Protocol

Protocol del 25 de març de 1972. Més tard, i en ocasió de la seva adhesió al Protocol de 1972, el Govern de la República Democràtica Alemanya va declarar que aquesta comunicació havia estat retirada.
5. L'ex-Iugoslàvia va signar i ratificar la Convenció els dies 30 de març de 1961 i 27 d'agost de 1963, respectivament.
6. El 12 d'abril de 1994, el secretari general va rebre del Govern grec la comunicació següent: L'adhesió de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia a la Convenció única sobre estupefaents de 1961 no implica el seu reconeixement per part de la República hel·lènica.
7. Mitjançant una comunicació que va fer arribar al secretari general l'11 de març de 1980, el Principat de Liechtenstein va confirmar que "la seva intenció no era esdevenir part de la Convenció tal com havia estat modificada pel Protocol del 23 de març de 1972."
8. Respecte del Regne a Europa, Surinam i les Antilles Neerlandeses.
9. En el seu instrument de ratificació el Govern peruà va retirar la reserva que havia estat feta en el seu nom en el moment de la signatura de la Convenció, el 30 de març de 1961.
10. Txecoslovàquia va signar i ratificar la Convenció els dies 31 de juliol de 1961 i 20 de març de 1964, respectivament, amb reserves.
11. En una comunicació rebuda pel secretari general el 23 de maig de 1972, el representant permanent d'Israel a l'Organització de les Nacions Unides va fer la declaració següent sobre la carta esmentada més amunt: El Govern israelià ha remarcat el caràcter polític de la reserva feta en aquesta ocasió pel Govern d'Aràbia Saudita. El Govern israelià opina que la Convenció en qüestió no és el lloc indicat per fer declaracions polítiques d'aquest tipus. A més, aquesta declaració del Govern d'Aràbia Saudita no pot modificar de cap manera les obligacions d'Aràbia Saudita en virtut del dret internacional en general o dels tractats particulars. Pel que fa al fons de la qüestió, el Govern israelià adoptarà respecte del Govern d'Aràbia Saudita una actitud de completa reciprocitat.
12. En una comunicació rebuda pel secretari general el 24 d'octubre de 1979, el Govern argentí va declarar que retirava la reserva relativa a l'article 49 de la Convenció.
13. Mitjançant una notificació rebuda el 6 de maig de 1994, el Govern búlgar va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva formulada en el moment de la ratificació respecte de l'apartat 2 de l'article 48.
14. Mitjançant una notificació rebuda el 18 de gener de 1980, el Govern egipci va informar el secretari general que havia decidit de retirar la reserva relativa a Israel. La notificació indica el 25 de gener de 1980 com a data de presa d'efecte de la retirada.
15. Mitjançant una comunicació rebuda el 8 de desembre de 1989, el Govern hongarès va notificar al secretari general la seva decisió de retirar la reserva relativa a l'apartat 2 de l'article 48 formulada en el moment de la ratificació.
16. En el seu instrument de ratificació, el Govern indonesi va retirar les declaracions que havia formulat en el moment de la signatura sobre la seva intenció de formular reserves respecte de l'apartat 1 de l'article 40 i de l'article 42 de la Convenció.
17. Atès que la reserva en qüestió no ha estat formulada per Austràlia quan ha estès l'aplicació de la Convenció a Papua i a Nova Guinea, aquesta prendrà efecte, de conformitat amb les disposicions de l'apartat 2 dels articles 41 i 50 de la Convenció, el dia en què hagués pres efecte si hagués estat formulada en el moment de l'adhesió, és a dir, el trentè dia després del dipòsit de la notificació de successió pel Govern de Papua Nova Guinea, és a dir el 27 de novembre de 1980.
18. Mitjançant una comunicació rebuda el 19 de setembre del 2007, el Govern romanès va notificar al secretari general la decisió de retirar la reserva relativa a l'apartat 2 de l'article 48 formulada en el moment de l'adhesió.
19. El 3 d'octubre de 1983, el secretari general va rebre del Govern argentí, l'objecció següent: [El Govern argentí] emet una objecció formal respecte de la declaració d'aplicació territorial feta pel Regne Unit a propòsit de les illes Malvines i les seves dependències, que ocupa il·legalment i a les quals anomena "illes Falkland". La República Argentina rebutja i considera nul·la i sense validesa [aquesta declaració] d'aplicació territorial. Amb referència a l'objecció esmentada, el secretari general va rebre el 28 de febrer de 1985 del Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord la declaració següent: "El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord no té cap dubte del seu dret d'estendre, mitjançant notificació adreçada al dipositari segons les disposicions de la Convenció esmentada, l'aplicació d'aquesta Convenció a les illes Falkland o a les seves dependències, segons escaigui. Per aquesta raó, el Govern del Regne Unit no pot considerar que la comunicació d'Argentina tingui cap efecte legal." Situació del Protocol d'esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, fet a Ginebra el 25 de març de 1972 Entrada en vigor: 8 d'agost de 1975, de conformitat amb l'article 18 Situació el 7 d'agost del 2008: signataris: 54, parts: 124 Participant 1,2 Signatura Ratificació, adhesió (a), successió (d) Alemanya 3 25 de març de 1972 20 de febrer de 1975 Algèria 26 de febrer del 2003 a Angola 26 d’octubre del 2005 a Antiga República Iugoslava de Macedònia 13 d’octubre de 1993 a Antigua i Barbuda 5 d’abril de 1993 a Argentina 25 de març de 1972 16 de novembre de 1973 Austràlia 22 de novembre de 1972 22 de novembre de 1972 Àustria 1 de febrer de 1978 a Bahames 23 de novembre de 1976 a Bangladesh 9 de maig de 1980 a Barbados 21 de juny de 1976 a Bèlgica 25 de març de 1972 13 de juny de 1984 Benín 6 de novembre de 1973 a Bielorússia 13 de setembre del 2001 a Botswana 27 de desembre de 1984 a Brasil 25 de març de 1972 16 de maig de 1973 Brunei Darussalam 25 de novembre de 1987 a Bulgària 18 de juliol de 1996 a Cambotja 25 de març de 1972 Camerun 30 de maig de 1974 a Canadà 5 d’agost de 1976 a Colòmbia 3 de març de 1975 a Costa d’Ivori 25 de març de 1972 28 de febrer de 1973 Costa Rica 25 de març de 1972 14 de febrer de 1973 Croàcia 4 26 de juliol de 1993 d Cuba 14 de desembre de 1989 a Dinamarca 25 de març de 1972 18 d’abril de 1975 Djibouti 22 de febrer del 2001 a Dominica 24 de setembre de 1993 a Egipte 10 25 de març de 1972 14 de gener de 1974 Equador 25 de març de 1972 25 de juliol de 1973 Eritrea 30 de gener del 2002 a Eslovàquia 9 28 de maig de 1993 d Espanya 25 de març de 1972 4 de gener de 1977 Estats Units d’Amèrica 25 de març de 1972 1 de novembre de 1972 Etiòpia 11 d’octubre de 1994 a Fiji 21 de novembre de 1973 a Filipines 25 de març de 1972 7 de juny de1974 Finlàndia 16 de maig de 1972 12 de gener de 1973 França 5 25 de març de 1972 4 de setembre de 1975 Gabon 25 de març de 1972 Ghana 25 de març de 1972 Grècia 25 de març de 1972 12 de juliol de 1985 Guatemala 25 de març de 1972 9 de desembre de 1975 Guinea Bissau 27 d’octubre de 1995 a Haití 25 de març de 1972 29 de gener de 1973 Hondures 8 d’agost de 1979 a Hongria 12 de novembre de 1987 a Índia 11 14 de desembre de 1978 a Indonèsia 25 de març de 1972 3 de setembre de 1976 Iran (República Islàmica d’) 25 de març de 1972 18 de desembre del 2001 Iraq 12 25 de setembre de 1978 a Irlanda 16 de desembre de 1980 a Islàndia 18 de desembre de 1974 a Israel 12 27 de març de 1972 1 de febrer de 1974 Itàlia 25 de març de 1972 14 d’abril de 1975 Jamaica 6 d’octubre de 1989 a Japó 15 de desembre de 1972 27 de setembre de 1973 Jordània 25 de març de 1972 28 de febrer de 1973 Kazakhstan 29 d’abril de 1997 a Kenya 9 de febrer de 1973 a Kuwait 12 7 de novembre de 1973 a Lesotho 4 de novembre de 1974 a Letònia 16 de juliol de 1993 a Líban 25 de març de 1972 5 de març de 1997 Libèria 25 de març de 1972 Líbia (Jamahiriya Àrab) 27 de setembre de 1978 a Liechtenstein 25 de març de 1972 24 de novembre de 1999 Luxemburg 25 de març de 1972 13 d’octubre de 1976 Madagascar 25 de març de 1972 20 de juny de 1974 Malàisia 20 d’abril de 1978 a Malawi 4 d’octubre de 1973 a Mali 31 d’octubre de 1995 a Marroc 28 de desembre de 1972 19 de març del 2002 Maurici 12 de desembre de 1994 a Mèxic 27 d’abril de 1977 a Moldàvia 15 de febrer de 1995 a Mònaco 25 de març de 1972 30 de desembre de 1975 Mongòlia 6 de maig de 1991 a Montenegro 23 d’octubre del 2006 d Myanmar 22 d’agost del 2003 a Nicaragua 25 de març de 1972 15 de febrer del 2005 Níger 28 de novembre de 1972 28 de desembre de 1973 Noruega 25 de març de 1972 12 de novembre de 1973 Nova Zelanda 6 15 de desembre de 1972 7 de juny de 1990 Països Baixos 8 29 de maig de 1987 a Pakistan 29 de desembre de 1972 2 de juliol de 1999 Panamà 18 de maig de 1972 19 d’octubre de 1972 Papua Nova Guinea 28 d’octubre de 1980 a Paragua 7 18 d’octubre de 1972 20 de juny de 1973 Perú 25 de març de 1972 12 de setembre de 1977 Polònia 9 de juny de 1993 a Portugal2 20 d’abril de 1979 a Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 13 25 de març de 1972 20 de juny de 1978 República de Corea 29 de desembre de 1972 25 de gener de 1973 República de Moldàvia 15 de febrer de 1995 a República Democràtica del Congo 15 de juliol de 1976 a República Dominicana 21 de setembre de 1993 a República Txeca 9 30 de desembre de 1993 d Romania 14 de gener de 1974 a Rússia (Federació de) 3 de juny de 1996 a Saint Christopher i Nevis 9 de maig de 1994 a Saint Vincent i les Grenadines 3 de desembre del 2001 d San Marino 10 d’octubre del 2000 a Santa Seu 25 de març de 1972 7 de gener de 1976 Senegal 16 d’agost de 1972 25 de març de 1974 Sèrbia 4 12 de març del 2001 d Seychelles 27 de febrer de 1992 a Singapur 9 de juliol de 1975 a Síria (República Àrab de) 1 de febrer de 1974 a Sri Lanka 29 de juny de 1981 a Sud-àfrica 25 de març de 1972 16 de desembre de 1975 Sudan 5 de juliol de 1994 a Suècia 25 de març de 1972 5 de desembre de 1972 Suïssa 22 d’abril de 1996 a Surinam 29 de març de 1990 a Tailàndia 9 de gener de 1975 a Togo 25 de març de 1972 10 de novembre de 1976 Tonga 5 de setembre de 1973 a Trinitat i Tobago 23 de juliol de 1979 a Tunísia 22 de desembre de 1972 29 de juny de 1976 Turquia 25 de març de 1972 20 de juliol del 2001 Ucraïna 27 de setembre del 2001 a Uganda 15 d’abril de 1988 a Uruguai 31 d’octubre de 1975 a Veneçuela (República Bolivariana de) 25 de març de 1972 4 de desembre de 1985 Xile 25 de març de 1972 19 de desembre de 1975 Xipre 25 de març de 1972 30 de novembre de 1973 Zàmbia 13 de maig de 1998 a Declaracions i reserves (En absència d'indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, de l'adhesió o de la successió.) Algèria Declaració: "L'adhesió de la República Algeriana Democràtica i Popular a aquest Protocol no significa en cap cas el reconeixement d'Israel. Aquesta adhesió no pot ser interpretada com donant lloc a l'establiment de relacions de qualsevol tipus amb Israel." Bèlgica Amb reserves respecte dels articles següents: "1. L'article 5 d'esmena de l'apartat 5 de l'article 12 de la Convenció única [sobre estupefaents de 1961];
2. L'article 9 d'esmena dels apartats 1, 2 i 5 de l'article 19 de la Convenció única [sobre estupefaents de 1961]." Brasil Brasil fa ús d'aquesta oportunitat per renovar la declaració feta oportunament durant la sessió plenària de la Conferència de negociació del Protocol que va tenir lloc a Ginebra del 6 al 24 de març de 1972, segons la qual les esmenes de l'article 36 de la Convenció no obliguen a extradir els nacionals als estats on la legislació prohibeix l'extradició de nacionals. D'acord amb les disposicions de l'article 21 del Protocol, Brasil desitja precisar que no accepta l'esmena introduïda per l'article 1 del Protocol de l'apartat 4 de l'article 2 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961. Canadà Amb una reserva als punts i, ii i iii de la lletra b de l'apartat 2 de l'article 14 d'esmena de la Convenció única. Cuba L'adhesió de la República de Cuba al Protocol d'esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, conclosa al 1972, no pot ser interpretada com el reconeixement o l'acceptació pel Govern cubà del Govern racista de Sud-àfrica, que no representa el poble sud-africà i al qual l'ús sistemàtic de la política discriminatòria de l'apartheid li ha valgut l'expulsió d'organismes internacionals, la condemna de l'Organització de les Nacions Unides i el rebuig a nivell mundial. L'adhesió de la República de Cuba al Protocol d'esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, conclòs al 1972, no pot se interpretada com el reconeixement o l'acceptació pel Govern cubà del Govern de la República de Corea, al qual no considera com el legítim representant dels interessos del poble coreà. Pel que fa a les disposicions del punt II de la lletra b de l'apartat 2 de l'article 14, el Govern de la República de Cuba declara que, de conformitat amb el seu ordenament jurídic, la seva legislació i política nacionals, l'extradició queda subordina exclusivament a l'existència de tractats bilaterals. Grècia Amb una reserva a l'apartat 4 de l'article 1 d'esmena de l'article 2 de la Convenció única. Índia El Govern indi es reserva la seva posició pel que fa al articles 5, 6, 9, 11 i 14 del Protocol esmentat i no es considera vinculat per les disposicions d'aquests articles. Iraq Aquesta adhesió no implica tanmateix el reconeixement en cap cas d'Israel o l'establiment de qualsevol tipus de relacions amb ell. Israel En el moment de la signatura: ... El Govern d'Israel no procedirà a la ratificació del Protocol fins que no tingui la certesa que tots els estats veïns que tenen la intenció d'esdevenir part ho facin sense reserva ni declaració, i que la reserva o declaració preteses sobre Israel i formulada per un dels veïns d'Israel sobre la seva participació a la Convenció única de 1961, esmentada a la sessió del 18 de març de 1972 de la Segona Comissió sigui retirada. En el moment de la ratificació: El Govern de l'estat d'Israel, de conformitat amb els poders que li atorga la llei, ha decidit ratificar el Protocol mantenint el seu dret respecte de qualsevol altra part d'adoptar una actitud de completa reciprocitat. Kuwait El Govern kuwaitià considera que la seva adhesió al Protocol no implica el reconeixement d'Israel i no l'obliga a aplicar les disposicions del Protocol esmentat respecte d'aquest país. Mèxic Tenint en compte la disposició de l'article 2 amb el títol "Reserves" del Protocol d'esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, signat a Ginebra el 25 de març de 1972, el Govern mexicà, amb l'adhesió a aquest instrument internacional, formula una reserva expressa pel que fa a l'aplicació dels articles 5 (esmena de l'apartat 5 de l'article 12 de la Convenció única), 6 (esmena dels apartats 1 i 2 de l'article 14 de la Convenció única) i 11 (nou article 21 bis "Limitació de la producció d'opi"). En conseqüència, pel que fa als articles respecte dels quals ha emès una reserva, els textos de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 en la seva redacció original són els vinculants per a Mèxic. Montenegro Confirmada en el moment de la successió: Reserva: "Amb [la] reserva [que els] article 9 i 11 del Protocol [...] no s'apliquen al territori de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia." Myanmar Reserva: El Govern de la Unió de Myanmar formula una reserva respecte de l'article 6, relatiu al dret de la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents (JIFE). El Govern formula a més una reserva respecte de l'apartat 2
b) de l'article 14, relatiu a l'extradició, i no es considera vinculat per aquest apartat pel que fa als súbdits nacionals de Myanmar. Panamà Reserva: Amb una reserva respecte de l'apartat 2 de l'article 26 que figura en el document del 3 de maig de 1972 signat pel ministre d'Afers Estrangers del Panamà. La reserva es llegeix com segueix: ...Amb la reserva expressa que l'esmena aportada per l'article 14 del Protocol esmentat a l'apartat 2 de l'article 26 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961:
a) no modifica en cap cas els tractats d'extradició dels quals la República del Panamà és part de manera que pugui estar obligada a extradir els seus propis nacionals;
b) n'obliga a la República del Panamà a incloure, en els tractats d'extradició que signi en el futur, cap disposició que l'obligui a extradir els seus propis nacionals; i
c) no pugui en cap cas ser interpretat o aplicat de manera que imposi a la República del Panamà l'obligació d'extradir [un dels seus propis nacionals.] Perú [El Govern peruà] emet reserves sobre la part final del paràgraf segon de l'article 5 del Protocol, que modifica l'apartat 5 de l'article 12 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, perquè considera que la facultat d'exercir funcions de control supranacionals acordades a la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents (JIFE) és contrària al seu rol d'organisme de coordinació dels sistemes de control nacional. Romania Reserva: "La República Socialista de Romania no es considera vinculada per les reglamentacions previstes a l'article 6, en la mesura en què aquestes reglamentacions es refereixen als estats que no són part de la Convenció única." Declaració: "El Consell d'Estat de la República Socialista de Romania considera que les disposicions de l'article 17 del Protocol no estan en consonància amb el principi segons el qual els tractats internacionals multilaterals, l'objecte i la finalitat dels quals són d'interès de la comunitat internacional en conjunt han de ser oberts a la participació de tots els estats." Sèrbia Confirmada en el moment de la successió: Reserva: "Amb [la] reserva [que els] article 9 i 11 del Protocol [...] no s'apliquen al territori de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia." Objeccions (En absència d'indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, de l'adhesió o de la successió.) Israel 30 de setembre del 2003 En relació a la declaració feta per Algèria en el moment de l'adhesió: El Govern de l'estat d'Israel ha remarcat que l'instrument de ratificació d'Algèria del Protocol de 1972 d'esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 conté una declaració relativa a l'estat d'Israel. Considera que aquesta declaració, que és explícitament de natura política, és incompatible amb els objectes i les finalitats d'aquest Protocol. En conseqüència es manifesta contra la declaració relativa a l'estat d'Israel feta per Algèria en el seu instrument de ratificació del Protocol de 1972 d'esmena de la Convenció única sobre estupefaents de 1961. Aplicació territorial Participant Data de recepció de la notificació Territori Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 20 de juny de 1978 Anguilla, Antigua, Belize, Bermudes, illes Verges Britàniques, Brunei, illes Caiman, Dominica, illes Falkland i dependències, Gibraltar, illes Gilbert, Guernesey, Hong Kong, illa de Man, Jersey, Montserrat, Santa Helena i dependències, illes Salomó, Saint Christopher-Nevis-Anguilla, Saint Lucia, Saint Vincent, illes Turks i Caicos i Tuvalu Notes
1. La República del Vietnam va signar el Protocol el 25 de març de 1972.
2. El 12 de novembre de 1999, el Govern portuguès va informar el secretari general que el Protocol s'aplicaria a Macau. Posteriorment, els dies 9 i 15 de desembre de 1999, el secretari general va rebre dels governs xinès i portuguès comunicacions respecte de l'estatut de Macau. En reprendre l'exercici de la seva co-sobirania sobre Macau, el Govern xinès va notificar al secretari general que el Protocol s'aplicaria també a la Regió Administrativa Especial de Macau.
3. La República Democràtica Alemanya es va adherir al Protocol el 4 d'octubre de 1988.
4. L'ex-Iugoslàvia va signar i ratificar el Protocol els dies 25 de març de 1972 i 23 de juny de 1978 respectivament, amb les reserves següents: "Amb [la] reserva [que els] articles 9 i 11 del Protocol [...] no s'aplicarien al territori de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia."
5. Amb la declaració que "les disposicions del Protocol s'apliquen al conjunt del territori de la República Francesa (Departaments europeus i d'ultramar i Territoris d'ultramar)."
6. Amb la declaració d'aplicació a Niue i Tokelou.
7. La signatura en nom del Govern del Paraguai va ser feta precedida de la menció "ad referendum" de conformitat amb les instruccions que figuraven als plens poders. En una comunicació rebuda pel secretari general el 18 d'octubre de 1972, el representant permanent del Paraguai a l'Organització de les Nacions Unides va confirmar que l'expressió "ad referendum" que precedia la seva signatura s'havia d'interpretar com que significava que el Protocol esmentat era subjecte a la ratificació de la República del Paraguai de conformitat amb els procediments establerts per la constitució nacional i al dipòsit de l'instrument de ratificació corresponent segons les modalitats previstes pel Protocol.
8. Per al Regne a Europa, les Antilles Neerlandeses i Aruba.
9. Txecoslovàquia es va adherir al Protocol el 4 de juny de 1991.
10. Mitjançant una notificació rebuda el 18 de gener de 1980, el Govern egipci va informar el secretari general que havia decidit retirar la reserva relativa a Israel. La notificació indica el 25 de gener de 1980 com a data de presa d'efecte de la retirada.
11. En una nota rebuda pel secretari general el 14 de desembre de 1978, el Govern indi va precisar que la reserva feta respecte de l'article 14 del Protocol es refereix només a l'apartat 2, b, de l'article 36 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961.
12. Mitjançant una comunicació rebuda pel secretari general el 26 de desembre de 1973, el representant permanent ad interim d'Israel a l'Organització de les Nacions Unides va fer la declaració següent: A l'instrument d'acceptació del Protocol, el Govern de Kuwait va fer figurar una declaració de caràcter polític relativa a Israel. Segons l'opinió del Govern israelià, aquest no és el lloc de proclamacions polítiques d'aquest tipus, que a més són en contradicció flagrant amb els principis, les finalitats i els objectius del Protocol. En conseqüència, aquesta declaració està desproveïda de tot valor jurídic. El Govern israelià, rebutja categòricament la declaració en qüestió i parteix del principi que manca de validesa pel que fa als drets i les obligacions de qualsevol estat part dels tractats esmentats. La declaració del Govern kuwaitià no pot de cap manera modificar les obligacions que incumbeixen a Kuwait en virtut del dret internacional general. Pel que fa al fons de la qüestió, el Govern israelià adoptarà respecte del Govern kuwaitià una actitud de completa reciprocitat. L'11 de maig de 1979, el secretari general va rebre del Govern israelià una comunicació idèntica en essència, mutatis mutandis, a l'anterior, respecte de la declaració formulada per Iraq en el moment de l'adhesió.
13. El 3 d'octubre de 1983, el secretari general va rebre del Govern argentí, l'objecció següent. [El Govern argentí] formula una objecció formal respecte de [la declaració] d'aplicació territorial feta pel Regne Unit a propòsit de les illes Malvines i les seves dependències, que ocupa il·legítimament anomenant-les les "illes Falkland". La República Argentina rebutja i considera com nul·la i sense validesa [aquesta declaració] d'aplicació territorial. Situació de la Convenció única sobre estupefaents, feta a Nova York el 30 de març de 1961, esmenada pel Protocol de 1972 de modificació de la Convenció Entrada en vigor: 8 d'agost del 1975, de conformitat amb l'article 18 del Protocol del 25 de març del 1972 Situació el 16 d'agost del 2008: parts: 183 Participant Participació a la Convenció en virtut de la ratificació, de l’adhesió o de la successió al Protocol de 25 de març de 1972 o a la Convenció de 1961 després de l’entrada en vigor del Protocol Ratificació, adhesió (a), successió (d) Albània 14 d’agost del 2001 a Alemanya 1 20 de febrer de 1975 Algèria 26 de febrer del 2003 Andorra 13 de febrer del 2007 a Angola 26 d’octubre del 2005 Antiga República Iugoslava de Macedònia 13 d’octubre de 1993 Antigua i Barbuda 5 d’abril de 1993 Aràbia Saudita 7 de novembre de 1997 a Argentina 16 de novembre de 1973 Armènia 13 de setembre de 1993 a Austràlia 22 de novembre de 1972 Azerbaitjan 11 de gener de 1999 Bahames 23 de novembre de 1976 Bahrain 7 de febrer de 1990 a Bangladesh 9 de maig de 1980 Barbados 21 de juny de 1976 Bèlgica 13 de juny de 1984 Belize 18 de desembre del 2001 a Benín 6 de novembre de 1973 Bhutan 24 d’agost del 2005 a Bielorússia 13 de setembre del 2001 Bolívia 23 de setembre de 1976 a Bòsnia i Hercegovina 2 1 de setembre de 1993 d Botswana 27 de desembre de 1984 Brasil 16 de maig de 1973 Brunei Darussalam 25 de novembre de 1987 Bulgària 18 de juliol de 1996 Burkina Faso 2 de juny de 1992 a Burundi 18 de febrer de 1993 a Cambotja 7 de juliol del 2005 Camerun 30 de maig de 1974 Canadà 5 d’agost de 1976 Cap Verd 24 de maig de 1990 a Colòmbia 3 de març de 1975 Comores 1 de març del 2000 a Congo 3 de març del 2004 Costa d’Ivori 28 de febrer de 1973 Costa Rica 14 de febrer de 1973 Croàcia 2 26 de juliol de 1993 Cuba 14 de desembre de 1989 Dinamarca 18 d’abril de 1975 Djibouti 22 de febrer del 2001 Dominica 24 de setembre de 1993 Egipte 14 de gener de 1974 El Salvador 26 de febrer de 1998 Equador 25 de juliol de 1973 Eritrea 30 de gener del 2002 Eslovàquia 4 28 de maig de 1993 d Eslovènia 2 6 de juliol de 1992 d Espanya 4 de gener de 1977 Estats Units d’Amèrica 1 de novembre de 1972 Estònia 5 de juliol de 1996 a Etiòpia 11 d’octubre de 1994 Fiji 21 de novembre de 1973 Filipines 7 de juny de 1974 Finlàndia 12 de gener 1973 França 4 de setembre de 1975 Gabon 14 d’octubre de 1981 a Gàmbia 23 d’abril de 1996 Geòrgia 27 de març del 2000 a Ghana 10 d’abril de 1990 a Grècia 12 de juliol de 1985 Grenada 19 d’agost de 1998 a Guatemala 9 de desembre de 1975 Guinea 27 de desembre de 1990 a Guinea Bissau 27 d’octubre de 1995 Guyana 15 de juliol del 2002 Haití 29 de gener de 1973 Hondures 8 d’agost de 1979 Hongria 12 de novembre de 1987 Iemen 25 de març de 1996 a Illes Marshall 9 d’agost de 1991 Illes Salomó 17 de març de 1982 Índia 14 de desembre de 1978 Indonèsia 3 de setembre de 1976 Iran (República Islàmica d’) 18 de desembre del 2001 Iraq 25 de setembre de 1978 Irlanda 16 de desembre de 1980 Islàndia 18 de desembre de 1974 Israel 1 de febrer de 1974 Itàlia 14 d’abril de 1975 Jamaica 6 d’octubre de 1989 Japó 27 de setembre de 1973 Jordània 28 de febrer de 1973 Kazakhstan 29 d’abril de 1997 Kenya 9 de febrer de 1973 Kirguizistan 7 d’octubre de 1994 Kuwait 7 de novembre de 1973 Lesotho 4 de novembre de 1974 Letònia 16 de juliol de 1993 Líban 5 de març de 1997 Libèria 13 d’abril de 1987 Líbia (Jamahiriya Àrab) 27 de setembre de 1978 Liechtenstein 24 de novembre de 1999 Lituània 28 de febrer de 1994 Luxemburg 13 d’octubre de 1976 Madagascar 20 de juny de 1974 Malàisia 20 d’abril de 1978 Malawi 4 d’octubre de 1973 Maldives 7 de setembre del 2000 a Mali 31 d’octubre de 1995 Malta 22 de febrer de 1990 a Marroc 19 de març del 2002 Maurici 12 de desembre de 1994 Mauritània 24 d’octubre de 1989 a Mèxic 27 d’abril de 1977 Micronèsia (Estats Federats de) 29 de maig de 1991 Moçambic 8 de juny de 1998 Moldàvia 15 de febrer de 1995 Mònaco 30 de desembre de 1975 Mongòlia 6 de maig de 1991 Montenegro 23 d’octubre del 2006 d Myanmar 22 d’agost del 2003 Namíbia 31 de març de 1998 a Nepal 29 de juny de 1987 a Nicaragua 15 de febrer del 2005 Níger 28 de desembre de 1973 Nigèria 24 de juny de 1981 a Noruega 12 de novembre de 1973 Nova Zelanda 3 7 de juny de 1990 Oman 24 de juliol de 1987 Països Baixos 29 de maig de 1987 Pakistan 2 de juliol de 1999 Palau 19 d’agost de 1998 a Panamà 19 d’octubre de 1972 Papua Nova Guinea 28 d’octubre de 1980 Paraguai 20 de juny de 1973 Perú 12 de setembre de 1977 Polònia 9 de juny de 1993 Portugal 5 20 d’abril de 1979 Qatar 3 d’octubre de 1986 a Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord6 20 de juny de 1978 República Centreafricana 15 d’octubre del 2001 a República de Corea 25 de gener de 1973 República Democràtica del Congo 15 de juliol de 1976 República Dominicana 21 de setembre de 1993 República Popular Democràtica de Corea 19 de març del 2007 República Txeca 4 30 de desembre de 1993 d Romania 14 de gener de 1974 Ruanda 15 de juliol de 1981 a Rússia, Federació de 3 de juny de 1996 Saint Christopher i Nevis 9 de maig de 1994 Saint Lucia 5 de juliol de 1991 Saint Vincent i les Grenadines 3 de desembre del 2001 San Marino 10 d’octubre del 2000 Santa Seu 7 de gener de 1976 São Tomé i Príncipe 20 de juny de 1996 Senegal 25 de març de 1974 Sèrbia 2 12 de març del 2001 d Seychelles 27 de febrer de 1992 Sierra Leone 6 de juny de 1994 a Singapur 9 de juliol de 1975 Síria (República Àrab de) 1 de febrer de 1974 Somàlia 9 de juny 1988 Sri Lanka 29 de juny de 1981 Sud-àfrica 16 de desembre de 1975 Sudan 5 de juliol de 1994 Suècia 5 de desembre de 1972 Suïssa 22 d’abril de 1996 Surinam 29 de març de 1990 Swazilàndia 18 d’octubre de 1995 a Tadjikistan 26 de març de 1997 a Tailàndia 9 de gener de 1975 Tanzània (República Unida de) 25 de març de 1999 a Togo 10 de novembre de 1976 Tonga 5 de setembre de 1973 Trinitat i Tobago 23 de juliol de 1979 Tunísia 29 de juny de 1976 Turkmenistan 21 de febrer de 1996 Turquia 20 de juliol del 2001 Ucraïna 27 de setembre del 2001 Uganda 15 d’abril de 1988 Unió dels Emirats Àrabs 17 de febrer de 1988 a Uruguai 31 d’octubre de 1975 Uzbekistan 24 d’agost de 1995 a Veneçuela (República Bolivariana de) 4 de desembre de 1975 Vietnam 7 4 de novembre de 1997 a Xile 19 de desembre de 1975 Xina 5,6 23 d’agost de 1985 a Xipre 30 de novembre de 1973 Zàmbia 13 de maig de 1998 Zimbabwe 30 de juliol de 1993 a Declaracions i reserves (En absència d'indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, de l'adhesió o de la successió.) Aràbia Saudita El Regne de l'Aràbia Saudita no es considera obligat per l'apartat 2 de l'article 48 de la Convenció. Bahrain Reserva respecte a l'apartat 2 de l'article 48. Nepal De conformitat amb l'apartat 1 de l'article 49 de la Convenció, el Govern de Nepal es reserva el dret d'autoritzar temporalment sobre el seu territori:
i) L'ús d'opi amb finalitats quasi mèdiques; ii) L'ús del cànnabis, de la resina de cànnabis, d'extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques. iii) La producció, la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats en els apartats
i) i ii) anteriors. Vietnam El Govern de Vietnam formula una reserva a l'apartat 2 b de l'article 36 relatiu a l'extradició i a l'apartat 2 de l'article 48 de la Convenció. Objeccions (En absència d'indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, de l'adhesió o de la successió.) Àustria 10 de desembre de 1998 Respecte a la reserva a l'apartat 2 b de l'article 36 formulada per Vietnam en el moment de l'adhesió: Àustria considera que la reserva esmentada suscita dubtes respecte a la compatibilitat amb l'objecte i la finalitat de la Convenció, pel que fa especialment al principi fonamental segons el qual els autors de delictes relacionats amb el tràfic d'estupefaents han de ser posats a disposició judicial, allà on es trobin. La no acceptació d'aquest principi tindria per efecte minar l'eficàcia de la Convenció. Per això Àustria fa objecció a la reserva formulada. Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a l'entrada en vigor de la Convenció entre Àustria i Vietnam. Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord 17 de desembre de 1998 Respecte a la reserva a l'apartat 2 b de l'article 36 formulada per Vietnam en el moment de l'adhesió: El Regne Unit no pot acceptar [la reserva] esmentada. Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a l'entrada en vigor [de la Convenció] entre Vietnam i el Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord. Suècia 14 de desembre de 1998 Respecte a la reserva a l'apartat 2 b de l'article 36 formulada per Vietnam en el moment de l'adhesió: El Govern de Suècia considera que la reserva a l'apartat 2 b de l'article 36 pot suscitar dubtes sobre la voluntat del Govern de Vietnam de conformar-se a l'objecte i a la finalitat de la Convenció. És d'interès comú per als estats part que respectin els tractats dels quals han decidit esdevenir parts quant a l'objecte i la finalitat, i que estiguin disposats a incloure a la seva legislació les modificacions necessàries per satisfer les obligacions que hagin subscrit en virtut d'aquests tractats. D'acord amb el Conveni de Viena sobre el dret dels tractats de 23 de maig de 1969 i de les normes establertes pel dret internacional consuetudinari, no s'autoritza a formular una reserva incompatible amb l'objecte i la finalitat del tractat. Per tant, el Govern de Suècia fa objecció a les reserves formulades pel Govern de Vietnam. [Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a] l'entrada en vigor [de la Convenció] entre Vietnam i Suècia. Així doncs, [aquesta Convenció té] efecte entre ambdós estats sense que Vietnam pugui invocar les reserves en causa. Notes
1. En virtut de la seva adhesió el 4 d'octubre de 1988 al Protocol de 25 de març de 1972 que esmena la Convenció única, la República Democràtica d'Alemanya va esdevenir part de la Convenció en la data esmentada.
2. L'ex-Iugoslàvia havia ratificat el Protocol el 23 de juny de 1978.
3. Amb declaració d'aplicació a Niue i Tokelau.
4. En virtut de la seva adhesió el 4 de juny de 1991 al Protocol de 25 de març de 1972 que esmena la Convenció única, la República Txeca va esdevenir part de la Convenció en la data esmentada.
5. Els dies 9 i 15 de desembre de 1999, el secretari general va rebre dels governs de la Xina i Portugal notificacions relatives a l'estatut de Macau. En reprendre l'exercici de la seva sobirania sobre Macau, el Govern de la Xina va notificar al secretari general que la Convenció també s'aplica a la Regió Administrativa Especial de Macau.
6. El secretari general ha rebut dels governs de la Xina i del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord notificacions relatives a l'estatut de Hong Kong. En reprendre l'exercici de la seva sobirania sobre Hong Kong, el Govern de la Xina ha notificat al secretari general que la Convenció també s'aplica a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. A més, la notificació feta pel Govern de la Xina contenia la declaració següent: La reserva formulada pel Govern de la República Popular de la Xina a l'apartat 2 de l'article 48 de la Convenció també s'aplica a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong.
7. En una notificació rebuda el 15 de gener de 1999, el Govern de Finlàndia a informat el secretari general del que segueix: El Govern de Finlàndia considera que les seves reserves susciten dubtes respecte a la compatibilitat amb l'objecte i la finalitat d'aquesta Convenció, especialment les reserves al subapartat 1 de la lletra b de l'apartat 2 de l'article 32 i als apartats 2 i 9 de l'article 6. De conformitat amb el Conveni de Viena sobre el drets dels tractats i amb les normes establertes pel dret internacional consuetudinari, no s'autoritza una reserva contrària a l'objecte i a la finalitat del tractat. És d'interès comú per als estats part que respectin els tractats dels quals han decidit esdevenir parts quant a l'objecte i la finalitat, i que estiguin disposats a incloure a la seva legislació les modificacions necessàries per satisfer les obligacions que hagin subscrit en virtut d'aquests tractats. Per tant, el Govern de Finlàndia fa objecció a les reserves formulades pel Govern de Vietnam. Aquesta objecció no constitueix un obstacle per a l'entrada en vigor de la Convenció entre Vietnam i Finlàndia. Així doncs, la Convenció té efecte entre ambdós estats sense que Vietnam es beneficiï d'aquesta reserva. Reserva formulada pel Principat d'Andorra a l'apartat 2 de l'article 48 de la Convenció única sobre estupefaents, esmenada pel Protocol de modificació de la Convenció de 1972 "El Principat d'Andorra no es considera obligat per les disposicions de l'apartat 2 de l'article 48 que estableixen la submissió obligatòria a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia que no pugui ser resolta de la forma indicada a l'apartat 1. El Govern andorrà considera que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la consideració de la Cort Internacional de Justícia cal obtenir en cada cas l'acord de totes les parts en la controvèrsia."