Fórmula de signatura

EN FE DE QUÈ els sotasignats, degudament autoritzats, han signat aquesta Convenció en nom els seus governs respectius.

FET a Nova York, el trenta de març de mil nou-cents seixanta-un en un sol exemplar que ha de ser conservat als arxius de l'Organització de les Nacions Unides i les còpies certificades conformes de la qual han de ser enviades a totes els estats membres de l'Organització de les Nacions Unides i als altres estats mencionats a l'apartat 1 de l'article 40. Llistes Estupefaents inclosos en la Llista I Estupefaent Fórmula / definició química Acetorfina acetil-O-3 (hidroxi-1 metil-1 butil)-7alfa endoeteno-6,14 tetrahidro-oripavina Acetil-alfa-metilfentanil N-[alfa-metilfenetil)-1 piperidil-4] acetanilida Acetilmetadol 3-acetoxi-6-dimetilamino-4,4-difenilheptà Alfentanil monohidroclorur de N-[etil-4 oxo-5 dihidro-4,5 1H-tetrazolil-1)-2 etil]-1 (metoximetil)-4 piperidil-4] propionanilida Al·lilprodina 3-al·lil-1-metil-4-fenil-4-propionoxipiperidina Alfacetilmetadol alfa-3-acetoxi-6-dimetilamino-4,4-difenilheptà Alfameprodina alfa-3-etil-1-metil-4-fenil-4-propionoxipiperidina Alfametadol alfa-6-dimetilamino-4,4-difenil-3-heptanol Alfa-metilfentanil N-[(alfa-metilfenetil)-1 piperidil-4] propionanilida Alfa-metiltiofentanil N-[[metil-1 (tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida Alfaprodina alfa-3,3-dimetil-4-fenil-4-propionoxipiperidina Anileridina èster etílic de l’àcid 1-para-aminofenetil-4-fenilpiperidina-4-carboxílic Benzetidina èster etílic de l’àcid 1-(2-benziloxietil)-4-fenilpiperidina-4-carboxílic Benzilmorfina 3-benzilmorfina Betacetilmetadol beta-3-acetoxi-6-dimetilamino-4,4-difenilheptà Beta-hidroxifentanil N-[(beta-hidroxifenetil)-1 piperidil-4] propionanilida Beta-hidroxi metil-3 fentanil N-[(beta-hidroxifenetil)-1 metil-3 piperidil-4] propionanilida Betameprodina beta-3-etil-1-metil-4-fenil-4-propionoxipiperidina Betametadol beta-6-dimetilamino-4,4-difenil-3-heptanol Betaprodina beta-1,3-dimetil-4-fenil-4-propionoxipiperidina Bezitramida (ciano-3 difenilpropil-3,3)-1 (oxo-2 propionil-3 benzimidazolinil-1)-4 piperidina Cànnabis, resina de cànnabis, extractes i tintures de cànnabis cànem indi i resina de cànem indi Cetobemidona 4-meta-hidroxifenil-1-metil-4-propionilpiperidina Clonitazè 2-para-clorbenzil-1-dietilaminoetil-5-nitrobenzimidazol Coca (fulla de) Cocaïna èster metílic de la benzoilecgonina* Codoxima dihidr*codeinona carboximetiloxima-6 Concentrat de palla de cascall matèria obtinguda quan la palla de cascall ha patit un tractament per a la concentració dels alcaloides, quan aquesta matèria es introduïda al circuit comercial Desomorfina dihidrodesoximorfina Dextromoramida (+)-4-[2-metil-4-oxo-3,3-difenil-4-(1-pirrolidinil) butil] morfolina Diampromida N-[2-(metilfenetilamino) propil] propionanilida Dietiltiambutè 3-dietilamino-1,1-di-(2'tienil)-1-butè Difenoxina àcid (ciano-3 difenil-3,3 propil)-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 Dihidroetorfina dihidro-7,8 alfa-7 [(R)-hidroxi-1 metil-1 butil] endo-etano-6,14 tetrahidro-oripavina Dihidromorfina Dimenoxadol 2-dimetilaminoetil-1-etoxi-1,1-difenilacetat Dimefeptanol 6-dimetilamino-4,4-difenil-3-heptanol Dimetiltiambutè 3-dietilamino-1,1-di-(2'tienil)-1-butè Butirat de dioxafetil etil-4-morfolino-2,2-difenilbutirat Difenoxilat èster etílic de l’àcid 1-(3-ciano-3,3-difenilpropil)-4-fenilpiperidina-4-carboxílic Dipipanona 4,4-difenil-6-piperidina-3-heptanona Drotebanol hidroxi-14 dihidro tebainol 6-beta èter metílic-4 Ecgonina els seus èsters i derivats que són transformables en ecgonina i cocaïna Etilmetiltiambutè 3-etilmetilamino-1,1-di-(2'tienil)-1-butè Etonitazè 1-(dietilaminoetil)-2-para-etoxibenzil-5-nitrobenzimidazol) Etorfina (hidroxi-1 metil-1 butil)-7 alfa endoeteno-6,14 tetrahidro-oripavina Etoxeridina èster etílic de l’àcid 1-[2-(2-hidroxietoxi) etil]-4-fenilpiperidina-4-carboxílic Fentanil fenetil-1 N-propionilanilino-4 piperidina Furetidina èster etílic de l’àcid 1-(2-tetrahidrofurfuriloxietil)-4-fenilpiperidina-4-carboxílic Heroïna diacetilmorfina Hidrocodona dihidrocodeinona Hidromorfinol hidroxi-14 dihidromorfina Hidromorfona dihidromorfinona Hidroxipetidina èster etílic d’àcid méta-hidroxifenil-4 metil-1 piperidina carboxílica-4 Isometadona dimetilamino-6 metil-5 difenil-4,4 hexanona-3 Levometorfan * (–)-metoxi-3 N-metilmorfinan Levomoramida (–)-[metil-2 oxo-4 difenil-3,3 (pirrolidinil-1)-4 butil]-4 morfolina Levofenacilmorfan (–)-hidroxi-3 N-fenacilmorfinan Levorfanol* (–)-hidroxi-3 N-metilmorfinan Metazocina hidroxi-2’ trimetil-2,5,9 benzomorfan 6,7 Metadona dimetilamino-6 difenil-4,4 heptanona-3 Metadona, intermediari de la ciano-4 dimetilamino-2 difenil-4,4 butà Metildesorfina metil-6 delta-6 desoximorfina Metildihidromorfina 6-metildihidromorfina Metil-3 fentanil N-(metil-3 fenetil-1 piperidil-4) propionanilida Metil-3 tiofentanil N-[metil-3 [(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida Metopon metil-5 dihidromorfinona Moramida, intermediari de la àcid metil-2 morfolino-3 difenil-1,1 propano carboxílic Morferidina èster etílic d’àcid (morfolino-2 etil)-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 Morfina Morfina, bromometilat de i altres derivats de la morfina amb nitrogen pentavalent, incloent-hi en particular els derivats de N-oximorfina (com ara la N-oxicodeïna) MPPP propionat (èster) de metil-1 fenil-4 piperidinol-4 Mirofina miristilbenzilmorfina Nicomorfina dinicotinil-3,6 morfina Noracimetadol (+)-alfa-acetoxi-3 metilamino-6 difenil-4,4 heptà Norlevorfanol (–)-hidroxi-3 morfinan Normetadona dimetilamino-6 difenil-4,4 hexanona-3 Normorfina dimetilmorfina Norpipanona difenil-4,4 piperidino-6 hexanona-3 N-oximorfina Opi** Oripavina Oxicodona hidroxi-14 dihidrocodeinona Oximorfona hidroxi-14 dihidromorfinona para-fluorofentanil fluoro-4’ N-(fenetil-1 piperidil-4) propionanilida PEPAP acetat (èster) de fenetil-1 fenil-4 piperidinol-4 Petidina èster etílic d’àcid metil-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 Petidina, intermediari A de la ciano-4 metil-1 fenil-4 piperidina Petidina, intermediari B de la èster etílic d’àcid fenil-4 piperidina carboxílica-4 Petidina, intermediari C de la àcid metil-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 Fenadoxona morfolino-6 difenil-4,4 heptanona-3 Fenampromida N-(metil-1 piperidino-2 etil) propionanilida Fenazocina hidroxi-2’ dimetil-5,9 fenetil-2 benzomorfan-6,7 Fenomorfan hidroxi-3 N-fenetilmorfinan Fenoperidina èster etílic d’àcid (hidroxi-3 fenil-3 propil)-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 Piminodina èster etílic d’àcid fenil-4 (fenilamino-3 propil)-1 piperidina carboxílica-4 Piritramida amida d’àcid (ciano-3 difenilpropil-3,3)-1 (piperidino-1)-4 piperidina carboxílica-4 Proheptazina dimetil-1,3 fenil-4 propionoxi-4 azacicloheptà Properidina èster isopropílic d’àcid metil-1 fenil-4 piperidina carboxílica-4 Racemetorfan (+)-metoxi-3 N-metilmorfinan Racemoramida (+)-[metil-2 oxo-4 difenil-3,3 (pirrolidinil-1)-4 butil]-4 morfolina Racemorfà (+)-3-hidroxi-N-metilmorfina Remifentanil metil èster d’àcid carboxílic (metoxi-2 carbonil-etil)-1 (fenilpropionilamino)-4 piperidina-4 Sufentanil N-[(metoximetil)-4 [(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4 propionanilida Tebacona acetildihidrocodeinona Tebaïna Tiofentanil N-[[(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida Tilidina (+)-trans-dimetilamino-2 fenil-1 ciclohexè-3 carboxilat-1 d’etil Trimeperidina 1,2,5-trimetil-4-fenil-4-propionoxipiperidina; Els isòmers dels estupefaents inscrits a la Llista, llevat que siguin expressament exceptuats, sempre que aquests isòmers puguin existir d'acord amb la designació química especificada; Els èsters i els èters dels estupefaents inscrits a la Llista, llevat que figurin en una altra llista, sempre que aquests èsters i èters pugin existir; Les sals dels estupefaents inscrits a la Llista, incloent-hi les sals d'èsters, d'èters i d'isòmers esmentats abans, sempre aquestes sals puguin existir. * El dextrometorfan ((+)-metoxi-3 N-metilmorfinan) i el dextrorfan ((+)-hidroxi- 3 N-metilmorfinan) són isòmers expressament exclosos d'aquesta Llista. ** Segons els termes de la Convenció de 1961, per calcular les avaluacions i les estadístiques, tots els preparats fabricats directament a partir de l'opi es consideren com a preparats d'opi.

Si els preparats no estan fabricats directament a partir d'opi però s'obtenen barrejant alcaloides d'opi (com és el cas per exemple del pantopon, de l'omnopon i del papaveretum), aquests preparats s'han de considerar com a preparats de morfina.

Estupefaents inclosos en la Llista II Estupefaent Fórmula/definició química Acetildihidrocodeïna Codeïna 3-metilmorfina Dextropropoxifè (+)-4-dimetilamino-3-metil-1,2-difenil-2-propionoxibutà Dihidrocodeïna Etilmorfina 3-etilmorfina Nicocodina nicotinil-6 codeïna Nicodicodina 6-nicotinildihidrocodeïna Norcodeïna N-demetilcodeïna Folcodina morfoliniletilmorfina Propiram N-(metil-1 piperidino-2 etil) N-(piridil-2) propionamida Els isòmers dels estupefaents inscrits a la Llista, llevat que siguin expressament exceptuats, sempre que aquests isòmers puguin existir d'acord amb la designació química especificada; Les sals dels estupefaents inscrits a la Llista, incloent-hi les sals dels seus isòmers esmentats abans, sempre que aquestes sals puguin existir.

Estupefaents inclosos en la Llista III

1. Preparats a base de: Acetildihidrocodeïna, Codeïna, Dihidrocodeïna, Etilmorfina, Nicocodina, Nicodicodina, Norcodeïna i Folcodina Quan aquests preparats continguin un o diversos altres components i que la quantitat d'estupefaents no excedeixi de 100 mil·ligrams per unitat de presa i la concentració no sigui superior a 2,5% en els preparats de forma no dividida.

2. Preparats a base de: Propiram que no contingui més de 100 mil·ligrams de propiram per dosi i barrejades amb una quantitat com a mínim igual de metilcel·lulosa.

3. Preparats de: Dextropropoxifè administrables per via oral que no continguin més de 135 mil·ligrams de dextropropoxifè base per unitat de presa o amb una concentració que no excedeixi els 2,5 % en els preparats de forma no dividida, sempre que aquests preparats no continguin cap substància sotmesa a les mesures de control previstes al Conveni de 1971 sobre substàncies psicòtropes.

4. Preparats de: Cocaïna amb un màxim de 0,1 per 100 de cocaïna calculada sobre cocaïna base i Preparats de: Opi o morfina amb un màxim de 0,2% de morfina calculada sobre morfina base anhidra, i amb un o diversos altres components de manera que l'estupefaent no pugui recuperar-se amb mitjans fàcilment utilitzables o en una proporció que constituiria un perill per a la salut pública.

5. Preparats de: Difenoxina que contingui per unitat d'administració un màxim de 0,5 mil·ligram de difenoxina i una quantitat de sulfat d'atropina igual al 5% com a mínim de la quantitat de difenoxina.

6. Preparats de: Difenoxilat en unitats d'administració amb un màxim de 2,5 mil·ligrams de difenoxilat calculat sobre la base i com a mínim una quantitat de sulfat d'atropina igual a l'1% de la dosi de difenoxilat.

7. Preparats a base de: Pulvis ipecacuanhae et opii compositus 10% de pols d'opi 10% de pols d'arrel d'ipecacuana, ben barrejada amb 80% d'un altre component pulverulent no estupefaent.

8. Preparats que corresponguin a qualsevol de les fórmules enumerades a la Llista, i barreges d'aquests preparats amb qualsevol substància que no contingui estupefaent.

Estupefaents inclosos en la Llista IV Estupefaent Fórmula/definició química Acetorfina acetil-O-3 (hidroxi-1 metil-1 butil)-7a endoeteno-6,14 tetrahidro-oripavina Acetil-alfa-metilfentanil N-[ -metilfenetil-1 piperidil-4] acetanilida Alfa-metilfentanil N-[ -metilfenetil-1 piperidil-4] propionanilida Alfa-metiltiofentanil N-[[metil-1 (tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida Beta-hidroxifentanil N-[(beta-hidroxifenetil)-1 piperidil-4] propionanilida Beta-hidroxi metil-3 fentanil N-[(beta-hidroxifenetil)-1 metil-3 piperidil-4] propionanilida Cànnabis i resina de cànnabis Cànem indi i resina de cànem indi Cetobemidona 4-meta-hidroxifenil-1-metil-4-propionilpiperidina Desomorfina dihidrodesoximorfina Etorfina (hidroxi-1 metil-1 butil)-7alfa endoeteno-6,14 tetrahidro-oripavina Heroïna diacetilmorfina Metil-3 fentanil N-(metil-3 fenetil-1 piperidil-4) propionanilida Metil-3 tiofentanil N-[metil-3 [(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida MPPP propionat (èster) de metil-1 fenil-4 piperidinol-4 para-fluorofentanil fluoro-4’ N-(fenetil-1 piperidil-4) propionanilida PEPAP acetat (èster) de fenetil-1 fenil-4 piperidinol-4 Tiofentanil N-[[(tienil-2)-2 etil]-1 piperidil-4] propionanilida Les sals dels estupefaents inscrits en aquesta Llista, en tots els casos en què aquestes sals puguin existir.

Situació de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, feta a Nova York el 30 de març de 1961 Entrada en vigor: 13 de desembre de 1964, de conformitat amb l'article 41 Situació el 7 d'agost del 2008: signataris: 61, parts: 153 Participant 1,2,3 Signatura Ratificació, adhesió (a), successió (d) Afganistan 30 de març de 1961 19 de març de 1963 Alemanya 4 31 de juliol de 1961 3 de desembre de 1973 Algèria 7 d’abril de 1965 a Angola 26 d’octubre del 2005 a Antiga República Iugoslava de Macedònia 6 13 d’octubre de 1993 a Antigua i Barbuda 5 d’abril de 1993 a Aràbia Saudita 11 21 d’abril de 1973 a Argentina 12 31 de juliol de 1961 10 d’octubre de 1963 Austràlia 30 de març de 1961 1 de desembre de 1967 Àustria 1 de febrer de 1978 a Azerbaitjan 11 de gener de 1999 a Bahames 13 d’agost de 1975 d Bangladesh 25 d’abril de 1975 a Barbados 21 de juny de 1976 d Bèlgica 28 de juliol de 1961 17 d’octubre de 1969 Benín 30 de març de 1961 27 d’abril de 1962 Bielorússia 31 de juliol de 1961 20 de febrer de 1964 Botswana 27 de desembre de 1984 a Brasil 30 de març de 1961 18 de juny de 1964 Brunei Darussalam 25 de novembre de 1987 a Bulgària 13 31 de juliol de 1961 25 d’octubre de 1968 Burkina Faso 16 de setembre de 1969 a Cambotja 30 de març de 1961 7 de juliol del 2005 Camerun 15 de gener de 1962 a Canadà 30 de març de 1961 11 d’octubre de 1961 Colòmbia 3 de març de 1975 a Congo 30 de març de 1961 3 de març del 2004 Costa d’Ivori 10 de juliol de 1962 a Costa Rica 30 de març de 1961 7 de maig de 1970 Croàcia 5 26 de juliol de 1993 d Cuba 30 d’agost de 1962 a Dinamarca 30 de març de 1961 15 de setembre de 1964 Djibouti 22 de febrer del 2001 a Dominica 24 de setembre de 1993 a Egipte 14 30 de març de 1961 20 de juliol de 1966 El Salvador 30 de març de 1961 26 de febrer de 1998 Equador 14 de gener de 1964 a Eritrea 30 de gener del 2002 a Eslovàquia 10 28 de maig de 1993 d Espanya 27 de juliol de 1961 1 de març de 1966 Estats Units d’Amèrica 25 de maig de 1967 a Etiòpia 29 d’abril de 1965 a Fiji 1 de novembre de 1971 d Filipines 30 de març de 1961 2 d’octubre de1967 Finlàndia 30 de març de 1961 6 de juliol de 1965 França 19 de febrer de 1969 a Gabon 29 de febrer de 1968 a Gàmbia 23 d’abril de 1996 a Ghana 30 de març de 1961 15 de gener de 1964 Grècia 6 de juny de 1972 a Guatemala 26 de juliol de 1961 1 de desembre de 1967 Guinea 7 d’octubre de 1968 a Guinea Bissau 27 d’octubre de 1995 a Guyana 15 de juliol del 2002 a Haití 3 d’abril de 1961 29 de gener de 1973 Hondures 16 d’abril de 1973 a Hongria 15 31 de juliol de 1961 24 d’abril de 1964 Illes Marshall 9 d’agost de 1991 a Illes Salomó 17 de març de 1982 d Índia 30 de març de 1961 13 de desembre de 1964 Indonèsia 16 28 de juliol de 1961 3 de setembre de 1976 Iran (República Islàmica d’) 30 de març de 1961 30 d’agost de 1972 Iraq 30 de març de 1961 29 d’agost de 1962 Irlanda 16 de desembre de 1980 a Islàndia 18 de desembre de 1974 a Israel 23 de novembre de 1962 a Itàlia 4 d’abril de 1961 14 d’abril de 1975 Jamaica 29 d’abril de 1964 a Japó 26 de juliol de 1961 13 de juliol de 1964 Jordània 30 de març de 1961 15 de novembre de 1962 Kazakhstan 29 d’abril de 1997 a Kenya 13 novembre de 1964 a Kirguizistan 7 d’octubre de 1994 a Kuwait 16 d’abril de 1962 a Lesotho 4 de novembre de 1974 d Letònia 16 de juliol de 1993 a Líban 30 de març de 1961 23 d’abril de 1965 Libèria 30 de març de 1961 13 d’abril de 1987 Líbia (Jamahiriya Àrab) 27 de setembre de 1978 a Liechtenstein 7 14 de juliol de 1961 31 d’octubre de 1979 Lituània 28 de febrer de 1994 a Luxemburg 28 de juliol de 1961 27 d’octubre de 1972 Madagascar 30 de març de 1961 20 de juny de 1974 Malàisia 11 de juliol de 1967 a Malawi 8 de juny de 1965 a Mali 15 de desembre de 1964 a Marroc 4 de desembre de 1961 a Maurici 18 de juliol de 1969 d Mèxic 24 de juliol de 1961 18 d’abril de 1967 Micronèsia (Estats Federats de) 29 d’abril de 1991 a Moçambic 8 de juny de 1998 a Moldàvia 15 de febrer de 1995 a Mònaco 14 d’agost de 1969 a Mongòlia 6 de maig de 1991 a Montenegro 23 d’octubre del 2006 d Myanmar 30 de març de 1961 29 de juliol de 1963 Nicaragua 30 de març de 1961 21 de juny de 1973 Níger 18 d’abril de 1963 a Nigèria 30 de març de 1961 6 de juny de 1969 Noruega 30 de març de 1961 1 de setembre de 1967 Nova Zelanda 30 de març de 1961 26 de març de 1963 Oman 24 de juliol de 1987 a Països Baixos 8 31 de juliol de 1961 16 de juliol de 1965 Pakistan 30 de març de 1961 9 de juliol de 1965 Panamà 30 de març de 1961 4 de desembre de 1963 Papua Nova Guinea 17 28 d’octubre de 1980 d Paraguai 30 de març de 1961 3 de febrer de 1972 Perú9 30 de març de 1961 22 de juliol de 1964 Polònia 31 de juliol de 1961 16 de març de 1966 Portugal 2 30 de març de 1961 30 de desembre de 1971 Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 19 30 de març de 1961 2 de setembre de 1964 República de Corea 30 de març de 1961 13 de febrer de 1962 República de Moldàvia 15 de febrer de 1995 a República Democràtica del Congo 28 d’abril de 1961 19 de novembre de 1973 República Democràtica Popular de Laos 22 de juny de 1973 a República Dominicana 26 de setembre de 1972 a República Popular Democràtica de Corea 19 de març del 2007 a República Txeca 10 30 de desembre de 1993 d Romania 18 14 de gener de 1974 a Rússia, Federació de 31 de juliol de 1961 20 de febrer de 1964 Saint Christopher i Nevis 9 de maig de 1994 a Saint Lucia 5 de juliol de 1991 d Saint Vincent i les Grenadines 3 de desembre del 2001 d San Marino 10 d’octubre del 2000 a Santa Seu 30 de març de 1961 1 de setembre de 1970 São Tomé i Príncipe 20 de juny de 1996 a Senegal 24 de gener de 1964 a Sèrbia 5 12 de març del 2001 d Seychelles 27 de febrer de 1992 a Singapur 15 de març de 1973 a Síria (República Àrab de) 22 d’agost de 1962 a Somàlia 9 de juny de 1988 a Sri Lanka 11 de juliol de 1963 a Sud-àfrica 16 de novembre de 1971 a Sudan 24 d’abril de 1974 a Suècia 3 d’abril de 1961 18 de desembre de 1964 Suïssa 20 d’abril de 1961 23 de gener de 1970 Surinam 29 de març de 1990 d Tailàndia 24 de juliol de 1961 31 d’octubre de 1961 Togo 6 de maig de 1963 a Tonga 5 de setembre de 1973 d Trinitat i Tobago 22 de juny de 1964 a Tunísia 30 de març de 1961 8 de setembre de 1964 Turkmenistan 21 de febrer de 1996 a Turquia 23 de maig de 1967 a Txad 30 de març de 1961 29 de gener de 1963 Ucraïna 31 de juliol de 1961 15 d’abril de 1964 Uganda 15 d’abril de 1988 a Uruguai 31 d’octubre de 1975 a Veneçuela (República Bolivariana de) 30 de març de 1961 14 de febrer de 1969 Xile 30 de març de 1961 7 de febrer de 1968 Xipre 30 de gener de 1969 a Zàmbia 12 d’agost de 1965 a Zimbabwe 1 de desembre de 1998 d Declaracions i reserves (En absència d'indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, de l'adhesió o de la successió.) Algèria "La República Algeriana Democràtica i Popular no aprova la redacció actual de l'article 42 que pot impedir l'aplicació de la Convenció als territoris denominats "no metropolitans".

La República Algeriana Democràtica i Popular no es considera obligada per les disposicions de l'apartat 2 de l'article 48, que estableixen la submissió obligatòria de qualsevol controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia.

La República Algeriana Democràtica i Popular declara que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la Cort Internacional de Justícia caldrà en cada cas l'acord de totes les parts concernides." Aràbia Saudita L'adhesió del Govern d'Aràbia Saudita a la Convenció única sobre estupefaents no s'ha d'interpretar en el sentit que implica el reconeixement del pretès estat d'Israel ni que impliqui que el Govern d'Aràbia Saudita té la intenció d'establir relacions de cap tipus, amb aquest, a propòsit de qüestions relatives a aquesta Convenció.

Argentina Reserva a l'apartat 2 de l'article 48: La República Argentina no reconeix la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.

Àustria "La República d'Àustria interpreta l'apartat 1 de l'article 36 com segueix: l'obligació per a la part que conté aquesta disposició pot ser també [executada mitjançant reglaments] administratius que prevegin una sanció adequada pels delictes que s'hi enumeren." Bangladesh Amb les reserves esmentades a les lletres a, d i e de l'apartat 1 de l'article 49 de la Convenció i en virtut de les quals el Govern de Bangladesh es pot reservar el dret d'autoritzar temporalment en el seu territori:

a) L'ús del cànnabis, de la resina de cànnabis, d'extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques.

d) La producció, la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats a les lletres a i d per a les finalitats que s'hi especifiquen.

e) La producció, la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats a les lletres a i d per a les finalitats que s'hi especifiquen.

Bielorússia El Govern de la República Socialista Soviètica de Bielorússia no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 de l'article 12, de l'apartat 2 de l'article 13, dels apartats 1 i 2 de l'article 14 i de la lletra b de l'apartat 1 de l'article 31 de la Convenció única sobre estupefaents pel que fa als estats privats de la possibilitat d'esdevenir part de la Convenció única en virtut del procediment establert a l'article 40 d'aquesta Convenció.

La República Socialista Soviètica de Bielorússia considera necessari assenyalar el caràcter discriminatori de l'apartat 1 de l'article 40 de la Convenció única sobre estupefaents, en virtut del qual a certs estats se'ls priva de la possibilitat d'esdevenir part d'aquesta Convenció.

La Convenció única tracta de qüestions que interessen a tots els estats i té per objecte mobilitzar els esforços de tots els països en la lluita contra un flagell social: l'abús dels estupefaents.

Per aquest motiu, la Convenció ha d'estar oberta a tots els països.

De conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, cap estat no té el dret d'apartar a altres països de la participació en un conveni d'aquest tipus.

Bulgària Declaració: La República Popular de Bulgària considera que ha d'assenyalar que la redacció de l'apartat 1 de l'article 40, dels apartats 2 i 3 de l'article 12, de l'apartat 2 de l'article 13, dels apartats 1 i 2 de l'article 14 i de la lletra b de l'apartat 1 de l'article 31 té un caràcter discriminatori perquè exclou la participació d'un cert nombre d'estats.

Sens dubte, aquests textos són incompatibles amb el caràcter de la Convenció, l'objecte de la qual és de concertar els esforços de totes les parts amb vista a regular les qüestions que afecten els interessos de tots els països en aquest àmbit.

França "El Govern de la República Francesa declara que s'adhereix reservant-se la possibilitat establerta a l'apartat 2 in fine de l'article 44 de mantenir en vigor l'article 9 del Conveni per a la repressió del tràfic il·lícit de drogues nocives signat a Ginebra el 26 de juny de 1936." Hongria ...2) Pel que fa als països privats de la possibilitat d'esdevenir part de la Convenció en virtut de les disposicions de l'article 40 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961, el Govern de la República Popular d'Hongria no es considera obligat pels apartats 2 i 3 de l'article 12, l'apartat 2 de l'article 13, els apartats 1 i 2 de l'article 14 i la lletra b de l'apartat 1 de l'article 31. La República Popular Hongaresa considera necessari declarar que les disposicions de l'article 40 de la Convenció única sobre estupefaents, que prohibeixen a certs estats d'esdevenir part de la Convenció no són conformes amb el principi de la igualtat sobirana dels estats i impedeixen que la Convenció sigui, com seria desitjable, aplicada universalment.

Índia Reserves: Amb les reserves esmentades a les lletres a, b, d i e de l'apartat 1 de l'article 49 de la Convenció i en virtut de les quals el Govern indi pot reservar-se el dret d'autoritzar temporalment en un dels seus territoris:

a) L'ús de l'opi amb finalitats quasi mèdiques.

b) L'ús de l'opi per fumar.

d) L'ús del cànnabis, de la resina de cànnabis, d'extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques.

e) La producció, la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats a les lletres a, b i d per a les finalitats que s'hi especifiquen.

Declaració: El Govern indi, en no reconèixer les autoritats de la Xina nacionalista com el Govern legítim de la Xina, no pot considerar la signatura de la Convenció esmentada per un representant de la Xina nacionalista com a una signatura vàlida en nom de la Xina.

Indonèsia Reserva formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: 1)... 2)... 3) Respecte de l'apartat 2 de l'article 48, el Govern indonesi no es considera obligat per les disposicions d'aquest apartat que estableixen la submissió obligatòria a la Cort Internacional de Justícia de qualsevol controvèrsia que no pugui ser resolta de la forma indicada a l'apartat 1. El Govern indonesi considera que perquè una controvèrsia sigui sotmesa a la decisió de la Cort Internacional de Justícia caldrà obtenir en cada cas l'acord de totes les parts en la controvèrsia.

Liechtenstein "El Principat de Liechtenstein manté en vigor l'article 9 del Conveni per a la repressió del tràfic il·lícit de drogues nocives, signat a Ginebra el 26 de juny de 1936." Myanmar Reserva formulada en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació: S'entén que l'estat shan està autoritzat a reservar-se el dret: 1) De permetre als toxicòmans de l'estat shan de fumar opi durant un període transitori de vint anys a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquesta Convenció. 2) De produir i fabricar opi a aquest efecte. 3) De presentar la llista de fumadors d'opi de l'estat shan quan el Govern d'aquest estat hagi acabat de fer aquesta llista, el 31 de desembre de 1963. Països Baixos "Tenint en compte la igualtat que existeix des del punt de vista del dret públic entre els Països Baixos, el Surinam i les Antilles neerlandeses, el terme "no metropolitans" esmentat a l'article 42 d'aquesta Convenció perd el seu sentit inicial respecte del Surinam i les Antilles neerlandeses i, en conseqüència, es considerarà que significa "no europeus".

Pakistan El Govern de la República Islàmica del Pakistan autoritzar temporalment en un dels seus territoris:

i) L'ús de l'opi amb finalitats quasi mèdiques. ii) L'ús del cànnabis, de la resina de cànnabis, d'extractes i tintures de cànnabis amb finalitats no mèdiques. iii) La producció, la fabricació i el comerç dels estupefaents esmentats als punts

i) i ii) anteriors.

Papua Nova Guinea De conformitat amb l'apartat 2 de l'article 50, el Govern de Papua Nova Guinea emet una reserva respecte de l'apartat 2 de l'article 48, que estableix la submissió d'una controvèrsia a la Cort Internacional de Justícia.

Polònia El Govern de la República Popular de Polònia no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 de l'article 12, l'apartat 2 de l'article 13, els apartats 1 i 2 de l'article 14 i de la lletra b de l'apartat 1 de l'article 31 de la Convenció única sobre estupefaents de 1961 respecte dels estats privats de la possibilitat d'esdevenir part d'aquesta Convenció.

En l'opinió del Govern de la República Popular de Polònia, no és admissible imposar les obligacions enunciades en les disposicions esmentades a estats que, en virtut d'altres disposicions de la mateixa Convenció, poden estar privats de la possibilitat d'adherir-s'hi.

La República Popular de Polònia considera apropiat assenyalar el caràcter discriminatori de l'apartat 1 de l'article 40 de la Convenció única sobre estupefaents (1961), sobre la base del qual a certs estats se'ls priva de la possibilitat d'esdevenir part d'aquesta Convenció.

La Convenció única tracta de qüestions que interessen a tots els estats, i té per objecte mobilitzar els esforços de tots els països per lluitar contra un perill social: l'abús dels estupefaents.

Per aquest motiu, la Convenció ha d'estar oberta a tots els estats.

En virtut del principi de la igualtat sobirana dels estats, cap estat té dret de privar a un altre estat, sigui quin sigui, de la possibilitat de participar en un conveni d'aquest tipus.

Romania Reserves: "a)...

b) La República Socialista de Romania no es considera obligada per les disposicions contingudes en els apartats 2 i 3 de l'article 12, l'apartat 2 de l'article 13, els apartats 1 i 2 de l'article 14 i la lletra b de l'apartat 1 de l'article 31, en la mesura que aquestes disposicions es refereixen als estats que no són part de la Convenció única." Declaracions: "a) El Consell d'Estat de la República Socialista de Romania considera que el manteniment de la situació de dependència de certs territoris, als quals es refereixen les disposicions de l'article 42 i de l'apartat 1 de l'article 46 de la Convenció, no són conformes amb la Carta de l'Organització de les Nacions Unides i els documents adoptats per l'ONU sobre l'atorgament de la independència als països i els pobles colonials, incloent-hi la Declaració relativa als principis de dret internacional pel que fa a les relacions d'amistat i cooperació entre els estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides, adoptats per unanimitat per la resolució de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides 2625 (XXV) de 1970, que proclama solemnement l'obligació dels estats d'afavorir la realització del principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret d'autodeterminació, amb la finalitat de posar fi, sense demora, al colonialisme." "b) El Consell d'Estat de la República Socialista de Romania considera que les disposicions de l'article 40 de la Convenció no són conformes amb el principi segons el qual els tractats internacionals multilaterals, l'objecte i la finalitat dels quals són d'interès de la comunitat internacional en un conjunt, han d'estar oberts a la participació de tots els estats." Rússia, Federació de El Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 de l'article 12, l'apartat 2 de l'article 13, els apartats 1 i 2 de l'article 14 i de la lletra b de l'apartat 1 de l'article 31 de la Convenció única sobre estupefaents pel que fa als estats privats de la possibilitat d'esdevenir part de la Convenció única en virtut del procediment establert a l'article 40 d'aquesta Convenció.

La Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques considera necessari assenyalar el caràcter discriminatori de l'apartat 1 de l'article 40 de la Convenció única sobre estupefaents, en virtut del qual a certs estats se'ls priva de la possibilitat d'esdevenir part d'aquesta Convenció.

La Convenció única tracta qüestions que interessen a tots els estats i té per objecte mobilitzar els esforços de tots els països en la lluita contra un flagell social: l'abús dels estupefaents.

Per aquest motiu, la Convenció ha d'estar oberta a tots els països.

De conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, cap estat té dret a apartar altres països de la participació en un conveni d'aquest tipus.

Sud-àfrica En virtut de la reserva a l'article 48 de la Convenció prevista a l'apartat 2 de l'article 50. Sri Lanka El Govern singalès ha notificat al secretari general que respecte de l'article 17 de la Convenció, l'administració existent es mantindrà per tal d'assegurar l'aplicació de les disposicions de la Convenció i que no es crearà una "administració especial" a aquest efecte.

El Govern singalès ha afegit que aquesta declaració no ha de ser considerada com una reserva.

Suïssa "Suïssa manté en vigor l'article 9 del Conveni per a la repressió del tràfic il·lícit de drogues nocives, signat a Ginebra el 26 de juny de 1936." Ucraïna El Govern de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna no es considera obligat per les disposicions dels apartats 2 i 3 de l'article 12, de l'apartat 2 de l'article 13, dels apartats 1 i 2 de l'article 14 i de la lletra b de l'apartat 1 de l'article 31 de la Convenció única sobre estupefaents pel que fa als estats privats de la possibilitat d'esdevenir part de la Convenció única en virtut del procediment establert a l'article 40 d'aquesta Convenció.

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna considera necessari assenyalar el caràcter discriminatori de l'apartat 1 de l'article 40 de la Convenció única sobre estupefaents, en virtut del qual a certs estats se'ls priva de la possibilitat d'esdevenir part d'aquesta Convenció.

La Convenció única tracta qüestions que interessen tots els estats, i té per objecte mobilitzar els esforços de tots els països en la lluita contra un flagell social: l'abús dels estupefaents.

Per aquest motiu la Convenció ha d'estar oberta a tots els països.

De conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, cap estat no té dret a apartar altres països de la participació en un conveni d'aquest tipus.

Aplicació territorial Participant Data de recepció de la notificació Territori Austràlia 1 de desembre de 1967 Les illes Ashmore i Cartier, el Territori Australià de l’Antàrtida, tots els territoris d’ultramar d’Austràlia, l'illa Christmas, les illes Cocos (Keeling), l'illa Norfolk, el territori de l’illa Heard i de les illes McDonald, el territori de Nauru, el territori de Nova Guinea i de Papua Estats Units d’Amèrica 25 de maig de 1967 Tots els territoris que els Estats Units representen a nivell internacional França 19 de febrer de 1969 El conjunt del territori de la República Francesa Índia 13 de desembre de 1964 Sikkim Nova Zelanda 26 de març de 1963 Les illes Cook, Niue i les illes Tokelau Països Baixos 16 de juliol de 1965 Les Antilles Neerlandeses i Surinam Regne Unit 26 de gener de 1965 Antigua, Bahames, Bassoutoland, Protectorat del Betchouanaland, Bermudes, Guyana Britànica, Hondures Britànica, illes Verges Britàniques, Brunei, illes Caiman, Dominica, illes Falkland, Grenada, Hong Kong, Maurici, Montserrat, Seychelles, illes Salomó, Rodhèsia del Sud, Saint Christopher-Nevis-Anguilla, Santa Helena, Saint Lucia, Saint-Vincent, Swazilàndia, Tonga i les illes Turks i Caicos 27 de maig de 1965 Colònia d’Aden i Protectorat d'Aràbia del Sud 3 de maig de 1966 Barbados 24 de juny de 1977 Illes Anglonormandes/illes de la Mànega i l’illa de Man Notes

1. Signatura i ratificació en nom de la República de Xina els dies 30 de març de 1961 i 12 de maig de 1969, respectivament.

2. El 27 d'abril de 1999, el Govern portuguès va informar el secretari general que la Convenció s'aplicaria a Macau. Posteriorment, els dies 19 i 21 d'octubre de 1999, el secretari general va rebre dels governs xinès i portuguès comunicacions respecte de l'estatut de Macau. En reprendre l'exercici de la seva cosobirania sobre Macau, el Govern xinès va notificar al secretari general que la Convenció s'aplicaria també a la Regió Administrativa Especial de Macau. A més, el Govern de la República Popular de la Xina vol també fer la declaració següent: El Govern de la República Popular de la Xina formula reserves respecte de l'apartat 2 de l'article 48 de la Convenció. Tenint en compte aquesta reserva, el Govern de la República Popular de la Xina assumirà les responsabilitats lligades als drets i les obligacions que incumbeixin en el pla internacional a tot estat part de la Convenció.

3. El Govern de la República del Vietnam es va adherir a la Convenció el 14 de setembre de 1970. En una comunicació rebuda pel secretari general el 23 de novembre de 1970, el Ministeri d'Afers Estrangers d'Albània va indicar que el Govern albanès considerava que l'adhesió en qüestió no tenia cap valor jurídic, ja que l'únic representant del poble de Vietnam del Sud qualificat per parlar en el seu nom i prendre compromisos internacionals, era el Govern revolucionari provisional de la República de Vietnam del Sud. Una comunicació en termes semblants es va rebre l'11 de gener de 1971 del representant permanent de la República Popular de Mongòlia a l'Organització de les Nacions Unides.

4. La República Democràtica Alemanya es va adherir a la Convenció el 2 de desembre de 1975 amb reserves i declaracions. A més el secretari general va rebre el 15 de març de 1976, la comunicació següent del Govern de la República Democràtica Alemanya: En el moment de la seva adhesió a la Convenció única sobre estupefaents, el 30 de març de 1961, la República Democràtica Alemanya s'havia fonamentat exclusivament en les disposicions de l'article 40 que definien les condicions d'adhesió a aquesta Convenció. No té la intenció d'adherir-se a la Convenció en la seva versió modificada pel