redactats o traduïts en suec. Suïssa Text de les declaracions: Ad article 1

1. Fent referència a l’article 1, Suïssa estima que el Conveni s’aplica de manera exclusiva entre els estats contractants. Considera en particular que els actes el destinatari efectiu dels quals estigui domiciliat a l’estranger no es poden trametre o notificar a una entitat jurídica no autoritzada a rebre’ls en el país en el qual s’han redactat sense derogar especialment els articles 1 i 15, primer paràgraf, lletra b, del Conveni. (…) Ad article 5, tercer paràgraf

3. Suïssa declara que quan el destinatari no accepta voluntàriament el lliurament de l’acte, aquest acte només li pot ser tramès o notificat formalment, de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 5, si està redactat en la llengua de l’autoritat requerida, és a dir, en alemany, francès o italià, o va acompanyat d’una traducció en una d’aquestes llengües, en funció de la regió de Suïssa a la qual l’acte hagi de ser tramès o notificat. (…) Ad articles 8 i 10

5. De conformitat amb la lletra a del segon paràgraf de l’article 21, Suïssa declara oposar-se a l’ús, en el seu territori, de les vies de transmissió previstes en els articles 8 i

10. Turquia Text de les declaracions: (…)

4. El Govern de la República de Turquia, de conformitat amb l’article 8 del Conveni, reconeix als agents diplomàtics o consulars la facultat de dur a terme trameses o notificacions només als seus propis nacionals.

5. El Govern de la República de Turquia declara que s’oposa a la utilització de les vies de tramesa i de notificació que figuren a l’article 10 del Conveni.

6. El Govern de la República de Turquia declara que, malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 15, els seus jutges poden decidir, si es compleixen les condicions previstes al segon paràgraf de l’article esmentat.

7. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16, el Govern de la República de Turquia declara que, les demandes a les quals fa referència el segon paràgraf de l’article 16 no són admissibles si es presenten un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

Ucraïna Text de les declaracions: (Traducció) (…) 3) sobre l’article 8 del Conveni: en el territori d’Ucraïna només es podrà procedir a trametre o notificar actes judicials a través d’agents diplomàtics o consulars d’altres estats, a nacionals de l’estat d’origen; (…) 5) sobre l’article 10 del Conveni: Ucraïna no utilitzarà, en el seu territori, les vies de transmissió d’actes judicials previstos a l’article 10 del Conveni; 6) sobre l’article 15 del Conveni: si es compleixen totes les condicions previstes al segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, el jutge, malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 15 del Conveni, pot decidir fins i tot si no s’ha rebut cap certificat acreditant sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte; 7) sobre l’article 16 del Conveni: la demanda que tingui per objecte l’exempció de la preclusió no serà admissible a Ucraïna si es presenta un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió. 16 d’octubre del 2015 (Traducció) El mes de febrer del 2014, la Federació de Rússia va iniciar una agressió armada contra Ucraïna i ha ocupat una part del seu territori –la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol- i, actualment, exerceix el control efectiu sobre alguns districtes de les óblast de Donetsk i de Luhansk.

Aquests actes constitueixen una greu violació de la Carta de les Nacions Unides i una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals.

En virtut del dret internacional, la Federació de Rússia és, com a estat agressor i potència ocupant, totalment responsable dels seus actes i de les seves conseqüències.

La resolució A/RES/68/262 adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 27 de març del 2014 ha confirmat la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna a l’interior de les seves fronteres internacionalment reconegudes.

Les Nacions Unides també han demanat a tots els estats, organitzacions internacionals i agències especialitzades que no reconeguessin cap modificació de l’estatut de la República Autònoma de Crimea ni de la ciutat de Sebastòpol.

Per tant, Ucraïna declara que, a comptar de 20 de febrer del 2014 i això durant el període d’ocupació temporal per part de la Federació de Rússia d’una part del seu territori, –la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol–, com a conseqüència de l’agressió armada duta a terme contra ella per la Federació esmentada i fins a la plena restauració de l’ordre jurídic constitucional i del control efectiu d’Ucraïna sobre els territoris que han estat així ocupats i sobre alguns districtes de les óblast de Donetsk i de Luhansk, que temporalment escapen al seu control com a conseqüència de l’agressió de la Federació de Rússia, l’aplicació i la posada en pràctica per Ucraïna de les obligacions en virtut dels convenis esmentats estan limitades i no garantides en les parts del seu territori precisades més amunt, que estan ocupades i sobre les quals no té control.

Els documents o les demandes que emanin de les autoritats ocupants de la Federació de Rússia, dels seus funcionaris, independentment del nivell, a la República Autònoma de Crimea i a la ciutat de Sebastòpol i de les autoritats il·legals en alguns districtes de les óblast de Donetsk i de Luhansk que escapen temporalment al control d’Ucraïna, són nuls de ple dret i no produeixen cap efecte jurídic, tant si són sotmesos directament o indirectament per les autoritats de la Federació de Rússia.

Les disposicions dels convenis relatives a les possibilitats de comunicació directa o d’interacció no s’apliquen als òrgans territorials ucraïnesos a la República Autònoma de Crimea i a la ciutat de Sebastòpol, ni als districtes de les óblasts de Donetsk i de Luhansk que temporalment escapen al control d’Ucraïna.

El mètode de comunicació pertinent es fixa per part de les autoritats centrals ucraïneses a Kiev.

Veneçuela Text de les declaracions: (Traducció)

1. Pel que fa a la lletra b del tercer paràgraf de l’article 5: La República de Veneçuela declara que només s’acceptaran les trameses i les notificacions d’actes i d’altres missatges annexes a les trameses i a les notificacions si han estat degudament traduïts a l’espanyol.

2. Pel que fa a l’article 8: La República de Veneçuela s’oposa a l’ús, en el seu territori, de la facultat prevista en el primer paràgraf d’aquest article pel que fa a les persones que no siguin nacionals de l’estat d’origen.

3. Pel que fa a la lletra a de l’article 10: La República de Veneçuela s’oposa al lliurament d’actes per la via postal.

4. Pel que fa a les lletres a, b i c de l’article 15: La República de Veneçuela declara que els jutges veneçolans poden decidir quan es compleixen les condicions previstes a les lletres a, b i c d’aquest article, encara que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la notificació o la comunicació sia el lliurament de l’acte.

5. Pel que fa a l’article 16: La República de Veneçuela declara que la demanda autoritzada pel tercer paràgraf d’aquest article no serà admissible si es presenta un cop transcorregut el termini previst per la llei veneçolana. Vietnam Adhesió De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 28, el Conveni només entrarà en vigor per al Vietnam a falta d’oposició de part dels estats que hagin ratificat el Conveni abans del dipòsit de l’instrument d’adhesió, notificada al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos en el termini de 6 mesos a comptar de la data a partir de la qual aquest Ministeri notifiqui aquesta adhesió. Per raons pràctiques, el període de 6 mesos esmentat finalitza el 30 de setembre del 2016. Si no hi ha oposició, el Conveni entrarà en vigor per al Vietnam l’1 d’octubre del 2016, de conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 28. Declaracions

2. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 8 del Conveni, la República Socialista del Vietnam s’oposa a la tramesa i a la notificació d’actes judicials previstes a l’article 8 del Conveni al seu territori, llevat que els actes s’hagin de trametre o notificar a un nacional de l’estat d’origen.

3. La República Socialista del Vietnam s’oposa a la utilització de les vies de transmissió previstes a les lletres b i c de l’article 10 del Conveni.

4. La República Socialista del Vietnam no s’oposa a la tramesa o la notificació d’actes judicials per la via postal considerada a la lletra a de l’article 10 del Conveni si els actes transmesos per la via postal són enviats per correu certificat amb acusament de recepció.

5. La República Socialista del Vietnam declara que el jutge, malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 25 del Conveni, pot decidir si es compleixen les condicions previstes al segon paràgraf de l’article 15, encara que no hagi rebut cap certificat que constati sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte.

6. La demanda adreçada al Vietnam, utilitzant el formulari model en virtut del Conveni, ha de ser omplerta en llengua vietnamita o acompanyada d’una traducció en vietnamita; en aquest cas la signatura del traductor ha de ser degudament validada o notariada.

Xina, República Popular de la Text de les declaracions: República Popular de la Xina (…) 2. de declarar de conformitat amb el segon paràgraf de l’article 8, que les vies de notificació o de tramesa previstes al primer paràgraf de l’article esmentat, només es poden utilitzar en el territori de la República Popular de la Xina si s’ha de notificar o de trametre l’acte a un nacional de l’estat d’origen. 3. d’oposar-se a la notificació i a la tramesa d’actes, en el territori de la República Popular de la Xina, segons els procediments previstos a l’article 10 del Conveni; 4. de declarar, de conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, que si es compleixen totes les condicions previstes en el paràgraf esmentat, el jutge té la facultat, malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article esmentat, de decidir encara que no s’hagi rebut cap certificat acreditant la notificació o el lliurament de l’acte; 5. de declarar, de conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, que la demanda que té per objecte l’exempció de la preclusió que resulta de l’expiració dels terminis de recurs només és admissible si es presenta dins del termini d’un any a comptar de la data de la sentència.

Regió Administrativa Especial de Hong Kong (entrada en vigor: 19 de juliol de 1970) Per mitjà d’una nota de 20 de maig de 1970, el Regne Unit havia estès el Conveni a Hong Kong amb les declaracions següents: (Traducció)

a) De conformitat amb l’article 18 del Conveni, el Colonial Secretary* de Hong Kong ha estat designat com l’autoritat competent per rebre les demandes de tramesa i de notificació de conformitat amb l’article 2 del Conveni. *El “Colonial Secretary de Hong Kong” ha estat redesignat com a “Chief Secretary of Hong Kong” (maig 1984).

b) L’autoritat competent, a la qual fa referència l’article 6 del Conveni, per expedir el certificat de tramesa o de notificació és el secretari del Tribunal Suprem de Hong Kong.

c) De conformitat amb les disposicions de l’article 9 del Conveni, el secretari del Tribunal Suprem de Hong Kong ha estat designat per rebre els actes transmesos per la via consular.

d) Pel que fa a les disposicions de les lletres b i c de l’article 10 del Conveni, els actes transmesos per la via oficial a efectes de tramesa o de notificació només seran acceptats a Hong Kong per l’autoritat central o per l’autoritat suplementària si han estat transmesos per persones investides de funció pública o per agents consulars o diplomàtics dels altres estats contractants.

e) L’acceptació per part del Regne Unit de les disposicions del segon paràgraf de l’article 15 del Conveni també s’aplicarà a Hong Kong.

Les autoritats designades més amunt exigiran que tots els actes que els siguin transmesos per trametre o per notificar de conformitat amb les disposicions del Conveni siguin expedits per duplicat i, en virtut del tercer paràgraf de l’article 5 del Conveni, exigiran que els actes estiguin redactats en o traduïts a l’anglès.

El Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos, dipositari del Conveni, ha fet saber que el ministre d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos ha rebut, el 16 de juny de 1997, una nota, de l’11 de juny de 1997, de l’ambaixador del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord a l’Haia, i una nota, de 10 de juny de 1997, de l’ambaixador de la República Popular de la Xina a l’Haia referida a Hong Kong.

La nota de l’ambaixador del Regne Unit és la següent: (Traducció) Senyor ministre, El Secretari d’Estat d’Afers Exteriors i de la Commonwealth de Sa Majestat Britànica m’ha encomanat de referir-me al Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, signat a l’Haia el 15 de novembre de 1965 (a partir d’ara anomenat el Conveni), que s’aplica actualment a Hong Kong.

També se m’ha encomanat que declari que, de conformitat amb la Declaració conjunta del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i de la República Popular de la Xina sobre la qüestió de Hong Kong, signada el 19 de desembre de 1984, el Govern del Regne Unit restituirà Hong Kong a la República Popular de la Xina a partir de l’1 de juliol de 1997. El Govern del Regne Unit continuarà assumint la responsabilitat internacional de Hong Kong fins a aquesta data.

Per consegüent, a partir d’aquesta data, el Govern del Regne Unit ja no serà responsable de les obligacions i dels drets internacionals que es derivin de l’aplicació del Conveni a Hong Kong.

Us agrairia que tinguéssiu a bé consignar oficialment aquesta nota i que la notifiquéssiu a les altres parts del Conveni.

(…) (signat Rosemary Spencer).

La nota de l’ambaixador de la República Popular de la Xina és la següent: (Traducció) Senyor ministre, De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Popular de la Xina i del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord sobre la qüestió de Hong Kong, signada el 19 de desembre de 1984 (a partir d’ara anomenada Declaració conjunta), la República Popular de la Xina reprendrà l’exercici de la sobirania sobre Hong Kong a partir de l’1 de juliol de 1997. A partir d’aquesta data, Hong Kong esdevindrà una Regió Administrativa Especial de la República Popular de la Xina i gaudirà d’un alt grau d’autonomia, excepte en els àmbits dels afers exteriors i de la defensa, que són responsabilitat del Govern central de la República Popular de la Xina.

El ministre d’Afers Exteriors de la República Popular de la Xina m’ha encomanat que faci la notificació següent: El Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, signat a l’Haia el 15 de novembre de 1965 (a partir d’ara anomenat el Conveni), del qual n’és dipositari el Govern del Regne dels Països Baixos, i pel qual el Govern de la República Popular de la Xina ha dipositat el seu instrument d’adhesió el 3 de maig de 1991, s’aplicarà a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong, a partir de l’1 de juliol de 1997. (…) El Govern de la República Popular de la Xina assumirà la responsabilitat de les obligacions i dels drets internacionals que es derivin de l’aplicació del Conveni a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong.

Us agrairia que tinguéssiu a bé consignar oficialment aquesta nota i que la notifiquéssiu a les altres parts del Conveni.

(…) (signat Zhu Manli).

Declaracions (articles 8 i 10)

1. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 8 del Conveni, declara que el procediment de tramesa o de notificació esmentat al primer paràgraf d’aquest article només es pot aplicar a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong quan l’acte ha de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat d’origen.

2. (…)

3. (…)

4. Pel que fa a les disposicions de les lletres b i c de l’article 10 del Conveni, només l’autoritat central o l’altra autoritat designada de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong acceptaran la tramesa o la notificació d’actes, per la via oficial, efectuades directament per persones investides de funció pública, agents consulars o diplomàtics d’altres estats contractats. Regió Administrativa Especial de Macau (entrada en vigor: 12 d’abril de 1999) Per mitjà d’una nota de 9 de febrer de 1999, Portugal havia estès el Conveni a Macau. El 7 d’octubre de 1999, Portugal ha fet saber al dipositari el que segueix: Traducció “1. En aplicació de les disposicions de l’article 18 del Conveni, es designa el Ministério Público de Macao com a autoritat competent a Macau per rebre les demandes de tramesa o de notificació que emanin d’altres estats contractants i per aplicar les disposicions dels articles 3 a

6. L’adreça del Ministério Público és la següent: Ministério Público de Macao Praceta 25 de Abril Macau tel.: 32.67.36 fax: 32.67.47

2. Els secretaris (escrivães de direito) i els secretaris adjunts (escrivães adjuntos) del Tribunal Superior de Justícia (Tribunal Superior de Justiça) de Macau estan habilitats per expedir a Macau el certificat al qual fan referència els articles 6 i 9 del Conveni.

3. En aplicació de les disposicions del segon paràgraf de l’article 8 del Conveni, Portugal recorda que reconeix als agents diplomàtics o consulars el dret de transmetre als efectes de tramesa o de notificació d’actes judicials, només si el destinatari és un nacional de l’estat d’origen.

4. També es designa el Ministério Público de Macao com l’autoritat competent per rebre els actes transmesos per la via consular, en aplicació de les disposicions de l’article 9 del Conveni.

5. Portugal declara que els jutges dels tribunals de Macau, malgrat les disposicions del primer paràgraf de l’article 15 del Conveni, poden decidir si es compleixen les condicions esmentades en el segon paràgraf del mateix article.

6. En aplicació de les disposicions del tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, Portugal declara que les demandes a les quals es fa referència en el segon paràgraf del mateix article 16 no seran admissibles després de l’expiració del termini d’un any a comptar de la data de la decisió.” El Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos, dipositari del Conveni, ha fet saber que el ministre d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos ha rebut una carta de 26 de novembre de 1999 de l’ambaixador de Portugal a l’Haia, i una carta del 10 de desembre de 1999 de l’ambaixador de la República Popular de la Xina a l’Haia relativa a Macau.

La carta de l’ambaixador de Portugal és la següent: (Traducció) “Seguint instruccions del meu Govern i ambn referència al Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, signat a l’Haia el 15 de novembre de 1965 (a partir d’ara anomenat el Conveni), que s’aplica actualment a Macau, tinc l’honor d’informar a vostra excel·lència el que segueix: De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Portuguesa i del Govern de la República Popular de la Xina sobre la qüestió de Macau, signada a Pequín el 13 d’abril de 1987, el Govern de la República Portuguesa continuarà sent responsable de les relacions exteriors de Macau fins el 19 de desembre de 1999. A partir del 20 de desembre de 1999, la República Popular de la Xina reprendrà l’exercici de la sobirania sobre Macau.

A partir del 20 de desembre de 1999, la República Portuguesa ja no serà responsable dels drets i de les obligacions internacionals que es desprenguin de l’aplicació del Conveni a Macau.

(…) La carta de l’ambaixador de la República Popular de la Xina és la següent: (Traducció) “De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Popular de la Xina i del Govern de la República Portuguesa sobre la qüestió de Macau, signada a Pequín el 13 d’abril de 1987, el Govern de la República Popular de la Xina reprendrà l’exercici de la sobirania sobre Macau el 20 de desembre de 1999. A partir d’aquesta data, Macau esdevindrà una Regió Administrativa Especial de la República Popular de la Xina, i gaudirà d’un alt grau d’autonomia, excepte en els àmbits dels afers exteriors i de la defensa, que són responsabilitat del Govern central de la República Popular de la Xina.

En aquest context, el ministre d’Afers Exteriors de la República Popular de la Xina m’ha encomanat que us informi del següent: El Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, signat a l’Haia el 15 de novembre de 1965 (a partir d’ara anomenat el Conveni), pel qual el Govern de la República Popular de la Xina ha dipositat el seu instrument de ratificació el 3 de maig de 1991, s’aplicarà a Macau a partir del 20 de desembre de 1999. (…) El Govern de la República Popular de la Xina assumirà la responsabilitat dels drets i de les obligacions internacionals que es desprenguin de l’aplicació del Conveni a la Regió Administrativa Especial de Macau.

(…) Declaracions (articles 5, 8, 15 i 16)

1. (…)

2. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 8 del Conveni, declara que les vies de tramesa o de notificació considerades al primer paràgraf d’aquest article, només es poden aplicar a la Regió Administrativa Especial de Macau quan l’acte hagi de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat d’origen.

3. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, declara que, si es compleixen totes les condicions previstes en aquest paràgraf, el jutge de la Regió Administrativa Especial de Macau, malgrat les disposicions del primer paràgraf d’aquest article, podrà decidir encara que no s’hagi rebut cap certificat acreditant sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte.

4. De conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni, declara que, a la Regió Administrativa Especial de Macau, la demanda que tingui per objecte l’exempció de la preclusió només serà admissible si es presenta en el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la sentència.

Endemés, el Govern xinès ha fet la declaració suplementària següent: (Traducció) En aplicació del tercer paràgraf de l’article 5 del Conveni, declara que els actes que han de ser tramesos o notificats a la Regió Administrativa Especial de Macau, de conformitat amb el primer paràgraf de l’article 5 han d’estar redactats en xinès o en portuguès, o han d’anar acompanyats d’una traducció en una d’aquestes llengües.

Xipre Text de les declaracions: (Traducció) (…) (d) Articles 8 i 10 Cap oposició a l’ús de les vies de transmissió d’actes previstes en aquests articles.

(e) Article 15 Declaració: el jutge pot decidir si s’han complert totes les condicions que figuren al segon paràgraf.

(f) Article 16 Declaració prevista al tercer paràgraf: la demanda no és admissible si es presenta transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la decisió.

(…) Estats no membres de l’HCCH Adhesió Tipus Vig.

Res/D/N Antigua i Barbuda 1-V-1985 Su 1-XI-1981 Bahames 17-VI-1997 A 1-II-1998 Barbados 10-II-1969 A 1-X-1969 Belize 8-IX-2009 A 1-V-2010 Botswana 10-II-1969 A 1-IX-1969 D Colòmbia 10-IV-2013 A 1-XI-2013 Kazakhstan 15-X-2015 A 1-VI-2016 D Kuwait 8-V-2002 A 1-XII-2002 D, Res Malawi 24-IV-1972 A 1-XII-1972 Pakistan 7-XII-1988 A 1-VIII-1989 D República de Moldàvia 4-VII-2012 A 1-II-2013 D, Res Saint Vincent i les Grenadines 6-I-2005 Su 27-X-1979 D San Marino 15-IV-2002 A 1-XI-2002 D Seychelles 18-XI-1980 A 1-VII-1981 D Llegendes HCCH: Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat R: ratificació, A: adhesió, Su: successió, Res: reserva, D: declaració, N: notificació Antigua i Barbuda Per mitjà d’una nota de l’1 de maig de 1985 i rebuda al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos el 17 de maig de 1985 el Govern d’Antigua i Barbuda ha notificat al Ministeri d’Afers Exteriors que es considera vinculat pel Conveni, declarat aplicable a Antigua el 20 de maig de 1970 pel Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

La data d’entrada en vigor és la data de la independència d’aquest país.

Saint Vincent i les Grenadines Per mitjà d’una nota rebuda al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos el 6 de gener del 2005, el Govern de Saint Vincent i les Grenadines ha notificat al Ministeri d’Afers Exteriors que es considera vinculat pel Conveni, declarat aplicable a Saint Vincent el 20 de maig de 1970 pel Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

La data d’entrada en vigor és la data de la independència d’aquest país.

Reserves / Declaracions / Notificacions Botswana Text de les declaracions: (Traducció) (…)

4. El Govern de Botswana declara que s’oposa al sistema de transmissió d’actes com s’estableix a l’article 10, lletres b i c del Conveni.

5. Un jutge del Tribunal Superior de Botswana pot dictar sentència si es compleixen totes les condicions especificades al segon paràgraf de l’article 15 del Conveni.

Les autoritats designades més amunt exigiran que tots els documents que els siguin enviats per ser tramesos o notificats de conformitat amb les disposicions del Conveni, han de ser-ho per triplicat i, de conformitat amb el tercer paràgraf de l’article 5 del Conveni, exigiran que aquests actes estiguin escrits o traduïts a l’anglès.

Per mitjà d’una nota de 8 d’octubre de 1974, el Gabinet del President de la República de Botswana ha fet saber que les autoritats designades per Botswana a efectes del Conveni demanen a partir d’aquesta data que tots els docu ments que els sig uin transmesos per trametre o notificar es facilitin per duplicat.

Colòmbia (Traducció) Pel que fa al segon paràgraf de l’article 7, la República de Colòmbia agrairia que els estats contractants omplissin els espais en blanc dels formularis model annexats al Conveni en espanyol.

Kazakhstan (Traducció) 1) De conformitat a mb el tercer paràgraf de l’article 5 del Conveni, només s’acceptaran els documents que s’hagin de trametre o de notificar si estan redactats en llengua kazakh o russa o si van acompanyats d’una traducció en aquestes llengües. 2) Les demandes que tinguin per objecte l’exempció de la preclusió considerada a l’article 16 del Conveni no són admissibles si es presenten un cop transcorregut el termini d’un any a comptar de la data en la qual s’ha dictat la de cisió.

Kuwait Text de les declaracions: Traducció

4. L’oposició a les vies de tramesa o de notificació previstes en els articles 8 i 10 del Conveni.

5. La reserva pel que fa al segon paràgraf de l’article 15.

6. La interpretació a donar al termini que figura en el tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni; es tracta d’un termini fixat pel jutge de primera instància, o d’un any a comptar de la data de la sentència. S’aplica el termini més llarg dels dos. Informació addicional rebuda el 29-VI-2005: Traducció

1. L’autoritat central que rebrà les demandes de tramesa o de notificació d’actes judicials que provinguin d’un altre estat contractant, de conformitat amb l’article 2 del Conveni, és el Ministeri de Justícia (Departament de Relacions Internacionals). L’estat té el dret de designar diverses autoritats centrals en virtut de l’article 18 del Conveni.

2. El Ministeri de Justícia és l’autoritat competent per expedir el certificat al qual fa referència l’article 6 del Conveni.

3. L’autoritat competent per rebre els actes als quals fa referència l’article 9 del Conveni és el Ministeri de Justícia (Departament de Relacions Internacionals). Pakistan (…) Als efectes de l’article 8 del Co nveni es declara que el Govern de Pakistan s’oposa a la tramesa i la notificació d’actes judicials a persones que resideixin a Pakistan directament a través d’agents diplomàtics o consulars de l’estat requeridor sol·licitant llevat que la persona en qüestió sigui nacional de l’estat requeridor. Tot i així, no té cap objecció que la tramesa o la notificació esmentades es facin per la via postal directament a les persones interessades (article 10.a o directament a través d’agents judicials de Pakistan de conformitat amb l’article 10.b del Conveni si aquesta via de tramesa o de notificació és reconeguda per l’estat requeridor. De conformitat amb el segon paràgraf de l’article 15 del Conveni, es declara que, malgrat la disposició del primer paràgraf de l’article esmentat, el jutge pot dictar sentència fins i tot si no s’ha rebut cap certificat que acrediti la tramesa o la notificació de l’acte, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) l’acte ha estat transmès utilitzant un dels mètodes previstos pel Conveni;

b) des de la data de transmissió de l’acte ha transcorregut un període de temps no inferior a sis mesos i considerat adequat pel jutge pel que fa al cas en qüestió, i

c) no s’ha rebut cap mena de certificat tot i que s’han realitzat tots els esforços raonables per obtenir-lo a través de les autoritats competents de l’estat destinatari. Pel que fa al tercer paràgraf de l’article 16 del Conveni es declara que, en cas de decisions sense compareixença del demandat, no s’admetrà cap demanda per anul·lar-les si es presenta un cop hagi transcorregut el període de prescripció establert per la legislació de Pakistan. Saint Vincent i les Grenadines (Traducció) El Govern de Sai nt Vincent i les Grenadines declara que s’oposa a l’ús de les vies de tramesa o de notificació que figuren en les lletres b i c de l’article 10 del Conveni. El Govern de Saint Vincent i les Grenadines declara que les disposicions del segon paràgraf de l’article 15 del Conveni s’apliquen al territori de Saint Vincent i les Grenadines. L’autoritat central demanarà que tots els actes que li siguin transmesos amb l’objectiu de ser tramesos o notificats de conformitat amb les disposicions del Conveni li siguin lliurats per duplicat i que, de conformitat amb el tercer parà graf de l’article 5 del Conveni, aquests actes estiguin redactats o traduïts a l’anglès. San Marino (Traducció) (…)

4. En aplicació de la lletra a del segon paràgraf de l’article 21, la República de San Marino declara la seva oposició a l’ús de les vies de transmissió previstes en els articles 8 i 10.

5. En aplicació de la lletra b del segon paràgraf de l’article 21, la República de San Marino declara, de conformitat amb les disposicions del segon paràgraf de l’article 15, que els seus jutges, tot i les disposicions del primer paràgraf de l’article esmentat, poden decidir si es compleixen les condicions previstes a les lletres a, b i c encara que no s’hagi rebut cap certificat oficial acreditant sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte.

Seychelles (Traducció) (…) ii) Article 8 El Govern de la República de les Seychelles declara que s’oposa que un estat contractant faci procedir directament, sense limitació, per mitjà dels seus agents diplomàtics o consulars a la tramesa o la notificació d’actes judicials a les persones que es trobin a l’estranger, llevat que l’acte en qüestió hagi de ser tramès o notificat a un nacional de l’estat d’origen. iii) Article 10 El Govern de la República de les Seychelles declara que no està d’acord amb les lletres b i c d’aquest article, en la mesura que permeten dur a terme trameses o notificacions d’actes judicials per mitjà de funcionaris o altres persones que no estan investides de funció pública. iv) Article 15 El Govern de la República de les Seychelles declara que, malgrat les disposicions del primer paràgraf d’aquest article, els jutges de la República poden decidir si es compleixen les condicions següents, encara que no s’hagi rebut cap certificat que acrediti sia la tramesa o la notificació, sia el lliurament de l’acte:

a) L’acte ha estat transmès de conformitat amb els mètodes previstos per aquest Conveni.

b) Des de la data de la transmissió de l’acte ha transcorregut un termini de, com a mínim, sis mesos i que el jutge valorarà en cada cas concret.

c) Malgrat la realització de totes les diligències oportunes prop de les autoritats competents de l’estat requerit, no s’ha pogut obtenir cap certificat.

v) Article 16 El Govern de la República de les Seychelles declara que no s’admetran les demandes que tinguin per objecte la prescripció de la preclusió si es presenten més d’un any després de la data en la qual s’ha dictat la decisió. Declaracions i reserves del Principat d’Andorra relatives al Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, del 15 de novembre de 1965 El Principat d’Andorra declara de conformitat amb les disposicions de l’article 21 que:

a) L’autoritat central prevista a l’article 2, així com l’autoritat competent per rebre els actes transmesos per la via diplomàtica o consular d’acord amb l’article 9 és el ministeri encarregat de la justícia. Adreça: Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior Edifici Administratiu de l’Obac Ctra. de l’Obac AD700 Escaldes-Engordany Principat d’Andorra Telèfon: +376 872 080 Fax: +376 864 950 Correu electrònic: [email protected]

b) De conformitat amb l’article 6, l’autoritat competent per expedir el certificat establint l’execució és la mateixa autoritat competent que executa la demanda de tramesa o de notificació de l’acte.

c) El Principat d’Andorra s’oposa, d’acord amb l’article 8, a la tramesa o la notificació d’actes directament mitjançant agents diplomàtics o consulars dels estats contractants a persones que no siguin nacionals d’aquests estats.

d) El Principat d’Andorra declara en relació amb el segon paràgraf de l’article 15, que els seus jutges podran decidir, malgrat no s’hagi rebut cap certificat que acrediti la tramesa, la notificació o el lliurament de l’acte, si es donen les condicions establertes en el segon paràgraf de l’article 15.

e) El Principat d’Andorra declara en relació amb el tercer paràgraf de l’article 16 que la demanda d’exempció de la preclusió com a resultat de l’expiració del termini de recurs, no serà admesa transcorregut un termini d’un any des de la data de la decisió. Taules.pdf