Protocol núm. 4 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, que reconeix certs drets i llibertats altres que els que ja figuren a la Convenció i al primer Protocol addicional, esmenat de conformitat amb el Protocol núm. 11

de la Convenció, esmenat de conformitat amb el Protocol núm. 11, fet a Estrasburg, el 16 de setembre de 1963 Títols d'articles incorporats i text esmenat de conformitat amb el que estipula el Protocol núm. 11 (STE núm. 155), a comptar des que va entrar en vigor el dia 1 de novembre de 1998. Els governs signataris, membres del Consell d'Europa, Resolts a prendre mesures destinades a assegurar la garantia col·lectiva de drets i llibertats altres que els que ja figuren en el títol I de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, signada a Roma el 4 de novembre de 1950 (d'ara endavant denominada «la Convenció») i en els articles 1 a 3 del primer Protocol addicional de la Convenció, signat a París el 20 de març de 1952; Han convingut el següent:

Article 1 Prohibició de l'empresonament per deutes No es pot privar ningú de la seva llibertat pel sol fet de no poder executar una obligació contractual.

Article 2 Llibertat de circulació
1. Tothom que es troba regularment en el territori d'un estat té dret a circular-hi lliurement i a escollir-hi lliurement la seva residència.
2. Tota persona és lliure d'abandonar qualsevol país, incloent-hi el seu.
3. L'exercici d'aquests drets no pot ser objecte de restriccions altres que les que, estipulades per la llei, constitueixen, en una societat democràtica, mesures necessàries per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el manteniment de l'ordre públic, la prevenció dels delictes penals, la protecció de la salut o la moral, o la protecció dels drets i llibertats d'altri.
4. En certes zones determinades, els drets reconeguts a l'apartat 1 també poden ser objecte de restriccions les quals, estipulades per la llei, es justifiquen per l'interès públic en una societat democràtica.

Article 3 Prohibició de l'expulsió dels nacionals
1. Ningú no pot ser expulsat, per via de mesura individual o col·lectiva, del territori de l'estat del qual és nacional.
2. No es pot denegar a ningú el dret d'entrar en el territori d'un estat del qual és nacional.

Article 4 Prohibició de les expulsions col·lectives d'estrangers Es prohibeixen les expulsions col·lectives d'estrangers.

Article 5 Aplicació territorial
1. Qualsevol alta part contractant pot, en el moment de la signatura o la ratificació d'aquest Protocol o en qualsevol altre moment posterior, comunicar al secretari general del Consell d'Europa una declaració en la qual indiqui la mesura en què es compromet perquè s'apliquin les disposicions d'aquest Protocol als territoris que es designin en aquesta declaració i dels quals assegura les relacions internacionals.
2. Qualsevol alta part contractant que hagi comunicat una declaració en virtut de l'apartat anterior pot, de tant en tant, comunicar una nova declaració que modifiqui els termes de qualsevol declaració anterior o que posi fi a l'aplicació de les disposicions d'aquest Protocol respecte de qualsevol territori. 3 (Text esmenat de conformitat amb el que estipula el Protocol núm. 11 (STE núm. 155)). Una declaració feta de conformitat amb aquest article es considera que ha estat feta de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 56 de la Convenció.
4. El territori de qualsevol estat al qual s'aplica aquest Protocol en virtut de la seva ratificació o de la seva acceptació pel dit estat, i cadascun dels territoris als quals s'aplica el Protocol en virtut d'una declaració subscrita pel dit estat de conformitat amb aquest article, es consideren territoris distints als efectes de les referències al territori d'un estat fetes pels articles 2 i 3. 5 (Text incorporat de conformitat amb el que estipula el Protocol núm. 11 (STE núm. 155)). Qualsevol estat que ha fet una declaració de conformitat amb l'apartat 1 o 2 d'aquest article pot, en qualsevol moment posterior, declarar respecte d'un o diversos dels territoris a què faci referència aquesta declaració, que accepta la competència del Tribunal per conèixer les demandes de persones físiques, d'organitzacions no governamentals o de grups de particulars, com ho estipula l'article 34 de la Convenció, sobre la base dels articles 1 a 4 d'aquest Protocol o d'algun d'aquests articles.

Article 6 (Text esmenat de conformitat amb el que estipula el Protocol núm. 11 (STE núm. 155)) Relacions amb la Convenció Les altes parts contractants consideren els articles 1 a 5 d'aquest Protocol com a articles addicionals de la Convenció i totes les disposicions de la Convenció s'han d'aplicar en conseqüència.

Article 7 Signatura i ratificació
1. Aquest Protocol s'obre a la signatura dels membres del Consell d'Europa, signataris de la Convenció, i s'ha de ratificar alhora que es ratifica la Convenció o posteriorment a la ratificació d'aquesta Convenció. Entrarà en vigor després del dipòsit de deu instruments de ratificació. Per a tot signatari que el ratifiqui ulteriorment, el Protocol entrarà en vigor a partir del moment del dipòsit de l'instrument de ratificació.
2. Els instruments de ratificació s'han de dipositar prop del secretari general del Consell d'Europa, el qual notificarà a tots els membres els noms dels que l'hagin ratificat.

En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, signen aquest

Protocol. Fet a Estrasburg, el 16 de setembre de 1963, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un sol exemplar que serà dipositat als arxius del Consell d'Europa. El secretari general del Consell d'Europa en lliurarà còpia certificada conforme a cadascun dels estats signataris. Situació del Protocol núm. 4 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, que reconeix certs drets i llibertats altres que els que ja figuren a la Convenció i al primer Protocol addicional de la Convenció, esmenat de conformitat amb el Protocol núm. 11, fet a Estrasburg el 16 de setembre de 1963 Entrada en vigor: 2 de maig de 1968 Situació al 21 de febrer del 2007: estats signataris 43; estats part 40 Estats Signatura Ratificació Entrada en vigor R D A T C O Albània 2 d’octubre de 1996 2 d’octubre de 1996 2 d’octubre de 1996 Alemanya 16 de setembre de 1963 1 de juny de 1968 1 de juny de 1968 X Antiga República Iugoslava de Macedònia 14 de juny de 1996 10 d’abril de 1997 10 d’abril de 1997 Armènia 25 de gener del 2001 26 d’abril del 2002 26 d’abril del 2002 Àustria 16 de setembre de 1963 18 de setembre de 1969 18 de setembre de 1969 X Azerbaitjan 25 de gener del 2001 15 d’abril del 2002 15 d’abril del 2002 X Bèlgica 16 de setembre de 1963 21 de setembre de 1970 21 de setembre de 1970 Bòsnia i Hercegovina 24 d’abril del 2002 12 de juliol del 2002 12 de juliol del 2002 Bulgària 3 de novembre de 1993 4 de novembre del 2000 4 de novembre del 2000 Croàcia 6 de novembre de 1996 5 de novembre de 1997 5 de novembre de 1997 Dinamarca 16 de setembre de 1963 30 de setembre de 1964 2 de maig de 1968 Eslovàquia 21 de febrer de 1991 18 de març de 1992 1 de gener de 1993 Eslovènia 14 de maig de 1993 28 de juny de 1994 28 de juny de 1994 Espanya 23 de febrer de 1978 Estònia 14 de maig de 1993 16 d’abril de 1996 16 d’abril de 1996 Finlàndia 5 de maig de 1989 10 de maig de 1990 10 de maig de 1990 França 22 d’octubre de 1973 3 de maig de 1974 3 de maig de 1974 X Geòrgia 17 de juny de 1999 13 d’abril del 2000 13 d’abril del 2000 Hongria 6 de novembre de 1990 5 de novembre de 1992 5 de novembre de 1992 Irlanda 16 de setembre de 1963 29 d’octubre de 1968 29 d’octubre de 1968 X Islàndia 16 de novembre de 1967 16 de novembre de 1967 2 de maig de 1968 Itàlia 16 de setembre de 1963 27 de maig de 1982 27 de maig de 1982 X Letònia 21 de març de 1997 27 de juny de 1997 27 de juny de 1997 Liechtenstein 7 de desembre del 2004 8 de febrer del 2005 8 de febrer del 2005 Lituània 14 de maig de 1993 20 de juny de 1995 20 de juny de 1995 Luxemburg 16 de setembre de 1963 2 de maig de 1968 2 de maig de 1968 Malta 5 de juny del 2002 5 de juny del 2002 5 de juny del 2002 Moldàvia 2 de maig de 1996 12 de setembre de 1997 12 de setembre de 1997 Mònaco 5 d’octubre del 2004 30 de novembre del 2005 30 de novembre del 2005 X Noruega 16 de setembre de 1963 12 de juny de 1964 2 de maig de 1968 Països Baixos 15 de novembre de 1963 23 de juny de 1982 23 de juny de 1982 X X Polònia 14 de setembre de 1992 10 d’octubre de 1994 10 d’octubre de 1994 Portugal 27 d’abril de 1978 9 de novembre de 1978 9 de novembre de 1978 Regne Unit 16 de setembre de 1963 República Txeca 21 de febrer de 1991 18 de març de 1992 1 de gener de 1993 Romania 4 de novembre de 1993 20 de juny de 1994 20 de juny de 1994 Rússia 28 de febrer de 1996 5 de maig de 1998 5 de maig de 1998 San Marino 1 de març de 1989 22 de març de 1989 22 de març de 1989 Sèrbia 3 d’abril del 2003 3 de març del 2004 3 de març del 2004 Suècia 16 de setembre de 1963 13 de juny de 1964 2 de maig de 1968 Turquia 19 d’octubre de 1992 Ucraïna 19 de desembre de 1996 11 de setembre de 1997 11 de setembre de 1997 Xipre 6 d’octubre de 1988 3 d’octubre de 1989 3 d’octubre de 1989 X a.: Adhesió - s.: Signatura sense reserva de ratificació - su.: Successió - r.: signatura "ad referendum". R.: Reserves - D.: Declaracions - A.: Autoritats - T.: Aplicació territorial - C.: Comunicació - O.: Objecció Declaracions Alemanya Declaració feta en el moment de dipositar l'instrument de ratificació, l'1 de juny de 1968 - Original en francès. Aquest Protocol també s'aplica al Land de Berlín amb efecte en la data en què entri en vigor per a la República Federal d'Alemanya. Data d'efecte: 1/6/1968 Declaració anterior relativa als articles: 5 Àustria Reserva feta en el moment de la signatura, el 16 de setembre de 1963, i renovada en el moment de dipositar l'instrument de ratificació, el 18 de setembre de 1969 - Original en francès. El Protocol núm. 4 se signa amb la reserva que el seu article 3 no és aplicable a la Llei del 3 d'abril de 1919, StGBl. núm. 209, relativa al desterrament i la confiscació dels béns de la Casa de Habsburg-Lorena en la versió de la Llei del 30 d'octubre de 1919, StGBl. núm. 501, de la Llei constitucional del 30 de juliol de 1925, BGBl. núm. 292, de la Llei constitucional federal del 26 de gener de 1928, BGBl. núm. 30 i considerant la Llei constitucional federal del 4 de juliol de 1963, BGBl. núm. 172. Data d'efecte: 18/9/1969 Declaració anterior relativa als articles: 3 Azerbaitjan Declaració consignada en l'instrument de ratificació dipositat el 15 d'abril de 2002 - Original en anglès. La República de l'Azerbaitjan declara que no està en situació de garantir l'aplicació de les disposicions del Protocol en els territoris ocupats per la República d'Armènia fins que aquests territoris no hagin estat alliberats d'aquesta ocupació (s'adjunta el mapa esquematitzat dels territoris ocupats de la República de l'Azerbaitjan). Data d'efecte: 15/4/2002 Declaració anterior relativa als articles: França Declaració consignada en l'instrument de ratificació dipositat el 3 de maig de 1974 - Original en francès. Aquest Protocol s'aplica al conjunt del territori de la República, considerant, pel que fa als territoris d'ultramar, les necessitats locals a què fa referència l'article 63 [article 56 des de l'entrada en vigor del Protocol núm. 11] de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Data d'efecte: 3/5/1974 Declaració anterior relativa als articles: 5 Irlanda Declaració feta en el moment de la signatura, el 16 de setembre de 1963 - Original en anglès. La referència a l'extradició que figura a l'apartat 21 de l'informe del Comitè d'experts, relatiu a aquest Protocol i relatiu a l'apartat 1 de l'article 3 d'aquest últim, també s'aplica a les lleis que preveu l'execució, en el territori d'una part contractant, d'ordres d'arrest lliurades per les autoritats d'una altra part contractant. Data d'efecte: 29/10/1968 Declaració anterior relativa als articles: 3 Mònaco Reserva consignada en l'instrument de ratificació dipositat el 30 de novembre de 2005 - Original en francès. El Principat de Mònaco declara que les disposicions de l'apartat 1 de l'article 2 del Protocol núm. 4 s'apliquen sense prejudici del que s'estableix a l'apartat 1 de l'article 22 de l'Ordenança núm. 3153 del 19 de març de 1964 relativa a les condicions d'entrada i sojorn dels estrangers al Principat, i a l'article 12 de l'Ordenança sobre policia general del 6 de juny de 1867. Comentari L'apartat 1 de l'article 22 de l'Ordenança núm. 3153 del 19 de març de 1964 estableix que: «El ministre d'Estat pot, com a mesura de policia, o quan pren una decisió d'expulsió, ordenar a qualsevol estranger que abandoni immediatament el territori monegasc o prohibir-li-hi l'entrada.» L'article 12 de l'Ordenança sobre policia general del 6 de juny de 1867 estableix que: «Qualsevol estranger que pertorbi o pugui pertorbar, per la seva presència, la seguretat o la tranquil·litat pública o privada, serà reconduït fora del territori del Principat per ordre del governador general [ministre d'Estat]. No podrà tornar-hi a entrar sense una autorització especial del governador general [ministre d'Estat]. En cas d'infracció, serà castigat amb una pena d'empresonament de sis dies a un mes.» Data d'efecte: 30/11/2005 Declaració anterior relativa als articles: 2 Països Baixos Declaració consignada en l'instrument de ratificació dipositat el 23 de juny de 1982 - Original en francès. Aprovem el dit Protocol per al Regne a Europa i per a les Antilles Holandeses. Data d'efecte: 23/6/1982 Declaració anterior relativa als articles: 5 Declaració consignada en una carta del ministre d'Afers Exteriors dels Països Baixos, de data 9 de juny de 1982, lliurada al secretari general en el moment de dipositar l'instrument de ratificació, el 23 de juny de 1982 - Original en francès. Atès que el Protocol núm. 4 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals que reconeix certs drets i llibertats altres que els que ja figuren a la Convenció i al primer Protocol addicional de la Convenció, s'aplica als Països Baixos i a les Antilles Holandeses en virtut de la ratificació pel Regne dels Països Baixos, els Països Baixos i les Antilles Holandeses són considerats com territoris distints pel que fa a l'aplicació dels articles 2 i 3 del Protocol, això, de conformitat amb les disposicions de l'apartat 4 de l'article 5. Segons l'article 3, ningú no pot ser expulsat del territori de l'estat del qual és nacional i ningú no pot ser privat del dret d'entrar-hi. Tanmateix, només hi ha una única nacionalitat (neerlandesa) per al conjunt del Regne. Així doncs, la nacionalitat no pot ser un criteri a l'hora d'establir la diferència entre els "nacionals" dels Països Baixos i els de les Antilles Holandeses, distinció que cal fer inevitablement atès que hi ha aplicació distinta de l'article 3 a cadascuna de les parts del Regne. Considerant això, els Països Baixos es reserven la possibilitat de fer la distinció mitjançant normativa legal, respecte de l'aplicació de l'article 3 del Protocol, entre els Neerlandesos segons que pertanyin als Països Baixos o a les Antilles Holandeses. Període d'efecte: 23/6/1982 Declaració anterior relativa als articles: 3 Declaració consignada en una carta del representant permanent dels Països Baixos, de data 24 de desembre de 1985, enregistrada a la Secretaria General el 3 de gener de 1986 - Original en anglès. L'Illa d'Aruba, que actualment encara forma part de les Antilles Holandeses, obtindrà la seva autonomia interna, en tant que país a l'interior del Regne dels Països Baixos, a partir de l'1 de gener de 1986. Per consegüent, a partir d'aquesta data, el Regne no només estarà format per dos països, és a dir, els Països Baixos (Regne a Europa) i les Antilles Holandeses (situades a la regió del Carib), sinó per tres països, és a dir, els dos anteriorment esmentats i Aruba. Atès que els canvis que es produeixen el dia 1 de gener de 1986 només afecten una modificació en les relacions constitucionals internes a l'interior del Regne dels Països Baixos, i atès que el Regne com a tal roman el subjecte de dret internacional amb el qual es conclouen els tractats, aquests canvis no tindran conseqüències en dret internacional respecte dels tractats conclosos pel Regne i que ja s'apliquen a les Antilles Holandeses incloent-hi Aruba. Aquests tractats romandran en vigor per a Aruba en la seva nova capacitat de país a l'interior del Regne. És el motiu pel qual, pel que fa al Regne dels Països Baixos, aquests tractats s'aplicaran a partir del dia 1 de gener de 1986, a les Antilles Holandeses (sense Aruba) i a Aruba. Per consegüent, pel que fa al Regne dels Països Baixos, els tractats que s'enumeren en annex, als quals el Regne dels Països Baixos és part i que s'apliquen a les Antilles Holandeses, s'aplicaran, a partir del dia 1 de gener de 1986, a les Antilles Holandeses i a Aruba. Llista dels Convenis a què fa referència la Declaració
46. Protocol núm. 4 de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals que reconeix certs drets i llibertats altres que els que ja figuren a la Convenció i al primer Protocol addicional de la Convenció. Data d'efecte: 1/1/1986 Declaració anterior relativa als articles: 5 Xipre Declaració feta el 6 d'octubre de 1988 en el moment de la signatura, i confirmada en el moment de dipositar l'instrument de ratificació, el 3 d'octubre de 1989 - Original en anglès. El Govern de la República de Xipre considera que, interpretades correctament, les disposicions de l'article 4 del Protocol no s'apliquen als estrangers que es troben il·legalment a la República de Xipre a conseqüència de la situació que resulta de la invasió i l'ocupació militar contínues d'una part del territori de la República de Xipre per Turquia. Data d'efecte: 3/10/1989 Declaració anterior relativa als articles: 4